Ja fa tant temps que no estic sol que no tinc temps de mirar enrere, però de vegades el passat se't fa present quan menys l'esperes i et salta a la memòria, i et salta a la memòria, el record que no has cridat.
El pare m'omple el got amb un bon vi de la Rioja o des del cotxe em desitja sort moments abans d'entrar a l'escola.
Ara una brisa et fa estremir, i un raig de llum travessa els arbres, l'hivern és llarg i el sol tan pàl·lid, "abriga't més si has de sortir".
Fragment de la memòria fantasma d'un record, el record que no has cridat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada