Ingovernables

Saps que sempre
ens tindràs a nosaltres
m'ho recorden quan
passen a buscar-me
necessite perdre'm
fugir dels fantasmes
i les ombres allargades
que amaguen les paraules

Hem perdut batalles
però ens queda molta guerra
i un gran cor que encara
ens batega com una fera
el sent quan fem volar
la mà lliure per la finestra
refent rutes que mantenen
la vella flama encesa

I m'abracen
sota una tempesta d'espurnes
les bèsties i la fúria
brillant-nos als ulls
emocionant-nos
amb la crida ancestral
que vibra salvatge
entre mil cossos de fum
I llancem
contra el vent
els nostres crits de guerra
Visca el poble! Visca la terra!
Mai renunciarem
a les velles esperances
ni a la passió de viure
sentint-nos ingovernables

Ens conformem amb les molles?
O no els donem cap treva?
Ho parlem amb somriures
que fa temps que no veia
i ens perdem pels carrerons
estrets on renaix la vida
i l'alegria desbordada
em dissimula la ferida

Han passat els anys
però no han pogut amb nosaltres
aprenent a cuidar-nos
aprenem a alliberar-nos
ho sé quan em rescaten
sota estels desdibuixats
i em diuen: quan ens necessites
estarem al teu costat

I m'abracen
sota una tempesta d'espurnes
les bèsties i la fúria
brillant-nos als ulls
emocionant-nos
amb la crida ancestral
que vibra salvatge
entre mil cossos de fum
I llancem
contra el vent
els nostres crits de guerra
Visca el poble! Visca la terra!
Mai renunciarem
a les velles esperances
ni a la passió de viure
sentint-nos ingovernables