La teva buidor

La teva buidor mutant,
mostrant-me infinites versions
del no-res.

A l'ombra d'una carícia
hi ha l'oasi que nosaltres hem robat
al teu desert.

Mira el no-res com gira!
Mira el no-res com vola!
Ara s'ofega sota una pluja salvatge
i llavors crema sota un sol de justícia.

Té el gust intens d'una maduixa
o l'amargor d'una altra causa perduda.
És tot allò que es precipita, que es
troba o que floreix.
És el missatge al mòbil que se t'oblida.

La teva buidor mutant,
donant-me infinites versions
del no-res.

Samarkanda, Tumbuktú,
Marràqueix, Las Vegas,
París o Londres.

¿Que té la forma d'un vaixell,
aquell núvol que passa?
Una família es consola agafant-se de
les mans.
¿Heu sentit com xiscla la cafetera?

Deixa-la dormir, que la pobra bèstia
somia
un no-res que és somni.
La daurada buidor d'una duna al sol
ponent del teu desert.