Vencerem

La història l'escriuen les dones
i els homes que han perdut la por
de guanyar els carrers i les places
i d'omplir-se la boca de pols.

La història la fan les persones valentes
que no han deixat mai de somiar,
persones que no es queden mudes
davant d'injustícies flagrants.

Són les que avancen de front,
seguint la direcció
que els indica el seu cor.
Són les que han rebut mil colps,
però s'alcen de nou
amb ferma convicció.

Quanta gent està disposta
a lluitar sense treva pel que creu?
Quanta gent ha entés per fi
que el món ha d'escoltar les seues veus?

Quin és el preu que cal pagar
per defensar la llibertat,
per protegir uns drets fonamentals?
Quin és el càstig exemplar
que es mereixen els meus germans
pel simple fet de no haver claudicat?

Em vénen al cap les imatges
d'aquelles pallisses brutals
contra dones i homes indefensos
que solament volien votar.

Em vénen també a la memòria
paraules obscenes per a justificar
l'ús desmesurat de la força
per part dels cossos policials.

Són les que inflen els pulmons
per a cridar ben fort
contra la repressió.
Són les que entonen cançons
que es colen pels barrots
de les putes presons.

Jota coreana

Com m'agrada passejar!
Com m'agrada passejar
quan es fa de nit al poble
que comença a refrescar.
Tinc reservats els matins
i ocupaes les vespraes:
perseguisc les papallones
que m'ixen de les butxaques.
Que jo no m'assemble gens
als que manen per ací,
valencià mig coreano,
tan pobret, flac i fadrí
que es pregunten els agents
què celebre cada dia.
Conserve cada motiu
pel qual perdria la vida.

Quan tenia dèsset anys.
Quan tenia dèsset anys
vaig fer una cançoneta
parlant de la llibertat.
Era el cant d'un pardalet
que vivia en una gàbia
i ni tastava l'alpiste
que el seu amo li donava.
Són coses d'adolescent,
em van dir els oficials,
em varen tallar el monyo,
van posar-me a treballar.
Però de sobte una nit
va tornar la melodia
i amb ella tots el motius
pels quals perdria la vida.

Me n'he anat a treballar,
Me n'he anat a treballar
a un poble de Barcelona
i visc a un piset llogat.
Pague el gas, l'aigua i la llum
i amb tots el diners que guanye
perseguisc les papallones
que m'ixen de les butxaques.
Que jo no m'assemble gens
al que mana per ací:
ell s'ha fet una piscina;
jo al casero vaig fugint.
I camine molt lleuger,
només porte una motxilla,
i no pesen els motius
pels quals perdria la vida.

Me'n torne cap al Raspeig.
Me'n torne cap al Raspeig.
Que hui es casa el meu compare
i fem un almorsaret.
Coca a la pala d'Agost
i un poquet de pericana.
Millor que tastar l'alpiste
que el meu amo a mi em donava.
Són coses d'adolescents,
ens deien els oficials;
jo quan veig junta la colla
trobe que està tot igual.
Ens banyem quan hi ha banyà,
bevem fins la matinada
i tornem a casa orgullosos
com els campions de Secansa.
Jo no cante per la veu
ni tampoc per la seguida,
cante perquè tinc motius
pels quals jo perdria la vida.

Mamarratxo

Pobre mamarratxo pobre mamarratxo
Parles per l'esquena parles sempre que jo marxo
Crides l'atenció per tapar que ets un barato
I bordes bordes .... pobre mamarratxo

Hi ha qui sempre mira per sobre de l'espatlla
Hi ha qui va de xungo pero sempre se'ns amaga
Aquell que senyala però mai dóna la cara
Moltes amenaces pero ni tan sols esgarrapes

Molt troll a la xarxa, hi ha molt punk de marca
Corre molt fantasma ple de cadenes i xapes
Cridant l'atenció per lluir fardant d'imatge
Es pura aparença perquè va buit de missatge

Molt malabarista que mareja amb les paraules
Cortines de fum per clavar ganivetades
Molt xulopiscines, hi ha molt bocachancla
Però fuig el fanfarró amb la cua entre les cames

Les teves històries pura ficció
Interpretant nous rols a la xarxa
Sense identitat rera un sobrenom
Ningú creu el teu joc miserable
Les teves histories pura ficció
El teu personatge perd la raó
Vius un escenari tot fantasiós
Falsa realitat que no et porta enlloc

Competitivitat elaborant categories
Des del teu vist i plau el teu gust és sibarita
Creant un fals model dins la teva fantasia
Passant d'admiració a la decepció infinita
Sense deus, sense llegendes, sense herois sense fetitxes
Practicar normalitat entre ganyotes i somriures
No hi ha complicitat si portes el teu classisme
No es forgen aliances anant de censor per la vida

Cançó de la llum

Ja podeu amagar els trastos al corral
quinqués i lamparilles, llanternes i fanals;
la llum la fa molt clara, més clara no pot ser:
llumena tot el poble i atrau al foraster.

Que vinga, que vinga, que vinga la llum
abans que el petroli mos òmpliga de fum;
les bigues són plantades i la llum ja vindrà,
perquè les xiques guapes es miren la cara.

Ja se'n podeu anar a on siga a protestar,
que la llum no ha vingut i crec que mai vindrà:
els xavos que hi havien pa fer l'allumenament
se'ls ha gastat l'alcalde en dones i demés

Que vinga, que vinga, que vinga la llum
i que al senyor alcalde li peguen en lo cul;
les bigues són plantades i la llum ja vindrà,
i que el senyor alcalde se'n vaja a Panamà.

Si només volgués voler-te

Cada cop que el cor es creu més dur,
que el cap se sent més tou,
que estic més lluny de tu;
un record s'estimba per darrere dels ulls
fa un esquitx i el plor es trenca com un simple dibuix

Fa 3 anys, almenys, que ho vam deixar
i encara estic tocat, no aixeco cap
d'entre aquest fang
més enllà dels ulls per a no perdre el teu traç,
més enllà del nas per a seguir respirant

Visc content si tu ets feliç,
content si estàs tan bé
que no penses en mi

Tan sovint com penso en el passat
m'adono que no vull pas el mateix que vam tenir
Sols voldria sebre que has pogut perdonar
Pots fer net i entendre que no et vull pas cap mal?

Tan sovint com parles del passat
veig que no has superat aquell rancor que em vas guardar
Sols voldria sebre que has pogut perdonar
Pots fer net i entendre que no et vull pas cap mal?

Visc content si tu ets feliç,
content si estàs tan bé
que no penses en mi

Saps molt bé el ridícul que faré
quan canti tot això
a tall de confessió
Pensaràs 'Són lletres no em faran ablanir',
com si sols volgués voler-te per seguir-te escrivint
Canviaràs el disc i el deixaràs al seient
perquè els teus pares se'n riguin a cada viatge que feu

Visc content si tu ets feliç,
content si estàs tan bé
que no penses en mi

El meu germà

I el meu germà
que m'ha abandonat
ja no tornarà
m'ho va comentar
me quedat ben sol
ja no ser que fer
el trobo a faltar
no puc respirar

Ell volia arribar, arribar a dalt de tot
Sempre havia tingut aquesta ambició
Viure una vida i poder gaudir
Saber estimar tan com ser estimat
Diuen que no tornarà
Que l'esperança s'ha acabat
Tant de bo que hagi trobat
El camí, el camí buscat
I ell no canta mai
Ell no somriu mai
Ell no diu mai res
Però ha après a estimar

I amb so de rumba
Se'm va escapant
El dolor d'un somni
El dolor minvant
Els acord de dol
Se'm fan evidents
Cal apagar la pena
Pel món present
La fulla omple les meves cabòries
Em deixa aquí tot sol, amb penes i glòries
Records d'un passat que no tornarà
Records que no obliden el meu germà

Sant Pere

No sé si el pas del temps em resoldrà tots aquests dubtes
o si demà ens espera una resposta amb més preguntes.
Mai tornaré a ser aquell d'abans,
mai sabré del cert què hi ha rere els teus ulls,
però si demà apareix el sol entre les cases de Sant Pere
i entra aquí per encendre la mirada,
creu-me, amor, res ni ningú podrà amb nosaltres,
no res ni ningú podrà amb nosaltres.

Demà ens pertany i demà és per tu i per mi,
perquè demà ens pertany i demà és per tu i per mi...
perquè demà ens pertany i demà és per tu i per mi...
perquè demà ens pertany i demà és per tu i per mi...

Ara

Ara torna en mi tota la calma
Ara que la pluja ja ha passat
Semblo recobrar tota esperança
I és perquè tu estàs al meu costat
Tot aquest soroll que ara m'espanta
Va fugint si tornes a cantar
Tombes tots els murs amb la mirada
Fas que res em pesi al caminar
Com un cop d'aire, tu em portes la bona sort
Cantem sempre la tempesta entre tots dos

Tu fas que brillin estrelles
Les gèlides nits d'hivern
Tu fas que fugin les penes
Si al meu cap hi ha un bon merder.

Ara torno a veure-hi esperança
Ara que aquest vent ja va afluixant
Semblo recobrar tota la calma
Mentres la por i l'odi van marxant
Tot aquest soroll tan ple de ràbia
Passa a dins si em tornes a cantar
I en un dia gris de tramuntana
Ets el fil de llum que balla al mar
Com un cop d'aire, tu em portes la bona sort
Cantem sempre la tempesta entre tots dos

Tu fas que brillin estrelles
Les gèlides nits d'hivern
Tu fas que fugin les penes
Si al meu cap hi ha un bon merder.

Desobeirem

Desobeirem
Tota imposició i repressió del govern
Tota corrupció i tot abús de poder
Tota injustícia i tot excés de la llei

Desobeirem
La moralitat dels clixés establerts
La frivolitat d'uns valors decadents
Contra el patriarcat assassí i obsolet

Omplim la plaça
La gent surt de casa
Encenent l'avalot
Donant suport a la causa
La protesta, la rabia organitzada
Resposta col·lectiva en front de una de nosaltres
Posicionar-se és part de l'aprenentatge
Saber que formes part, arriba l'hora d'implicar-se
Prenent partit contra la imparcialitat
L'opressor treu profit de tanta neutralitat

Som inconformistes d'esperit rebel
Aquella llavor germinant dins l'anhel
D'encendre la revolta posant veu al que sents
De rebutjar el sistema del calvari inherent
Som els indignats assentant l'alçament
Els insubordinats que mai no callarem
Contra les cadenes que en desig no acatem

Desobeirem
Tota imposició i repressió del govern
Tota corrupció i tot abús de poder
Tota injustícia i tot excés de la llei


Desobeirem
La moralitat dels clixés establerts
La frivolitat d'uns valors decadents
Contra el patriarcat assassí i obsolet

Para, planteja que em vingut a imposar-te un sexe, una patria
una estètica oprimeix dia a dia, una moral, una feina
T'han imposat una vida
I és sabut que sempre se'ns ha menystingut i em crescut i em malviscut
Però sempre hem sigut tossuts, contra un futur fumut i en absolut
Hi ha molt per guanyar i encara no hi ha res perdut
I si els dies són feixucs, serem desobedients trencant malucs
Sortint del aixopluc, del cercle de confort que el truc mai poruc és trobar al teu port
Pirat's i Resiliència aquesta nit sortim a mort
Entra la boira baixa saps que no és qüestió de sort
La primera bufetada la tindran ells de tornada
I només devem obediència al nostre cor

Som inconformistes d'esperit rebel
Aquella llavor germinant dins l'anhel
D'encendre la revolta posant veu al que sents
De rebutjar el sistema del calvari inherent
Som els indignats assentant l'alçament
Els insubordinats que mai no callarem
Contra les cadenes que en desig no acatem

Desobeirem

Som inconformistes d'esperit rebel
Aquella llavor germinant dins l'anhel
D'encendre la revolta posant veu al que sents
De rebutjar el sistema del calvari inherent
Som els indignats assentant l'alçament
Els insubordinats que mai no callarem
Contra les cadenes que en desig no acatem

Desobeirem
Tota imposició i repressió del govern
Tota corrupció i tot abús de poder
Tota injustícia i tot excés de la llei


Desobeirem
La moralitat dels clixés establerts
La frivolitat d'uns valors decadents
Contra el patriarcat assassí i obsolet

Això va de desobediència pirat's i resiliència aquesta nit sortim a mort, només debem obediència al nostre cor, si, amor a saco a tots.

Un bon lloc

D'on puc treure avui les paraules per
fer una imatge on poder-me amagar fins demà?

I si aquí dins d'aquest món estrany que he
condemnat, un i un altre cop, una nit trobés
un bon lloc on poder dir que la veritat és
un mirall trencat.

Com pot ser que avui, fins i tot jo mateix,
m'he cansat de mi i de la meva ànsia de sentit?

I si aquí dins d'aquest món estrany que he
condemnat, un i un altre cop,una nit trobés
un bon lloc on poder dir que la veritat és
un mirall trencat.

El vell music

Un pagès tem la tempesta.
Un actor, la tomacada.
Els farsants, la Veritat.
L'Anticrist, Terra Sagrada.

El vell músic s'enrecorda
-i va fer por- de la vegada
que dins d'un cargol de mar
no hi sentia cap onada.

Canta

Travessam
es caliu caminant,
existim
perquè el món és davall.
Ja tenim es millors elefants,
resistim
perquè som de metall.
Desvestit,
arrabassa't s'amistat,
ses actrius qualque pic han cantat.
Canta,
triple salt immortal,
vull que soni sa fauna selènica.
Canta,
vull sentir respirar
s'Amazònia
i ses flautes d'Amèrica.

El record que no has cridat

Ja fa tant temps que no estic sol
que no tinc temps de mirar enrere,
però de vegades el passat
se't fa present quan menys l'esperes
i et salta a la memòria,
i et salta a la memòria,
el record que no has cridat.

El pare m'omple el got
amb un bon vi de la Rioja
o des del cotxe em desitja sort
moments abans d'entrar a l'escola.

Ara una brisa et fa estremir,
i un raig de llum travessa els arbres,
l'hivern és llarg i el sol tan pàl·lid,
"abriga't més si has de sortir".

Fragment de la memòria
fantasma d'un record,
el record que no has cridat.

Anís Tenis

Vaig anar al portal d'on vivies amb ta mare
disposat a rondar-te tota aquella nit.
Sense llum, sense dret, sense fe, sense feina.
La rondalla més trista de l'Alacantí.
Hi ha cançons que em roseguen, que espenten per eixir,
hi ha coses que he cantat i que mai no t'he dit.
Tens raó, sóc tan immadur com en batxillerat.
He volgut conservar eixe encant d'estudiant... De mal estudiant.

Me'n recorde de quan anàvem a la via
amb guitarres prestades que ens treien trenta anys.
A l'aguait, a la nit, a l'andana, a la fresca
tocàvem Tio Canya i Walk on the wild side.
Hi ha un pis de dotze plantes en lloc del descampat,
ja no vénen els cotxes dels enamorats.
Sí ho sabem, mai serà el mateix, però crec que als concerts
només fem el que féiem a la via del tren... Que és el que sabem fer.

Vam ser uns jóvens guapos i salvatges.
Creuàvem els carrers com correfocs.
No hi teníem por a cap garrot de cap senyor.
Vam ser uns jóvens sans i irreductibles.
Devoràvem estius sense pietat.
Ens llançàvem al mar des dels més alts penya-segats.
Aquells jóvens han tornat.

Ens posàvem camises per a eixir de festa
desitjant que el porter no ens preguntés l'edat.
Hem fet jocs per fer glops, hem fet cua, hem fet gresca,
i hem furtat anís Tenis d,algun moble bar.
Hi ha records que em rescaten quan vos trobe a faltar...
Wavys ballant Black Sabbath com si fos Chayanne.
És veritat, ens féiem els grans i a casa poc després
suplicava a ma mare per un got de llet... Si pot ser, calentet.

No hem vingut a cantar com si res no passara
com la banda d'un barco afonant-se en el mar.
No hi ha pau, no ni ha pa, no hi ha circ que ens distraga,
es reien de la fera i ara se'ls ha escapat.
Hi ha una guerra allà fora, mira, es pot vore el foc
de les files de torxes camí de les Corts.
Au, senyors! Escureu el plat, s'ha acabat el sopar.
Si penseu en fugir busqueu un forat gran... Que més d'un s'ha engreixat.

En la nit de Sant Joan,
l’anís no faltarà, aquells jóvens han tornat.

Ben lluny

Veig als teus ulls… hi ha dubtes menjant-te el cap 
saps bé, ja no hi ha marxa enrere         

Des de fa temps  … senyalats i condemnats
trenquem, d'un cop aquesta farsa   

 D'una patada engegar-ho tot pels aires
de matinada fugirem

Amb el cor fort,
passió poderosa,
sense por i fermament determinats

A enderrocar
els murs de la presó
plegats, som d'ànima indomable

D'una patada engegar-ho tot pels aires
de matinada fugirem per fi junts ben ben lluny!

Ben ben lluny d'aqui
lluny de tanta calanya
ben ben lluny
ben ben lluny d'aqui
fugirem per fi junts ben ben lluny!

Quan les feres
ens trepitgin els talons
gossos rabiants i aus de presa

Tramuntarem
i agafant-nos de la mà
d'un salt, volarem damunt l'abisme

D'una patada engegar-ho tot pels aires
de matinada fugirem per fi junts ben ben lluny!

Ben ben lluny d´aquí         
lluny de tanta calanya
ben ben lluny d'aquí
 junts de tornada a casa
Ben ben lluny
ben ben lluny d’aquí
fugirem per fi junts ben ben lluny!

Melodies per menors d'edat

I ens intentes tancar dins del sac
Has posat preu a la lluita
Amb melodies per menors d'edat
I no
No volem ser a dalt
Hi ha merda surant
Que canta a l'esquerra a col·legis privats
Que onegin els draps
On els han criat
Vestirem de negre entre punys enganyats
Ajuntaments acariciant-te el cap
Ets la dosi necessària
Per tenir als joves controlats
I no
No volem ser a dalt
Hi ha merda surant
Que canta a l'esquerra a col·legis privats
Que onegin els draps
On els han criat
Vestirem de negre entre punys enganyats
I la ràbia mai vesteix de blanc
I l'ambició regalimarà
No
No volem ser a dalt
Hi ha merda surant
Que canta a l'esquerra a col·legis privats
Que onegin els draps
On els han criat
Vestirem de negre entre punys enganyats
I la ràbia mai vesteix de blanc
I l'ambició regalimarà
I la pancarta serà ben gran
Gran com les polles que engoliràs

Les estrelles

No he volgut mai avorrir-vos
-la veritat no és per cantar-.
Però, perdoneu-me, avui us porto
el més cert que sé que hi ha.

Les estrelles venen, van,
cremen ràpid o amb els anys,
i, com els últims raigs del sol, desapareixen.
De lluny es veu la glòria,
però no serveix de molt si no es sap compartir…
Feu-me contenta uns minuts, escolteu una història...

De com es perd la gent
per uns aplaudiments.
Es juguen la salut, es venen les mares,
i un és coronat i un és destrossat i un desapareix en el combat.
Però molts han vist de tot!
Passant la vida en sales buides i envelats de mala mort.
I tots tenen una història.

N'hi ha que esclaten joves,
abans que el temps les posi a lloc.
Després arriba algú dient
que tot plegat és decadent
que ja li toca a una altra gent…
Però mai sabran el mal que fa
que el propi nom se't faci estrany 
o els anys llargs oblidant-te del que saps molt bé:
que ets una ombra del passat per nostàlgics i tarats,
i busques solucions, vols ser valenta,
potser dient-te
que mai vas veure els ulls
dels joves, decidits,
que volien un autògraf
o ficar-se't dins el llit.
I van ser molts que van venir,
però no et vas creure mai que t'estimaven.

Mai. 

N'hi ha que esclaten velles,
potser eren de pell dura i han pogut seguir lluitant,
o potser no entenen bé què està passant.

Les estrelles venen, van,
cremen ràpid, triguen anys,
i com els últims raigs del sol, desapareixen.
Escolteu una història.

Hi ha cossos que els altres volen mirar
i es posen a l'aparador!
Hi ha guitarristes excel·lents,
crec que escoltant-los sabria morir...
Però tant se val,
això no és el que he vingut a dir,
jo vull explicar una història,
perquè tots tenim històries.
La Janis Ian va explicar-la molt bé.
La Nina Simone va fer-ho millor encara!
I les estrelles les segueixen esclatant
i apagant-se en la cançó que mai acaba!

I totes tenen una història!
I totes tenen una història!
I totes tenen una història!

La Bepa

Si n'hi ha una Bepa
que l'estimen tant,
de tant que l'estimen
se la quedaran.

Bonica és la rosa
i que bonic lo ram.

A on està la Bepa?
que no tarde tant.
És a la ribera,
a rentar el davantal

Bonica és la rosa
i que bonic lo ram.

Que fas aquí Bepa?
que fas aquí tant?
Rento la bugada.
Rento el davantal.

Bonica és la rosa
i que bonic lo ram.

Per anar bonica.
Per a sortir al ball.
L'agafa i la puja
a dalt del cavall

Bonica és la rosa
i que bonic lo ram.

La nit de reis

I ara escolta't la mestressa
Diu que surtis al carrer perquè s'ofega de la pressa
Patinant sobre la cresta, rumiant
Retombant sota la terra,
Diu que surtis al carrer i te n'enriguis de la gent,
Diu que escoltis el que ve, perquè no t'ho explicaré
I aquesta nit la dorms al ras, tot esperant el compàs.

És una història molt llarga,
Com us l'haurem d'explicar
Només la sap la interneta
Ai quina pena que em fa
És una història que ens volta
Com se'ls acut respirar,
Només se sap si ella et troba
Ai quina pena que em fa

Ai quina pena quina pena la teva
Darrera un banc o una oficina de turisme
Quan tu comences a treballar jo ja acabo
Quan tu busques el dia, jo busco la nit

És una història molt llarga,
Com us l'haurem d'explicar
Només la sap la interneta
Ai quina pena que em fa
Quina pena la teva sang freda,
M'arrenca la vena
Que em tapa la vista
Si es buida em despista
Que és viva de mena

Poble català

Som la flama que s'enlaira mentre va passant el temps,
som cançó que mai calla, alegre combatent,
som de mar i de muntanya i de planes fins el cel,
som un poble que és la canya
guiat per un estel.

Aixequem els porrons de vi
i ballem fins que es torni a fer de nit.

Serem lliures demà,
som el poble, el poble català.

Som barreja, som entesa, som cultura al menjador,
i les festes mai ens pesen ni la bella vista al mirador.

Cap tirà serà el que em pari, sóc el somni sempre viu,
arrel d'arbre mil·lenari, constant com l'aigua al riu.

Aixequem els porrons de vi
i ballem fins que es torni a fer de nit.

Serem lliures demà,
som el poble, el poble català.

Sóc qui em representa,
casa meva és casa vostra,
i per qui fuig de la tempesta,
si és que hi ha cases d'algú.

Aixequem els porrons de vi
i ballem fins que es torni a fer de nit.

Serem lliures demà,
som el poble, el poble català.

Remena

Aixequeu el cul de la cadira i poseu-vos a remenar
original pirat's sound sistema
aquí provocant de mala manera
vinga besties poseu-vos a remenar.

La pirata balla balla
com un gran huracà
ensenya la panxa panxa
posa-la a remenar
disparant metralla tralla
revolta musical
la pirata balla balla
posa't a remenar
remena
(remena)
sents com tot tot s'accelera
remena
(remena)
sempre a la teva manera
desperta la teva fera

Aquesta nit de lluna plena
no hi ha pors
ni timideses
nit de foc i gresca
revetlla de picaresca

Vinga nens i nenes
sigueu dolents i dolentes
remena remena
remena a la teva manera
desperta la teva fera

Surt del cau passa-t'ho bé
mou el cos sent tu mateix
surt del cau remena el cos
deixant-hi la pell

sigueu nen i nena,
nen i nen o nena i nena
remena remena
remena a la teva manera
desperta la teva fera

La pirata balla balla
com un gran huracà
ensenya la panxa panxa
posa-la a remenar
disparant metralla tralla
revolta musical
la pirata balla balla
posa't a remenar!!!

remena
(remena)

sents com tot tot s'accelera
remena
sempre a la teva manera
desperta la teva fera

trenca el pes de la cadena
del complexe que t'ofega
l'esperit se t'allibera
sense murs sense barreres

sigueu nen i nena,
nen i nen o nena i nena
remena remena
remena a la teva manera
desperta la teva fera

moviment abdominal
ocupem la pista de ball
la cadera has de deixar anar
es sensacional

vinga nens i nenes
sigueu dolents i dolentes
remena remena
remena a la teva manera
desperta la teva fera

la pirata balla balla
com un gran huracà
ensenya la panxa panxa
posa-la a remenar
disparant metralla tralla
revolta musical
la pirata balla balla
posa't a remenar
remena
(remena)
sents com tot tot s'accelera
remena
(remena)
sempre a la teva manera
desperta la teva fera

No hi serem

Ho sento si no som un grup de joves disfressats
ho sento si el que escric no va d'històries a cap bar
ho sento, no serem per tu ni jutges ni soldats
ni aquells que tirin pedres cap al seu propi terrat.
Ho sento per que tants imbècils parlin d'amagat
ho sento si pels meus collons hi surt la veritat
d'inútils amb més ganes que motius per enterrar
a aquells a qui rebutgen i no volen que caminin al costat

La bandera negra oneja
(contra vent)
contra vent, contra vent
tu veus futur jo hi veig merda
(no hi serem)
no hi serem, no hi serem

Ho sento si no ploro amb cap dels himnes d'unitat
que apunten a un sistema d'arquitectes reptilians
ho sento si no ploro per sentir-me rebutjat, ni sento cap color pel fet de néixer on m'ha tocat.
Ho sento si t'agrada l'horitzó sempre al final
jo visc a un precipici on cada dia és un regal.
ho sento si t'entregues al sistema electoral
jo m'hi cago jo m'hi pixo cada dia i no m'espero quatre anys.

La bandera negra oneja
(contra vent)
contra vent, contra vent
tu veus futur jo hi veig merda
(no hi serem)
no hi serem, no hi serem

Fart d'estar a la mira
d'escopetes de fira
que apunten als qui anem caminant
contra vent, contra vent
fan la història a mida
i ens volen a la fila
on serveixen merda en plat calent
no hi serem, no hi serem

Sonen himnes dins l'habitació
que parlen d'aquell temps, quan eres un nadó
revolucionaris des d'ordinadors
però sempre que caminis ho faràs ben sol

La bandera negra oneja
(contra vent)
contra vent, contra vent
tu veus futur jo hi veig merda
(no hi serem)
no hi serem, no hi serem

Boy band

Estic en una Boy Band.
Estic en una Boy Band.
Treballo en una Boy Band.
Estic en una Boy Band.

Em llevaven melodies
que creuaven les parets,
donya Elvira omplint la finca
de sarsueles i cuplets.

Van comprar-me una espanyola
un diumenge als Encants,
vaig aprendre a tocar Give A
Little Bit, de Supertramp.

I ara estic en una Boy Band.
Estic en una Boy Band.
Treballo en una Boy Band.
Estic en una Boy Band.

L'Àlex em va dur a La Boîte
al concert d'un cantautor.
Vaig pensar: seré com ell (no!),
vaig pensar: seré millor.

Un xaval de la plaçeta
feia boogie amb el cosí.

Li vaig dir “he sentit que toques,
crec que un dia he de venir”.

I el micròfon transformant-me

veu en electricitat
va tapar-me una mancança,
un buit, una vanitat.

I ara estic en una Boy Band.
Estic en una Boy Band.
Treballo en una Boy Band.
Estic en una Boy Band.

Ara escric a biblioteques
plenes d'estudiants i vells,

però em distreu un grup del Whatsapp

o el misteri d'un clatell.

Ara vago per les places,
busco un adjectiu alat,
però em despisten les terrasses
o llum, tènue, en un terrat.

Estic en una Boy Band.
Estic en una Boy Band.
Treballo en una Boy Band.
Estic en una Boy Band.

La vall de la mort

Tant de bo pogués ser fort
Com ho era abans de tornar a la Vall de la Mort
I sortir a buscar tota aquella llum
Que m'està esperant, un cop més, lluny d'aquest poble
Vull travessar ciutats
Conviure amb estranys
Dibuixar-te cada nit
En el cel, oh, en el cel
Aquí a la vall no passa el temps
Tothom s'ha conformat i ha deixat de lluitar
I ara sóc com un gos rabiós
Que ha embogit i no té cap mena de por
Faré girar molins de vent
Pujaré a dalt d'un tren
Saltaré directe al buit
A l'espai, a l'espai.

Peus de fang

Quina absurda sensació,
un cel tan clar i un cor tan fosc
Quina història el desamor,
els plors eixuts i al cap cançons
Sempre em bato entre el desig
i aquest amor que he vist de prop
Sempre em bato amb el desig

Marques amb fanals de fum el camí,
impossible de seguir
Penges els teus escrits en núvols alts com castells,
impossibles d'assolir
I jo que intento escalar el món enfonsant-me fins al pit:
quins peus de fang tenim.

Quina absurda sensació,
perseguim ocells de llum lligats en un cordill
Quina història el desamor,
volem caçar el baf d'un petó amb els dits
Sempre em bato entre el desig
i aquest neguit a quedar sol
Sempre em bato amb el desig...

Marques amb fanals de fum el camí,
impossible de seguir
Penges els teus escrits en núvols alts com castells,
impossibles d'assolir
I jo que intento escalar el món enfonsant-me fins al pit:
quins peus de fang tenim.

I en aquest sincretisme de cançons
que parlen de tants déus caiguts,
d'aquest amor diví,
d'aquest càstig que ens fa patir;
ha de ser per sempre o no?
Perquè si no és així:
quins peus de fang tenim.

La teva buidor

La teva buidor mutant,
mostrant-me infinites versions
del no-res.

A l'ombra d'una carícia
hi ha l'oasi que nosaltres hem robat
al teu desert.

Mira el no-res com gira!
Mira el no-res com vola!
Ara s'ofega sota una pluja salvatge
i llavors crema sota un sol de justícia.

Té el gust intens d'una maduixa
o l'amargor d'una altra causa perduda.
És tot allò que es precipita, que es
troba o que floreix.
És el missatge al mòbil que se t'oblida.

La teva buidor mutant,
donant-me infinites versions
del no-res.

Samarkanda, Tumbuktú,
Marràqueix, Las Vegas,
París o Londres.

¿Que té la forma d'un vaixell,
aquell núvol que passa?
Una família es consola agafant-se de
les mans.
¿Heu sentit com xiscla la cafetera?

Deixa-la dormir, que la pobra bèstia
somia
un no-res que és somni.
La daurada buidor d'una duna al sol
ponent del teu desert.

Per tu

Quan s'enfonsa tot
Surten flors de les esquerdes
Els teus plors i els meus
Humitegen el terra.

La nostàlgia del moment
Vivim amb por de perdre
El teu foc i el meu
Fan l'amor a la guerra.

Si vas fins l'últim fanal
T'emportes l'aire i aprens
Tan si hi és com si no hi és
El teu perfum etern
Tots els dies iguals
No m'acaben servint de res
Tan si ve com si no ve
Em serveix un tros de cel

Quan s'enfonsa tot
Surten flors de les esquerdes
Els teus plors i els meus
Humitegen el terra.

La nostàlgia del moment
Vivim amb por de perdre
El teu foc i el meu...

Que les cendres de l'ahir ens han fet així
La remor va sentint cada cop que sento que visc
Quan ens toca i al fons no som més que dos caps que caminen.
Si s'estima un cop més, un cop més que s'estima la vida.

Per tu, per mi
Xutarem les pedres del camí.
Per tu, per mi
Xutarem les pedres del camí.
Per tu, per mi
Xutarem les pedres del camí.
Per tu, per mi
Xutarem les pedres del camí.

Per tu, per mi
Si s'estima un cop més, un cop més que s'estima la vida.
Per tu, per mi
Quan ens toca i al fons no som més que dos cors que caminen.

Quan s'enfonsa tot
Surten flors de les esquerdes
Els teus plors i els meus
Humitegen el terra.

La nostàlgia del moment
Vivim amb por de perdre
El teu foc i el meu...

Últim avís

Mai entendré per què val la pena
cada cop que he de pujar en aquest tren
sento bullir les venes
i altre cop em sorprendrà
l'odi cap a aquesta via
on tot es mou cap al costat
on es moren tots els somnis
i tot el que em fa lliure

Mai entendré aquesta puta maleta
perquè vestir-nos si en el millor dels moments
la roba està a terra
i altre cop gravant-me el cap amb aquesta melodia
que donarà el punt elegant al tornar cap a casa
amb les ganes fetes miques

I no vull que mai
s'acabi la cançó
mai
veiem com cau el sol
mai
s'acabi la cançó
mai.
tu i jo, mai més sols

Ara ja entenc per què val la pena
entre setmana potser visc un infern
però avui ja és divendres
i el megàfon anunciarà que comença una mentida
on tu i jo viurem plegats
sense agulles d'un rellotge que fa molt que ens castiga

I no vull que mai
s'acabi la cançó
mai
veiem com cau el sol
mai
s'acabi la cançó
mai.
tu i jo, mai més sols

Cel·lulítica

Cel·lulítica,
Cel·lulítica,
no perdis el orgull
em fas anar de cul.

Nana per a nenes modernes

Fiques fitxes en una màquina espatllada.
Mires tendrament els meus dits quan et toquen.

Estàs ben lluny de tota llum.
La lluna t'obrirà camins per poder tornar.