Campesino

Cau el sol, cau el món als cerros invisibles
que han comprat els homes blancs per un gra de cafè.
I la serra es despulla xisclant sota les urpes d'Europa
mentre els pobles miners dormen amb els ulls desperts.

M'han fet esclau d'aquesta terra,
han fet de mi un arbre encès.
He fet del silenci una guerra,
he après a viure sense res.

Yo soy campesino puro
y no empecé la pelea,
pero si me buscan ruido
la bailan con la más fea.

Cap fuet de mil puntes els farà oblidar d'on vénen.
Cap infern de mil anys els farà agenollar.
I abracen el seu país per la cintura,
boja i famèlica de ballar al seu compàs.

M'han fet esclau d'aquesta terra,
han fet de mi un arbre encès.
He fet del silenci una guerra,
he après a viure sense res.

Yo soy campesino puro
y no empecé la pelea,
pero si me buscan ruido
la bailan con la más fea.

Alguna cosa està canviant

Quan la llum del món s'apaga
el cel se torna un gran mural d'estels
el silenci de la nit m'atrapa

Dormiran les dos princesses
que m'han fet un home diferent
Que ja no coneix l'estrés ni presses
I ara penso en los colegues
que estaràn fent lo gintoniquet
i de ben segur faràn les tantes
Per més que hi penso ja per res no canviaría el meu present
He canviat de pensament
De sobte bufa un altre vent

Alguna cosa està canviant

Alguna cosa està canviant...

I ara que el neguit descansa i ja no vull sempre, més i més
me n'adono que la pressa mata
Buscant sempre la manera de sobresortir damunt la gent
se m'escapa lo que val la pena
dels petits miracles que m'ha dut la vida al teu costat
se m'ha obert un món que m'ha fet vore
que aquell superego ha deixat de ser el meu punt de gravetat
i ara gira al teu voltant

Alguna cosa està canviant

Desafiant

I vas dir-me amb la mirada
que avançaves sense por,
no tenies res a perdre
i et sobrava el valor.

I vas dir-me a cau d'orella
que senties els tambors,
s'iniciava una guerra
a dins del teu cor.

Buscant una sortida
sense perdre el nord
vaig trobar alternatives
per sortir de la foscor.

Seguint la llum del dia,
buscant un vell tresor,
fugint de la tempesta
que em governa però no em pot.

Som el rellotge que porta el compte enrere,
que vigila la fera abans de despertar.
Som la resposta que viatja sense treva
per totes les goles que ens han d'alliberar.

Som el foc que aporta la saviesa necessària per seguir,
per ser part de les mirades que perduren en la nit,
per ser el temps que ens acompanya, per seguir.

Som el present que empeny amb valentia i la força dels quatre vents
per somiar en una terra on puguem veure els estels
i sentir que vivim el nostre moment.

Seguies desafiant
portant la iniciativa
apropant-nos dia a dia
abans que sortís el sol.

Jo seguia empresonat
per la teva mirada
sempre desbocada
com els oceans.

Buscant una sortida,
sense perdre el nord,
vaig trobar alternatives
per sortir de la foscor.

Seguint la llum del dia
allà on em porti el cor,
faré la guerra amb tu,
la nostra revolució.

Som el rellotge que porta el compte enrere,
que vigila la fera abans de despertar.
Som la resposta que viatja sense treva
per totes les goles que ens han d'alliberar.

Som el foc que aporta la saviesa necessària
per seguir, per ser part de les mirades que perduren en la nit,
per ser el temps que ens acompanya, per seguir.

Som el present que empeny amb valentia i la força dels quatre vents
per somiar en una terra on puguem veure els estels
i sentir que vivim el nostre moment.

Estima't

M'ha mirat als ulls, hui la veig diferent,
ha decidit voler-se i ha agafat les regnes.
M'ha mirat als ulls, hui la veig diferent,
ha fet fora els dimonis, hui s'aprecia encara més.

Para atenció, fixa't, mira-la,
el seu renaixement comença a caminar.
El cap ben alt i xafa fort,
rebossa força vol menjar-se el món.
Sap de sobres que se'n sortirà,
que ha de donar-se una oportunitat.
Tota la vida es tindrà a ella mateixa,
ha arribat l'hora que ho assumesca.
Així doncs, s'empodera, s'aixeca,
escriu quan fa nosa i no desespera.
Malgrat els moments de baixó,
per fi somriu lliure a l'habitació.
Pensa fer-ho gran i ja està preparada,
ha vingut amb força i una mica accelerada.
Li brillen els ulls pensant en la victòria.
Tots els moments li saben a glòria!

Estima't, aixeca't i somriu al món
Estima't, hui comença un dia nou
Estima't, enterrarem tots els malsons
Estima't, estima't, estima't.

Farta d'escoltar els sermonets de sempre,
que si se maquilla que si tiene pretendientes.
Pretendientas, palabra necia oído sordo,
fardo, te jodo y estás comiendo lodo.
Femme fatal desprenent fatalisme,
cisme en l'abisme, ja tens un aforisme.
Un cataclisme a cada pas que done,
en els pitjors moments als llibres m'abandone.
M'has pillat llegint a deshora,
en la nocturnitat que cerca, es qüestiona.
Inspiració ve quan vol ella és l'ama,
reina i senyora que em porta la calma.
Jo m'aprecie, m'estime, creativitat em diu que no em subestime,
que em mime, que em cuide,
que està quedant sublime.
El metrònom marca el tempo, seguim vives!

Estima't, aixeca't i somriu al món
Estima't, hui comença un dia nou
Estima't, enterrarem tots els malsons
Estima't, estima't, estima't.

En peores plazas hemos toreado,
hecha de golpes, porrazos, pareados.
Això que no et mata diuen que et fa més forta,
a la vida sobrevisc que és el que em recomforta.

Nena, con el morado por bandera,
nos soñamos libres, nos queremos vivas,
nos sabemos fuertes, rebeldes,
apretando los dientes,
sabemos respirar, contra la corriente.
Somos cientos repartidas por el globo,
llevamos la historia pegada a la piel,
valientes, diversas, mujeres en guerra
no habrá quien nos pueda.
Tremenda Jauría, Pupil·les,
des del corazón de la bestia a València.

Estima't, aixeca't i somriu al món
Estima't, hui comença un dia nou
Estima't, enterrarem tots els malsons
Estima't, estima't, estima't.

A les fosques

Sento dir-t'ho així tant a les fosques
amb la calma del qui sap que ha perdut
sento no saber com tornar a veure
la lluna plena als teus ulls.

Sento no sentir res
sento no saber qui ets...
avui.

Sento viure al marge de les coses
que tenen importància per a tu
sento veure trista l'esperança
saber que ja no espero res de ningú.

Sento no creure en tres
sento no entendre el temps que m'acull.

No vas ser tu
qui robava lilàs blanc per portar-me la primavera
no vas ser tu
qui amb l'ofrena de la carn
m'arrencava amb un sol gest la pena.

Universos pararl·lels

Tu i jo sabem que aquesta història
no la podem contar als néts
Tu i jo sabem que els nostres besos
mai no veuran la llum del carrer

Hem viscut com si forem furtius
que s'amaguen de la gent
per això iniciem aquest viatge
ens hem cansat d'esperar

Però construirem universos paral·lels
per a tots aquells que s'estimen en secret

Serà un refugi per als amants
un lloc on viure un altra realitat
Em vas prometre que seriem eterns
i ara m'adone que entre els dos hem construït
universos paral·lels

Trobe versos que escrius en silenci
i amagues als racons
Vull dormir no sentir-me culpable
esta nit, tornar-te a trobar

Deixaré les finestres obertes
per sí tu vols entrar
Per això iniciem aquest viatge
ens hem cansat d'esperar

No hi ha temps ni espai
tan sols la llum tu i jo,
Ens escaparem a un nou món
sense retorn

Serà un refugi per als amants
un lloc on viure un altra realitat
Em vas prometre que seriem eterns
i ara m'adone que entre els dos hem construït
universos paral·lels

No hi ha temps ni excuses somniar és de valents
invente aquesta història per escapar.
Universos paral·lels

Cantimplores

Vola el temps,
es vesteix la lluna i no hem dormit.
Sospira la vida si ets aquí.
M'entrebanco per poder seguir,
encara que no trobi el meu lloc.

Tinc el terra a prop,
em bellugo tant com puc.
Allà al fons de l'horitzó
hi ha un després
que no hem viscut.

Continuarem donant voltes al sol,
menjant patates deixant-nos la col.
Només valdrà el que cregui que valdrà,
que passi tot el que hagi de passar.

Que els teus pares van fer un miracle,
ets un esperma oportunista,
ets un esperma afortunat.

I un cop de puny al campanar
Sense tocar ni quarts ni hores
Tant si ho veus bé com malament
El que veus serà el que t'emportes

Que només tu recordes tots els dies que plores,
que plorar és sa i no ho veus fins que no t'enamores,
T'emporrones, cantimplores, eh!

No desesperis,
quan el cel cau,
gotes avall , avall, avall x2

Tira'm a la mala vida,
dóna'm sort,
vine amb mi.

Buscarem junts la sortida,
si es que volem sortir

Ningú
ens dirà (el) que volem fer
Ens dirà (el) que volem ser

Baixant de dalt pujant amunt
Escales parlen del camí
Trucant-me a mi no surt ningú
Potser és que encara estic aquí

I hem estat vius tots els matins
I no sabríem fer res més
Ho estimo tot i em veig a mi
Arrecerat sota el matí

que els teus pares van fer un miracle
ets un esperma oportunista
ets un esperma afortunat

No desesperis
quan el cel cau
Gotes avall , avall, avall

No al Borbó

És la nostra història

Pas a pas…
Hem crescut, hem après,
hem viscut al fracàs,
però hem cregut en nosaltres.

Pas a pas…
ens hem fet costat
hem lluitat pel que creiem
I hem promès no canviar.

Aixequem les nostres mans i cridem fort,
junts podem canviar-ho tot,
quan unim les forces.

Som el foc que portem dins,
som el motor d'aquesta revolta,
és la nostra història.

I pas a pas,
cançó a cançó,
hem trencat les barreres
que no duien enlloc .

I no pararem ,
fins poder fer la nostra,
fins ser apart de la historia,
deixant rastre en el camí.

Aixequem les nostres mans i cridem fort
junts podem canviar-ho tot
quan unim les forces.
Som el foc que portem dins,
som el motor d'aquesta revolta,
és la nostra història.

Si anem a lluitar,
armats amb flors.
Mai no, no ens podran guanyar fallar.
Junts, veurem i lluitar els carrers amb la veritat

Aixequem les nostres mans i cridem fort,
junts podem canviar-ho tot,
quan unim les forces.

Som el foc que portem dins,
som el motor d'aquesta revolta,
és la nostra història.

Aixequem les nostres mans i cridem fort,
junts podem canviar-ho tot,
quan unim las forces.

Som el foc que portem dins,
som el motor d'aquesta revolta,
és la nostra història.

Es tren

He arribat a s'estació, tenc un bitllet també il·lusió
Per favor vagin pujant, partirem d'aquí uns instants

Es revisor sembla bon tiu, du molta barba i em somriu
Serem 3 comptant un moix, ara puja en Peter Tosh

D'aquí un any el mataran, a ca seua disparat
Però ell està tranquil, fumant herba amb molt d'estil

Perquè m'he de preocupar? si al final tots som mortals
I un viatge és un deixar, per després tornar a trobar

I és que aquest tren és una llum i els passatgers són s'energia
Il·luminant un cada dia de records
I ets seus rails passen “suvora” de tot aquell qui sempre plora
I fa sonar un avís sincer de solucions, que sempre hi són

Per sa finestra estic mirant, veig un gran bosc de pins gegants
Es revisor em diu són alts, per protegir a tots els malalts

Aquest gran llac es diu memòria i té una gota per història
Si mires bé veuràs a gent cercant sa sort del seu moment

Ara a dormir que s'ha fet tard, tot "lo" que tenc per jo m´ho guard
Demà serà un bon dia o no, jo de moment tenc sa cançó

Quan arribem intentaré, recordar “lo” bo no lo dolent
Perquè es futur és un intent, per millorar es nostre present

I és que aquest tren és una llum i els passatgers són s'energia
Il·luminant un cada dia de records
I ets seus rails passen "suvora" de tot aquell qui sempre plora
I fa sonar un avís sincer de solucions, que sempre hi són

Es tren arribarà, tu i jo hi podrem pujar.

M'agrada

M'agrada quan te'n rius, m'agrada quan m'enfado amb tu
magrada quan ballem, quan parles, quan em mires.
m'agrada un petó, m'agrada l'abraçada d'un amic sincer.

M'agrada un got de vi, m'agrada el pa amb tomata,
m'agrada un cigarret i la meva guitarra.
m'agrada el cafè en llet, i fer la migdiada al teu llitet.

M'agrada dir el què dic, m'agrada fer el què faig,
m'agrada ser com sóc , i m'agrada anar on vaig

M'agrada l'aigua clara i el xocolate espés
tu saps com a mi m'agrada

M'agrada el futbol, i fer el gandul a casa,
la dona del veí quan surt a la terrassa,
m'agrada fer l'amor, i fer el poca vergonya amb els amics.

M'agrada dir el què dic, m'agrada fer el què faig,
m'agrada ser com sóc , i m'agrada anar on vaig

M'agrada l'aigua clara i el xocolate espés
tu saps com a mi m'agrada

M'agrada despertar i trobar-te al meu costat,
m'agrada corretgir els errors d'un temps passat,
m'agrada estar segur que mai és massa tard, i com m'agrada!

M'agrada alçar la veu quan em vulguin fer callar,
m'agrada estar tranquil perquè tu sempre hi seràs
m'agrada estar segur que mai és massa tard, i com m'agrada!

Mama

Mama, fa molta calor.
Us va molt malament
si passo un moment
i agafo el ventilador?

Mama, ja no em queden pizzes.
Què teniu per menjar?
que potser puc passar
i de pas porto les camises?

Mama, on veieu el Barça?
el fan pel digital,
i uns quarts de final
es veuen millor des de casa.
Vaig curt de calers, em podeu fer un ingrés?

Mai mai Mama, mai mai Mama
hem sortit a ballar enfilats a la barra d'un bar.
Mai mai Mama, mai mai Mama
hem anat del revés, fins a no aguantar-nos drets.

Mama, tinc un problema
m'he deixat les claus
a casa l'Arnau
I se'n va d'Erasmus a Atenes.

Mama, quina liada
se me'n va anar de les mans
elles eren més grans
d'aquí un temps potser seràs àvia.
Tot segueix com abans, no tinc pasta al banc.

La teva

He despertat pensant que somiava,
buscant el sol i un raig de tardor.
M'has preguntat si encara esperava,
tan sols respon i diguem que som.

T'he desitjat escoltant com parlaves,
i t'he buscat en més de mil llocs.
Avui he somiat les teves paraules,
i t'he esperat sense saber on dorms.

Però la sorpresa és trobar-te,
estirada en el meu llit.
Recordant aquells dies,
diguem qui ens ho hagués dit.
Però la sorpresa és trobar-te,
nua entre els meus dits.
N'hi tan sols ens coneixíem,
i ara ho saps tot de mi.

He dibuixat cada traç a mà alçada,
me imaginat arrancant-te el vestit.
Avui he robat un tros d'esperança,
i t'he trobat tornant de Madrid.

Però la sorpresa és trobar-te,
estirada en el meu llit.
Recordant aquells dies,
diguem qui ens ho hagués dit.
Però la sorpresa és trobar-te,
nua entre els meus dits.
N'hi tan sols ens coneixíem,
i ara ho saps tot de mi.

Però la sorpresa és trobar-te,
estirada en el meu llit.
Recordant aquells dies,
diguem qui ens ho hagués dit.
Però la sorpresa és trobar-te,
nua entre els meus dits.
N'hi tan sols ens coneixíem,
i ara ho saps tot de mi.

He despertat pensant que somiava...

Ritual del nou calderí

Juro solemnement
en aquest consell local
complir amb l'ordenament
per ser un calderí com cal

Seré sempre un bon veí
honest i treballador
Prest a donar un cop de mà
si es presenta la ocasió

Beu-te un bon got de vi
baixa a la font del lleó
no seràs un calderí
si no toques l'aigua

Compta un i dos i tres
amb la mà a sota del raig
(a)quí no hi has de fotre res
si no toques l'aigua

Respectaré la llei
sense posar condicions
pagaré impostos content
votaré en les eleccions

Ajudaré els necessitats
cuidaré del medi ambient
em ficaré en mil entitats
i si cal, de president

Beu-te un bon got de vi
baixa a la font del lleó
no seràs un calderí
si no toques l'aigua

Compta un i dos i tres
amb la mà a sota del raig
aquí no hi has de fotre res
si no toques l'aigua

Seré un ciutadà exemplar
un bon pare dels meus fills,
bon marit i bon germà,
i bon amic dels seus amics

Caldes sempre duré al cor
i sempre estaré al seu servei
ho juro pels cabells d'or
de la verge del Remei

Calla i beu-te un bon got de vi
baixa a la font del lleó
no seràs un calderí
si no toques l'aigua

Compta un i dos i tres
amb la mà a sota del raig
aquí no hi has de fotre res
si no toques l'aigua

Nata muntada

Em sento fascinat per aquest gust de maduixes
que guardes fidelment sempre entremig de les cuixes,
i em sento desbocat, em sento desbocat,
quan m'ho serveixes en un plat.

Atenció que mai no et falli la dada,
que tu, nena, saps prou bé com m'agrada:
ni més ni menys que amb una gran cullerada
de nata muntada.

Em sento captivat quan veig les dues cireres
que exalten prominents les teves parts davanteres.
I estic desorbitat, estic desorbitat,
absolutament fora de combat.

Atenció que mai no et falli la dada...

Remena, nena!
Fes-ho de cara o bé d'esquena.
Remena, nena!
Que el ritme és clau si vols sarau.

Ena, a, te, a....
Nata!

Uns llavis perfilats amb gust de gerd i de móra
i el teu culet de préssec és tan dolç que enamora.
Estic tan afamat, estic descontrolat,
vull devorar-te tota dins un plat.

Atenció que mai no et falli la dada...

T'he dit un munt de cops que no m'hi posis banana,
només l'assaboreixo quan estic mort gana.
Però farem una excepció, potser serà millor,
posa-m'hi també un enorme meló.

Atenció que mai no et falli la dada...
Remena, nena!...

Tradicions

no en volem cap que no sigui d'es nostros
no en volem cap que no escolti es meu rap

n'hi ha que no saben que es aixo d'es hip hop
o anar a cercar caragols i agafar un bon xop
fer pasta per robiols o pescar un pop

anar a fondo amb bumeari botar-se cualque stop
hi ha coses que no s'haurien de fer
pero amb ses tradicions mallorquines jo pas un guster
disfrut quan veig sa gentada
es fabiol es tamborino sa xeremia ja preparen sa tonada
alerta que el dimoni et pegara una troncada
ses pageses guarden gerres pero cualcuna han trencada
sopa porcella gelat i endimada
tothom a sa taula u quina panxada
s'aufabaguera com brilla a n'es sol
si vols tocar be sa ximbomba fulla de col
per ballar be un ball de bot un bon trispol
ja deus saber que no es gens necesari s'alcohol
tots els carrerons plens de foguerons
torrant llangonissa bistec i botifarrons
trossos d'es tions que cremen tota sa nit
n'hi ha que esperam a matances per menjar un bon frit
com es que fa sa padrina
sempre endevina
els millors ingredients sa milor cuina
no li fa sombra ni a n'arguiñano
si no ho teniu ben clar millor que li demaneu a l'amo

no en volem cap que no sigui d'es nostros
no en volem cap que no escolti es meu rap

(Incompleta)

El moment

(Saps on trobar la lletra d'aquesta cançó? Digues-m'ho als Comentaris)

D'una gatera me vaig casar

Així m'ho contà un amic meu, no cal dir es seu nom

D'una gatera me vaig casar amb sa camarera
que em va engatar, d'una gatera me vaig casar.

D'una gatera me vaig casar amb sa camarera
que em va engatar, d'una gatera me vaig casar.

Tot va començar a dins s'avió
anant a Las Vegas de viatge
poc a poc m'entrava més emoció
així com més, així com més, així com més
calibres m'empossolava.
No sé com vaig arribar a s'hotel
ni com me xiflava aquella minifalda
que servia copes darrere es taulell
i que em deixava, i que em deixava, i que em deixava xava boig quan s'acotava.
Copa va i copa ve, jo gatet i ella també

D'una gatera me vaig casar amb sa camarera
que em va engatar, d'una gatera me vaig casar.

Més tard li vaig fer proposicions
d'aquestes que es diuen un dins sa farratge
ella respongué posant-me condicions
que res de res man, que res de res man, que res de res man,
si abans no se casava
Jo i es suc vàrem ser cavallers
tots dos enamorats de manera salvatge
no sé com va ser, me tragueren dos anells
i ja m'hi tens ja, i ja m'hi tens ja, i ja m'hi tens ja, es capdavall feia flamada
Copa va i copa ve, jo gate i ella també

D'una gatera me vaig casar amb sa camarera
que em va engatar, d'una gatera me vaig casar.

I ara me'n torn, direcció Mallorca,
me'n vaig maleint es meu mal cap
i ennigu-nigulat per s'alcohol
què diré, què li diré, què diré a sa meva dona
què diré en es meus al.lots que m'esperen a ciutat
copa va i copa ve jo gatet i ella també

D'una gatera me vaig casar amb sa camarera
que em va engatar, d'una gatera me vaig casar.

D'una gatera me vaig casar amb sa camarera
que em va engatar, d'una gatera me vaig casar.

Som

Som un mar, milions de gotes d'aigua,
un tsunami, l'embranzida d'un nou món.

Som un foc, milions d'espurnes vives,
un megàfon, amplifica el crit de molts.

Som Can Vies, Som la PAH,
la lluita pel demà.
No més CIEs, No a la MAT,
la vida que vindrà. Les llavors ja han germinat.

Som el vent, viatgers de la memòria,
la pancarta, la poesia del nou temps.

Som la sang, la saba de les venes,
la bandera acompanya sempre estels.

Som Marea, Som la PAH,
la lluita pel demà.
Som Escola, No a la MAT,
la vida que vindrà. Les llavors ja han germinat.

Som el món que enfonsarà el seu règim,
l'esperança que no desallotjaran.

Som Can Vies, Som la PAH,
la lluita pel demà.
Som la Crida, No a la MAT,
la vida que vindrà. Les llavors ja han germinat.

Som els qui som. No.
Som els qui hem de ser. Som
l'esperança de la llum a l'albada
i la veu greu de l'ocell i la tempesta.
Som la tempesta.
El tro que anuncia la calma, som.
La claror blava on comença la flama
i la remor de la força de l'aigua.
Som el moviment que vol ser.
Els qui es mouen, som. Som
els qui som i els qui cal ser.
I som perquè cal ser.
Som. Ser. Cal ser.

Color de mar

T'has tenyit el cor de blau perquè dugui olor de mar
Per deixar-me un gust salat cada volta que te'n vas
M'has fet creure en es poetes que s'inventen veritats
Sé que omples ses maletes amb es dies soleiats
Uh lala, uh lala, t'has tenyit el cor de blau
Uh la, uh la, encara he d'aprendre a nedar
Des llençols que hi havia al llit n'has cosit un nou vestit
I si somic com el llueixes em despert gelat pel matí
Passaré per alt i seguiré dissimulant, però
Sé que omplis ses maletes amb es dies soleiats
Es meus dies soleiats
Uh lala, uh lala, t'has tenyit el cor de blau
Uh la, uh la, encara he d'aprendre a nedar

Avança vianant

Quan caigui sobre teu la còlera dels déus i no quedi res a dir,
quan ja no importi aquesta tarda, si t'ho has passat bé, o si has patit.
Quan cada error al món, quan cada pas en fals, contingui més veritat
que el feix depriment de fulls intactes del teu currículum immaculat,
veuràs el doble fons dels envans, rius subterranis daurats, mars amb tresors amagats

Va, aquest joc t'agradarà, juguem a classificar els que ho fan bé i aquells que no,
jutgem cruelment els que s'equivoquen, sentim-nos petits per aquells que ho fan millor.
I després repassarem els grans greuges que has sofert, els mals sense precedents,
però vés pensant què és el que arrisques, què poses en joc, tu, per estar content.
Que cap, cap cervell genial reparteix els dies bons i els dolents, que l'univers no ens deu res!

Tots ens movem! No pots quedar-te encallat eternament!
Avança, vianant, per les llambordes i l'asfalt!
Tots ens movem! No aconseguiràs quedar-te quiet!
Pobre vianant, aquesta lluita la perdràs.

Però tu sabràs el que fas, jo vindria a practicar el noble art d'anar endavant.
Si et sents intrús no parlis gaire i ja veuràs, ningú adverteix l'engany.
No et demanen un carnet, no hi ha escrit cap reglament, s'equivoca el més expert,
donem conversa, som amables, i no se sap si malgrat l'esforç anem
cap al plaer o al dolor, a la llum o a la foscor, a un gran banquet o a la més cruel inanició.

Tots ens movem! No pots quedar-te encallat eternament!
Avança, vianant, per les llambordes i l'asfalt!
Tots ens movem! No aconseguiràs quedar-te quiet!
Pobre vianant, aquesta lluita la perdràs.

Que hi hagi pau, que hi hagi pau, que hi hagi pau damunt la Terra.
Creu en el món, creu en el món, creu en la gent que no coneixes.

Entre nosaltres

Cada matí / Em llevo tard
Mig adormit / Corro pel parc
M'espero el temps, sempre l'atrapo.

Sec al vagó / Busco el bitllet
Recolzo el cap / Torna a fer fred
Sempre és igual, per sort l'agafo.

Recordo quan / Va ser un dilluns
La vaig trobar / Mirant-me els ulls
Sentia els pols fins a les cames.

Ja no faig tard / És molt curiós
Em fa llevar / Aquells segons
Som els colors pel gris de laandana.

Hi ha algun lloc al món on tu i jo puguem ser feliços?
Hi ha algun lloc al món on tu i jo puguem ser feliços?

Per fi és aquí / No he dormit gens
Em fa feliç / Ja no puc més
La son la venç, els ulls es tanquen.

La puc mirar / Un somni al cel
I recordar / Res sota els peus
L'enyor tan clar, mirades que parlen.

Ja arriba a Sants / Estic volant
L'he de llevar / Sobre elefants
Estic tan bé, no vull despertar-la.

S'hi assembla tant / Tan sols recull
Tant cara i mans / Nostàlgia als ulls
Volen els mons entre nosaltres.

Hi ha algun lloc al món on tu i jo puguem ser feliços?
Hi ha algun lloc al món on tu i jo puguem ser feliços?

Truca-la, digues-li que encara l'estimes.
Truca-la, digues-li que encara l'esperes.

Dissimulat

Et vaig conèixer una tarda gris, estava a punt de tirar un penal,
per culpa teva vaig fallar un gol cantat,
duies serrell i la bata del col·legi tota bruta de fang,
des d'aquell dia el futbol no m'agradat.
Vaig estimar-te en secret sense gosar ni dir-te "hola, què tal",
prou que ho volia però quedava aturat,
a la parada del bus cada matí arribava a l'hora puntual
nomès per veure't de lluny allà al davant.

Mai no et vaig poder parlar,
mai t'ho vaig confessar,
tu vas ser el meu gran amor dissimulat.

Vaig arribar a festejar aquella veïna teva plena de grans
tans sols pel fet de poder tenir-te a prop,
era el millor per fer-la pixar de riure, em sentia especial
però si arribaves em tallava de cop.
Mai no et vaig poder parlar,
mai t'ho vaig confessar,
tu vas ser el meu gran amor dissimulat.
Ahir al matí vaig tornar a trobar-te al Pryca, el teu serrell és igual,
sense poder-ho evitar ens vam creuar,
duies el carro fins dalt ple de salsitxes de porc, pobre animal,
no em vas coneixes i jo em vaig fer el despistat.

Potser vam ser afortunats
de mai no haver parlat,
a mi les salsitxes mai m'han agradat.

La transició modèlica i la mare que m'ha parit

Em vénen ganes de vomitar
amb el xantatge de les vostres lleis,
que instauraren una democràcia
entre cometes i subratllat.
Els arguments s'han quedat obsolets,
el paper ja s'ha descolorit,
però vosaltres seguiu aferrant-vos
a la vostra Bíblia del 78.
No és legal alterar ni una coma
sense consens
i després reformeu un article
amb una simple encaixada de mans.
Prou de pantomimes institucionals:
sou les dues cares d'un mateix engany.

Sou els prínceps de la doble moral,
sou titelles ocupant un despatx,
sargantanes de corbata impol·luta
i cocodrils esmolant els ullals.
Sou les lluites que heu deixat de banda
sense cap mala fe,
sou les urnes plenes de nostàlgia
i els referèndums que mai no s'han fet.
Sou les sigles de l'autoresignació,
sou tots els matisos d'un mateix color.

El teatre està a punt d'acabar,
els debats que no porten enlloc,
els monòlegs plens de borumballa
i els vostres discursos que invoquen la por,
les renúncies i els pactes d'estat,
la dictadura conservada en formol,
els cadàvers que assaonen la terra
i els dies feliços de la transició.
Em rebenten les vostres excuses
i l'amnèsia flagrant.
Em repugnen tanta hipocresia
i els vostres negocis enverinats.
Sou esclaus de les més fosques lleialtats,
aristòcrates de la mediocritat,
patriotes amb el cor ple de quitrà.

Ànima de corall

Vida
porta'm aire net,
que faci bo,
porta'm aire net.

Toca'm,
cura el cor tacat,
que marxi lluny
l'enveja del covard.

Dóna'm,
dóna'm aire nou,
que el rancorós
sempre importi poc.

Vine,
obre el món estès.
Que faci bo,
porta'm aire net.

Fes-me viure
ànima de corall,
olor de mar,
somriure clar.

Desvestida
mirada d'oceà,
amor sincer,
dóna'm la mà.

Aquí buscant la primavera que no acaba mai,
vivint sempre a remolc dels núvols que es desfan.
De blanc, de sal, de mar,
de sorra als peus,
de cel als ulls.

Respira endins i no t'enfonsis que seguim aquí.
Miro de fer el millor que puc amb el que em surt de dins.
Sóc més feliç sempre que et veig venir.

Fes-me viure
ànima de corall,
olor de mar,
somriure clar.

Desvestida
mirada d'oceà,
amor sincer,
dóna'm la mà.

Bondat senzilla
fes-me dia clar,
el cor valent,
la por ponent.

Fes-me lliure,
gavina sobre el mar,
que toqui el sol
on sempre feia mal.

Que toqui el sol
on sempre feia mal.

Barcelona s'il·lumina

Separats tiren la canya
prop de la plaça d'Espanya,
hipsters amb barba i ulleres
s'han perdut per les cotxeres,
apareixen quan és fosc
els llauners ambulants
i un camell fa l'agost
a l'estació de Sants.

Exbolingues reciclats
disfressats de runners,
periodistes cremats
que viuen de fer banners,
arribant a Ciutat Vella
cantautors que ja no canten
i a la porta de l'Ovella
quatre guiris no s'aguanten.

Aturats amb tres carreres,
“enxufats” que només cobren,
regalets per les “aceres”,
jubilats que maniobren,
policia a un carreró
ara ha perdut el control
amb un grup de percussió
prop de la plaça del Sol.

Perquè tombin els turistes
la rambla l'han tunejat,
ja no queden artistes
els músics han marxat,
quatre “xinos” fent retrats,
Canaletes ja s'allunya
i no queden indignats
a la plaça Catalunya

Quan es fan foscos els dies
i deixem de ser esclaus
les tristors són alegries
i obrim portes sense claus
quan es mor la rutina
en un racó de la ciutat
Barcelona s'il·lumina
quan et tinc al meu costat.

La de la Setmana Tràgica,
la que odia l'extraradi,
la que viu una nit màgica
un dimecres a l'estadi,
la bonica, la insalubre
la de l'ambient de l'Arena,
la que un 12 d'octubre
sent vergonya aliena.

La dels clubs acollidors,
la que adora les gavines
i crema contenidors
i destrossa les cabines,
No hi ha cap respecte
per la música en directe
i no tenim projecte
per donar-li vida.

Quan es fan foscos els dies
i deixem de ser esclaus
les tristors són alegries
i obrim portes sense claus
quan es mor la rutina
en un racó de la ciutat
Barcelona s'il·lumina
quan et tinc al meu costat.

Uns turistes alemanys
al bressol del mestissatge
amb barrets de mexicans
van buscant algun massatge
i al caòtic barri Gòtic
uns nens amb monopatí
van buscant algun narcòtic
per arribar al dematí

Arquer d'amor

Si et veia la sina
veia dos fitons;
oh, deixa'm, amiga,
que provi el meu pols.

Si un pit et sagnava,
beuria la sang;
si et sagnava l'altre,
amb les dues mans.

Obre ben bé els braços
i acluca bé els ulls:
si la carn no es bada
la vida s'esmuny.

Quan sentis ma boca
aguanta l'alè
t'estremiràs tota
i és quan jo et prendré.

Amiga, la vida
és una cançó.
Jo canto ta sina,
arqueret d'amor.

A cara o creu / Quan ens veiem

A cara o creu

Una moneda ha decidit vides senceres,una moneda pot fer pols ments molt despertes.
La vida és una moneda en caure a terra
que pot quedar de cara o creu, de cara o creu.

Tot s'ha jugat a cara o creu
Uh, uh, uh...
A cara o creu!

Grans pensaments s'han ensorrat en un moment,
grans decisions s'han convertit en solucions.
La vida és una moneda en caure a terra
que pot quedar de cara o creu, de cara o creu.

Tot s'ha jugat a cara o creu
Uh, uh, uh...
A cara o creu!

************************************************

Quan ens veiem

Tu ets lluny, res em diverteix, només
un blues que m'omple el cervell
de platja, palmeres, cervesa i vermut,
que em fan sentir el teu cos a prop.
Sé que un dia, més d'hora o més tard,
en algun lloc altre ens veurem.

Gastarem tota la nit,
trencarem la matinada fets pols.
Dormirem al millor hotel,
no vindrà ningú a emprenyar-nos a les set.
I després ens pirarem, no ens veurà
mai més ningú el pèl.
Quan ens veiem.

Quan ens veiem, uh, uh, uh...
Quan ens veiem. Tot tomarà a anar bé.