Alternativa

Estar sec un dia de pluja,
Caminar si vas descalç,
La textura de les pedres
Sobre les teves mans.
Escollir per decidir,
Decidir per arriscar
Amb la por, però amb les ganes
De seguir-te allà on vas.

Entre plors i desconsols,
Entre crits i un cor ferit,
No tinguérem bona sort
I junts volguérem fugir.
El que no ens mor ens reforça
Amb cuirasses de cartró,
I si la pluja les mulla
Més ens valdrà sortir.

Sent els ocells arribar,
Obstacles i ombres no els detindran.
Ara que arriba l’hivern,
Consciències a l’ordre es van retirant.

I ara sent;
Sent les muntanyes tremolar,
Amb ràbia s'agafen les arrels,
Defensaran el que ara és seu,
Les seves flors caduquen
Però més tard rebrotaran.

Crearem l’alternativa
Al seu joc idealitzat,
De l’atzar als percentatges
L’ofensiva és l’atac.
Decisions llegítimes,
Les accions didàctiques,
Amb la por, però amb les ganes
De seguir-te allà on vas.

Desperte a mitjanit
Tapat entre llençols,
És fosc per la finestra,
Sent la pluja colpejar.
Descalç vaig avançant
Amb por de trepitjar,
Cada passa em deixa veure
Que hi haurà al meu voltant.
Pressió al cor, seran,
Els meus malsons.

I ara sent;
Sent les muntanyes tremolar,
Amb ràbia s'agafen les arrels,
Defensaran el que ara és seu,
Les seves flors caduquen
Però més tard rebrotaran.

Mil cançons

Recordo amb màgia aquell vespre,
Que tu em vas vindre a buscar,
Estava assegut a la plaça, tot sol,
Amb aquell paper en blanc a la mà.

Tots dos intentàvem escriure,
El somni que junts vam somiar,
Paraules que sota la pluja canviaven
al ritme el seu significat.

I tot mirant per la finestra,
Observant com la pluja cau,
Escoltant la nit com canta
i no et tinc al meu costat.

Somiarem, ballarem, cantarem mirant-nos la pluja
Fent veure que res no ha passat, fent veure que no t'he estimat.

I viurem en mil cançons,

pintarem una rialla al món,

ballant entre llums i colors

I viurem en mil cançons,

escriurem com ser feliços

buscarem nous horitzons

Tu em vas trobar la mirada,
I jo te la vaig regalar,
Vam néixer de nou en un dia on la lluna
Brillava més forta que mai.

Quan penso en totes les paraules,
Que aquell vespre tu em vas donar
Intento trobar la manera de creure
El somni que junts vam somiar.

I tot mirant per la finestra,
Observant com la pluja cau,
Escoltant la nit com canta i no et tinc al meu costat.
Somiarem, ballarem, cantarem mirant-nos la pluja,
Fent veure que res no ha passat, fent veure que no t'he estimat.

Juliol 1994

Uns crits impacients trencaven la tarda.
La veu dels amics al carrer.
Tots tres pedalant cap a la cabana.
El fum desplegant-se imponent.
I aquella olor.
Cremava per tots cantons.
Cremava el més semblant a casa nostra enmig del bosc.
Cremaven el res i el tot.
Cremaven potser rampoines,
però per nosaltres eren tresors.
Rampoines que per nosaltres eren tresors.

Mai més hi vam tornar.
Tampoc en parlàvem.
Hi ha un preu per fer net dels malsons.
Allò que ens fa nens, l’espurna salvatge…
Qui sap què vam perdre de més amb el foc.
Cremava per tots cantons.
Cremava el més semblant a casa nostra enmig del bosc.
Cremaven el res i el tot.
Cremaven potser rampoines, però per nosaltres eren tresors.
Rampoines que per nosaltres eren tresors.

Mon amour

De nit quan la llum t’amagui el vestit
i la foscor il·lumini el rostre de son dolça al nostre llit
de nit quan la memòria oblidi el que hem dit
i t’adormis recolzada a un raconet del meu pit

Serà quan ballin els records
al compàs del batec del cor
serà quan surti d’amagat
un tros d’atzar del teu passat

Serà quan ballin els records
al compàs del batec del cor
fins quan tu obris aquests ulls
i vegis el que vols i esculls

Bonjour mon amour
Comença un altre dia amb tu
un viatge on no ha arribat ningú
Bonjour mon amour
Comença un altre dia amb tu
un viatge on no existeix el temps perdut

I de nit quan el silenci s’emporti el crit
i el soroll soni invisible en el moviment d’un dit
i de nit quan la claror hagi fugit
i només siguem un somni que reviu el que ens ha unit

Serà quan ballin els records
al compàs del batec del cor
serà quan surti d’amagat
un tros d’atzar del teu passat

Serà quan ballin els records
al compàs del batec del cor
fins quan tu obris aquests ulls
i vegis el que vols i esculls

Bonjour mon amour
Comença un altre dia amb tu
un viatge on no ha arribat ningú
Bonjour mon amour
Comença un altre dia amb tu
un viatge on no existeix el temps perdut

Bonjour mon amour

Serà quan ballin els records
al compàs del batec del cor
serà quan surti d’amagat
un tros d’atzar del teu passat

Bonjour mon amour

Sota el llençol, lluny de la tristesa
la llum del sol regala una sorpresa
rius però no em dius que el somni s’ha acabat
que et prepares per néixer de nou al meu costat

Bonjour mon amour
De nou al meu costat
Bonjour mon amour
Ai ai ai ai
Bonjour mon amour

El front

Diu que creuen l'Ebre,
ballen i canten fort
quan no hi ha res a perdre.

Que tornen a creure
somnien en l'agost
un trenta de setembre.

Un mar que uneix els horitzons,
cançons viatjant pel corredor.

La mare, la llengua del ventre,
que els fa sentir, parlar i entendre.
La filla, la sang a les venes
batega al ritme d'un sol cor
i en un sol mapa tres tresors.

Abraçats el sud i el nord
i amb ses illes són més forts.
Tres germans, res més que entendre,
que la cultura és un bressol
i el balanceig el nostre so.
No hi ha nit que dure sempre.

Retrobar-se al front
irreductibles barricades de cançons
i en tocar el fons
resistències compartides i il·lusions.

Diu que la distància és passatgera,
que la espera no els fa res.
Saben que vindrà la primavera
vestida d'estrella enmig la nit.

Un mar que uneix els horitzons,
cançons viatjant pel corredor.

Abraçats el sud i el nord
i amb ses illes són més forts.
Tres germans, res més que entendre,
que la cultura és un bressol
i el balanceig el nostre so.
No hi ha nit que dure sempre.

Retrobar-se al front
irreductibles barricades de cançons
i en tocar el fons
resistències compartides i il·lusions.

Fitness, fitness

Avui m'he mirat
i lo que he vist no m'ha agradat,
es meu careto i sa meva grassa
m'han fet despertar.
Es jack i es nas s'han d'acabar,
tot ja és història
i és que avui mateix
m'apunt a n'es gimnàs.

En es meu cas
tenc sa sort de sortir
amb un pivonàs,
però sé que si deix es brou
mai més la veuré.
Ho saps que ho sé,
que estic fet malbé,
però ho tenc que fer
o en aquest pas me podriré.

Fitness, fitness
fitness, fitness

pesa per amunt, pesa per avall,
no puc aturar, estic encegat,
faré mil abdominals,
mancuernas, flexions,
dominades, i press.
Tot sigui perquè me quedin
es músculs d'acer.

Me pens que m'he passat,
me sent com un armari empotrat,
amb es mirall davant
me mir i m'assemblo a un croissant
inflat, petat, ciclat, ben enganxat
i és que flipes en tres mesos
com m'he transformat.

Fitness, fitness...

No aturaré mai de fer

fitness fitness...

Si trobes que la cosa no rula
quan lo que vols és posar-te
com una mula,
jo ara m'he passat a sa proteïna
i és que antes me fotia farina
i ara me fot creatina.

Fitness, fitness...

I és que continuaré fent

fitness, fitness...

Amb tu

No pararé mai de fer-ho amb tu
amb tu, amb tu
No pararé mai de fer-ho amb tu
amb tu, amb tu

Ara que tinc views em vol a mi, ets el Sol d’estiu que hi ha al matí
ets l’àngel que il·lumina aquesta nit
i pensa, que no vull la recompensa
que tinc fans però no em compensa
i quan estiguem al top, no et vull veure dins el clot
baby, passa el temps quan ja no em tinguis
vull que tu de mi t’oblidis
i em diguis (..)

Vull estar amb tu, amb tu, amb tu
jo no vull la carta vull el menú
portar-te al Taco Bell, regalar-te un tros de cel
fer-ho fins que ens entri déjà-vu

Estàs més bona que els canalons de l’àvia
a la pista amb aquest vestit fas màgia

Et presentaria la de cops a casa
per veure’ls-hi la cara a portar la més maca del barri
ja m’ho va dir el Didi
fes que aquesta noia no t’oblidi, que això no acabi

No pararé mai de fer-ho amb tu
amb tu, amb tu
No pararé mai de fer-ho amb tu
amb tu, amb tu

I tu sempre estàs spicy
no hi ha qui t’enganxi
quan mous les caderes i t’agrada anar de party
Jo vull que m’entretinguis
que tu m’ericis, jo no vull més bitches (nah)

Us tinc a tots en comando, però després de tantes amb tu pujo el rango
tu i jo som amor de contrabando

I tu ja ho saps, no pararé mai de fer-ho amb tu, amb tu, amb tu

I tu ja ho saps, no pararé mai de fer-ho amb tu, amb tu, amb tu

Amb tu i per tu

Tots els sants

Si poguéssim tenir una nit per nosaltres,
marxaríem tots dos corrent pels camins.
Els llençols al balcó penjant morts de riure
i els ocells cantant als coixins.
Si poguéssim estar una nit sencera tu i jo sols, i ningú més...

Les campanes picant les hores a l'aire
i els gats baixant pels carrers.
M'imagino tots els sants parlant de nosaltres
mentre tu i jo ja estem ben lluny!
M'imagino tots els sants buscant-nos per casa
mentre tu i jo dormim agafats!
Molt abans de que el gall canti de matinada
i els homes s'aixequin per anar a feinejar,
tornaríem corrent pels camins cap a casa.
I aquí no ha passat res.

M'imagino tots els sants parlant de nosaltres mentre tu i jo ja haurem arribat.

Adéu

Digueu-li al pare que,
si vam ser dos estranys,
no tingui cap remordiment.
Per una altra vida, no ho deixem passar:
ens queda pendent conèixer-nos.

Digueu-li a la mare
que el futur que des de sempre
havia reservat per mi era tan i tan perfecte
que no hauria estat feliç.
Que ho sento.

Al meu germà,
digueu-li que l’autèntica aventura
-ara ho veig- és créixer junts,
que em perdoni per trencar-la
amb un silenci tan absurd.
Digueu-li que m’enduc amb mi
l’esguard d’uns ulls incondicionals,
els d’un germà petit que avui mereix
el millor regal que vaig guardar-me
entre plors i daus,
que vaig guardar-me entre gols i fang.
Jo mai em vaig deixar guanyar.

Amics de sempre,
és veritat: mai us trucava,
però vaig dur-vos sempre amb mi.
Pels bons anys,
per quan la veu pujava
octaves sense avís, brindeu-nos.
Digueu-li a ella que potser érem massa joves,
però que no lamento res.
I que això no s’ha acabat,
que ho tingui clar:
si hi ha un després, l’espero.

Que m’enduc amb mi la nit més llarga,
on ho vam ser tot.
Que encara puc senti
les meves mans esbrinant-li el cos,
amb un batec que es va atabalant,
el riure tonto de qui no en sap,
i la tendresa del debutant.
Un exèrcit d’estels és a fora esperant-me.
Un exèrcit d’estels m’ha vingut a buscar.

És difícil

És difícil avançar amb els ulls tancats,
És difícil explicar el que no has vist mai,
Les dolces formes del paisatge
Que creixen com herbes salvatges
Entremig de tant i tant ciment.

És difícil amagar que res ha canviat,
És difícil el pensar quan no s’ha fet mai,
Lluitar contra aquest miratge
No creure en els falsos missatges
Viure sense tenir gens de por.

Obre els ulls i mira el món
Desperta, resisteix, no perdis ni un segon
Vine amb mi si et sent confós
Sent com la por s'allunya del tu cos.

És difícil avançar amb els ulls tancats,
És difícil explicar el que no has vist mai,
Lluitar contra aquest miratge
No creure en els falsos missatges
Viure sense tenir gens de por.

Barca de paper

No ho recordo
No ho recordo
Jo no he estat mai tan bé
Deslligat de viure d'enyorances
En un barca de paper
I ara canto
I ara canto
Tots els mals espantaré
I ara ho sé segur
Podrem volar junts fins que se'ns esgoti el temps

Ja ho recordo
Ja ho recordo
Poc a poc
I anar fent
Pas a pas travessaré muntanyes
Amb un avió fet de paper
I ara canto
I ara canto
Tot els mals espantaré

I ara ho sé segur
Podrem volar junts fins que se'ns esgoti el temps

Seguiré florint fins que s'esgotin els anys
M'emportaré somriures perquè mai sé quan tot morirà

Seguiré florint fins que s'esgotin els anys
I ploraré de viure perquè mai sé quan tot morirà

T'he imaginat tant

Podria haver vençut la por
podria haver cregut en mi,
podria haver avançat
en direcció cap el teu cos

i canviar l’ordre del destí
creuar els nostres camins
però no ha estat així.

Podria haver entrat decidit
fer veure que em moc sol de nit
ensenyar-te la ciutat com mai ningú t’havia ensenyat
però no ha estat així
no, no!

T’he imaginat tant, tant, tant, tant, tant
tant que conec què penses què et diria si et digués
T’he imaginat tant, tant, tant, tant, tant
tant a prop tant al costat que quan m’acosto ja has marxat


Podria no haver-te pensat
el pas temps t’hauria oblidat
podria haver pogut
treure’t del cap ja ho he intentat


però m’apareixes tant sovint
que t’és igual si estic dormint
deixa'm fugir d’aquí

Podria haver-ho canviat tot
decidir-me a explicar-te el secret
destruir tot el que som i construir-nos un nou món
però no ha estat així

no, no!

T’he imaginat tant, tant, tant, tant, tant
tant que conec què penses què et diria si et digués
T’he imaginat tant, tant, tant, tant, tant
tant a prop tant al costat que quan m’acosto ja has marxat

Podria haver-me entrebancat
dissimulant que és l’atzar
per un instant tan breu
sentir-me teu.

Podria haver-te regalat
tots els desitjos que has pensat
podria haver estat així,
potser si!

T’he imaginat tant, tant, tant, tant, tant
tant que conec què penses què et diria si et digués
T’he imaginat tant, tant, tant, tant, tant
tant a prop tant al costat que quan m’acosto ja has marxat

Amazones a sa lluna

Quan va despertar, dinosaures,
si va somniar, meravelles.
Quan va sortir es sol, se desfeia,
no se'n vol anar, menja dàtils.

Amazones a sa lluna
fan ingràvides postures.

Quan va despertar, dinosaures,
si va somniar, no era fàctic.

Amazones a sa lluna
fan sudokus i costura.
Amazones amb pijama,
Marlon Brandos ni pirates.
Amazones selenites,
es collars de flors són grisos.
Amazones a sa lluna
fan ingràvides postures.

Quan va despertar, dinosaures ...

Lluita

Comença la lluita,
l'enemic, el dia a dia,
els ideals els teus soldats
amb armes de raons i cap.
Lluita per qui vols,
per qui t'estima o pel que creus,
l'esquena te la guarden
els amics, la teua gent.

El foc dels sentiments
hauràs de saber controlar,
hi hauran ferides greus,
les hauràs de superar.
No tot serà fàcil,
en moments cal arriscar,
qui no lluita, no guanya
i la guerra ha començat.

I així podràs fer onejar
la bandera de la dignitat,
tenim el dret de decidir
si fem la vida o ens la fan.

La lluita serà llarga,
fins morir hauràs d'estar
a la trinxera dels problemes,
sempre hi haurà combat.
Busca la victòria
sense por, sempre endavant,
creu en tu mateix,
voràs com ningú et pot parar.

I així podràs fer onejar
la bandera de la dignitat,
tenim el dret de decidir
si fem la vida o ens la fan.

No m'esperes

Deja que me explique,
quiero que me entiendas.
¿Quién dictó las leyes
quemando las enmiendas?

Nunca me quisiste
ni en tu plato ni en tu mesa
hoy dice la tele
que no quiere hablar mi lengua.

Tic-tac, ja fas tard.
Són les huit, ja he tancat.
Tinc el peix venut,
tu tens el plat gelat.

Tic-tac, ja fas tard.
Has tingut quaranta anys
per canviar
tots els mobles trencats
i ara no, no puc dormir en aquesta habitació,
no, no vull més cartes sense contestació.

Vinc d'un silenci antic i molt llarg,
ja no m'esperes més als teus braços,
vinc d'una lluita sorda i constant,
vas emmordassar els nostres llaços.

Quiero que me escuches,
no harás que dude.
Juegas con el miedo
que yo nunca te tuve.

Hoy tiro las llaves
me llevo las maletas.
Siempre estuve fuera
yo en la calle y tú en la puerta.

Tic-tac, ja fas tard.
Són les huit, ja he tancat.
Tinc el peix venut,
tu tens el plat gelat.

Tic-tac, ja fas tard.
Has tingut quaranta anys
per canviar
tots els mobles trencats
i ara no, no puc dormir en aquesta habitació,
no, no vull més cartes sense contestació.

Vinc d'un silenci antic i molt llarg,
ja no m'esperes més als teus braços,
vinc d'una lluita sorda i constant,
vas emmordassar els nostres llaços.

Als abismes

He vist llum, la porta mig oberta,

he entrat sense fer soroll.

M’he quedat sorprès, no us hi sabia,

però us he reconegut a tots.

He escoltat, atent,

la teoria que ens farà transformar el món.

Chapeau, pel gran discurs, per l’oratòria.

Ara, em permetreu que parli jo.

Em sap tant de greu trencar el moment,

però hi ha gent que es creu el que dieu.

Ja està bé que algú canti a l’horitzó,

però qui de vosaltres cantarà als abismes?

Algú ha de cantar als abismes.

Algú ha de cantar

que tot està per fer però no tot és possible;

comenceu, si us plau, així.

Que voler és voler i poder és poesia.

A quants haureu fet mal aquí?

Que l’univers ni escolta ni conspira.

Que créixer és adaptar el desig.

Que de tan immensa

que ens han fet la gàbia,

mai no sabem quan som a dins.

Em sap tant de greu trencar el moment,

però hi ha gent que es creu el que dieu.

Ja està bé que algú canti a l’horitzó,

però qui de vosaltres cantarà als abismes?

Algú ha de cantar als abismes.

Volarà

Era una ànima en el cel la que anava a contratemps
com si res li pogués dir la seva hora i el seu temps.
I somiava a cercar el cel com un àngel prepotent,
senzillament no tenia cap raó per tornar al seu vell racó.

I volarà seguint el pas d'estels que orbiten al seu cap
i es perdrà encegat per la claror que deixa la foscor
fugint de la por…

Ja no vol sentir més fred i al pensament hi té mar i cales,
i cama nua fins als peus, que vingui el sol com una festa!
Ja les paraules prenen ales i no cal dir-les a sota veu.

I volarà creuant espurnes que enlluernen el seu cos
i sortirà a l'aire germinal amb ulls d'infant que miren alt
i volarà seguint el pas d'estels que orbiten al seu cap
i estimarà sorprès de tant d'afecte i tant d'amor, sembrat sense intenció,
somiant a cercar el cel.

Ara és l'hora

Guardo el tresor que manté viva l’esperança
Quan cau la llum darrere els murs de l’opressió
Guardo el coratge que equilibra la balança
Quan ens envolten els dubtes en la foscor.

S’han acabat els maltractes, treballs de sol a sol
Ser esclaus d’un sistema que no ens estima, ni ens vol.
És l’hora que entenguin que ja hem perdut la por
La lluita, el missatge, la veu dels sense nom.

No, no ens podran imposar la seva forma de pensar.
No, fem un pas endavant per poder continuar avançant.


Tenim la força per arribar a la victòria.
Tenim història, una llengua i un país.
Tenim el compromís de totes les estrelles
Perquè ens dibuixin el camí que hem de seguir.

S’han acabat els maltractes, treballs de sol a sol
Ser esclaus d’un sistema que no ens estima, ni ens vol.
És l’hora que entenguin que ja hem perdut la por
La lluita, el missatge, la veu dels sense nom.

No, no ens podran imposar la seva forma de pensar.
No, fem un pas endavant per poder continuar avançant.

No, no ens podran imposar la seva forma de pensar.
No, no podran aturar el camí de la nostra llibertat.

Perquè ara és l’hora de ser els més valents
Perquè ara és l’hora de canviar el present
Perquè ara és l’hora de tirar endavant
per poder continuar avançant.

El que vull dir

En els mals moments
és millor dormir i no sentir.

El que va passar quan ens vam trobar,
no ho sé oblidar.

Amagar el cap a sota el coixí
i pensant en com jo t’ho podria dir,
per fi.

No sé ni quan ni com,
no sé ni què ni a on,
només sé que som dues gotes en el mar
que un dia s’han trobat
per casualitat.

Esperant que trobis el teu camí,
que jo sé que et portarà fins aquí,
amb mi.

Diguem quan podràs decidir
que vols estar sempre amb mi,
per fi amb mi.
Deixa’t guiar pel teu destí
i si no et porta aquí
una petjada fosca quedarà ben clavada
al meu cor.

Vine amb mi o perdo la partida.
I el que et vull dir és t’estimo.

Sempre t’he buscat
fins que me n’he adonat
que et tinc al costat.

I quan t’he trobat
no he aprofitat l’oportunitat.

Adonar-me'n que el teu cor està ocupat,
no em fa dubtar,
penso lluitar sense parar,
tot per tu.

Passen hores, passen dies,
passen mesos, passen anys.

Tanta espera em desespera,
veig que el temps es va esgotant,
i el que et vull dir és...

Diguem quan podràs decidir
que vols estar sempre amb mi,
per fi amb mi.
Deixa’t guiar pel teu destí
i si no et porta aquí,
una petjada fosca quedarà ben clavada
al meu cor.

Vine amb mi o perdo la partida.
Vine amb mi que tu ets la meva vida.
I el que et vull dir és t’estimo.

Mandíbula va, mandíbula ve

Arriba es teu dia,
avui no vas de tonteries.
Avui fijo que la lies,
nit de priva, nit de drogues,
nit de ties.
Carregat fins dalt de gomina,
avui serà sa teva nit.
Toca camiseta cenyida
per marcar un poc de pit.

Sa nit se comença a calentar,
ja tens es pols accelerat,
ja vas tot revolucionat,
vas a mil per hora
i no pots aturar.
I as final sempre hi ha baralla
i sempre s'arma un bon merder,
hala venga, a rompre cares!
Mandíbula va, mandíbula ve.

Mandíbula va, mandíbula ve,
mandíbula va, mandíbula ve,
mandíbula va, mandíbula ve,
ets es putu amo, ets es putu rei!

Sa cara se te desfigura,
ses pupil·les a punt d'explotar.
Sa nit se titula "locura",
estàs en un viatge espectacular.
I després mus cerques baralla
i mus armes un bon merder,
hala venga, a rompre cares!