Peus de fang

Quina absurda sensació,
un cel tan clar i un cor tan fosc
Quina història el desamor,
els plors eixuts i al cap cançons
Sempre em bato entre el desig
i aquest amor que he vist de prop
Sempre em bato amb el desig

Marques amb fanals de fum el camí,
impossible de seguir
Penges els teus escrits en núvols alts com castells,
impossibles d'assolir
I jo que intento escalar el món enfonsant-me fins al pit:
quins peus de fang tenim.

Quina absurda sensació,
perseguim ocells de llum lligats en un cordill
Quina història el desamor,
volem caçar el baf d'un petó amb els dits
Sempre em bato entre el desig
i aquest neguit a quedar sol
Sempre em bato amb el desig...

Marques amb fanals de fum el camí,
impossible de seguir
Penges els teus escrits en núvols alts com castells,
impossibles d'assolir
I jo que intento escalar el món enfonsant-me fins al pit:
quins peus de fang tenim.

I en aquest sincretisme de cançons
que parlen de tants déus caiguts,
d'aquest amor diví,
d'aquest càstig que ens fa patir;
ha de ser per sempre o no?
Perquè si no és així:
quins peus de fang tenim.