Em bullen els peus

Quan et bullen els peus
i t'estiren de tot arreu.
Quan fa temps que no et veus,
voles lluny per no perdre’t

Quan fas veure que hi ets
i simules que tot et va bé.
Quan no saps ni qui ets,
ni què vols, ni què podràs fer.

De cara a fora ho tens tot net,
però tens esquerdes que tu no veus.
De cara a fora ho tens tot net,
però tens esquerdes que tu no veus.

Necessites la gent
però et sap greu fer-los perdre el temps
fins que toques fons i ets conscient
que tu sol(a) no hi podràs fer res.

I estens les mans i amb el vent
et deixes dur allà on potser algú et sent.
I estens les mans i amb el vent
et deixes dur allà on potser algú et sent.

Per tu

Desaparegut en un racó amagat
Pensant en els records que queden I se'n van Volant
Obro els ulls I veig que ja no estàs aquí
No has dit adéu amb tu t'endús tot el que et vaig donar

Si tu te'n vas ben lluny d'aquí
Si tu te'n vas ben lluny de mi
Jo voldria seguir el teu camí

Cada instant viscut, cada nit amb tu
Es perd en la foscor, m'atrapa dins d'aquest malson
Sé molt bé que res es per casualitat
Mai vaig voler escoltar i tu d'això te'n vas cansar

Si tu te'n vas ben lluny d'aquí
Si tu te'n vas ben lluny de mi
Jo voldria seguir el teu camí

Si tu jo, si jo tu
Sense tu res
Si tu jo, si jo tu
Sense tu res
Mai res

Estimar-te no és tan fàcil però he triat aquest camí
Estimar-te no és tan fàcil però he triat aquest camí
Estimar-te no és tan fàcil i he triat aquest camí
Si estimar-te fos més fàcil, si estimar-te fos més fàcil

Si tu jo, si jo tu
Sense tu res
Si tu jo, si jo tu
Sense tu res
Si tu jo, si jo tu
Sense tu res
Si tu jo, si jo tu
Sense tu res

Mai res

Pel teu amor (Rosó)

Amb la llum del teu mirar
has omplert la meva vida,
si em volguessis estimar
ma il·lusió fora complida
i viuria tan content
que en mon rostre s'hi veuria
la llum de l'agraïment
i a tothora cantaria
una cançó pels teus rulls
que jo mateix et faria,
una cançó pels teus ulls
perquè enmig de tants esculls
ells fossin la meva guia.

Rosó, Rosó, llum de la meva vida!
Rosó, Rosó, no desfacis ma il·lusió!

Presoner en tots moments
de la teva veu tan clara
que allunya els mals pensaments
i la bondat sols empara,
perquè és fresca i és suau
i és un doll de poesia
i s'assembla en el cel blau
que al cor ens dóna alegria.
Doncs, ja que em tens presoner
un dia i un altre dia
i jo m'hi trobo tan bé,
Roser, la meva Roser,
vulgues fer-me companyia.

Que ens deixin en pau

El sol em gela la pell
Necessito veure't un moment
Porta'm al nostre racó
I oblidem per un moment el món

Creuant fronteres
Sense pressa
Ens hem vist créixer
Sota un mar d'estrelles
Tu tant tendra
I jo tant inconscient

Tu i jo anem contracorrent
Hem forjat les nostres pròpies lleis

Que no ens vingui a marcar
Cap on hem d'anar
Que no ens vinguin a ensenyar
aquelles grans veritats
que ens deixin en Pau!
Ningú ens ha d'ensenyar
Com ens hem d'estimar

Junts hem après a volar
Obrint les ales vora el mar
No tenim por de somiar
Sentim que es pot fer realitat

Creuant fronteres
Sense pressa
Descobrim un món
Que mai espera
No hi ha dubtes
Som tant innocents

Tu i jo anem contracorrent
Hem forjat les nostres pròpies lleis

Que no ens vinguin a marcar
Cap on hem d'anar
Que no ens vinguin a ensenyar
aquelles grans veritats
que ens deixin en Pau!
Ningú ens ha d'ensenyar
Com ens hem d'estimar

Per molt que ens diguin que això no està bé
Saps que ho tornaria a fer
Vine amb mi i que ens porti el vent!

Tu i jo anem contracorrent
Hem forjat les nostres pròpies lleis

Que no ens vinguin a marcar
Cap on hem d'anar
Que no ens vinguin a ensenyar
aquelles grans veritats
que ens deixin en Pau!
Ningú ens ha d'ensenyar

Que no ens vinguin a marcar
Cap on hem d'anar
Que no ens vinguin a ensenyar
aquelles grans veritats
que ens deixin en Pau!
Ningú ens ha d'ensenyar
Com ens hem d'estimar

Fill de Maria

Treu tot el que arracones a dins; si és el que vols, fes-ho per tu.
De què et servirà parlar si mai parles de tu, parles de tot.

Mou el cul al ritme dels avions, arrenca el vol, fes-ho per tu.
Explica'm tot el que et fa feliç, treu-me la son, fes-me estar viu.

Si jo fos Déu no viuria al cel, viuria a la lluna;
comptaria estrelles i núvols d'espuma.
Pararem bojos amb això de l'amor, amb això de les flors,
amb això dels petons, que no troben moments.

No vull que em cansis ni cansar-te, no vull que em canviïs ni canviar-te,
vull fer l'amor sempre.
Arrossegar-me, arrossegar-te, no vull que perdis ni guanyar-te,
vull fer l'amor sempre, com si fos l'últim cop.

La por ens mou i ens fa estar quiets; amb l'amor ens passa el mateix.
I vivim segur, fins al moment, i la gent necessita altra gent.

El més és sempre més que el menys, el menys és menys del que volem,
i volem tan lluny que no ens movem, i ho farem tan bé, tant com podrem.

Sabem que no és fàcil, però ens encanta fer-ho,
i res, gaire res més que el que fem, gaire res gaire més serem.
Gaire res més que el que fem, gaire res gaire més serem.
Gaire res gaire més serem.
Gaire res més que el que fem, gaire res gaire més serem.

Tinc tantes coses a dir-te, que tinc el món i visc els dies.
Tinc mil nits per explicar-te.
Que no sé on sóc però escric la vida,
Fill de Maria.

Carrer de l'amargura

Deixa València a Juliol puta vida,
Ùltim exàmen, primer raig de sol,
Porta les mans arrapaes de fer extres
Tot el dolor de la vinya al renyons
Creua la pista de Silla a migdia,
Sona l'herència, li cau la suor,
Mira l'arròs, la ribera que brilla
Tira per dins: Alacant interior

Ix d'Alacant cara amunt la Mariola
Va i torna al poble a diari, no pot
Amb el lloguer i amb el curro ella sola,
Cuina el sopar de sa mare, no vol
que ningú sapia què cobra per hora
condescendències les justes, amor
tot el que té pel seu fill que diu hola
des del seu ventre, batega el seu cor.

Però el rellotge s'atura allà dalt,
I es mesclen la locura, la mort i el carnaval…

I arriben festes de nou,
I allò que cou ja no cura
I el poble sopa al carrer,
Al teu carrer, carrer de l'amargura

Mira el paisatge el iaio a la plaça,
Penjen les llums i les flors dels balcons
No pot anar al casal ni de caça
I les olives li donen pa poc
Enguany la orquestra està enfront de casa

Musica i festa, la dansa, el bastó
A estes altures, i faça el que faça
Ja va per dins tota la processó

Però el rellotge s'atura allà dalt,
I es mesclen la locura, la mort i el carnaval…

I arriben festes de nou,
I allò que cou ja no cura
I el poble sopa al carrer,
Al teu carrer, carrer de l'amargura

Però el rellotge s’atura allà dalt,
I una altra criatura comença una aventura
I el iaio sap que s’acosta el final,
I es mesclen la locura, la mort i el carnaval…

I arriben festes de nou,
I allò que cou ja no cura
I el poble sopa al carrer,
Al teu carrer, carrer de l'amargura

Crèixer junts

Nàixer , riure, créixer junts a quatre rodes
el parc un Coffe Shop que entre cartes fèiem rotgle.
Enyore, enyore, enyore aquells estius,
risses a les sèquies, l'aigua d'aquell riu
que ens va fer amics per sempre.

I es deixarem les veus, disfrutarem com deus,
altra nit amb els meus.
I es deixarem les veus disfrutarem com deus,
altra nit amb els meus.

Sona trist i melancòlic, altre dissabte alcohòlic,
diumenge de ressaca, al local fum d'hidropònic.
I un crit per els amics,
i un crit pels dijous que acabàvem
tots de festa al teu pis.
I em fa feliç, i em fa feliç
contemplar que al pas del temps seguim junts,
forts com punys, risses, màgia, festivals,
nits de llunes superficials i emoció.
Transformar les nostres vides en una cançó

I es deixarem les veus, disfrutarem com deus,
altra nit amb els meus.
I es deixarem les veus disfrutarem com deus,
altra nit amb els meus.

L'aristòcrata

Aquesta nit he tingut un malson,
M'he despertat cridant en Lluís,
El germà gran,
El preferit.

He tingut por de la foscor,
Què volen
Aquests senyors?

Voleiaven pel cel,
Llibres i quaderns...

Mare
En Lluís és mort,
Mare
En Lluís és mort,
I no m'espanta res,
No morireu mai més.

Aquesta nit he tingut un malson,
M'he despertat cridant en Lluís,
El germà gran,
El preferit.

He obert tots els porticons,
I a fora l'herba
Es penjava el dolor.

En Lluís es mort,
Mare
En Lluís es mort,
I no m'espanta res,
No morireu mai més.

Terra trencada

S'ha apagat el foc fred de mirada
tèbia s'ensorren els edificis al teu
pas i ha mort el cor de la guineu
més jove i les llàgrimes, les
llàgrimes un mar diga'm on vas
terra trencada que la meva ombra
dissecada vol saber de reis,
d'herois, de la magnificència de
la mort de sort, dels aires dels
poetes de debò. s'ha desfet el glaç
calent amb comptagotes s'ha
submergit vergonyós l'iceberg
s'amaguen porucs els crancs rere
les roques i les llàgrimes són
llàgrimes del cel diga'm on vas
terra trencada que la meva ombra
dissecada vol saber de reis,
d'herois, de la magnificència de
la mort de sort, dels aires dels
poetes de debò. diga'm on vas
terra trencada diga'm on vas terra
trencada diga'm on vas terra
trencada.

Pol Petit

Dies fets d'angoixa
Carrers plens de por
Gent sense esperança
Ciutats sense cor.

Nens petits que creixen
amb el cor glaçat:
Són joguines
que els grans hem trencat.

Ei, Pol Petit!
agafa la guitarra cada nit,
surt al carrer
i canta una cançó.
Canta ben fort
i digues la veritat
sense cap por.

Ei, Pol Petit
També cantaré jo!
Et diran que les guitarres,
et diran que les cançons,
son només per divertir-se
i que no has de buscar raons.

Però no deixis que t'enganyin,
qui diu això no et vol bé
Cal que sortim a cantar al carrer.

Ei, Pol Petit!
agafa la guitarra cada nit,
surt al carrer
i canta una cançó.
Canta ben fort
i digues la veritat
sense cap por.

T'he comprat un bon dia

Abans de fer-se fosc somio que sóc teu.
De bon matí respons que jo ja sóc meu.
A la vora del llit quedem en que si,
que les dues coses, que ni per tu ni per mi.

T'hi he comprat un bon dia: cel rogent, poca pluja i amb un toc de vent.

Voltant pel rebedor hi ha un angelet que et busca
Duu sabates grogues i dues cartes d'amor.
Paper amb olor a fugir de cop, mala lletra i mots sincers.
I un comprovant de nova adquisició

T'hi he comprat un bon dia: cel rogent, poca pluja i amb un toc de vent.

He estat en el famós carrer sense sortida
i només es sense sortida per una punta; per l'altre, no.
He estat al mig del no res allà on la gent és qui diu ser.
He conegut botiguers de mig món.

T'hi he comprat un bon dia: cel rogent, poca pluja i amb un toc de vent.

Petxina lluire

Tinc una finestra, i tinc la llum del matí,
un dia que m'espera, i les ganes de seguir.
Que els dies no m'esperen però jo vull pensar així,
vull fer-m'ho venir bé, tinc ganes de creure en mi,
i dir-te que t'estimo sense saber qui ets,
i recordar-ho sempre per si no passa més.

Tinc una família, i tinc un poble petit,
tinc un gos que ha après on ha d'anar a fer pipí.
I tot el que m'estimo nanananinini,
ens perdonem i atropellem l'orgull per seguir.
Després de tot és tot el que encara ha de venir,
després de tot és res quan encara estem aquí.

Ja saps que fent les coses sense pensar,
podem arribar a fer coses que mai hauríem pensat,
seguint el fil del que tu vulguis,
el fil, i no t'hi amoïnis.

No estic buscant una farola perquè em doni llum.
No et vull veure plorar més, buscant solucions tot serà millor.

Tinc pinces de colors per estendre els nostres plors,
en un sissí que tothom sap que és molt positiu.
Tot anirà millor i no es val pensar que no,
tot anirà millor si no perdem la raó.

També tinc, també tinc, tinc com una remor que es va eixamplant per dins.
Si jo, tampoc voldria equivocar-me.
Si tu, podràs ser lliure i estimar-me, podré ser lliure i estimbar-me.

Una petxina lliure...

Ja saps que fent les coses sense pensar,
podem arribar a fer coses que mai hauríem pensat,
seguint el fil del que tu vulguis, el fil, i no t'hi amoïnis.

Botifarra amb seques

Botifarra amb seques
–seràs l'amo de les discoteques.
Botifarra amb seques
–t'ho faràs amb un parell de txeques.
Botifarra amb seques
–seràs l'amo de les discoteques.
Botifarra amb seques
–t'ho faràs amb quatre o cinc sueques.

Temps enrere jo era un pobre miserable:
no tenia amics i no tenia feina estable.
No era capaç d'enamorar a una iaia amb un cabàs:
tot el què tocava era un fracàs.
I vaig dir: prou!

M'he cansat d'aquesta vida
tan austera i avorrida.
Jo necessito veure món,
desfer-me d'aquesta rutina
que m'enverina.
Ja n'estic fart!
M'agafarà un infart!
Vull anar a viure a Mart!

Però una nit vaig conèixer un personatge especial,
un profeta, un visionari, un tio espiritual;
i va dir-me que el secret de la felicitat
era un plat d'allò més nostrat.

Botifarra amb seques
–seràs l'amo de les discoteques.
Botifarra amb seques
–t'ho faràs amb un parell de txeques.
Botifarra amb seques
–seràs l'amo de les discoteques.
Botifarra amb seques
–t'ho faràs amb quatre o cinc sueques.

Si m'haguéssiu vist abans, no creuríeu el que ara teniu davant:
era en Novita i ara sóc en Superman.
Fins i tot la meva mare em deia que era lleig de cara,
i ara sóc la flor de l'atzavara.
I vaig dir: prou!

M'he cansat d'aquesta vida...

A.I.L.O.D.I.U.

Voldria dir-te que et trobo a faltar i t'ho dic
Voldria dir-te que ets especial i t'ho dic
Voldria dir-te que m'ho passo bé amb tu i t'ho dic
Voldria dir-te que t'estimo i t'odio

I t'odio amb tot el meu cor
T'odio amb tot el meu cor

Voldria dir-te que em fas sentir bé i t'ho dic
Però que em fas perdre els nervis també, també t'ho dic
Voldria dir-te que jugues amb mi i t'ho dic
Voldria dir-te que t'estimo i t'odio

I t'odio amb tot el meu cor
T'odio amb tot el meu cor

a.i.l.o.d.i.u.
a.i.l.o.d.i.u.
a.i.l.o.d.i.u.

Va ser ahir

Va ser ahir
si no vaig errat
quan tot s'allunyava
tot el que he estimat
tan lluny de mi.

Sense el món
no me'n sé avenir
això no feia falta.
I que hi faig jo aquí?
tan lluny i sol.

Lluito amb el passat
que poc a poc, m'ha trencat
i mai més no tornarà.

Abatut
he anat intuint
tot el que puc perdre
tot el que no tinc
o ja he perdut…

Crec en el futur
que l'ahir, ja ha passat
i mai més no tornarà.

Va com va

A tu t'emprenya molt, que jo et tingui mania.
Va com va.
A mi m'emprenya molt, que tu vagis fent cria.
Va com va.
A tu t'han dit preciós, a mi m'han dit: Tu calla.
Va com va.
I jo no vull callar mentre tu tens la tralla.
Va com va.
A tu t'han dibuixat i jo trenque la ploma.
Va com va.
A mi m'han fet ple d'odi, a tu t'han fet de goma.
Va com va.
A tu t'han dat l'herència, a mi m'han dat la vida.
Va com va.
A mi em toca lluitar, a tu prendre la mida.
Va com va.
Si jo no tinc per mi, si tu no en tens mai prou.
Va com va.
I ets tu qui reps de mi, jo de tu cobre un sou.
Va com va.
Si jo ja m'he cansat d'anar vivint dient
el va com va,
pensa que sols diré fins que més no podré:
Va com vull. Com volem.

Vencerem

Vencerem totes ses penes,
quantes vegades
creuarem sa frontera,
des dolor que no té barrera,
batzers, escarrassos, flors de mariera.

Capvespres tot sols
més junts que ses pedres,
no travessa es sol
aquestes vidrieres,
cromats
d'amor
ventures
pures,
cent anys pertot
fent-mos sa pua.

Qualque miracle
cau a sa becada,
damunt es coixí
amb s'orella plegada
escoltava es teu cor
com cavalcava,
en haver acabat
desesperada.

Vencerem totes ses penes,
quantes vegades
creuarem sa frontera.

Capvespres tot sols
més junts que ses pedres,
no travessa es sol
aquestes vidrieres,
cromats
d'amor
ventures
pures,
cent anys pertot
fent-mos sa pua.

Vencerem totes ses penes,
quantes vegades
creuarem sa frontera,
des dolor que no té barrera,
batzers, escarrassos, flors de mariera

Crònica d'una mort anunciada

No torna qui marxa amb pensament de llunyania,
no es dibuixen somriures entre llàgrimes,
no es reben carícies dolces a kilòmetres.
No torna qui marxa amb pensament de llunyania.

No és dolç el gust d'aquell últim cafè,
no calfen les mans les tasses de te,
no tenen prou sucre els petits saquets.
No és dolç el gust d'aquell últim cafè.

Crònica d'una mort anunciada,
la de l'amant, l'amada.
Crònica d'una mort anunciada,
d'una llum apagada.

No tinc gens de pressa per arribar, ningú m'espera;
no vull més viatges entre prestatges plens de pàgines;
no hi ha més papers que ofeguen les meues cabòries.
No tinc gens de pressa per arribar, ningú m'espera.

No és dolç el gust d'aquell últim cafè,
no calfen les mans les tasses de te,
no tenen prou sucre els petits saquets.
No és dolç el gust d'aquell últim cafè.

Crònica d'una mort anunciada,
la de l'amant, l'amada.
Crònica d'una mort anunciada,
d'una llum apagada.

Els fets de l'ahir que hui no deixen que hi haja un demà.
El "no sé"que primer és un "no" i acaba sent "sí",
que no és de ningú, ni de tu ni tampoc de mi,
que està en espera, no ha començat i mai acabarà.

Els fets de l'ahir que hui no deixen que hi haja un demà.
El "no sé"que primer és un "no" i acaba sent "sí",
que no és de ningú, ni de tu ni tampoc de mi,
que no és de ningú, ni de tu ni tampoc de mi,
que no és de ningú, ni de tu ni tampoc de mi,
que no és de ningú, ni de tu ni tampoc de mi.

Hivern

Jo defenc amb passió territoris
Que sembràvem d'amor i colors
els defenc de impuresses, de plagues
I dins jugue amb les rises i els plors
Jo defenc territoris, els nostres
On sentim que la vida alça el vol,
Jo defenc la parcel·la, la teua,
Perque alli tot em toca, res dol
Sí, perquè és temps que s'estira,
Un camí de confeti que em guia,
On els peus sempre es senten humits,
On amics tornen per omplir buits,
Cada cosa al seu lloc, cada glosa
Té un torment al davall que reposa
Quan el aire torna a entrar al pit
Quan la terra conforma els sentits
la veritat és joc i no silenci,
Ens ensenyavem de tot menos danses
El professor xillant per on comence…
I volíem jugar no fer finances
Jugar a que es trencaren les sabates
Jugar amb les paraules perquè sí,
Jugar amb el llenguatge compartit,
Cantant misèries amb formatge pa i vi!!
I així com parla el carrer,
Farem missives, hi ha molta empastraeta que desfer
Hi ha molta música que queda en els cantons en nits
De glòria, secrets que queden en els carrerons
Tenim la barca amarraeta i esperant, teniu la boca
I la orella calentetes de passions
farem el que pugam, la penya està tornant-se loca
vos traslladem a noves dimensions
Perquè avui cantem per celebrar
que ningú mai no ens farà callar
que somniem amb que se'ns tanca la ferida
Que vivim amb la esperança descossida
Però passen més els dies que les modes
I amb la veu tan desgastada com les soles
Sempre en peu, sempre desafiant la por
I es que el poble que canta mai no mor

Però a voltes arriben gelades,
I no trobes la forma, no trobe
D'arrancar-li al hivern la distància
No hi ha sal que desfaça eixe gel
No hi ha crèdit que salve esta empresa
Mai m'expolse la presa, sempre et mor el amor.

Nina

Anys i més anys
com un somni t'han passat, no pareix vera.
Ens hem deixat
llavors ben molt hem cercat tornar-mos veure.
Nina, com saps,
m'has tingut enamorat ja mitja vida o més...

Molts cops som provat de dir-te adéu
i es voler no m'ha bastat.
Tu ja veus que som sempre es mateix,
ets anys no m'han fet canviar.

Pens i em deman
si el fas riure o el fas plorar, qui estimes ara?
No li vull mal,
més jo crec que després d'ell n'hi haurà un altre.

Nina em sap greu
veure que no puc ser lliure si encara som teu...

Molts cops som provat de dir-te adéu
i es voler no m'ha bastat.
Tu ja veus que som sempre es mateix,
ets anys no m'han fet canviar.

I nina sempre t'he estimat
som branques des mateix arbre,
que poc a poc s'han allunat
per donar sa fruita a un altre.

Sempre he intentat
de donar-te més bo que jo tenia.
Fins som pensat
molt més val viure tot sol que amb agonia.
Nina, com saps,
m'has tingut enamorat ja mitja vida o més...

I nina sempre t'he estimat
som branques des mateix arbre,
que poc a poc s'han allunat
per donar sa fruita a un altre.

Ja no tanca els ulls

Entre corba i corba,
al vessant de la muntanya,
enmig dels esbarzers
i de les deixalles,
hi ha un cotxe bolcat
que encara fuma.

Pots sentir la remor
de la ciutat llunyana
Però una melodia
a la ràdio sona encara
una altra cançó d'amor,
de desig i de ràbia.

A dins hi ha la Mireia.
I jo dec ser pel terra.
D'una ferida al front
la sang li regalima.
Sembla que miri enfora.
Però ja no tanca els ulls.

superfícies de metall i de plàstic deformades
postures trencades de braços i de cames
la sagnant geometria de la seva cara
l'horror de l'últim xoc en la mirada congelada.

En la foscor del bosc,
escampats pel terra,
mil bocins de vidre
brillen com estels.
Sota la lluna plena
ha caigut el cel.

superfícies de metall i de plàstic deformades
postures trencades de braços i de cames
la sagnant geometria de la seva cara
l'horror de l'últim xoc en la mirada congelada

Se't veu tan fràgil

El fiscal saluda els membres del jurat.
Deu persones escollides a l'atzar.
La defensa arriba dotze minuts tard.
Jo faig fotos i tu seus al banc dels acusats:
se't veu tan fràgil.

Mentre parles veig que et toques el canell.
Els expliques que aquella nit no vas fer res.
Reps insults per part d'alguns dels assistents.
Jo faig fotos i tu plores i apretes les dents:
se't veu tan fràgil.

Es retiren tots els membres del jurat.
Mentre esperes ve a animar-te l'advocat.
Tu l'escoltes però coneixes el final.
Jo faig fotos i tu seus al banc dels acusats:
se't veu tan fràgil.

Veig la foto en un diari
que publica la notícia.
Rellegeixo la sentència
que condemna la innocència.

No ens fareu callar

No ens fareu callar
malgrat ens segueu la vida

No ens fareu callar,
hereus sou de dictadura.
No deixarem de cantar
per molt que tengueu mà dura.
No per ésser majoria
la raó vos fa costat.
Expressar-nos amb llibertat
és lluita de cada dia.

No ens fareu callar
malgrat ens segueu la vida

No ens fareu callar
polítics de dreta estantisa
Sols ens podreu marginar
servint-vos de la mentida.
Defensors del feixisme
vos manca sensibilitat.
Conviure al vostre costat
és un nou colonialisme.

No ens fareu callar
malgrat ens segueu la vida

No ens fareu callar,
caureu com fruita madura.
Fills sou de Satanàs,
heu destrossat la natura.
La història vos jutjarà,
anunci del cant de sibil·la.
El cel roig vos castigarà,
cremareu en eterna foguera.

No ens fareu callar
malgrat ens segueu la vida.

Calaixos que no obriré

Hi ha un trocet de tu que no sé mai d'on ve
i és pot ser el que més m'agrada.
Hi ha un posat que fas quan penses que no hi sóc,
quasi absent però no del tot.

Hi ha un silenci curt que surt del teu somrís
i omple els finestrals de coure.
Hi ha un petó que et prenc quan noto que ja dorms
i que amago entre els llençols.

No sé pas si rumies
o ets a un lloc només teu
on remenes fesomies
en calaixos que no obriré.

Hi ha una pausa de color de codonyat
que no goso mai irrompre.
Hi ha una part de tu que mai puc atrapar
i és la que em fa perdre el nord.

No sé pas si rumies
o ets a un lloc només teu
on escures llepolies
en calaixos que no obriré.

Hi ha un moment petit quan sembla que no hi ets,
i és sols un moment i tornes.
I llavors és com si em veus per primer cop
però mai no ho sabré del tot.

I llavors és com si em veus per primer cop
però mai no ho sabré del tot.

Quan somrius

Quan somrius sobre la meva falda
se't fa més blanca la cara
i més negres els cabells.

Em tornes idiota,
no em preguntis per què,
si et fas créixer les galtes
i m'ensenyes les dents.

Si amagues les orelles
no deixes passar el temps,
em saps posar més ebri
que el whisky escocès.

Quan somrius sobre la meva falda
se't fa més blanca la cara
i més negres els cabells.

Se't fa petit el món,
sembles un dibuix japonès,
em tornes anarquista
i em fas els somnis verds.

M'apagues les neurones,
em deixes sense res,
se t'omplen les faldilles
i em fas els ulls estrets.

Quan somrius sobre la meva falda
se't fa més blanca la cara
i més negres els cabells.

Et tornes de joguina
i em poses els peus freds,
em fas curtes les hores,
em ve de cop la set.

Em tornes hipotèrmic,
em fas convertir en nen
i deixes les estrelles
que caiguin pel seu pes.

Alegria

Alegria, alegria, alegria, alegria, alegria,
alegria, alegria, alegria, ja ho he superat.
Alegria, alegria, alegria, m'he fet a s'idea.
Alegria, alegria, alegria, ara miro endavant.

Sóc un gran poeta de merda,
emissari, claveguera i clot.
Un senzill poeta de terra,
escric a torrentades, descarrec el cor.

El món és un gran zero a l'esquerra,
Déu està dormint, deu estar cansat.
Sóc un mal cronista de guerra,
el meu país està malalt d'impunitat.

Alegria, alegria, alegria, alegria, alegria,
alegria, alegria, alegria, ja ho he superat.
Alegria, alegria, alegria, m'he fet a s'idea.
Alegria, alegria, alegria, ara miro endavant.

Sóc un gran poeta de merda,
un gran misteri als boscos de bohèmia.
Un senzill poeta de terra,
petits bocins de l'ànima a un paper.

El món és un gran zero a l'esquerra,
sóc l'insomni d'una nit d'estiu.
Sóc un mal cronista de guerra,
sóc l'ase i la inabastable bastanaga.

Alegria, alegria, alegria, alegria, alegria,
alegria, alegria, alegria, ja ho he superat.
Alegria, alegria, alegria, m'he fet a s'idea.
Alegria, alegria, alegria, ara miro endavant.

Insomni

Jo dic els vols de l'àliga que plana
sotjant la terra antiga amb desesper.
Recerque el somni, vull un nom per fer
en ales noves una fam sense gana.

Jo mor al vespre si la nit demana
afany absurd, voler i no poder.
L'oblit és ombra al blanc d'aquest paper.
Escric els versos perquè l'art és vana.

en una soledat multiplicada.
I prenc i bec adolorit el vesc

Les hores endebades enllestesc
el cor atura, el silenci bada.
L'amor és l'acudit del mot més fresc.
Sempre direm: és l'última vegada.

Mai és tard

si et sents al fons
del sot més fosc,
si sents un buit
dintre teu,
si ja res no t'omple,
si l'aire et molesta,
si et sents morir...
si et sents pitjor
que un gos apalejat:

Jo sé on hi ha
un mar molt clar,
la brisa suau,
el cel molt blau.
Jo sé on hi ha
un tros, un tros, un tros
de mar per tu.

No estàs somiant
mai, mai és tard.

Si res et somriu,
si res et sorprèn,
si res t'atrau,
si res et commou,
si res no et fa gràcia,
si res no t'estranya,
si el que has tocat
se t'ha esfumat
tot a les teves mans.

Amor tèxtil

Paraules sense sentit:
jaqueta, maleta, caixó i coixí.
Mots perduts pel camí,
paraules d'amor tèxtil.

Armari amb versos que no he escrit:
llacet, pitet i el petit jupetí.
Costumari de lletres compartit,
drecera directa a l'arc de Sant Martí.

Paraules sense sentit:
jaqueta, maleta, caixó i coixí.
Mots perduts pel camí,
armari amb versos que no he escrit.

La roba que et poses quan jo t'he vist;
les calces, la falda i el teu abric;
aquella que et lleves quan ve la nit;
aquella que et mires davant l'espill.

Allò que ens queda si estem al llit:
peücs, arracades i algun calcetí.
Despullant-me nua amb el teu dit,
imatges d'un llenç del Dalí.

Paraules sense sentit:
jaqueta, maleta, caixó i coixí.
Mots perduts pel camí,
armari amb versos que no he escrit.

Paraules sense sentit:
jaqueta, maleta, caixó i coixí.
Mots perduts pel camí,
paraules d'amor tèxtil,
armari amb versos que no he escrit.

El macarrons de la iaia

M'agrada com em mires, m'agrada com camines,
m'agrada com respires mentre dorms.

m'agrada com et mous, m'agrada com crides,
m'agrada quan plores i alhora rius.

m'agrada el que em dius, m'agrada el que escrius,
m'agrades quan et desdius.

m'agrades nua, m'agrades amb roba,
m'agrades quan em poses a proba.

m'agrades més que els dissabtes, m'agrades molt més que
els carrers de Cadaqués.

m'agrades més del que et penses, m'agrades més que
els macarrons de la iaia.

m'agrada el que em dius, m'agrada el que escrius,
m'agrades...

m'agrada el que t'agrada, m'agrades maquillada, i si,
m'agrades recent llevada.

m'agrades amb mel, m'agrades amb nata,
i m'agrades farcida de xocolata.

m'agrada com cantes, m'agrada com balles,
m'agrada tot el que calles.

m'agrades si t'amagues, m'agrades si t'enfades,
m'agraden les visites inesperades.

m'agrades atrevida, m'agrades indiscreta,
m'agrada la nostra aventura secreta.

Camp de batalla

Com la bellesa dels esculls
he trobat en els teus ulls
que el silenci és utopia.

I una tarda sota el sol
sé que arrencarem el vol
per seguir amb la llarga crida.

Busca sempre, al caminar
hi ha el secret de l'alegria;
treu-la dels amagatalls.

Els mars neixen a les valls.
Si vols viure el que somies
has de començar somiant.

Si del món en vols un llit
que t'adormi igual que els rics,
un matí et faltarà l'aire.

Tots els trens d'aquest camí
poden marxar des d'aquí
si al fugir no dubtes gaire.

I com bé saben els teus peus
no hi haurà mai cap viatge
que no surti d'un adéu.

Si la nit no es torna clara
em tindràs al teu costat
per creuar el camp de batalla.

Si la mala sort t'atrapa,
enamora-la amb destresa.
Quan ballis amb la tristesa,
posa-hi música bonica.
I avançar de mica en mica
que si la nit no es torna clara
em tindràs al teu costat per creuar el camp de batalla.