Cadenes

Seu és el govern, però nostres els carrers.
Seva la tinta, però és nostra la veu,
Seva fan la llei, però nosaltres lluitem pel dret.
La ràbia contra la il·lusió,
les porres contra les mans a l'aire,
la norma contra la llibertat
els són la força, però nosaltres som el poder.
Quan al vent et pesin les mans i les cadenes,
quan al pit et bullin els crits i les condemnes
lluita pels qui tens al costat, segueix i crida llibertat!
Couen les cues del flagell
la força fràgil del clavell
serà l'escut, serà l'ensenya el valor
Quan ja no puguis més,
quan sentis l'odi al seu alè
seguirem fent-nos forts,
seguirem al carrer!
quan al vent et pesin les mans i les cadenes
quan al pit et bullin els crits i les condemnes
lluita pels qui tens al costat, segueix i crida llibertat!
El temps i el pes de la veritat
porten reflexos d'un passat
que han amagat, però mai no s'ha enterrat
quan ja no puguis més,
quan sentis l'odi al seu alè
seguirem fent-nos forts,
seguirem al carrer!
quan al vent et pesin les mans i les cadenes
quan al pit et bullin els crits i les condemnes
lluita pels qui tens al costat, segueix i crida llibertat!

La darrera colònia

Arriben les forces d'ocupació,
uns ulls plens de por defensen l'escola.
En baixen 20 més d'un altre furgó,
tothom amb un nus a la gola.

El "lado oscuro" ja és aquí,
aparteu avis i la canalla.
A repressió vol canviar el destí, La
la història és de qui la treballa.

L'imperi apreta amb la legalitat,
que s'han fet a mida i han imposat,
no hi ha més perill que la diversitat,
davant l'opressor un poble alçat.

Per tot el món, milions de persones,
en peu de guerra armats de raó,
bullanga que torna i t'emociones,
quan veus que som

Som l'exercit de la pau,
d'un poble que no vol ser esclau,
un sentiment que no decau,
un país llançat,
camina esperançat
cap a la seva llibertat.

Un govern corrupte no té autoritat,
deixeu seguir la cerimònia
un avi cantant amb el puny aixecat.
Heu perdut la darrera colònia.

I surt el rei que ningú ha votat
donant lliçons de democràcia.
Un text que la casta li ha redactat
I ell ha llegit sense gràcia.

Un nen camina pel pati i està
plorant i ha perdut la paciència,
demà el professor li explicarà,
que res s'arreglarà amb la violència.

Els seus altaveus ens voldran espantar,
El volen sedats i el poble desperta,
Són els de sempre, mai van marxar.

Som l'exercit de la pau,
d'un poble que no vol ser esclau,
un sentiment que no decau,
un país llançat,
camina esperançat
cap a la seva llibertat.

Aquí comença..
Avui comença...
Així comença....
Per fi comença....

Aquí comença la nostra independència!
Avui comença la nostra independència!
Així comença la nostra independència!
Per fi comença la nostra independència!

Aquí comença la nostra independència!
Avui comença la nostra independència!
Així comença la nostra independència!
Per fi comença la nostra independència!

És temps de sega

Si l'amo s'ha endut la segada,
treieu pit, segadors, que ve el fred.
I el vent se us ha endut les engrunes,
treieu pit, segadors, que ve el fred.

Si hem fet créixer els fills de les cendres,
feu-los forts, segadors, que ve el fred.
Si ells guanyaran les nostres guerres,
feu-los fort, segadors, que ve el fred.

Segueu arran, segueu arran,
brindeu les falçs amunt,
que som ben vius encara.
Segueu arran, segueu arran,
brindeu les falçs amunt,
que la palla va cara.

Si duem esmolades les dalles,
feu camí, segadors, que ve el fred.
Si junts podem tombar muralles,
feu camí, segadors, que ve el fred.

De les brames en farem garbes;
feu-les junts, segadors, que ve el fred.
Les atiarem amb foc i amb ràbia;
feu-les junts, segadors, que ve el fred.

Segueu arran, segueu arran,
brindeu les falçs amunt,
que som ben vius encara.
Segueu arran, segueu arran,
brindeu les falçs amunt,
que la palla va cara.

Ingovernables

Saps que sempre
ens tindràs a nosaltres
m'ho recorden quan
passen a buscar-me
necessite perdre'm
fugir dels fantasmes
i les ombres allargades
que amaguen les paraules

Hem perdut batalles
però ens queda molta guerra
i un gran cor que encara
ens batega com una fera
el sent quan fem volar
la mà lliure per la finestra
refent rutes que mantenen
la vella flama encesa

I m'abracen
sota una tempesta d'espurnes
les bèsties i la fúria
brillant-nos als ulls
emocionant-nos
amb la crida ancestral
que vibra salvatge
entre mil cossos de fum
I llancem
contra el vent
els nostres crits de guerra
Visca el poble! Visca la terra!
Mai renunciarem
a les velles esperances
ni a la passió de viure
sentint-nos ingovernables

Ens conformem amb les molles?
O no els donem cap treva?
Ho parlem amb somriures
que fa temps que no veia
i ens perdem pels carrerons
estrets on renaix la vida
i l'alegria desbordada
em dissimula la ferida

Han passat els anys
però no han pogut amb nosaltres
aprenent a cuidar-nos
aprenem a alliberar-nos
ho sé quan em rescaten
sota estels desdibuixats
i em diuen: quan ens necessites
estarem al teu costat

I m'abracen
sota una tempesta d'espurnes
les bèsties i la fúria
brillant-nos als ulls
emocionant-nos
amb la crida ancestral
que vibra salvatge
entre mil cossos de fum
I llancem
contra el vent
els nostres crits de guerra
Visca el poble! Visca la terra!
Mai renunciarem
a les velles esperances
ni a la passió de viure
sentint-nos ingovernables

Caminarem

Caminarem i seguirem lluitant,
Per tot allò que vàrem veure néixer,
Les nostres veus seran el crit més gran,
Per reclamar la llibertat que ens deuen.

Les injustícies ens fan despertar
Fan que la por es converteixi en força,
Per donar empenta a un somni important
Que ara tenim trucant-nos a la porta.

Totes les tanques que ens voleu posar
Van fent més forta la nostra esperança,
En cada llàgrima que ens feu saltar,
està naixent la ràbia que ens fa falta.

Perseguirem amb dignitat, la llibertat dels nostres pobles,
Del nostre poble.
Perseguirem amb dignitat la llibertat dels nostres pobles,
Del nostre poble.

Caminarem sempre endavant,
les injustícies marxaran,
fent créixer allò que hem estimat.
La sensació de perdre-ho tot,
la deixarem en un calaix,
per no para mai de lluitat.

Desig

Porto un desig escrit en un paper que no es mulla,
quan el pervers l'hagi llegit, seguirà cremant la pluja.
Tinc els ulls cansats de tanta impunitat,
dels senyors de la guerra fugitius de la veritat,
minoria que ens aixafa a la immensa majoria,
amb el dit índex assassí trencant la pau de cada dia.
Potser es vol viure aventures, obrir el cor de bat a bat,
i conèixer altres cultures on hi hagi cap soldat.

La vostra vida de luxe i la nostra pena al riu,
vosaltres que feu la llei, amics de la màfia i el rei,
ja només ens queda un dubte, com podeu ser tan corruptes?

Eh senyor, enterrarem les armes,
no és només el meu desig,
tota la terra ho canta.

Eh senyor, desterrarem les armes,
no es només el meu desig,
tota la humanitat ho canta.

Porto un cançó que mai atraparan les bales,
he enterrat tota la por, vinc d'un poble que té ales,
tinc als ulls un horitzó lliure com l'aigua de mar.
Sé que tot allò important és invisible,
que cal canviar-ho tot, que no hi ha res impossible,
d'una petita revolució despertarà el foc més gran,
el foc més gran.

La vostra vida de luxe i la nostra pena al riu,
vosaltres que feu la llei, amics de la màfia i el rei.
ja només ens queda un dubte, com podeu ser tan corruptes?

Eh senyor, enterrarem les armes,
no és només el meu desig,
tota la terra ho canta.

Eh senyor, desterrarem les armes,
no es només el meu desig,
tota la humanitat ho canta,

Tota la humanitat ho canta,
el foc més gran,
sempre seran nostres les places i els carrers.
Ningú vol presó, ningú vol tortura,
tota la humanitat ho canta.
El foc més gran,
cremen les fogueres dins la vostra consciència,
tota la humanitat ho canta.

Sempre seran nostres les places i els carrers …

Gust de mar

Vine amb mi a la platja, hi anirem a mitjanit

farem una foguera i ens acabarem el vi

Baixarem la vespa, hi anirem a poc a poc

que l'aire ens escabelli i ens eixugui la suor

la teva pell, està salada

fas gust, gust de mar, i em fas somniar

Crida, ningú t'està mirant

despulla't, el sol et vestirà

l'aire, t'eixugarà els cabells

fas gust, gust de mar, i em fas somniar

Comptarem estrelles i les pigues del teu cos

ballarem com les onades com les flames dins del foc

Cremarem la roba, la vergonya i els perquès

dormirem damunt la sorra, jo sé un joc que ens treurà el fred

la teva pell, està salada

fas gust, gust de mar, i em fas somniar

Crida, ningú t'està mirant

despulla't, el sol et vestirà

l'aire, t'eixugarà els cabells

fas gust, gust de mar, i em fas somniar

La sorra et crema els peus

despulla't, abraça l'horitzó

l'aigua, s'enyora del teu cos

fas gust, gust de mar, gust de mar

fas gust, gust de mar, i em fas somniar

Àcid

Ja vinc. Tan sols estava extraviat
entre misèries i neguit. Mira'm. Ja escric.
Sé que pensaves que no tenia paraules ni ferides,
les esborrava amb àcid.

En un intent fatídic de no saber-me sintètic,
no sentir-me estúpid, silencie sorolls al meu àtic.
Ja estic cansat del permanent estat estètic.

I ara torne al meu lloc. No és poc,
per fi atrapar l'alba d'esta nit eterna,
reconquerir la dolça i tendra sensació
del despertar de qui hiverna.
I per damunt dels meus errors i més pors
el record del teu calor, pren la meva mà ben fort.

I busque entre cançons
el que ens va fer grans,
tot allò que som,
fotos de mil llocs que mai hem visitat,
els nostres racons.

Àcid on deia et vull. M'empasse l'orgull
derrocant la vergonya que entregue als teus murs,
els que vull retrobar i no atacar-los amb àcid.
Sentir de nou moments irònics, il·lògics,
l'impuls d'un cor esquelètic
cansat del permanent estat estètic.

I continues resguardant-nos dels tentacles de l'oblit,
llegint els versos que escric,
cantant les lletres on per sempre caminàrem,
pintant records que esborrava amb àcid.

I per damunt dels meus errors i més pors,
sempre trobe el teu calor, sent la teva mà ben fort.

I busque entre cançons
el que ens va fer grans,
tot allò que som,
fotos de mil llocs que mai hem visitat,
els nostres racons.

I trobe a aquell caixó
fulls per dibuixar,
noves sensacions,
dies en què els mals eren béns compartits
sense condicions.

Amb àcid.

Je ne t'aime pas

No tenim llibertat
Per escollir ser enganyat
Vas venir tu de lluny
El cap se'm va omplir de fum.

No tenim llibertat
Per escollir ser enganyat
Vas venir tu de lluny
El cap se'm va omplir de fum.

Je ne t'aime pas, je ne t'aime pas bom bom
C'est l'ilusion d'être comme toi bom bom
Je ne t'aime pas, je ne t'aime pas bom bom
C'est l'ilusion d'être comme toi bom bom

De cabell molt vermell
Vas venir estaves amb ell
Si vols que et digui la veritat
No t'estimo t'he enganyat.

De cabell molt vermell
Vas venir estaves amb ell
Si vols que et digui la veritat
No t'estimo t'he enganyat

Je ne t'aime pas, je ne t'aime pas bom bom
C'est l'ilusion d'être comme toi bom bom
Je ne t'aime pas, je ne t'aime pas bom bom
C'est l'ilusion d'être comme toi bom bom

Je ne t'aime pas
je ne t'aime pas
C'est la ilusion d'être comme toi
Je ne t'aime pas
je ne t'aime pas
No t'estimo t'he enganyat
Je ne t'aime pas
je ne t'aime pas
C'est la ilusion d'être comme toi
Je ne t'aime pas
je ne t'aime pas

Liem-nos i fot el camp

Que bé que s'hi està

T'enrecordes del passeig des de Gràcia fins al port?
caminàvem sense pressa abandonats al nostre món
tu estenies la mà oberta a les pedres de la ciutat,
deies que si les tocaves rebies la força dels que han lluitat
jo et tocava la cintura i tu em miraves descarada
mentre ens fèiem abraçades allà on s'alçaven barricades
tu i jo a la nostra batalla i la gent marxant corrent
que li passa a Barcelona que té por de perdre el temps?

Però que bé, que bé que s'hi està, i aquí al teu costat, parlant del passat.
però que bé, que bé que s'hi està, aquí al teu costat, parlant del passat.

T'enrecordes del fanal que feia tan poca llum?
Ens amagava d'aquells mals, de tots els que ens venen fum
érem vianants estranys en mig d'il·lustres ciutadans,
però burlàvem l'ordre públic fent-nos uns petons gegants
parlàvem del 36 com si el visquéssim de veritat,
i aquells barris tan units copulant per la igualtat, la resistència era al carrer tal com érem tu i jo
que li passa a Barcelona que té por de fer l'amor?

però que bé, que bé que s'hi està, i aquí al teu costat, parlant del passat.
però que bé, que bé que s'hi està, aquí al teu costat, parlant del passat,
d'aquella ciutat que tant ha canviat i lamenta que hagem marxat.

però que bé, que bé que s'hi està, i aquí al teu costat, parlant del passat.
però que bé, que bé que s'hi està, i aquí al teu costat, parlant del passat,
d'aquella ciutat que tant ha canviat i lamenta que hagem marxat

Correfoc

Hi ha paraules orfes de diners, hi ha discursos buits
i hi ha silencis suggerents,
conversacions que amaguen secrets,
hi ha birra en la taula, hi ha discussions càlides, delers.
Hi ha senyors de tratge i vida allada, casa amurallada,
creadors de ruïna acumulada.

Hi ha monstres que enganyen a la gent, a la nostra gent,
hi ha derrotes d'ultima jugada.
Tants anhels que es queden en anhels, frustració allargada,
maten l'esperança de l'obrer.
El cor en què gire la balança, el cap als quefers,
por i confiança, penes, plaers
i una batalla perduda des de temps immemorials
una ràbia irracional, un voler fer el que cal
una mà germana, un abraç sincer,
el poble mana, i canta convençut el que sent i diu:

En la meua boca un correfoc
en la teua orella una verbena
si la cançó mata la pena
som emisaris de la mort.

Hi ha una verbena a la meua boca, i la vam fer junts,
s'està fent de dia, glops i fum.
Retardant la fi, demanen vi i volen quedar-se,
jugar, follar i revolcar-se, allà cadascú.
Que isquen al pati, que el temps dilate, que traguen pit.
Moren la llei, la norma i els estereotips.
Moren el càlcul i "cotilles parlanxins".
Matem també a eixe fatxa que portem endins.
I una foguera que incinere, i que deixe enrere
traumes i obscuritat, que depure que allibere.
Que creme la crueltat, l' avarícia i l'estafa,
que compartim el pà, l'aigua i les cases.
Vam cultivar un verger al desert,
t'hem descobert un oasi.
Tota una vida fugint-li al present.
De tots els focs farem brases.

En la meua boca un correfoc
en la teua orella una verbena
si la cançó mata la pena
som emisaris de la mort.

Ni furtant-nos els somnis
ni cremant la trinxera…
ni amb la llei, ni el tricorni
ni amb presons ni cavernes
callaran a la fera.

Martina

Te'n riuràs si et dic que jo no sé ballar
però a tu no et cal ningú que et marqui el pas

Intimides els poetes i els soldats
quan t'apartes els cabells amb una mà

I de sobte em mires com si tinguessis la resposta,
la cura dels meus mals
i t'invento en el meu cap, la valquíria implacable
que escriu el meu atzar,

em perdo en el teu ball
Martina, Martina

Em creuràs si et dic que el món se m'ha aturat
o em veuràs com una distracció fugaç

Has vençut la força de la gravetat
i una nova llei m'atrapa al teu voltant

Que no s'acabi aquesta dansa
balla fins a la fi del món
Guia'm al cor de la batalla
balla fins a la fi

37

Ets petit i et vols fer gran.
Em dóns la mà i em sento com
el primer petó que fa aquest món...
el primer petó que fa aquest món millor.

Tarragona para el món.
Em vols conèixer i no saps on.
Jo he arribat i tu has de començar.
Jo he arribat i hauràs d'enyorar un demà.

Ets petit i em vols fer gran.
El perill, la meva carn.
S'aparellen dos cossos alats,
el valor que uneix el foc i el mar,
en el primer moment que ets al meu món,
el primer moment que ets en aquest món,
el primer moment que fa aquest món millor.

On somnis són somnis? On el somni es fon?
Vivim avantguardes de somnis; on, on, on?
No sóc la teva deessa ni tu el meu presoner,
guardem aquesta promesa; on, on, on?
El primer petó que fa aquest món,
el primer petó que fa aquest món,
el primer petó que fa aquest món millor.

Ara i aquí i no em vull fer gran,
el sentiment, la meva clau.
La paraula perquè tampoc no en sé tant.
La paraula que a poc a poc em va ensorrant.
La paraula que sé, que sé que t'encén tant.

La paraula que això no deixa fer-ho gran.
La paraula que sempre, sempre he estat buscant.
La paraula que a poc a poc et va trobant.
La paraula que sé, que sé que t'encén tant.
La paraula diu que la gent l'ha anat inflant!

Ganes de tu

Veig la lluna plena brillant als teus ulls
Com un far que guia els vaixells que s'han perdut.
I jo que sóc barca remaré per tu
Sortiré a cantar-te que hem de navegar junts.
Vindré a buscar-te quan alguna matinada necessitis abraçades.
Ja saps, tinc clar que... vull dir-te:

Que tinc ganes, ganes, ganes, ganes de tu!

Digue'm que hi seràs i que, si te'n vas,
Seràs com l'ocell que torna a casa amb l'estiu.
Vull notar el meu cos damunt del teu tors
Càlid com un dia d'agost.
Vindré a buscar-te: per alguna carretera travessar amb tu la frontera
Del demà. Tinc clar que... Vull dir-te:

Que tinc ganes, ganes, ganes, ganes de tu!

Nàufrags

Mira'ns, com hem acabat
en mig del mar
amb una barca de joguina.

Algú ens ha robat els rems
i els somnis que ens quedaven,
de nit, mentre dormíem.

I avui,
per primer cop ,
ens declarem nàufrags,
enmig d'un blau immens.

I avui,
per primer cop,
no goso ni mirar-te.
Ja no ens queda res.

Ni el vent, ni l'onada,
ni aquella gavina que a les tardes
s'apropava.
Res.

Pleguem la vela a poc a poc.
No fos cas
que es trenqui algun record.

I escric un desig en un paper
que es va allunyant.
El mar guarda el secret

Tot l'amor que em queda,
aquest amor que em crema,
us el deixo aquí.
No vull que mori amb mi

Terra

Vaig d'un lloc a un altre
desgastant sabates
seguint les petjades
deixant marca a cada passa

Sovint penso en l'aire
i en la vida que m'envolta
crec saber qui sóc
però m'apreten les respostes

Es fon el sol
d'un món que es pon
intenta ser la flama
quan l'espurna està de dol

I ser conscients d'on estem
i que som allò que fem
si sentim com tremola
la resposta és que ara és l'hora!

Brindem pel que vindrà
pensant en el demà
el futur a les mans
d'un present per cuidar

Brindem pel que vindrà
si encara no és tard
mirem endavant

Crec creure en mi
vull creure en tu
no en orelles que no escolten
ni en mirades que no miren

No és cap excusa
i és que sempre hi ha sortida
més enllà dels vels
de les portes i del cel

Atent!

On est devenue fou
plastique autour du cou
ont pataugent dans la gadoue toxique
je croie qu'elle est à bout
les tabous c'est pas beau
renverse le cours de ce moment critique

Conscients d'on estem
i que som allò que fem
si sentim com tremola
la resposta és que ara és l'hora!

Brindem pel que vindrà
pensant en el demà
el futur a les mans
d'un present per cuidar

Brindem pel que vindrà
si encara no és tard
mirem endavant

Dins la llarga espera
movent la consciència
per trobar l'essència
però la terra, la terra tremola i crida
s'encén, es rebel·la i crema

Brindem pel que vindrà
pensant en el demà
el futur a les mans
d'un present per cuidar

Brindem pel que vindrà
si encara no és tard
mirem endavant

I brindem pel que vindrà!

Miami Beach

Què collons Miami ni que Florida Beach!
Què passa amb Califòrnia i tots els boys de la beach?
Si aquí tenim mil platges com la de Tamarit
d'Empúries fins a l'Ebre i més sol que a Tahití.
Què carai ens passa amb tot el que tenim?

Budweisser, Coca- Cola, Jack Daniels, Jim Beam
i diu que a Califòrnia ara fan un gran vi,
si és molt millor el que compro jo al sindicat
a cinc duros l'ampolla "nano que estic pelat"
i després ens diuen que és que som agarrats.

Però sents un rock'n'Roll i dius: "carai aquesta gent!"
Potser si que es mereixen ser els reis del firmament:
Chuck Berry, Ramones, Elvis Presley, Lou Read,
Metallica, Springsteen, Doors i B.B. King,
podria estar dient noms tota la nit,
què collons els donen per ser així.

En Bogart, Marlon Brandon, Paul Newman, James Dean,
La Rita, l'Anastasia i la reina Marilyn.
D'acord que aquí de cine quasi bé no en tenim
però espera't uns quants anys i Hollywood vindrà aquí,
la nostra botifarra no podran resistir.

D'acord que les xicotes amb biquini i patins
són molt més llançadetes que no pas les d'aquí
però una bona pubilla no té res que envejar
si és que la pots convèncer després de molt xerrar.
Algú va dir que és bo tot el que es fa desitjar.

I no sé pas perquè et vinc jo amb tot aquest merder
si jo voldria viure a New Jersey en lloc del Vendrell.
Chuck Berry, Ramones, Elvis Presley, Lou Read,
Metallica, Springsteen, Doors i B.B. King,
podria estar dient noms tota la nit,
què collons els donen per ser aixi?

La recepta

Ja ha arribat el Doctor Prats,
la recepta.
Ja ha arribat el Doctor Prats,
la recepta.

Ja ha arribat el Doctor Prats
i t'ha portat, la recepta
Ja ha arribat el Doctor Prats.

a ha arribat el Doctor Prats,
i t'ha portat la recepta
Ja ha arribat el Doctor Prats,
per fer-te ballar.

Carrers de la vella ciutat
s'adormen inquiets
perduts en la immensitat.

Aquesta nit tot s'haurà liat
quan tornem extasiats de la festa tribal,
i vindrem amb un sidecar,
amb les meves manies, les teves veritats,
fugirem de formalitats,
no fos cas que te'n cansis i se't faci tard.

I demà estarem encantats
que avui et conegui, estar al teu costat,
que s'escapi la nostra amistat
i trobem la passió que ens hem amagat.

Hem portat aquest carnaval
per trobar l'oremus, per fer l'animal,
som la carta que et vas guardar
per guanyar la partida a la ronda final.

Has escrit a totes les parets
Que quan surti el sol seguirem somiant
Has entès que avui no s'ha acabat
Que sempre puguem arribar a bon port,
ja ens veurem que et vagi bé i bona sort.

Ja ha arribat el Doctor Prats
i t'ha portat, la recepta
Ja ha arribat el Doctor Prats.

a ha arribat el Doctor Prats,
i t'ha portat la recepta
Ja ha arribat el Doctor Prats,
per fer-te ballar.
Wisconsin!

Si no és molt demanar

Ja sé que no som exemple clar.
Som fum, som aire, un núvol endut.

M'he estat mirant a nes teu mirall i no,
no hi ha ni un sol reflexe.

Sé que no he perdut,
que puc guanyar,
si no és molt demanar.
Vull aniuar vora sa llum,
per sabre que no, que no estic lluny de tu.

Vaig agafar
dreceres que no ajudaven gaire,
i vaig sortir
amb tanta por perquè sempre hi tornava.

M'he estat mirant a nes teu mirall i no,
no hi ha ni un sol reflexe.

Sé que no he perdut,
que puc guanyar,
si no és molt demanar.
Vull aniuar vora sa llum,
per sabre que no, que no estic lluny de tu

El cant dels maulets

Eixiu tots de casa
que la festa bull
feu dolços de nata
i coques de brull,
polimenteu fustes
i emblanquineu murs
perquè Carles d'Àustria
ha jurat els Furs.

Enrameu de murta
places i carrers,
abastiu de piules
xavals i xiquets,
aclariu la gola amb
vi de moscatell,
que no hi ha qui pare
el pas dels maulets.

Vine Pilareta
que et pegue un sacsó
els peixos en l'aigua
i els amos al clot,
i si no l'empara
el Nostre Senyor
tallarem la cua a
Felip de Borbó.

Si l'oratge es gira
en mal dels maulets,
vindran altres dies
que bufe bon vent.
Quan més curt ens lliguen,
més perill tindran.
Passeu-me la bota
i seguiu tocant.

La nit és nostra

Quan el silenci de la nit s'apodera dels meus somnis
Sóc portat al infinit.
Quan la foscor entra al meu llit i tot jo soc un neguit,
en perseguir-te pel meu desig

És tancar als ulls i notar-te al meu davant
Vull parar el temps per tornar a començar,
Ja fa tanys anys, que vas marxar...
I et se present a cada instant

Fem que aquesta nit,
sigui la més llarga del any,
aturem les pors i tots els nostres enganys,
Fem que aquesta nit sigui la més llarga del any.

Fem que aquesta nit,
el silenci marxi volant,
la vida és una, i s'escapa del nostre costat,
Fem que aquesta nit el silenci marxi volant,.

Quan les baquetes fan el toc, els tabals posen el ritme,
Esclatant l'olor del foc.
Quan les rialles van creixent, ens deixem portar més lliures,
Posant pausa a aquest moment

És tancar els ulls i notar-te al meu davant,
Aquesta festa està apunt d'arrancar,
Tanquen les llums, alcem les mans,
I el primer acord ens fa saltar.

Fem que aquesta nit,
sigui la més llarga del any,
aturem les pors i tots els nostres enganys,
Fem que aquesta nit sigui la més llarga del any.

Fem que aquesta nit,
el silenci marxi volant,
la vida és una, i s'escapa del nostre costat,
Fem que aquesta nit el silenci marxi volant.

Els ocells

Reviuré en silenci i sense plors aquella història que ara dorm tranquil·la en algun lloc del món.
Oblidaré cadascun d'aquells mots que dibuixaven els teus ulls quan em miraves des de lluny.
Intentaré abraçar que de vegades un amor que et fa volar acaba en res, acaba mort.
Que vingui el Llamp al bell mig del jardí i m'ompli les mans dels petons que mai van arribar al meu port.

I els ocells volen davant meu,
i els camins s'obren davant meu amb una llum que ja no veus.

Sé que mentre dormo a poc a poc la lluna ve i se m'emporta la pena que tinc a dins.
Ella pot salvar la soledat i suportar el saber que des d'aquell desembre m'has mentit.
Podies escriure la veritat però no comptaves que els meus ulls ho veuen tot, ho saben tot.
Cremo tots els versos, m'allibero i sento que la cendra em porta novament tots els colors.

I els ocells volen davant meu,
i els camins s'obren davant meu amb una llum que ja no veus.

Èxodes

Poble estimat, fins ací hem arribat.
El nombre de les bales que s'apropen en augment van.
Tantes amigues i veïnes ja han donat el següent pas.
Tranquil·la filla, ens n'anem ja.

Arena i runes, persones semblen ombres
al velatori de les cases que són tombes.
Bombes, bombes, veig formes
que es converetixen en cadàvers quan m'aprope.

Caldrà fugir de la barbàrie i la misèria,
camí a l'incert abandonem la nostra terra,
on jo vaig néixer, on l'he vist créixer,
deixe abandonada part de mi en aquell conflicte.

Que si no fos per ella, saps?
em quedaria a ma casa fins el final.
Que si no fos per ella, saps?
defensaria la terra amb les meues mans.

És l'Europa de l'espoli
i de la doble moral,
blindant el mediterrani.

Traint el mar
i la seua llibertat
d'acaronar els territoris.

Ningú té prioritat
per a viure en pau al seu voltant
perquè esta no és un privilegi.

No hi haurà pau per a mi
mentre plore el meu veí,
mentre plore el meu veí.

Embarquem cap a Europa amb l'esperança que arribarem
i que la nostra gent estarà bé.
Que potser passen anys sense tindre'ls al nostre costat,
o que no tornaran a estar.

Difícil arribada cap a Europa,
passen els dies i energies debiliten el cos,
les nits són fosques, però la llum de la lluna
em permet que veja el rostre de la mare i la seua por.

Que cada dia és una eternitat,
per fi mirem la llum al final del camí,
a l'horitzó una nova vida ens esperarà,
on somriurem molt més a sovint.

Mirades d'il·lusió pel camí finalitzat,
d'alegria hui seran els crits,
desperta mare que per fi hem arribat...
Però ella no desperta, ella no desperta.

És l'Europa de l'espoli
i de la doble moral,
blindant el mediterrani.

Traint el mar
i la seua llibertat
d'acaronar els territoris.

Ningú té prioritat
per a viure en pau al seu voltant
perquè esta no és un privilegi.

No hi haurà pau per a mi
mentre plore el meu veí,
mentre plore el meu veí.

Creuaran els mars, creuaran deserts.
No hi haurà mur que els puga parar.
I amb la raó no demanaran pas
per a prendre allò que els han furtat abans.

Tombem la porta fins deixar sols un marc
que ens diga quin és el nostre passat.
Que totes som filles d'emigrants,
això no hem d'oblidar-ho mai.

És l'Europa de l'espoli
de la doble moral,
blindant el mediterrani.

Traint el mar
i la seua llibertat
d'acaronar els territoris.

Ningú té prioritat
per a viure en pau al seu voltant
perquè esta no és un privilegi.

No hi haurà pau per a mi
mentre plore el meu veí,
mentre plore el meu veí.

Balada de l'àngel bru

Allà dalt de les muntanyes les remors no l'inquietaven,
les raboses i els fardatxos li fugien espantats.
les cançons que udolava eren grunys horripilants.
ai, àngel bru,
el teu cant es perd per la soledat.

Anys arrere esgotaves amb les teues passejades
la recerca agitada pels indrets de la ciutat:
pels racons més bruts i foscos on quelcom se sol trobar.
ai, àngel bru, exaltat,
les ales et tallaran.

tingueres més d'una història i raons per a inhibir-te'n,
tot venia i se n'anava sense tu fer-ne un comiat:
passares a la llarga llista dels qui mengen soledat.
ai, àngel bru, agres mans
que no reconeixeràs.

i la nit confon les ombres, les foscors sovint enganyaven;
tu patires, de vegades, el joc de les claredats:
després de mil garrotades de perdre t'havies fartat.
ai, àngel bru, al que plores
solució no li'n veig cap.
ni unes coses ni les altres t'eren massa agraïdes,
no estimaves la fortuna ni les bones relacions,
era, puix, irresoluble la teua situació.
ai, àngel bru, pel teu cap
massa delers han passat.

A les muntanyes pujares i viure amb els llops volgueres,
tot sabent que allà baix ningú no t'anava a plorar.
com les feres subsistires: rebolcant-te en llibertat.
ai, àngel bru, el teu cap
tots els somnis ha somiat.

Cançó 7a en colors

Ha plogut sobre el meu cap
hi ha crescut herba molt fresca
i he sortit a passejar
la testa florida i verda
perquè també s'hi han fet flors
com si jo fos una gerra
després ha sortit el sol
i he sentit olor de terra.

Fixa't jo, quin cap més verd
quina enveja, quina enveja!
papallones i ocellets
s'hi posen, i les abelles
Fixa't jo, quin cap més verd
quina enveja, quina enveja!

El vent m'ha dut grans de blat
i com que ja és primavera
les espigues s'han llevat
per damunt dels brins de l'herba
i han cobert les flors del foc
car també han crescut roselles
i per fer-me un cap tot d'or
el sol m'ha pansit la gespa.

Fixa't jo, quin cap més groc
quina enveja, quina enveja!
papallones i ocellots
s'hi posen, i les abelles
Fixa't jo, quin cap més groc
quina enveja, quina enveja!

L'estiu m'ha dut la calor
i ha arribat el temps de sega
he anat a cal segador
«—Vinc perquè em segueu la testa
podeu segar tot el blat
però per res ni una rosella»
i he sortit al carrer gran
amb la testa ben vermella.

Fixa't jo, quin cap vermell
quina enveja, quina enveja!
papallones, grans ocells
s'hi posen, i les abelles
Fixa't jo, quin cap vermell
quina enveja, quina enveja!
Oh, quina enveja em tens!
Oh, quina enveja em tens!

Les roselles s'han pansit
la tardor no té donzelles
i els meus cabells blancs i fins
m'han omplert de nou la testa
l'hivern m'ha cobert de neu
m'ha robat les flors i l'herba
i el fred m'ha fet presoner
amb el cap blanc com la pedra.

Fixa't jo, quin cap més blanc
quina enveja, quina enveja!
ni papallones ni ocells
s'hi posen, ni les abelles
On és la pluja, on és?
On és el blat, on és l'herba?

729

Un mur que ens separa de la realitat.
Un mur d'ignorància i odi,
que alimenta la ràbia.
La rutina diària és una làpida,
tallada amb poder militar.
Resistència i resposta solidària.
BDS és dignitat.

La roda no s'atura i continua girant...
I ja no queda res.

Més de 50 anys d'ocupació,
seguint la voluntat d'un profeta,
que per recuperar la terra promesa
només va portar sang.

El silenci internacional
és el millor alïat
d'una força que espenta i trepitja
el que es troba al davant.

Cada dia el jou es fa més fort,
i avança com un torrent incontrolable.
La dignitat perdura i mai no es torç.
Defensa legítima contra la barbàrie.

Que ens escolten,
han de caure pel seu propi pes.
prou d'excuses,
el boicot ens implica,
ens fa part activa.

Cada dia el jou es fa més fort,
i avança com un torrent incontrolable.
La dignitat perdura i mai no es torç.
Ara s'esgota el seu temps.

La roda no s'atura i continua girant...
I ja no queda res.

La bogeria

La bogeria, la bogeria
ombra del mal sabor de la vida
La bogeria, la bogeria
L'atrapa de nit i l'esclafa de dia

Que vol mandanga ja ho sap tot cristo,
perquè va més encès que un misto.
Que li falta per anar a fer nones?
Xocolatines

Després diu que no pot dormir
Que t'esperes d'un paio així
Vine cap aquí que ara t'arrambo,
que ja ha arribat el rei del mambo.

La bogeria, la bogeria
ombra del mal sabor de la vida
La bogeria, la bogeria
L'atrapa de nit i l'esclafa de dia.

Que vol mandanga ja ho sap tot cristo,
perquè va més encès que un misto.
Riu a la cara d'un pobre anglès
I el pobre marxa, diu que s'ha ofès

Aviam qui aguanta aquest corcó
que ja en té prou del seu sermó.
I si no escoltes el que t'ha dit,
una patada al pit

La bogeria, la bogeria
ombra del mal sabor de la vida
La bogeria, la bogeria
L'atrapa de nit i l'esclafa de dia

Vol amor, que vol amor!
Vol amor després de la gresca
Vol amor, que vol amor!
Amb la més fresca

La bogeria, la bogeria
ombra del mal sabor de la vida
La bogeria, la bogeria
L'atrapa de nit i l'esclafa de dia

Ànimes navegables

Vam escapar amb la nit a les butxaques
paisatges ocres el primer sol a les cares
fugint de casa amb les mirades foradades
tractant de refugiar-nos més enllà de les muntanyes

Vam trobar un lloc on protegir les esperances
llavis tallats les paraules cansades
les flames baixes cremaven els nostres marges
penjaven les promeses entre les branques trencades

Vam batallar per començar a sentir-nos lliures
cada vegada que ens tornava un cru somriure
cosint ferides sota les robes humides
rosegant un tros de pa i unes olives partides

Vam tancar els ulls sota el cel cobert d'estreles
el vent gelat eixugava llàgrimes velles
un bosc callat el cel immens negre i morat
i el teu foc que escalfava el meu cor esgotat


Vam somiar amb la lluna cavant riberes
als pits oberts de les nostres vides enceses
guiant la fúria que ens brollava imparable
i feia dels nostres cossos ànimes navegables

Vam despertar bruts i amagats enmig de l'alba
m'acariciaves els cabells molls de rosada
i mig adormida em repeties en veu baixa
el meu cor és ta casa, el meu cor és ta casa

Vam trobar el mar pels camins que eviten pobles
bancals de pedres que baixen des de les llomes
sendes trencades quatre pins entre les roques
una platja daurada on vam soterrar les hores

Vam caminar amb el fred tallant les galtes
una llum pàl·lida ens seguia a totes bandes
penya-segats mossegats per les ventades
la sal enramada a les àncores llunyanes

Vam desitjar capgirar el cel sobre les aigües
construir un món sense fronteres ni gàbies
trencar cadenes ser nosaltres les cisalles
alliberar les penes amb crits com punyalades

Vam caure morts com el sol de la vesprada
arrecerats en una cova foradada
una foguera una frase esculpida
hui és el primer dia de la nostra vida.

Vam somiar amb la lluna cavant riberes
als pits oberts de les nostres vides enceses
guiant la fúria que ens brollava imparable
i feia dels nostres cossos ànimes navegables

Vam despertar bruts i amagats enmig de l'alba
m'acariciaves els cabells molls de rosada
i mig adormida em repeties en veu baixa
el meu cor és ta casa, el meu cor és ta casa.

Cucurelles

Si vols viure el funky (per dins),
els teus cucurelles (sentir),
passar dels problemes (per fi),
menys cap, més cor i més pit.
Si fas tot el que fas sense parar a pensar,
Nosaltres et prometem festa funky i bona gent.

La festa ens torna (al passat),
i els bons 80 (han tornat),
ens queda molt més (per fer),
tu saps que creure és poder.
Si fas tot el que fas, saps que m'agradaràs.
I has de tenir present (que aquí el funky és el saber).

My Lord, el teu cor em fa sentir
My Lord, el teu cor em fa sentir més funky.

Cu-cu, les cucurelles fan funk.
Cu-cu, les cucurelles fan funk.

My Lord aquest mal (de cor),
no te'l pot treure (un doctor),
que tant si plou (com si nou),
vamo pal Titus Mansou.
Si fas tot el que fas sense parar a pensar,
nosaltres et prometem festa funky i bona gent.

My Lord, el teu cor...

(Les cucurelles fan funk)

Ara

Feia temps que tu i jo parlàvem
D'aventures i de les coses que ens passaven
Gairebé, gairebé ni ens coneixíem
Ni tan sols sabia que...era el teu nom

Però ara, em sento tan tranquil
Però ara, em sento tan feliç

I aquella nit que tu i jo no dormíem
I compartíem tantes fades melodies
Em vas dir, em vas dir a cau d'orella
Molt suaument que...era el teu nom

Però ara, et sento tan amb mi
Però ara, em sento tan feliç