37

Ets petit i et vols fer gran.
Em dóns la mà i em sento com
el primer petó que fa aquest món...
el primer petó que fa aquest món millor.

Tarragona para el món.
Em vols conèixer i no saps on.
Jo he arribat i tu has de començar.
Jo he arribat i hauràs d'enyorar un demà.

Ets petit i em vols fer gran.
El perill, la meva carn.
S'aparellen dos cossos alats,
el valor que uneix el foc i el mar,
en el primer moment que ets al meu món,
el primer moment que ets en aquest món,
el primer moment que fa aquest món millor.

On somnis són somnis? On el somni es fon?
Vivim avantguardes de somnis; on, on, on?
No sóc la teva deessa ni tu el meu presoner,
guardem aquesta promesa; on, on, on?
El primer petó que fa aquest món,
el primer petó que fa aquest món,
el primer petó que fa aquest món millor.

Ara i aquí i no em vull fer gran,
el sentiment, la meva clau.
La paraula perquè tampoc no en sé tant.
La paraula que a poc a poc em va ensorrant.
La paraula que sé, que sé que t'encén tant.

La paraula que això no deixa fer-ho gran.
La paraula que sempre, sempre he estat buscant.
La paraula que a poc a poc et va trobant.
La paraula que sé, que sé que t'encén tant.
La paraula diu que la gent l'ha anat inflant!