Anís Tenis

Vaig anar al portal d'on vivies amb ta mare
disposat a rondar-te tota aquella nit.
Sense llum, sense dret, sense fe, sense feina.
La rondalla més trista de l'Alacantí.
Hi ha cançons que em roseguen, que espenten per eixir,
hi ha coses que he cantat i que mai no t'he dit.
Tens raó, sóc tan immadur com en batxillerat.
He volgut conservar eixe encant d'estudiant... De mal estudiant.

Me'n recorde de quan anàvem a la via
amb guitarres prestades que ens treien trenta anys.
A l'aguait, a la nit, a l'andana, a la fresca
tocàvem Tio Canya i Walk on the wild side.
Hi ha un pis de dotze plantes en lloc del descampat,
ja no vénen els cotxes dels enamorats.
Sí ho sabem, mai serà el mateix, però crec que als concerts
només fem el que féiem a la via del tren... Que és el que sabem fer.

Vam ser uns jóvens guapos i salvatges.
Creuàvem els carrers com correfocs.
No hi teníem por a cap garrot de cap senyor.
Vam ser uns jóvens sans i irreductibles.
Devoràvem estius sense pietat.
Ens llançàvem al mar des dels més alts penya-segats.
Aquells jóvens han tornat.

Ens posàvem camises per a eixir de festa
desitjant que el porter no ens preguntés l'edat.
Hem fet jocs per fer glops, hem fet cua, hem fet gresca,
i hem furtat anís Tenis d,algun moble bar.
Hi ha records que em rescaten quan vos trobe a faltar...
Wavys ballant Black Sabbath com si fos Chayanne.
És veritat, ens féiem els grans i a casa poc després
suplicava a ma mare per un got de llet... Si pot ser, calentet.

No hem vingut a cantar com si res no passara
com la banda d'un barco afonant-se en el mar.
No hi ha pau, no ni ha pa, no hi ha circ que ens distraga,
es reien de la fera i ara se'ls ha escapat.
Hi ha una guerra allà fora, mira, es pot vore el foc
de les files de torxes camí de les Corts.
Au, senyors! Escureu el plat, s'ha acabat el sopar.
Si penseu en fugir busqueu un forat gran... Que més d'un s'ha engreixat.

En la nit de Sant Joan,
l’anís no faltarà, aquells jóvens han tornat.