Sa nit que no vas viure

Arriba es gran dia,
avui toca festival.
Avui l'agafaré grossa,
m'engataré com un animal .

Siguin ses festes de poble,
sigui sa nit de cap d'any,
tota excusa és bona
per beure i agafar un bon mac.

M'aixec en sol demà matí,
joder quin mal de cap.
No m'enrecord de casi res,
que qualcú m'expliqui
què cony m'ha passat!

Intentes recuperar
sa nit que no vas viure,
lo molt que vam xalar,
lo molt que vam riure.
Sa memòria t'ha fallat,
tens una llacuna immensa,
en es records tens un forat,
una boira molt densa al voltant.

Som una autèntica esponja,
un whisky amb cola, un bon gin,
una birra, un vodka amb taronja,
m'és igual, tot m'ho fot p'endins.

S'alcohol me passa com aigu,
tenc un forat en es ventrei.
Ja començ a dur un bon cerol,
ja començ a perdre es control.

Tot és mentida

Tot està podrit, sento molta pudor
Tenen el dits tant bruts; que em foten pena

I ens fan anar com a uns titelles
Mouen els fils que els va més bé
Les rates són molt més sinceres
Que no ens amaguen res de res

Tot és mentida, estan de conya
Si estirem del fil plouran banquers
Tot és mentida, estat carronya
Ens fan saber el que en ells els va bé
Tot és mentida, estan de conya
Xerrameca de polítics absents
Tot és mentida, estat carronya
Els de dalt tenen la ma de morter

Juguen a fer-se els forts, i a esmicolar-ho tot
Viuen en paral·lel, al món que es carreguen

Jo ja no em crec ni una paraula
Em vull fer anar jo a mi mateix
Les rates són molt menys pudentes
i no ens amaguen res de res

Tot és mentida, estan de conya

Que caiguin d'allà dalt, que baixin a jugar
Les normes aquí baix són per tothom iguals
Que caiguin d'allà dalt, que baixin a jugar
Les normes aquí baix són per tothom iguals

Tot és mentida, estan de conya

A prop

A prop,
les coses que m'importen són a prop,
a prop de casa meva i del meu mon,
a prop del meu carrer, de la meva gent,
a prop de la vida que m'envolta a prop.
De la nostra forma de veure el món,
de la nostra manera de ser com som,
de la nostra forma de viure a prop,
de la nostra manera de riure.

A prop de casa meva i del meu món...
A prop de la vida que m'envolta a prop.
De la nostra manera de riure
A prop a prop i sempre a prop

Les coses que m'importen son a prop,
a prop dels meus amics i els meus amors,
a prop dels meus amics, de tots els meus germans,
a prop de tots aquells que m'han vist créixer a prop.
De la nostra música i el ritme,
de la nostra cultura sempre viva a prop,
de la nostra forma de viure a prop
de la nostra manera de riure.

A prop de casa meva i del meu món
A prop de la vida que m'envolta a prop
De la nostra manera de riure
A prop, a prop i sempre a prop.

Seguirem, seguirem cantant, com hem fet sempre
Seguirem, seguirem tocant, de peus a terra
Seguirem, seguirem vibrant, a cada festa
Seguirem, seguirem a prop, com hem fet sempre...

A prop de casa meva i del meu món
A prop de la vida que m'envolta a prop
De la nostra manera de riure
A prop, a prop i sempre a prop.

No timdrem perdó

Mira, mira com et miro.
Mira, mira com em moc.
Mira, mira com camino.
Mira, mira però no em toquis,
no tindrem perdó.

Cada minut serà un segon,
no tinguem pressa, no tinguem por.
Cada mirada serà un sol mon.
Aquesta nit no tindrem perdó.

Mira, mira com et miro.
Mira, mira com em moc.
Mira, mira com camino.
Mira, mira però no em toquis,
no tindrem perdó.

Si les mirades matessin,
ja estaríem morts,
si les mirades cremessin,
ja ens hauríem fos.
Si les mirades parlessin,
ja ho sabrien tot.
Mirem però no em toquis,
no tindrem cap perdó.

Si les mirades matessin,
ja estaríem morts,
si les mirades cremessin,
ja ens hauríem fos.
Si les mirades parlessin,
ja ho sabrien tot.
Mirem però no em toquis,
no tindrem cap perdó.

Llum fluorescent

Pregunta-li un dia al silenci qui ha set el que ha cridat,
pregunta-li un dia als ressons s'ha trencat el plat.
La boira matinera m'humiteja el camí,
són les petites coses les que ens deixen dormir.

M'avorreix saber el que faré a l'aixecar-me del llit,
avorrit d'inventar mons que em beneficien a mi.
Sóc un mag que prova màgia, i el conill no ha sortit,
no vull ser el que sempre es queixa, no et vull complicar el camí.

No ho deixis morir, tot és una merda però estem aquí.
Junts o lluny, com dos cops de puny, sobre el cap muntanyes de fum.

No ho deixis morir, tot és una merda però estem aquí.
Ja ens veurem i farem el pi, perquè sí.

Si és que avui no hem vingut a plorar.
Avui no hem vingut a plorar.

Regala'm el que no val diners,
si estic tan bé avui que no em caldria viure més.
Hi ha estones que parlo amb el vent.
Quan és fosc estic com un llum fluorescent

Des de que tinc memòria que no penso en les coses.
Tots els dies fent cançons per cantar-les amb les oques i els rics,
els més rics són el cant dels grills.

No ho deixis morir, tot és una merda però estem aquí.
Junts o lluny, com dos cops de puny, sobre el cap muntanyes de fum.

No ho deixis morir, tot és una merda però estem aquí.
Ja ens veurem i farem el pi, perquè sí.

les 4 fustes

Pujar al teulat més alt del poble per emmarcar amb quatre fustes un tros de cel.
Sortiré al balcó sense baranes per espolsar les estovalles plenes d'inquietuds.
M'endinsaren el ventre de la muntanya per refugiar-me de la pluja d'oportunitats perdudes.
M'enfilaré al tronc més vell del bosc per dibuixar sobre l'escorça el cognom de la mare.

Aixecaré el cap ben amunt malgrat les circumstàncies per divisar el cim més agut gratant la pell dels núvols.
M'ocultaré ben amagat dalt les golfes per contemplar el pas del segons disfressats de dies.
Endreçaré els malsons dins de l'armari amb el vestit de la núvia teixit per aranyes sense seny.

Que bé que va

Càntirs, mamelles, boies o carbasses
Figa, Badia, xona i parrús
Nano, moniato, bitlla o aparato
Musclo, mostatxo, patatota

Sexe, que bé que va
(Que bé que bé que va)
Sexe, que bé que va
(Que bé que va)

Metes, pitreres, cantimplores, regatera
Ciri, barrina, broca, flabiol
Cova, canari, arpa o sagrari
Borles, rosaris, arracades o pebrots

Sexe, que bé que va
(Que bé que bé que va)
Sexe, que bé que va
(Que bé que va)
Mira, mira, mira que bé que va
Mira, mira, que bé que va
Mira, mira, que bé que bé que va
Mira, mira, que bé que va

Bafles, mamelles, congues o carbasses
Figa, cigala, bengala i parrús
Nano, moniato, ciri o aparato
Musclo, mostatxo, patatota

Sexe, que bé que va
(Que bé que bé que va)
Sexe, que bé que va
(Que bé que va)
Mira, mira, mira que bé que va
Mira, mira que bé que va
Mira, mira, que bé que bé que va
Mira, mira, que bé que va

Sobotatge

Algú havia practicat un sabotatge.
Algú havia afluixat els engranatges.
Se't veia tranquil·la, desplegant el poder del teu encant personal,
i els vas, els vas respondre que no, que s'equivocaven,
els vas respondre que et confonien amb un altre.

Fas veure que penses, però saps molt bé el que fas.
Oh, ets estupenda! I saps molt bé el que fas!

I no em posaré de genolls.
I ja m'he posat de genolls.

Però és que algú havia destrossat la maquinària.
Un criminal havia fet vessar les reserves d'aigua.
I, per si era útil, vas dir als senyors agents que m'havies vist vora el lloc dels fets
i jo, jo vaig respondre que no, que s'equivocaven,
però els seus gossos entrenats em van trobar a la cantonada.

Fas veure que penses, però saps molt bé el que fas.
Oh, ets estupenda! I saps molt bé el que fas!

I no em posaré de genolls.
I ja m'he posat de genolls.

Vam dir-nos adéu només amb mots,
jo vaig morir cent cops.
Tu tornes cap a ell
i jo torno cap als dos.

I no em posaré de genolls.
I ja m'he posat de genolls.

Fas veure que penses però saps molt bé el que fas!
Oh, ets estupenda! I saps molt bé el que fas!
Vals molt la pena! I saps molt bé el que fas!
Ets estupenda! I sempre saps quin és el següent pas.

Roba estesa

Roba, la roba estesa del terrat
de la veïna que ahir es queixava que se li han fet alguns forats.

Roba, la roba estesa del terrat
de ca l'Antoni que sempre compra i no estalvia per si un dia no pot pagar.

Farem vestits
amb trossos de llençol que l'àvia no vol.
Farem turbants
amb 4 o 5 coll alts que escanyen tant.

Agafa-la, agafa-la, agafa-la, agafa-la,
la roba estesa
per tu, per mi.

Agafa-la, agafa-la, agafa-la, agafa-la,
la roba estesa
per tu, per mi.

Roba tenyida de color vermell
Mig estripada, apedaçada, que quasi no li queda veu.

Roba heretada del meu germà gran
que ja no li entra i sempre es queixa perquè no se l'estima com ho feia abans.

Farem un top
amb alguna faldilla sense botó
Farem sostens
Amb dues genolleres i un cordó vell.

Agafa-la, agafa-la, agafa-la, agafa-la,
la roba estesa
per tu, per mi.

Agafa-la, agafa-la, agafa-la, agafa-la,
la roba estesa
per tu, per mi.

Agafa-la, agafa-la, agafa-la, agafa-la

La transsiberiana

Diuen que enmig de la Rússia hivernal,
tot just fa un segle al cor d'una vall.
diuen que temps enllà
hi ha qui sentia un trist fil musical.

Diu que venia de lluny d'un vagó
jurant per deu que resava els temors
diuen que van trobar
l'antiga banda del Transsiberià

Fred, lluny d'aquí,
un vagó fa molt temps vigilat per la lluna d'orient,
viatgers i senyors mercaders d'il·lusions
traginaven tristesa i dolor.

som la veu que vol cridar
des del cim del pic més alt
som la veu que vol cantar
la tornada dels d'abans

Però de cop van sentir
melodies d'abans
que ofegaven les pors i els enganys,
i es van mirar i un desig amagat va esclatar
i va encallar trepitjant el passat.

..i d'ençà del moment els estranys i la gent van llençar les misèries al tren..

El món és teu

Mentre tu esperes el teu dia,
el teu moment, la teva hora de glòria
creues els dits i t'encomanes
a un destí que mai arriba, ai vida

El temps fuig per no tornar
mentre tots fem altres plans
tot comença amb un sol pas
i l'únic rumb possible és endavant

Hey avui el món és teu
la vida no s'espera
pren impuls i sent
que avui el món és teu
no miris mai enrere
cavalquem el temps

Que no hi ha exactes, ni perfectes,
sols miratges que ens enceguen, promeses

Les millors coses, les més bones,
les que no tenen mesura ja són teves

Des que neixes fins que mors
hi ha una brúixola al teu cor
pren-la i viu cada segon
com si fos l'últim dia en aquest món

Hey quantes cançons hem deixat de cantar
per la por a desafinar
Hey quantes ocasions hem deixat escapar
digue'm qui ens les tornarà
Hey quantes emocions hem deixat de sentir
per temor a ser ferits
Hey quantes veritats hem callat com covards
potser és l'hora de canviar!

Rumba de l'avorrit

Avorrit, avorrit, sóc tan avorrit
que la gent plora de pena si explico un acudit.
Avorrit, avorrit, sóc tan avorrit,
ben igual que el peix bullit.
Avorrit, avorrit, sóc tan avorrit
que fa més de tres setmanes que sóc a dins del llit.
Avorrit, avorrit, sóc tan avorrit
que no tinc ni un sol amic.

Jo que intento seduir la noia rossa de la barra:
té un escot enorme i ben exuberant.
La convido a beure un bíter mentre explico i li recito
de memòria el nombre pi i el temps de Planck.

I em pregunto per què marxa.
Es pregunta per què marxa!
Remugant com una manxa.
Remugant com una manxa!
M'ha dit "vine al llit" i ja m'he adormit.

I em pregunto què l'espanta
Es pregunta què l'espanta!
mentre bec la meva Fanta
Mentre beu la seva Fanta!
Li ha dit "vine al llit" i ja s'ha adormit.

Aniré a la biblioteca tot buscant una noieta
ben lletrada i amb més coco que braguer.
M'agenollo i li recito de tirada i de memòria
el Canigó de Mossèn Cinto Verdaguer.

I em pregunto per què marxa...
Avorrit, avorrit, sóc tan avorrit...

Avorrit, avorrit, sóc tan avorrit
que no tinc, que no tinc, que no tinc ni un mig amic!

Vinga, vinga aixeca el cul que t'estàs tornant gandul!
Vinga, vinga aixeca el cap que t'estàs quedant tarat!
Escolta un disc d'Obeses i gaudeix com les deesses.
Surt i viu la vida, que al llit sol no hi faràs res.

Avorrit, avorrit, sóc tan avorrit
que no tinc, que no tinc, que no tinc,
que no tinc cap intenció de moure un pèl
per molt que soni aquesta rumba dedicada a l'avorrit!

Previsions d'acostament

Des del sostre del terrat, diminut aixeca el cap.
Telescopis i un perfecte càlcul de les hores.
Previsions d'acostament d'un cometa sense vent.
Ell espera tan pacient la línia recta dels seus ulls.

Plouen decimals que s'encenen.

I a la nit, a dos cents cinquanta mil kilòmetres d'aquí,
travessant altres indrets per venir amb mi.
On la música dels núvols deixa veure el fil
de partícules cremades d'un desig.

Des del sostre del terrat, diminuta la ciutat.
Diagrames per pensar com pot caçar una estrella
i fer llarg aquell moment tan fugaç com el present,
tan brillant com el secret més ben guardat del professor.

Plouen decimals, mentre cau la nit.

A dos cents cinquanta mil kilòmetres d'aquí.
travessant altres indrets per venir amb mi.
On la música dels núvols deixa veure el fil
de partícules cremades d'un desig.

Constel·lacions de sols i trons
que fan interferències a una capsa de cartró.
I amb uns miralls ben situats
una espiral centrífuga, un principi d'atracció...

A dos cents cinquanta mil kilòmetres d'aquí,
travessant altres indrets per venir amb mi.
On la música dels núvols deixa veure el fil
de partícules cremades d'un desig.

Paraules

Paraules que me segueixen,
paraules que me fan moure d’aquí.
Paraules que m'estorben
paraules que semblen no tenir fi.
Paraules que me fugen
paraules que ja són lliures.
Paraules meravelloses
paraules que corren ansioses.
Sa casa es desperta
sa llum se va extingint
ses lletres que he escrit
són perquè no te tinc.
Paraules embolicades
paraules que m’esperen en es llit
paraules ben aferrades
paraules que no te surten de dins.
Sa casa es desperta
sa llum se va extingint
ses lletres que he escrit
són perquè no te tinc.
Perquè no te tinc
sa nit es fa més llarga.
Perquè no te tinc
ses paraules no te troben, no te troben.
Paraules que em fan riure
paraules que necessit.
Paraules que me curen
paraules que no s'han destenyit.
Sa casa es desperta
sa llum se va extingint
ses lletres que he escrit
són perquè no te tinc.
Perquè no te tinc
sa nit es fa més llarga.
Perquè no te tinc
ses paraules no te troben, no te troben.
Paraules que me despullen
paraules infinitament petites.
Paraules que m'il·luminen
paraules que són noves cada dia.
Paraules per invocar, ah!
es déus que ens han de venir a salvar.
Paraules per espolsar
es dimonis que em queden en es cap.
Paraules que em fan riure
paraules que necessit.
Paraules que m'emboliquin
i que me duguin en es llit
Paraules que me fugin
paraules que siguin lliures.
Paraules que corrin ansioses
paraules meravelloses

Caterina

Des de l'altre banda del camp
un color blanc t'inunda.
Els teus ulls es troben amb mi,
desconegut que et mira cada nit.

Des de l'altre banda del camp
admiro la teva melodia,
silenciada en la immensitat dels anys.

Com el temps s'ha endut el meu nom i les hores
i els nostres moments, tan sols per mi seran un secret.

Quatre passes endavant
em tornes a descobrir.
Per tu torno a ser un estrany
que t'espera a l'altre banda del camp.

Com el temps s'ha endut l'escalfor de la teva mirada
i les teves mans que no em volen abraçar.

Miro cada dia al mirall,
Donant les gràcies que jo si pugui recordar.
Recordar qui sóc, recordar qui ets.

Des de l'altre banda del camp
em preguntes pel meu nom.
Avui em pots dir Ricard
i demà, demà, ja veurem qui som.

El meu carrer

El decorat de tots els meus records,
de jocs i ximpleries innocents,
de confusions i amors de joventut,
del temps en què és igual si passa el temps

Adéu siau, adéu siau carrer
ja saps que sempre al cor et portaré
Si no ens veiem, que aquesta vida et tracti bé
que jo algun dia, no ho sé
algun dia, veuré
algun dia potser tornaré

Me n'haig d'anar, aquí ja ho tinc tot viscut
aquestes cases se'm tiren al damunt
sóc massa jove per ser massa gran
i allà fora hi ha un món que està esperant

Adéu siau, adéu siau carrer…

Si el cansament, l'enyor o bé l'edat
o algun atzar un dia em fes tornar
m'agrada imaginar-me al meu balcó
mirant a baix la vida com ve i va

Adéu siau, adéu siau carrer…

Crida amb mi

Si creus que la teva vida t'ha de portar lluny d'aquí,
ens vestim de llunes volent trobar el camí.
T'entrebanques però t'aixeques més amunt,
pensa menys del que pensem, canta lliure, tria tu.
Tornàvem en diumenges els dies normals,
amb petons ens despertàvem sense haver-nos de llevar.
Cantant els dos al cotxe escapant-nos de l'angoixa,
fent ganyotes, no parant mai de fer bromes.

Pensa-ho tot més d'un sol cop, si vols escoltar el teu cor,
no et deixis enganyar pel que passa al teu voltant.
Desperta l'animal camina sobre el fang,
obre els ulls, canta fort, fem l'amor un altre cop.
Que la terra que ens atrapa, sigui adob per fer-nos alts,
honest als ulls, l'aire net que ens porta lluny.
La sort d'estar vius, no cal que sigui estiu,
cors bateguin fort, obre els ulls i crida amb mi.

Quina calor, quina calor.
Fem-ho millor, fem-ho millor.

Vull banyar-me en xocolata, mossegar la teva panxa,
cuinem aventures, saltarem entre les dunes.
Portarem mentides esborrades pel camí,
jo em sento com un arbre amb ocells a dins del pit.
Sabem que no tot és riure, treu el tigre -
els estels, les melodies, els plors de tots els dies.
Adormir-me recordant la geografia del teu cos,
aquella línia que amb els dits et resseguia.

Pensa-ho tot més d' un sol cop, si vols escoltar el teu cor,
no et deixis enganyar pel que passa al teu voltant.
Desperta l'animal camina sobre el fang,
obre els ulls, canta fort, fem l' amor un altre cop.
Que la terra que ens atrapa, sigui adob per fer-nos alts,
honest als ulls, l'aire net que ens porta lluny.
La sort d'estar vius no cal que sigui estiu,
cors bateguin fort, obre els ulls i crida amb mi.

Quina calor, quina calor.
Fem-ho millor, fem-ho millor.

Necessito

Necessito sentir que tu em sents
quan et parlo del que està florint a la pell, sota el vel,
i que em vegis la humana dins de l'obvietat
que ens hem anat fent més inhumans amb el temps.

Necessito que batallis per confrontar les forces que van vencent
i alhora que em reconeguis que des d'on estem també perpetuem.

Necessito que vulguis canviar aquest moment,
si ho faig jo i tu t'escapes, s'escapa l'intent
de veure'ns més humans, menys personals.

Necessito que em diguis què he mamat mentre no hi era,
recordar, sóc part de parts en una història,
que són històries que ens van explicant i callant.
Què s'amaga darrere un silenci tan llarg?

Necessito que no tinguem por a olorar-nos les pors!

Necessito que m'absolguis de la impecabilitat
de ser el que jo vull ser sempre
perquè l'error també és camí per ensopegar,
tocar terra i tornar-se a aixecar.

Necessito que m'expliquis què veus de mi que no estic mirant,
encara que em costi aprendre com ho puc canviar,
si marxo emocionada és per pensar el que m'ha tocat.

Necessito que parlem del que ja no es pot parlar,
que es desmunti l'engranatge i construïm junts la veritat.

Que hi ha el poder amb el cap amagat
i rols i rangs que no són tan llunyans.
Que ens ajuntem i ja ens torna a passar,
que ens ajuntem i ja ens torna a passar!

Necessito que em donis la calma pacient,
que no em surt tan natural com cridar o alçar la veu.
Som diferents o indiferents?
Som diferents o indiferents?

Necessito que em diguis el que no vull escoltar
i deixem dir-te alhora el que no pots ni mencionar.
Necessito que callem quan el silenci ens diu més
o quan és d'hora per mesurar el procés.

Necessito que no tinguem por a olorar-nos les pors!

Necessito saber que només ho puc fer jo,
però que sola no ho puc fer.

Imperfeccions

I diuen pel barri “Qui són eixos tres?”,
Els aturats de sempre, els horteres del mes.
Jo estic riguent-me de qui està davant de mi
Dins d’eixe espill, matant complexos, volent-me així
La serietat és massa seria “pa” no fer-li broma.
La senzillesa és sinònim de ser persona.
Riguent fins a quedar afònics, amb Rodri i Tony
tornant borraxos des del Cabanyal a Beni.
T’estan diguent que sigues dur, que ets un home.
Que amagues el dolor, i fardes de patrimoni,
La naturalitat és crim, coses del dimoni.
Arrel i ales, gràcies mama, poder de dones.
Debilitats et fan fort
L’amor té la mentira, la vida té la mort.
Que no t’anul•len, no és un túnel sense eixida,
Manen la voluntat i el temps, no la sort.
Manen a una, els tres que sents,
Pren d’esta merda, fuma,
Beuen del ron, del rock i el fonk, estos cabrons,
T’abrumen,
I sempre orgull de classe, militants de base,
Enamorats de rapejar fins que se vos passe.

I des de Sants fins a Valencia s’escolten
La resistència que obri el pas i les portes
Oh som per a bé o per a mal
Imperfeccions, són reals i són nostres
I més humans, i més reals

Dos de la terreta i un del barri
Plan-B al beat, shake your body,
Amb camisa, a Can Batlló,
Gel i sifó en aquesta vida grisa
Esclaus del mercadeig,
Portem el cabreig fins als palaus,
No hem vingut a fer les paus
D’estiuet sense pasta i tu al tercer postgrau
Estic perdent enters, malalt de 45 i LP
Nen, estem fent avions de paper amb les
nostres misèries i els vostres clitxés
calla, es música apatxe, amb el Toni
el Panxo i la cassalla a paxes,
València és més que ska i gralla
No xapen a les 3, Violència és canalla
Obrim escletxes, i si el “plan” falla
Trenquem el setge i no volem medalla.
Enamorat d’aquesta merda fins la tomba
Si la vergonya aliena no ho esfondra.

I des de Sants fins a Valencia s’escolten
La resistència que obri el pas i les portes
Oh som per a bé o per a mal
Imperfeccions, són reals i són nostres
I més humans, i més reals

Llegó el chico de la barba y de la voz nasal
El que llena tu casal y cansa al barman
Con chanclas y un bañador, con la actitud del ganador
Con este olor a alcohol y la sonrisa intacta
Y defendamos la alegría y la imperfección
La rebeldía y la belleza que tiene el error
El amor por una causa,
con la cabeza siempre alta, entregando el alma en cada canción
Que yo no escribo para sonar en Radio 3, qué va
Escribo por necesidad, pa’ calmar el estrés
Lejos del interés, sin pensar en qué dirán
Con toda serenidad y un punto de timidez
Y esas críticas feroces yo no sé qué quieren
Buscan acallar nuestras voces y ven que no pueden
Están buscando que me enfade y pierda los papeles
Pero no saben que yo me crezco cuando me hieren
Y entonces saco el compromiso, saco la rabia
Cansado de tanto sumiso, tanta arrogancia
Cansados de ser esclavos, ser olvidados
Y enamorados de rapear hasta perder el habla

I des de Sants fins a Valencia s’escolten
La resistència que obri el pas i les portes
Oh som per a bé o per a mal
Imperfeccions, són reals i són nostres
I més humans, i més reals

La nit de Reis

El desembre és molt fosc
Però les llums fan tan maques les coses
La gent omple els carrers
Disfressats semblen bones persones.
Veig els rics empobrir
Com malgasten la seva misèria
Convertint-la en tendresa.

El desembre és molt llarg
Però el gener sempre truca a la porta
Veig uns nens tan contents
Ells no saben que els Reis són els pares
Però tothom no té Reis
Hi ha qui espera que vinguin els patges
Per tornar-los la vida.

Demano que es quedin
No vull regals
Que em sento massa sol
Que no dormiré
Vull estar despert
Per veure si estan bé.

Estaré més tranquil
Quan la droga comenci a fer efecte
Però no és la droga el que vull
Que el que vull no es pot vendre amb recepta
Ja estic fart d'esperar
Aquesta vida m'ha maltractat massa
M'han fet gran tan de pressa.

Demano que es quedin
No vull regals
Que em sento massa sol
Que no dormiré
Aquesta nit de reis
Per veure si estan bé.

El gener és molt injust
Hi ha dinars on tothom és a taula
Però a mi els llums del carrer
M'il·luminen la casa tan fosca
Ja estic fart d'esperar
Tancaré aquesta puta finestra
Que el Nadal no m'agrada.

Demano que es quedin
No vull regals
Que em sento massa sol
Que no dormiré
Aquesta nit de reis
Per veure si estan bé.

Destapa't que fa fred

Deixa-ho tot i baixa amb mi as carrer, que li donin si fora fa tant de fred
En que s'estiu mai arribi farem com si no fos una nit d'hivern
No això no serà una nit d'hivern
I sa lluna lluirà com es sol, dels estels no sé què en farem
Que més dóna si res abriga, amb tu devora jo ja vaig prou calent
Vine amb mi ara que acaba es dia, sé d'un lloc on no hi passa ningú
tan gros com sa Plaça dels Raïms. Aquí tot serà com naltros vulguem
aquí tot serà com naltros vulguem
I sa lluna lluirà com es sol, dels estels no sé què en farem
Que més dóna si res abriga, amb tu devora jo ja vaig prou calent
S'hi està bé, no sé s'hora, què més dóna és diumenge, o dimecres, jo no ho sé
ni tampoc és que ho vulgui saber
I sa lluna lluirà com es sol, dels estels no sé què en farem
Que més dóna si res abriga, amb tu devora jo ja vaig prou calent
Deixa-ho tot i baixa amb mi as carrer, que li donin si fora fa tant de fred
En que s'estiu mai arribi farem com si no fos una nit d'hivern…

Se'ns fa de dia

Ixes al carrer i la vida roda
Com una sénia com la lluna plena.
La banda sonora que hui s'estrena
Va dedicada als enemics de la pena.

Sense direcció, improvisant el destí,
Pletòric com un xiquet enganxat, soterrat,
Entre els teus pits.
Envoltat de nous companys i vells amics,
A una ciutat que ja s'alça del llit.

No sé com ho fem altre cop se'ns fa de dia
Arreglant el món dibuixant un somni que camina
No solte el got, a tu tampoc, la meua medicina

Perquè amb el temps ens hem fet experts
En fer que es junten els dies
I a la nit no li tenim cap rancor,
Què és la culpable d'estimar-se tan fort

No vull saber què faré demà
Tan sols centrar-me en el goig que duc a la mà
No vull saber què passarà hui
Sóc un somnàmbul dirigit per la nit

Hem vist matinades il·luminades en ulls d'innocència
D'aquell home que solitari va buscant conversa
Oportunismes de la vida formant convivència
Escoltar històries d'actors de vida perversa

Hem ballat i cantat per amistat o coincidència
Brindant en altres llengües ignorant la procedència
Trist acomiadar-se toca tornar a valència
Dirigits per la pròpia inèrcia

No sé com ho fem altre cop se'ns fa de dia
Arreglant el món dibuixant un somni que camina
No solte el got, a tu tampoc, la meua medicina

Mirall

Si et mires al mirall,
fixament als ulls,
diga'm que hi veus
darrere del fum.
Jo hi veig por,
por d'estirar els cabells
de la gent que m'estima
com tu.

I un atac de covardia
m'ha portat a dir mentides
que no tenen cap sentit,
no se les creu ningú.
Però a vegades tot és fosc,
a vegades tot és fosc,
a vegades tot és fosc
menys tu.

Flors i violes

No tot son flors i violes,
Perquè no vols,
Perquè voles.
No tot son flors i violes
Em tremola l'aire a la gola,
Em tremola l'aire a la gola,
Em tremola l'aire.

I de tan sintonitzar amb causes de poca vida,
Hem après a ser tan freds que ara no ens estimaríem.
No parem d'amenitzar les mentides amb poesia,
Em vas dir que no ens creuries i ens anaves avisant.

Ai aiaiai aiaiai em cauen de la boca,
Ai aiaiai aiaiai em cauen de la boca.

I de tan filosofar, descuidant el que faríem,
Caldejant l'aturador ens volarien els dies.
No parem de mamentar la fosca amb lletania,
Repetint-nos que la sort, ningú no ens la deixaria.

Ai aiaiai aiaiai em cauen de la boca,
Ai aiaiai aiaiai em cauen de la boca.

De la mà, m'agafes de la mà i anem,
De la mà, t'agafo i no ens va tan malament!

Ai aiaiai aiaiai em cauen de la boca,
I deixa't fer que és pel teu bé,
Deixa't fer que això et convé,
Deixa't anar que ara és temps d'equivocar-se!

Ai aiaiai aiaiai em cauen de la boca,
Ai aiaiai aiaiai em cauen de la boca.

Semblava que ho fèiem tot, de cara a la galeria.

Voldria que fossis aquí

Ara ja ets allà
No et vaig avisar
Et vas oblidar aquell mocador amb la teva olor
Quan arriba l'enyor
m'abriga dia i nit
és la part de tu que es queda amb mi mentre estàs lluny
Ja sé que la vida és així,
ja sé que tothom fa el seu camí.
Ja sé que sempre hi ha canvis,
però a vegades voldria que fossis aquí
Boston, quina sort!
S'omple dels acords
Neixen de les mans, creixen inquiets, volen pel món
Saps que a mi m'arriben?
I els he volgut escriure
Per poder cantar-te aquesta melodia

Jo competeixo

Quan la derrota és segura uns dissimulen, uns capitulen
i jo competeixo.

Preneu seient, companys, parlarem de Bellesa.
Uns la busquen en els primers brots de la Primavera.
Uns juren haver-la vist en fórmules matemàtiques,
surant en l'harmonia de les esferes.
I uns altres la van trobar un dia que, per casualitat,
van saber donar sense esperar rebre,
o van saber tenir sense témer perdre...
Uns altres en l'interior d'una boca oberta.
I sabeu què?
Estic molt d'acord amb tots ells.
Estic molt d'acord amb tots ells.
Jo coincideixo amb tots ells i competeixo.

Puc veure que aneu bellament armats per a la batalla!
I ressona allà on vaig l'esclat insolent de les vostres rialles!
I puc sentir com esteu convençuts que els cors, sota les camises,
us bateguen amb forces que el món desconeixia.
Però, pobrets, ni sospiteu què està passant,
un bon amic us ho hauria hagut d'explicar,
vaig derrotar-ne molts abans millors que vosaltres!
Per ser el més graciós del ball, per ser el més agut i el més brillant,
per fer els comentaris més profunds, per fer els comentaris més banals,
per concentrar l'atenció dels ulls, per tots els recursos natural,
jo competeixo.

Quan la derrota és enorme hi ha qui reconeix les forces de l'ordre i jo,
que competeixo.

I hem vist que teniu certs talents, és veritat, i que us van educar explicant-vos
que sou esplèndids, que sou especials, i que seria un crim no aprofitar-ho,
però temo que se us escapa la diferència entre un protagonista
d'una gran nit, d'una gran vetllada i una gran rival, un especialista.
Que aquí no es tracta de ser amable amb els nens!
Que aquí no serveix tenir una dona bonica!
Que aquí es tracta d'estar disposat a entomar una bala!
Que aquí es tracta de ser capità de iots que naufraguen!
Què podreu deixar enrere quan calgui? Què voldreu sacrificar a canvi?
Entregareu al vostre triomf tot el que us reclami?
Mirareu rient, doblant l'aposta, quan la vostra gent arrenqui a córrer?
De debò que us quedareu per aquí?
Tindreu el coratge?

Jo, sabeu què? Crec que, en el fons, sou bons nens.
Sou bons xicots buscant una vida bona
i tard o d'hora voldreu aturar-vos,
jugareu a cartes amb amics, descansareu, assistireu a festes,
o xiulareu cançons que uns tarats hauran escrit sobre les vostres gestes.
I, amics, la destral de guerra mai s'enterra;
s'amaga en el calaix més elevat del menjador,
es lloga per hores, es ven al millor postor,
se li diu a un germà que te la guardi una temporada,
es dóna al museu de seguretat més relaxada,
però mai s'enterra, mai s'enterra
i s'esmola en la fosca,
i s'esmola en la fosca,
i s'esmola en la fosca.

I de debò que em sap greu, però
potser m'agraden les vostres festes! Potser m'agrada el vostre estil!
Potser m'agraden les vostres feines! Potser m'agraden els plans que feu per l'estiu!
Potser m'agraden les vostres senyores, les vostres germanes, les vostres companyes de pis!
Potser m'agraden els vostres somnis! O potser no, potser he perdut l'interès pel camí.

Vinc impacient i capritxós, conec els teixits del vostre sistema nerviós.
Mireu on trepitgeu, temeu la foscor, que rebento autoestimes com si fossin sabó.
M'apropo content, si cal aplaudint. Sé picar una mà amb l'altra, sé fer riure amb un acudit.
Seré fill, amic, germà, company, veí de l'ascensor, amant, seré soci, seré fan...
Fins que un dia seré un desànim inesperat de l'esperit, una flaire a l'aire, un ambient enrarit,
el vent més tenebrós que pugui parir la nit, la còlera del cantant del grup català revelació del 2008,
l'àngel negre de l'insomni, el monstre sota el llit!
Seré un udol que us deixarà la sang congelada!
Seré un infart, seré una trucada de matinada!
Seré el gran savi que us explicarà
la lliçó d'amb qui es pot i amb qui no es pot jugar.

I a hores d'ara ja no esperareu una celebració discreta.
Primer miro amb respecte, com qui ha gaudit d'una lluita igualada però,
si us hi fixeu, porto el somriure de qui s'aguanta una riallada.
Després capto l'atenció de qualsevol audiència,
fingeixo interès, adulo amb prudència
i narro el combat amb detalls, aturant-me,
deixant que la gent s'imagini la cara
dels pobres valents que un dia arribaven
com heu arribat vosaltres ara,
com heu arribat vosaltres ara,
com heu arribat vosaltres ara.

Que quan la derrota és molt clara hi ha qui busca lloc en una altra banda
i jo, que competeixo.

L'amor és cec

Una nit la boira arribà a la vall
soterrant les muntanyes i esglésies.
Va ser quan de sobte el poble es va adonar
que entre ells ja no es podien veure.

Com que el calor es feia insuportable
i cap pudor podia fer-los nosa
es van traure els vestits.

Van sortir sentint-se molt més vius que mai,
desitjant trobar-se uns als altres.
A tot arreu bramaven llits de llibertat
perquè l'amor omplia l'atmosfera

i al camí també era la portera
que reclamava feta una fera
convidant als seus pits.

Poc a poc es va juntar més personal
que volia gaudir de la gran festa.
Com que tots els cotxes eren aparcats
ho van fer enmig la carreterra

Crits, gemecs, rises, batecs i palmes
descobriren les virtuts del tacte i els tresors de la carn.

I així tots els llavis es van enjuntar
i els clatells, les galtes de les natges,
i el perfum de tots els cossos extasiats
esclatant un col·lectiu orgasme

i tot era una gran meravella
també mascle amb mascle i femella amb femella
tots semblants al déu Pan.

Fins que un matí la trista radio va anunciar
que la boira afrodisíaca se n'anava
a buscar d'algun lloc més necessitat
deixant-vos allà a mitat faena.

Però fent servir l'antiga intel·ligència
per gaudir d'un millor estat de consciència
es van fer saltar els ulls

Bona nit amor meu!
l'amor és cec!

Quan tothom dorm

Tota la ciutat sembla haver mudat la pell.
El nom dels carrers fan que em senti un estranger.
I de cop, quan tothom dorm, el món se'ns fon.
I de cop, quan tothom dorm, ens quedem sols...
Un altre cop... Un altre cop.
Només tu i jo...

Trobo el meu portal, però algú n'ha canviat el pany.
Hi ha un llum encès, que s'apaga quan el veig.
I de cop, quan tothom dorm, el món se'ns fon.
I de cop, quan tothom dorm, ens quedem sols...
Un altre cop... Un altre cop.
Només tu i jo...

I de cop, quan tothom dorm, el món se'ns fon.
I de cop, quan tothom dorm, ens quedem sols...
Un altre cop, només tu i jo.
Sense guió...

Aquest sol de la infància

Retrobant els vells camins de la memòria,
passejant pels nous carrers de la ciutat,
els paisatges que han marcat la meva història
esfondrats per l'avarícia dels humans.

Han volgut perpetuar la seva glòria,
han tapat la vista ampla del cel clar,
i el cant de l'oreneta ara és cridòria,
embogida diu adéu des del terrat.

Que algú em digui qui ha decidit per mi
que els meus ulls ja no recordin aquell nen,
que ara el priven dels records que va tenir,
que el marcaren, que l'han fet saber qui és.

Caminant torno a evocar la meva infància,
rememoro tots els llocs que m'han marcat,
però la boira del nou segle en la mirada
em tenyeix aquells records del meu passat.

Ja no entenc els nous colors de Barcelona,
botiguetes que han venut el seu encant.
No recordo el so del vent de Collserola
ni l'olor del caldo fet que arriba al parc.

Que algú em digui qui ha decidit per mi
que els meus ulls ja no recordin aquell nen,
que ara el priven dels records que va tenir,
que el marcaren, que l'han fet saber qui és.

I la mare que m'envia a comprar el pa,
les pilotes que perdíem als solars,
les boletes dels xiprers per emprenyar
a l'amiga de l'escola que he oblidat.

Que algú em digui qui ha decidit per mi
que els meus ulls ja no recordin aquell nen
que ara el priven dels records que va tenir,
que em marcaren, que m'han fet ser tal com sóc

L'esxcletxa

Hem vist allò que no es pot vore,
hem pogut passar a l'altre costat,
hem deixat de banda els prejudicis,
oblidant tot el que ens han imposat.

Sense marcar el rumb hem despertat
enmig d'un viatge que havíem somiat
i l'únic que ens cal és ser al teu costat.

Amb cada cop l'escletxa es fa més gran,
som la pluja que bada les ciutats,
i a poc a poc junts ho podrem tot,
som les ones trencant l'horitzó.

Hem vist allò que no es pot vore,
hem passat pels llocs més extravagants,
sense marcar el rumb anem surant
per les rambles més seques fins al cim més alt
i l'únic que ens cal és seguir somiant.

Amb cada cop l'escletxa es fa més gran,
som la pluja que bada les ciutats,
i a poc a poc junts ho podrem tot,
som les ones trencant l'horitzó.

L'odissea

Tu saps molt bé que no és un joc
que no tot és qüestió de sort
l'èxit somriu al decidit
però és l'esforç qui fa el camí

Ets un guerrer de cor gegant,
sempre una passa per davant,
no esperis res i ho podràs tot,
l'instint et portarà allà on vols

Creua la terra pas a pas, fes-la teva,
tot aprenentatge serà poc,
tasta el plaer i la bellesa
i si algun dia perds el nord

Aquí t'espera el meu somriure
les mans esteses dels que t'estimen
Aquí t'espera el meu somriure
l'empenta que fa girar el món
al nostre favor

Tu saps molt bé que tindràs por
que no serà un camí de flors
treu tot l'heroi que portes dins
que no t'espanti un nou matí

Ets un imant de reptes grans,
fidel als somnis més llunyans
que avui et fan emprendre el vol
seguint l'espurna d'un nou sol