Un dia qualsevol

Després de tants dies de boira el sol
t'il·lumina la cara i dóna bo sortir a fer un volt
es podrà estendre la roba al balcó
i tenir els ulls mig clucs
aquest migdia amb la claror.

Quin munt de colors que amagava la grisor
dels meus dies imperfectes
quin munt de raons per a creure un altre cop
en un dia qualsevol.

Les orenetes tornen a migrar
ta filla va descalça i té el televisor apagat
tu em preguntes si sé on vam deixar
l'última tarde amable
sense tira'ns res al cap

Quin munt de colors que amagava la grisor
dels teus dies imperfectes
quin munt de sabors que amagaven els teus cors
tot i que no els conec tots.

Després de tants dies de boira el sol
t'il·lumina la cara, estàs tan guapa que em fas por
hauríem de follar molt més amor
desconnectar la vida del soroll d'uns temps traïdors

Quin munt de colors que amagava la grisor
d'aquests dies imperfectes
quin munt de raons per a creure un altre cop
en un dia qualsevol
quin munt de sabors que amagaven els teus cors
tot i que no, tot i que no, els conec tots.

Lluny d'aquí

Todo lo que quiero es un efecto placebo
Algo que me agarre y que me haga levantar el vuelo.
Sentir algo profundo que me quite el sombrero,
Puede parecer absurdo pero es lo que quiero.
Para no recordar que lo que importa es el dinero.
No importa si eres perro, o si eres caballero.
Adquiero dotes de viajero al pasar.
Soy un extranjero hasta en mi propio hogar.
Para no recordar que solo quiero ser feliz.
Para no recordar que solo soy un aprendiz.
Para no recordar que este es el juego de la vida.
Quien no la vive la muere
y quien no, es un suicida.

Lludrigueja amb mi
Sense por, el camí és fosc
i has de buscar sempre la llum.
Lludrigueja amb mi.

Mai s'està preparat o sempre ho has estat.
Els nervis que et recorren el cos abans de pujar.
Estem "saborejant" cada passeta, és gran.
No sé com és per fora però per dins impressionant.
Queden tantes coses per fer.
És bonic, és proper, natural, ben lleguer,
Per el cos, per la ment, per la vida que portem,
és aquell espai que tots necessitem.
Queden tantes coses per fer.
Ja cal que les recordem bé.
Poc a poc és com anem fent.
Tot el nostre amor concentrat et donem.

Lludrigueja amb mi
Sense por, el camí és fosc
i has de buscar sempre la llum.
Lludrigueja amb mi.

Hazme reír, vibrar, tirititar.
nunca es tarde para estar donde debes estar.
ei! esto es un canto a la amistad, babe.
a los cuatro que mantienes mientras te haces grande.
cosas que se dicen pero nunca se hacen:
ya nos llamaremos, ya haremos las paces. ¿va?
fuera disfraces, ellos son mis luces
como bares con enchufe y wifi salvándote el viaje.
la duda siempre es esta: ¿café o siesta?
sin expectativas ni otras tonterías
he descubierto que es mucho mejor la fiesta
y si me haces de guía se nos hace de día, tía.
le dan demasiada importancia al MC
yo me fusiono con el beat, le doy mi matiz.
hip hop 23/6 perquè també s'ha de dormir, s'ha de ser feliç.

Make a smile for me
Lately I've been so lonely
And a smile from you
Might make these blues go away

Partícules

Ei, tu, corre més que mai
Tu diluint l'espai
I els dies que passen
Ei, tu, crida molt més fort
Tu fes que caigui el nord
I el núvol de l'arbre
I la llum que trenca el vidre
A travessa el nostre cor
Som cristalls tan microscòpics de vida
Ei, va, torna a començar
Va com si fos demà
I ens inventem l'alba
Ei, tu, fes un salt al buit
Ja vindrem com l'infinit
Que el vent ens agafa
I la mà que ens obre els dies
Acaricia el nostre cor
Som partícules tan plenes de vida

I la llum que trenca el vidre
A travessa el nostre cor
Som cristalls tan microscòpics
Som cristalls fets de vapor
I la mà que ens obre el dia
Acaricia el nostre cor
Som partícules tan plenes de vida

Dolor

Ja no trobo un fi al meu dolor,
no penso sortir de la meva habitació,
ni fingir que m'és igual,
ni fer veure que no em fa mal.

Ja no busco un fi al teu dolor.
Ni cap sentit, ni tan sols una nova solució
que em digui que demà valdrà la pena,
que em digui que demà el temps millorarà.

I no tinc pressa per deixar de pensar en tu,
no tinc pressa per admetre que tot s'ha acabat.

No tinc pressa per deixar de pensar en tu,
no tinc pressa per admetre que tot s'ha acabat, que ja està.

El gos

Cada dia ho veig més clar,
que vull tenir-te al meu costat,
reflexat en un mirall,
t'he començat a imaginar.

Però pel transcurs de la nit
segueix caminant,
pel transcurs de la nit,
segueix caminant.

Caminant sol pel carrer,
tot moll i sense res a fer,
la gent se'l mira "petaner"
i ell somia el que va ser.

Però pel transcurs de la nit,
segueix caminant
pel transcurs de la nit,
el mirall s'ha trencat.

Queda't al seu costat
no l'abandonis.
Ell mai no ho faria.

Se'ns ha acabat

Perquè serà, que dormo amb tu sota el coixí,
El meu cos atrapat a dins d'un llit.
Un altre cop has de fugir d'aquí, fugir de mi,
És el destí que separa a dos amants fins a l'oblit.

Jo he esquivat el que tu em deies d'amagat,
Per no sentir tot el que tu feies per mi,
Tots hem jugat però el joc, se'ns ha escapat, se'ns ha acabat,
Tu vols compartir, allò, que jo, no vull, per mi.

Llums intermitents d'un mòbil silenciat,
molt sol·licitat ple de bústies inexistents,
Que encapritxat, no para de sonar,
l'última nota i un missatge més de tu, de mi de res, de res.

Se, se, se'ns ha acabat…

Tant de bo

Tant de bo, que m'esperis a Escorial,
amb una birra freda a la mà i amb ganes de caminar.
Tant de bo, que em recullis aquest matí,
i prometis que tens tot el dia per mi.

Tant de bo, que tu fossis com jo,
i veiessis la vida més dolça i menys podrida.
Tant de bo que jo fos més com tu,
i conegués la vida d'aprop,
perquè portes anys escrivint-li cançons.

Canta,
que la vida ho demana.
La veritat m'és igual el destí,
el que vull és que caminis amb mi
Tant de bo, que ens haguéssim trobat abans
i que no fos tan complicat.
que la vida no ens donés tantes voltes.

Tant de bo, algun dia entenguis que jo
el que sento per tu es de debò, que no és cap joc.
Que no és cap joc.

Canta,
que la vida ho demana.
La veritat m'és igual el destí,
el que vull és que caminis amb mi

Caminant trobarem un camí fet a mida,
caminant sota els peus no hi haurà cap ferida

Canta,
que la vida ho demana.
La veritat m'és igual el destí,
el que vull és que caminis amb mi

La primavera i l'estiu / La coca

La primavera i l'estiu

La senyoreta Primavera
La sang ens altera
Quan l'hivern deixa al darrera
I l'amor ja no té espera.
Aquesta Dama tan florida
Ens fa l'ullet i ens anuncia
El despertar de la vida

Quan apareix el senyor Estiu
Tota cuca viu.
I ningú no se'n desdiu
Del bon temps i del caliu
Aquest Senyor Tan Important
Ens il·lumina un cop a l'any
A mitjanit, per Sant Joan.

De primera, som els passatgers d'un tren furtiu
Que va de primavera a estiu
A les dotze en punt el conductor ens fa circular
D'una estació a una altra estació.

La primavera el senyor Estiu
El saluda i li somriu
El senyor Estiu a la Primavera
Li va al darrera, li va al darrera

La primavera el senyor Estiu
Adéu, adéu, adéu li diu
El senyor Estiu a la Primavera
Se la troba a la frontera.


La coca

Els indis tenen coca allà al Perú
Els ianquis, coca-cola refrescant
Els catalans, la coca de llardons
I l'estupenda coca de Sant Joan

No us penseu pas que això és una bicoca,
Voler anar de verbena i ser una coca
El personal se'm vol endur a la boca
Del més espavilat al més tanoca.

Deu ser la confitura que els provoca
Només sortir al carrer tothom s'hi aboca
M'han dit que aquest destí és el que em pertoca
Però a mi, de gràcia no me'n fa ni gota

Sóc una coca, i sé ei que em toca, no sóc cap soca
Sóc una coca, una coca amb molts pinyons.

S'haurà de fer passar per una oca
Si no, se'm menjaran aquestes locas
O disfressar-se de foca
Sols pensar-ho em fa patxoca
Oh, la coca de Sant Joan
És, de totes les coques, la més elegant.

Ens és igual si n´hi ha molta o poca
Perquèens agrades més que la tapioca.
Ja et pots ben amargar sota una roca
I si ara t'atrapem et mengem tota

Sóc una coca i sé el que em toca, no sóc cap soca
Sóc una coca, una coca amb molts pinyons

M'hauré de fer passar per una coca
Si, no se't menjaran aquestes locas
O disfressar-me de foca
Sols pensar-ho ens fa patxoca
Oh, la coca de Sant Joan
És, de totes les coques, la més elegant
Sóc, de totes, la més elegant
Es la coca de Sant Joan.

Punt d'inflexió

Tot començà aquella nit, quan mon pare acollonat em tragué del meu llit,
Una motxilla bruta al muscle i poc més
la porta s'obri davant meu, l'apocalipsi, l'infern.

Caminàrem fins arrancar-nos els dits,
ja no ens quedava menjar, ja no ens alimentaven els pits,
la vida passa lenta, crema la incertesa, l'obscuritat ens guia, la por no està permesa

De sobte topem davant d'una gran tanca, serà el final del camí? O una altra porta que es tanca. Uns homes corren cap ací, què diuen? Uns homes corren cap ací, què passa?

Calla!
On vas!!!
Fora!!!

Ah no hi ha mar, no hi ha terra, no hi ha res que ja no puga imaginar,
l'horitzó la misèria, serà el pas que done força a la inflexió.

Han passat deu anys i res ha canviat, quan baixe a pel pa la veïna em mira mal, sóc el focus que t'enceguen als ulls, sóc el boc expiatori , sóc el teu aldarull.

Em feren pensar que el culpable era jo
quan sabia que tot depenia sols del lloc,
el joc brut,
una cosa em queda clara i és que tinc la certesa

Europa paradís, traficants amb la tristesa!
creixerem del foc de les muntanyes,
renaixerem de la cendra .
Cridarem si ens tornen a tallar les ales,
renaix la desobediència.

Ah no hi ha mar, no hi ha terra, no hi ha res que ja no puga imaginar,
l'horitzó la misèria, serà el pas que done força a la inflexió.

A poc a poc descobriràs quin és el punt d'inflexió, Europa paradís, traficants amb la tristesa!
A poc a poc descobriràs quin és el punt d'inflexió.

Un únic foc

Heu idolatrat un pobre escultor
Per haver esculpit el vostre redemptor
I tu pobre escultor
Que ets un fabricant
De déus de fang
Ben coberts amb or
I tu saps que tan sols són les restes
De trista terra contaminada
Ells sempre voldran dividir i guanyar
Drogar el pensador, no deixar avortar
O insultar el rei o dormir als parcs
Posar murs allà on no hi han de ser
Perquè ells tot el que fan és per diners, amargura i maldat
Poble lluitador, no us desespereu
No escureu mai més les restes del plat
Del bon president o del nou partit
Si el foc és déu i les flames els humans
Siguem una explosió de foc
Envers l'abús de poder i d'injustícia.

Potser ja és l'hora

Vam despertar un dia tots sols
No era estrany, no era nou.
Portàvem temps arraconats,
Amb un discurs vell i gastat.

Mai et vaig notar com la culpa set menjava viu
Fent, a poc a poc, que el pes de l'esquena fos més gros.

Cansats de buscar pels carrers,
A la cara de la gent,
Proves de culpabilitat
quan ja t'he perdonat fa temps...

Mai et vaig notar com la culpa set menjava viu
Fent, a poc a poc, que el pes de l'esquena fos més gros.

I no és pas fàcil fer-les callar
les veus que cridant criden demà
I potser és l'hora de perdonar
Aquesta història plena d'enganys.

I potser és l'hora de perdonar
I potser és l'hora...

Cibernauta Joan II

Entabanat, fa un sol que xapa roques,
he somiat cinc vides i tres Europes,
he posat nom a totes ses dunes,
noms de femella, només me'n falta una.

Dalt d'un turó he armat un telescopi,
així te veig, com un planeta anònim;
t'he dibuixat envoltada de caragoles,
hi ha un hidroavió que les pinta totes.

Cibernauta Joan,
tastaràs un món suprareal,
ple d'algues que et salvaran
quan menstruïs l'immens oceà.

Cibernauta Joan,
tastaràs un món suprareal
ple de llits i miralls,
ple d'Antònies que te volen menjar.

Si ho penses bé la mar és rodona,
fes-hi una volta i queixa't si no t'hi trobes,
viatge infinit per tu mateix,
dorms invertit
amb ses butzes defora i sa pell dedins.

Has tornat sord de tant d'esperar
un breu eclipsi que t'ajudi a descansar,
si no m'entens, si no m'escoltes
me moriré, no te queixis si m'enyores.

Cibernauta Joan,
tastaràs un món suprareal,
ple d'algues que et salvaran
quan menstruïs l'immens oceà.

Cibernauta Joan,
tastaràs un món suprareal
ple de llits i miralls,
ple d'Antònies que te volen menjar.

Covards

Primer va ser la certesa
que com amb tu no em trobaria enlloc
després van venir les presses
i et volia sempre a prop.

Sempre he tingut por d'estar sol
ara entenc perquè et queixaves
perquè vas dir-me que marxés
la teva frase preferida
que si l'amor només és un joc.

Sempre has temut el teu destí
encara crec que m'enganyaves
que mai ningú diu el que sent
total la vida són quatre dies
perquè negar el que és evident.

Sempre he tingut por d'estar sol
cada nit que em quedo a casa
i no la passo de bar en bar
sé que tu segueixes sola
que per orgull no em trucaràs.

Sempre has temut el meu rancor.

Verí caducat

Avui m'han partit en dos
i he tornat caminant descalç per brases
he sentit dolor
una cremor que em persegueix pels llocs més freds de casa
i no se'n passa
m'enfonso des de dins i vull cridar
i les llàgrimes caient
em fan sentir com el nen
a qui menties

Avui només veig foscor
la llum es filtra pels forats de la persiana
que s'apagui el món
i t'evaporis del meu cap com un toll d'aigua estancada
per no trobar-te entre lletres i acords que mai escriuré
i l'olor dels teus cabells en el llit ple de moments on fèiem vida

I em fa mal el pit, tatuat, amb verí caducat
em fa por arrancar-me espines i que no tornin a entrar
el meu pit, tatuat, amb verí caducat
em fa por que ja no hi siguis, em fa por despertar

Ànsia i por de la mà quan passo a prop de la parada
l'autobús cabró aquell que et feia marxar d'hora i mai es retrassava
hi pugen altres el conductor arranca indiferent
i m'emprenyo amb mi mateix per què et vull veure igualment
i em fot la vida

I em fa mal el pit, tatuat, amb verí caducat
em fa por arrancar-me espines i que no tornin a entrar
el meu pit, tatuat, amb verí caducat
em fa por que ja no hi siguis, em fa por despertar

I el sol, tal dia fondrà aquest glaç


I si esborro les ferides amb ortigues i sal
em fa por que arribi un dia en què no em tornis al cap
si m'arranco les espines de verí caducat
em fa por que ja no hi siguis, em fa por
despertar.

No vull despertar.

Camí ral

Quan són d'altes les muntanyes
que m'amaguen tot allò que estimo
com enyoro que el sol neixi a mar
l'atzavara blava i el badiu tot blanc.
Camí ral que em duràs al país d'on jo sóc
clara terra aspra terra al país d'on jo sóc.

Ella em mira com dient-me
torna encara groc retrat que guardo
si sabia que la puc trobar
res em pararia, ni mar ni oceà.
Camí ral que em duràs al país d'on jo sóc
clara terra aspra terra al país d'on jo sóc.

Sento l'olor penetrant de la mareselva
i sempre el cant del rossinyol que em diu:
ella encara surt a la finestra per si et veu tornar
pel camí, pel camí.
Camí ral que em duràs al país d'on jo sóc
clara terra aspra terra al país d'on jo sóc.

Camí ral que em duràs al país i a l'amor
clara terra dolça terra al país i a l'amor
al país i a l´amor, al país i a l'amor.

Promeses de matinada

Prometo tornar aviat
però només vull bitllet d'anada
que aquest món s'ha fet gran
i ja no creu en les paraules.
Me'n vaig per retrobar
emocions i somnis que s'amaguen
a sota de l'asfalt
de mil ciutats que ja no canten.

Promeses de matinada
Tornaré

La nit m'explicarà
en què estàs somiant a cau d'orella
i ens portarà a ballar
sota una nit plena d'estrelles.

Prometo que si caus
hi haurà una mà per aixecar-te
però no em busquis enllà
viu sense por, surt de la gàbia.

Promeses de matinada
Tornaré

Prometo tornar aviat
i venir a buscar-te
que aquest món s'ha fet gran
i sense tu no hi ha paraules.

Tornaré per retrobar
els tresors senzills que em vaig deixar,
avui serem valents
farem les paus amb el present.

Promeses de matinada
Tornaré

Amic voltor

M'estirava al pati i mirava amunt,
uns minuts d'espera i aterraves tu.

Sense dir paraula m'alçava el vestit
per mostrar-te la nafra
sota el meu melic.

Et llepaves tot el bec
i submergies el teu cap
a les entranyes del meu dol
tot saciat i ple de sang.

Moltes gràcies amic voltor,
crec que ara em sento millor

Tu responies: "és un plaer, l'amistat és el més gran tresor"
I així va ser durant molt temps,
fins que van venir les pluges torrencials.

Tancada a casa, sola amb el dolor
vaig provar de cosir-me el ventre esgarrinxat.

Estimat amic Voltor, jo et voldria convidar
a un sopar per celebrar que la ferida s'ha tancat.

Mai no vas respondre la invitació.
El sopar el vam fer sense tu.
Jo et vaig veure mirant de lluny
i tot prim vas marxar volant.

Rera teu

Hauràs notat que et segueixo,
és que sense tu davant meu no se pas on vaig,
t'hauràs fixat que pateixo,
fins hi tot la teva mare m'ha vist rere teu.

Em fas sentir tantes coses,
quan et veig parlar amb algú altre
em poso malalt,
també em tremolen les cames
quan els teus ulls em despullen davant
de tothom.

Si algun dia, algú et parla de mi,
digues que et sona el meu nom,
però que no se t'escapi mai,
que em vas estimar.

Les hores passen tan ràpid,
quan estic amb tu el temps corre i no puc parar,
tu dius que no sóc simpàtic,
quan estic amb tu canvio la personalitat.

Si algun dia algú et parla de mi,
digues que et sona el meu nom,
però que no se t'escapi mai que em vas estimar.

I si un dia em trobo sol, et trucaré,
per sentir la teva veu
i si em veus perdut al carrer, sius plau,
només diga'm adéu.

Jo no vinc al pou

Tens pedres a les venes
i ferides que no sagnen,
tens cabells als ulls
i una bossa enlloc d'entranyes.
Segueixes el so del xiulet
amb les dents del gos darrere,
a cada ullal cotó fluix.
Mans de tinta
que no deixen rastre,
Borda el gos i calles,
jo no vinc al teu pou.
Cavant no en sortiràs
i em canso d'escalar
sobre terra que s'enfonsa

Jo no vinc al pou, no. Jo no vinc al teu pou.

Més likes

A contracorrent
com un estel que fuig,
es pot anar amb peus de plom
però al final res és segur.

Porta'm al riu,
porta'm el riure.
Tinc un record que em viu
i que em fa escriure.

Potser havíem set més normals
però ens és igual,
som on hem de ser,
som com hem de ser.

Per fer el que es vol
s'haurà d'anar a contracorrent,
ja ho saps prou bé.

Me la suda que tinguis més likes
i que et tiris fotos a llocs cars.
M'agrada quan brilles,
quan ets de veritat,
quan portes la cara,
la creu i molt gas.

Qui t'ha domesticat?
Qui t'ha plastificat?
Qui ha fet del mòbil el teu àngel de la guarda?
Volíem volar alt i estem malalts del cap,
un puto selfie més i ja perdré la calma.

Mira'm,
fet de poder, de pors i de mentires.
Vaig vore caure tants dinosaures…
la mort dels líders.
La branca s'ha fet arbre,
el bosc tapa el camí,
ens hem perdut i a mi m'agrada viure així.

Mira, mira,
fet de poder, de pors i de mentires.
Un puto selfie més i em trac la vida.

Me la suda que tinguis més likes
i que et tiris fotos a llocs cars.
M'agrada quan brilles,
quan ets de veritat,
quan portes la cara,
la creu i molt gas.

Un filtre d'Instagram
no tapa la merda que veig a través dels meus ulls.
Dami Boi, sóc cultura catalana
sense escriure com Ramon Llull.
El vostre postureig el veig d'una hora lluny,
tot l'any esperant que arribi el juny
per pujar les fotos en banyador que et vas fer
de vacances a la platja de Cancun.

Diguem que comentes i et diré com ets,
s'escapa la vida en pantalles de leds,
veig persones buides com compren somriures,
venent trossets de la seva ànima a pes.

Em donen igual tots els teus seguidors
si darrera seu amagues tantes pors,
si intentes pintar el món amb un sol color,
si darrere els penjolls d'or es veu el llautó.

Potser havíem set més normals
però ens és igual,
som on hem de ser,
som com hem de ser.

Per fer el que es vol
s'haurà d'anar a contracorrent,
ja ho saps prou bé.

Me la suda que tinguis més likes
i que et tiris fotos a llocs cars.
M'agrada quan brilles,
quan ets de veritat,
quan portes la cara,
la creu i molt gas.

Saber i no entendre

Saps?
He buscat dins el pou dels teus ulls
un sentit
i crec veure-hi l'indici que em diu
que potser tornarem a trobar
qui sap?
Si la forma de fer-nos entendre de nou
Qui sap?
Potser no hi ha forma de fer-nos entendre que som
qui sap?
Si una simple membrança d'un temps que ha passat
Qui sap?
Però sobretot, qui entén
Però sobretot, qui entén

Per sobre de tot ens angoixa saber i no entendre,
no entendre
Per sobre de tot ens angoixa trobar a faltar un sentit

Saps?
He buscat comprensió en els indrets
on vas dir
el que jo havia estat per a tu
i amb el lliri a la mà m'hi he trobat
Però qui sap?
Si algun dia voldràs dir amb el cor
que qui sap?
Que potser no hi ha forma de fer-me comprendre que sóc
qui sap?
Si una bèstia enfangada en un temps que ha passat
Qui sap?

Però sobretot, qui entén
Però sobretot, qui entén

Per sobre de tot ens angoixa saber i no entendre
no entendre
Per sobre de tot ens angoixa trobar a faltar un sentit

Steak tartar

Amb el micro anem sobrats d'estil,
estem parint un "papinu" del mil, eh.
confiança i saber decidir,
al costat de qui em fa feliç, no qui em fa patir.
that's the "fockin" shit,
orgull mestís, un ull al pastís,
recull el pis, convida els amics.
d'una vegada fes el que vols,
que una "vaina" que no t'omple ho tomba tot.
no em demanis que m'ho curri, posa-li més curry
el meu gelat del passeig contra el teu "Mcflurry".
si vols guanyar pes fes algo útil.
però no comparis aquest vers amb el teu popurri.
La tendència poc em representa, és pompa,
trampa, absurda.
Jo clàssic com el Boomer de menta.
Posa una altre "xupito" d'absenta
per suportar la merda que tant abunda.

Little ghetto boy, playing in the ghetto street
Whatcha' gonna do when you grow up
And have to face responsiblity?

Once upon a time,
A group of drunk otters and I were
having fun en la barra del bar, en
ese garito donde dejan fumar
cuando de golpe un teléfono empezó a sonar
era Lucas que traía una base nueva:
boom, bap, sonando a lo vieja escuela...
La escuchó el barman, fue corriendo a la despensa
salió con una maleta, sacó tres micros de ella,
y fueron Kovitch y el Autèntic que salieron a rimar
el tercer micro me miraba me empezaba a tentar.
Lucas, la liaste buena en ese bar de Vallcarca,
això sap a Steak Tartar,
les Llúdrigues han sortit del cau.

Per l'amor a la vida, per trobar sortida,
per donar-li sentit a tot i que trenqui la rutina.
Coses bones, alegries, juntes contra tot,
sense por a perdre la partida.
Em dic que 'intenta-ho, no perds res, intenta-ho'.
Queden tantes opcions com vulguis tu,
accepta-ho.
Comença a treballar en construir, deixar empremta.
Aquesta és la lògica que ens farà eternes.
I em dic concentra't, no badis, empenta.
Tira endavant i mira poc enrere.
Que hi han poques coses que valguin la pena.
Estava pensant que aquesta és una d'elles.
Així que ara és el moment,
ho dicta el cos i la ment.
Evolucionant, buscant el ser diferent.
Ens vam ajuntar per engrandir el moviment.
Sense egos, sense mal però amb un gran cor potent.

Little ghetto boy, playing in the ghetto street
Whatcha' gonna do when you grow up
And have to face responsiblity?

And If you're listening you can move you body,
round and round you go and you never stop,
I didn't see anybody in ma life dancing sad,
so baby come and join to us, and
move you head, and move you feet
I want see everybody dancing in the street
yesterday you worked, you fought for you rights,
today you can have fun and be alright!

El nostre vincle

Una mà recull el què has llençat
Allò que ja mai més no tornaràs a tenir
I l'escut d'espart no ha aturat
El cop d'un déu rabiós que s'ha cansat de donar
Que n'ets de clara i estàs entre les ombres
Perduda i rebutjant l'amor del nostre vincle
I jo forçat a destruir del tot el nostre vincle
I d'un tall per fi acabar amb mi i amb el què vaig ser per tu
El llampec retruny a l'horitzó
Fort, tan fort, que em desconnecta de tot'
Protegint-me dins d'un formiguer
Fent-me petit i decidit a canviar
Que n'és d'absurd el present
Si vius i mors
Portant el teu turment i jo el meu damunt l'esquena
I proves d'arrencar amb les dents el nostre vincle
I d'un tall per fi acabar amb mi i amb el que vaig ser per tu.

Llavors

Llavors
El vent
Em fuetejava
La cara
I per primera
Vegada
No tenia
Por.

La mort
Era taronja
Negre,
L'Amor,
La Voluntat,
Flonja,
Tossut,
El Vot.

Llavors
La gana
Es menjà
La set
I la set
Emmudí
Dins la gana.

Llavors,
No ara.

I won't talk about
Any broken heart
There is love enough
To feed my heart

I will try again
To make a song
Where I can stand
Where I can moan.

'Cause I need love
'Cause I need love

I'll make you a song
In the living room
I'll put on my dress
Tell me, am I cool?

No t'amaguis

Vaig néixer aquí al costat,
en un racó amagat
on la misèria no és res més que un plat.
Regnava la repressió.
Forces d'imposició.
Tot estava molt ben controlat.

Sovint sentia trets,
estava espantat
amagat sota el llit tot afligit.
Cada dia el mateix
volien subjugar
una terra anhelada de llibertat.

Segueix lluitant,
segueix mirant endavant,
ningú et traurà el que t'has guanyat a cops de falç.

Segueix lluitant,
segueix mirant endavant,
segueix l'escletxa que hi ha dintre del teu cap.

Observant el terror
que havien creat.
Ningú no es podia organitzar.
Un batec al pit,
cada cop més intens.
Tot era odi en el meu cor immers.

La por al meu costat,
per bandera un drap,
a dins el puny
la força i l'esclat
d'un poble decidit
per continuar pregant
la seva anhelada llibertat.

Segueix lluitant,
segueix mirant endavant,
ningú et traurà el que t'has guanyat a cops de falç.

Segueix lluitant,
segueix mirant endavant,
segueix l'escletxa que hi ha dintre del teu cap.

Castells de sorra

Ja fa temps
que m'estiren dels meus turmells
que m'obliguen a caminar
caminar per les alçades
i ja no sé
com somriure i com parlar bé
no m'agrada anar pentinat
que el meu crit l'ofegui una corbata

No hi veig sentit
tots decidits a caminar
sols i cansats
per desnivells tant pronunciats
tot cau i es trenca, no hi seré
on tot es mor on tot es ven
on s'empaqueten sentiments
el preu que penja dels teus peus
es el buit que tinc dins meu

Per que collons m'he de fer gran
castells de sorra enderrocats
per que em fan ser el que odio tant
recordo aquells castells engolits per les ones del mar

Estic caient
cada dia fa més pendent
me'n recordo quan tot era gran
i els matins omplint-me el pit de ganes
depriment
quan el blau es va tornar grisenc
quan els mites van ser realitats
i les vides firmes finançades

No hi veig sentit
tots decidits a ser manats
per l'ambició de tenir més que les teus companys
veig una merda al teu cervell
res del que em diguin serà cert
no em faré gran, em faré vell
un vell que faci grans castells
un nen feliç i etern

Ben avall em veuran aquells
companys d'escola, i ara rates
aquest tratge no et fa més humà
sóc feliç i el que tinc és a tu i a una guitarra

Nusos

Glaçons per als mugrons dels qui no creuen en la màgia
d'un món contracorrent
ningú va dir que això seria fàcil, que esperaves?
ningú regala res.

Si tu volguessis, estaríem més be
si tu sabessis
el que queda després de caure en l'univers
que deixes sota dels teus peus.

Quants nusos més haurem de deslligar de la rutina,
per por de ser sincers.
Si cada cop que et veig plenes d'olors la meva vida
i venç la flor al test.

si tu poguessis escoltar un sol batec
del que jo sento
tocaries el cel, tot el seu blau immens
planetes i estels
i sabries el què ara no sé.

Alacant -per interior-

A voltes necessites la cançó
Quan vols estar despert, alerta i sobri
Anant cap a Alacant -per interior-
On diuen que has guardat tots els teus codis

Quan ella t'acompanya no et sents nu
Vas construint amb ella un nou paisatge
La brúixola que et marca -com ningú-
Dreceres per a fer curt el llarg viatge

S'obri el cel allà on comença l'horitzó
Tot es mou sota els núvols
S'obri el cel allà on comença l'horitzó
Roba al vent la força per a anar més lluny

València necessita una cançó
Per a recuperar el vell somriure
De quan senyorejava sobre el món
Amb una ment desperta alerta i lliure

Dormida sota dècades d'asfalt
jugada -com la història- sense regles
Hereva del dolor d'un temps malalt
On cauen en l'oblit les veus i els segles.

S'obri el cel allà on comença l'horitzó
Tot es mou sota els núvols
S'obri el cel allà on comença l'horitzó
Roba al vent la força per a anar més lluny

Octubre necessita una cançó
Com un senyal ocult o una consigna
Camine a les palpentes pels racons
D'una ciutat desperta, alerta i digna

Les places -a parir- infantaran
Un dia nou i una nova esperança
La calma dels carrers arribarà
Quan trobe l'equilibri la balança

S'obri el cel allà on comença l'horitzó
Tot es mou sota els núvols
S'obri el cel allà on comença l'horitzó
Roba al vent la força per a anar més lluny

A voltes necessites la cançó...

Vull ser feliç

S'acaba la nit d'un dia llarg,
arribo a casa de matinada,
obro la porta en silenci;
tu segueix somiant!

Fora al carrer
el campanar de la plaça
fa sonar els seus quarts
"carai, carai!" s'ha fet molt tard.

I, per fi, ja sóc a dins del llit,
em tapo mentre tu m'abraces suau
i entre els meus llavis
un somriure.

Pot semblar una nit normal,
em fas pensar que ja no ho serà...
Somriure astut,
gran oportú!

I ara són els somnis que despleguen de nou un cel ben blau on poder
volar i sentir i viure la vida que amb els ull tancats tu saps
que trobaràs.

I ara se que si torna a ploure, a nevar o a xisclar la veu d'un nou
malson l'experiència, els errors, l'alegria i la il·lusió cridaran

Vull ser feliç

Surt el sol
i et miro als ulls,
i veig que encara duus
els somnis penjant de les pestanyes.

M'aixeco,
que ja no puc dormir
Em vaig imaginant aquest infinit
que amb tu vull descobrir.

I ara són els somnis que despleguen de nou un cel ben blau on poder
volar i sentir i viure la vida que amb els ull tancats tu saps
que trobaràs.

I ara se que si torna a ploure, a nevar o a xisclar la veu d'un nou
malson l'experiència, els errors, l'alegria i la il·lusió cridaran

Vull ser feliç

Vull ser feliç
I que la vida no pari i no dubtis mai
Vull ser feliç
Que no te'n vagis no, que no te'n vagis no, no
Vull ser feliç
I que la vida no et doni l'esquena i et quedis al meu costat
Vull ser feliç
I deixis que ara et canti de tu i de mi i del que ens fa somiar.

Ben verds

Ben verds, joves promeses,
Ben verds, de mica en mica fem.
Ben verds, idees bojes,
algun dia madurarem.

Oh dolça joventut
que ràpid pases,
si m' entretinc, ja no hi ets,
boja, forta, ai mare com pateixes,
deixa, deixes, la vida sense reixes.

Ben verds, joves promeses,
Ben verds, de mica en mica fem.
Ben verds, idees bojes,
algun dia madurarem.

Ben verds, joves promeses,
Ben verds, de mica en mica fem.
Ben verds, idees bojes,
algun dia madurarem.

Que sàvies les paraules
"viu la vida que són dos dies".
Que poc cas en fem, del dia a dia,
ai com t'enyoraré demà, i ho saps.

Com mes cops caiguem
més ràpid madurem,
acostant-nos al desig,
pel que ens mantenim ferms,
viu el moment, viu intensament,
Viu fins la fi dels temps.

Ben verds, joves promeses,
Ben verds, de mica en mica fem.
Ben verds, idees bojes,
algun dia madurarem.