Jo vinc de lluny

Jo vinc de lluny, d'allà i d'aquí,
jo vinc tossut, obstinat i decidit
jo ho faig per tu, i ho faig per mi,
i ho faig també per tots aquells que encara han de venir.

Pot ser que el món s'estigui fent petit,
pot ser que això, no estigui fet per mi.
Però resistir és l'únic que tenim,
aixequem les copes fem un brindis i a seguir.

I ara veig clar que al final tot té més sentit del que em podia imaginar.
La vida ens clama, l'amor està a l'aire, només l'has d'agafar,
tranquil que no s'acabarà

Jo vinc de lluny, de lluny!
Jo vinc de molt lluny, de lluny!
Vinc de l'aigua i de la terra, vinc del sol i les estrelles
vinc del foc per estar amb tu

Jo vinc de lluny, de lluny!
Jo vinc de molt lluny, de lluny!
Seguiré lluitant com sempre
sé que no està tot perdut, jo vinc de lluny

m'agrades tu, i tu i tu
També m'agrada que a mi m'agradis tu.
Que jo t'agradi m'agrada més que a tu.
M'agrada tant que cada dia em llevo i penso en tu.

Però no he vist amb els meus ulls,
que el nord encara no l'ha trobat ningú.
I és que al final, pot ser no hi ha final.
Fent el camí volant he arribat fins aquí.

I ara veig clar que al final tot té més sentit del que em podia imaginar.
La vida ens clama l'amor està a l'aire, només l'has d'agafar,
tranquil que no s'acabarà

Jo vinc de lluny, de lluny!
Jo vinc de molt lluny, de lluny!
Vinc de l'aigua i de la terra, vinc del sol i les estrelles
vinc del foc per estar amb tu

Jo vinc de lluny, de lluny!
Jo vinc de molt lluny, de lluny!
Seguiré lluitant com sempre
sé que no està tot perdut, jo vinc de lluny

Jo vinc de lluny, Jo vinc de lluny
Jo vinc de lluny, Jo vinc de lluny...

Mentides de plàstic

S'encenen totes les alarmes
sabem qui són els culpables
hi ha un món on sobren armes
i falten polítics fiables.

Escolta una mare que crida
creuant el mar jugant-se la vida
pot més l'anhel de llibertat
que la por de morir ofegat.

Gent que viu en la pobresa
ells no fan res no els interessa
ens fan anar per on els convé
la nostra suor la que els manté.

I viuen en un món automàtic
els i sua el canvi climàtic
per ells el luxe asiàtic
i per tu mentides de plàstic.

A sota de la pluja vaig prometre un dia
que cap derrota no m'aturarà
que les consciències que despertaria
seran llavors que floriran demà
que som més que ells i mai ens rendirem
somriu perquè guanyarem.

Explotadors sense remordiments
ens volen conformats i menys valents
obliguen a treballar nens
com collons hem de seguir amb ells.

Dóna gràcies al govern
demana ajuda a l'infern
tenen armes per salvar-te
que només són per robar-te.

Ens fumiguen, ens tallen els arbres
som el seu ramat de cabres
humiliats sense cap compassió
camí de l'escorxador

I viuen en un món automàtic
els i sua el canvi climàtic
per ells el luxe asiàtic
i per tu mentides de plàstic.

A sota de la pluja vaig prometre un dia
que cap derrota no m'aturarà
que les consciències que despertaria
seran llavors que floriran demà
que som més que ells i mai ens rendirem
somriu perquè guanyarem.

Capgirar el seu món
i fer-lo nostre
fins que tothom
tingui el seu sostre.
Capgirar el seu món
Canviar la història
despertar el malson
fins a la victòria.

A sota de la pluja vaig prometre un dia
que cap derrota no m'aturarà
que les consciències que despertaria
seran llavors que floriran demà
que som més que ells i mai ens rendirem
somriu perquè guanyarem.

Fortadora d'ànimes

La sang dels innocents
Omple la seva copa d'or
Assegut al tron dels manaments
Mentres el món s'omple d'horrors
Els cants no surten ja dels pits
La terra s'obre sota els peus

No hi ha qui el pari
No té nom
Rostra del fred
No hi ha qui el pari
És la mort

La ombra estesa sobre els camps
Fa que l'acer perdi calor
Anells que lliguen
Encès de ràbia com un gos
Mentres laments sonen llunyans
És l'agonia dels mortals

No hi ha qui el pari...

La ballarina sense cos
Despulla d'ànimes el món
Deixant les armes en el camp
Com creus malifetes sense nom
I així no quedarà un record
Només les llances i un vell tron

No hi ha qui el pari
No té nom
No hi ha qui el pari
És la mort.

Colors

Estic sentat a l'estació
esperant el tren que mai vindrà.
La salvació? eixir d'ací, pensar en mi
i resistir.

Ho he apostat tot
sempre al mateix color,
sempre sabent
que res anava bé.
Vull escapar
i deixar d'apostar.
Hui agafe el tren,
hui ho talle tot d'arrel.

El tren se'n va, i jo no l'he agafat.
Haure fet mal? Els daus ja estan tirats.
Se de primera mà el que m'esperarà.
Hui trenque amb tot, hui torna a haver color.

Ho he apostat tot
sempre al mateix color,
sempre sabent
que res anava bé.
Vull escapar
i deixar d'apostar.
Hui agafe el tren,
hui ho talle tot d'arrel.

Estic sentat a l'estació
esperant el tren que mai agafaré.
No se si ho he fet mal o he prés el bon camí,
sols se que he resistit, que he eixit d'ací.

Ho he apostat tot
sempre al mateix color,
sempre sabent
que res anava bé.
Vull escapar
i deixar d'apostar.
Hui agafe el tren,
hui ho talle tot d'arrel.

Dona bonica

Llàgrimes que et prenen la son,
llàgrimes que et donen valor,
valor per viure.
Vine al voltant d'aquest foc.

Ànimes que t'alcen el dol,
ànimes que fan tant soroll,
soroll per riure.
Vine al voltant d'aquest foc.

Recorda, recorda germana
que la lluita, la lluita és ara.
Recorda germana, recorda quan tornes,
si ens toquen a una, ens toquen a totes.

Ets amor, ets dona bonica, ets lluna d'or,
ets llavor que creix, s'aixeca i crida.
Ets calor, ets un cant a la vida, ets nit de claror,
ets llavor que creix, s'aixeca i crida.

Llàgrimes que et treuen la por,
llàgrimes que et donen color,
color per viure.
Vine al voltant d'aquest foc.

Ànimes que et curen de tot,
ànimes que són tot d'amor,
amor per riure.
Vine al voltant d'aquest foc.

Recorda, recorda germana
que la lluita, la lluita és ara.
Recorda germana, recorda quan tornes,
si ens toquen a una, ens toquen a totes.

Ets amor, ets dona bonica, ets lluna d'or,
ets llavor que creix, s'aixeca i crida.
Ets calor, ets un cant a la vida, ets nit de claror,
ets llavor que creix, s'aixeca i crida.

Ets amor, dona bonica,
ets llavor que creix, s'aixeca i crida.

La primera paraula

Colliré una flor per tu
cada dia a la trinxera.
Serà freda la vesprada enmig del fang,
les estrelles brillaran.

Amb l'alba torna el combat,
S'acosten negres banderes
trets que no et prendran la vida esclataran.
La foscor no guanyarà.

Dintre meu hi creix la força
d'un nou món que desespera, atrapat entre fronteres.
T'he guardat una paraula, amagada entre els calaixos
la primera que diràs.

No serà pare ni mare,
ni el cel roig que encén la terra
Amb l'aire de l'esperança
cridaràs la llibertat.

A la vall s'han despertat
amb crits de les guerrilleres
sona en l'aire un plor que arrenca un raig de llum
De colors ens tenyirà.

Dintre meu hi creix la força
d'un nou món que desespera, atrapat entre fronteres.
T'he guardat una paraula, amagada entre els calaixos
la primera que diràs.

A. G. ja ho havia dit

Encara que caminis enrere
Troba amics que et facin costat
Dibuixa a l'arbre les cireres
D'un estiu que encara no ha arribat
I mira el dia a la cara
Troba l'espurna del mar
I busca en engrunes de marbre
Rastres d'altres identitats
Metges, gurus, infermeres
Discos, llibres i cinema
Aprèn algunes idees
Que et serveixin fins tornar a transmigrar

I visca la gent destrempada
Visca la gent avorrida
Les coses són grises o blaves
Si no sents algú que t'espia

Tornem al Penedès

Allà d'on vinc s'està fent una pinya
on gent d'arreu somia amb tocar el cel
i amb uns patins ens driblem una vinya
de ben petits dibuixem un estel.

L'hivern és llarg, l'estiu passa de pressa
i quan sortim sempre se'ns fa molt tard
passem mig any preparant la disfressa
amb la que ens acabem banyant al mar.

Marxem, tornem al Penedès
quan més lluny sóc de casa t'enyoro més
marxem, tornem al Penedès
a escoltar matinades, xarangues i grallers.

Jo vinc d'un lloc on no hi pot haver festa
sense diables ballant a sota del foc
A on els timbals es tornen més amables
i Pau Casals va col·locar-nos al món.

A mig camí entre l'amor i l'odi
quan et tinc lluny et sento més a prop
a la distància tu pots enamorar-me
i per això avui t'he escrit uns versots.

Marxem, tornem al Penedès
quan més lluny sóc de casa t'enyoro més
marxem, tornem al Penedès
a escoltar matinades, xarangues i grallers.

Viciós o ambiciós

Relaxat per tranquil·litzants,
posa en marxa el seu pla magnètic.
Socarrimant part del seu cap.
Induint-se el coma: viciós o ambiciós?

No distingim si és o no un somni!
Quan tenca els ulls s'obren les portes al plaer…

Cauen les seves constants,
Dilata pupil·les, levita.
Ningú l'espera tot l'hi és igual...
torradora ON: viciós o ambiciós?

No distingim si és o no un somni!
Quan tenca els ulls s'obren les portes al plaer…

Un llamp trenca el cel, bufa el vent,
el seu cabell surfeja superat numèricament
per un exèrcit de verges models èpicament en boles.
El pretenen com els déus i el torturen
amb plaers de cuina "Estrella Michelin",
ell deixa espai pels postres però es desvetlla ben suat...
No ha canviat res...no passa mai d'aquest moment!

Una matinada fresca

I una matinada fresca,
olailà, quina fresca hi feia,
vaig anar al bosc a caçar.
Olailà, quina fresca hi fa.

No en trobo perdiu ni guatlla,
olailà, quina fresca hi feia,
per a poder-li tirar.
Olailà, quina fresca hi fa.

Si no una pastoreta,
olailà, quina fresca hi feia,
que en talaia el bestiar.
Olailà, quina fresca hi fa.

Jo la trobo adormideta,
olailà, quina fresca hi feia,
no la goso despertar.
Olailà, quina fresca hi fa.

Ja en cullo un ram de violes,
olailà, quina fresca hi feia,
i als pits les hi vaig posar.
Olailà, quina fresca hi fa.

Les violes eren fresques,
oilailà, quina fresca hi feia,
la pastora es despertà.
Olailà, quina fresca hi fa.

-On t'aneu vós, lo gran jove?
Olailà, quina fresca hi feia.
Què us hi pensàveu trobar?
Olailà, quina fresca hi fa.

-La vostra amor, gentil donzella.
Olailà, quina fresca hi feia.
Si me la'n volguéssiu dar.
Olailà, quina fresca hi fa.

-L'heu de demanar al meu pare.
Olailà, quina fresca hi feia.
I també en el meu germà.
Olailà, quina fresca hi fa.

I també al meu senyor oncle,
olailà, quina fresca hi feia,
senyor oncle capellà.
Olailà, quina fresca hi fa.

Que si ells vos a la'n donen,
olailà, quina fresca hi feia,
per ben donada serà.
Olailà, quina fresca hi fa.

Hivern etern

Aigua amb sal
gotejant d'uns ulls malalts
que agonitzen quan el sol diu arreveure

esquivant
la mirada i el cap baix
camuflan-te en l'apatia d'aquest segle

va com va
el jutjat t'ha pres la clau
i a la nit al fred l'importes una merda
i on vivies hi ha maons
tapiant portes i balcons
com diu la constitució,
article 47
tens dret, tens dret

a morir sol al carrer
l'hivern etern
rere el vidre uns maniquins
somriuen amb abrics de pell

a dormir fora al carrer
l'hivern etern
o al caixer del banc que
et fa somiar amb les flames de l'infern

Salfumant
a una ferida mortal
classe mitja triant llenties entre pedres
esquivant
vianants fent malabars
que procuren no sortir de la vorera
va com va
neixen nens hipotecats
i la lluna segueix fent cara de pena
i toques fons
el teu món entre cartrons
com diu la constitució
article 47
tens dret a que et congeli el fred

la vida s'ha tenyit de negre
i no hi ha estrelles en aquest hotel
mullat
tots tenim un lloc al banc de pedra
quantes esquerdes podrem suportar

tens dret

a morir sol al carrer
l'hivern etern
rere el vidre uns maniquins
somriuen amb abrics de pell

a dormir fora al carrer
l'hivern etern
o al caixer del banc que
et fa somiar amb les flames de l'infern

l'hivern etern

Crec que em fa falta un cor nou

S'ha parat.
El que he sentit és que el temps s'ha parat
quan m'estaves cridant
que no et torne a quirdar
i a la ràdio han dit:
crec que em fa falta un cor nou.
Crec que em fa falta un cor nou.

Vaig mentir.
Sabia que era pecat i et vaig mentir.
Vaig repetir l'error,
per això cante esta cançó
que a la ràdio diu:
crec que em fa falta un cor nou.
Per a tu, crec que em fa falta un cor nou.

Perquè vaig dir un t'ailoviu
que era un apaga la llum
i vaig dir-te: fuig amb mi,
quan era un gaudim la nit.
El que tu vols escoltar
jo no t'ho sabré dir mai,
mai et diré tot això de per molts anys.
Mai et diré això que diuen de per molts anys.
I crec que em fa falta un cor nou.
Crec que em fa falta un cor nou.
Crec que em fa falta un cor nou.
Crec que em fa falta un cor nou.

Dóna'm temps.

Cançó de bressol

La vella del tercer pis
Diu que ja se'n va a dormir, el món s'ha fet petit
I amb el cor tot encongit
Diu bona nit

Diu bona nit al costat del llit que és buit ara fa temps
Diu bona nit a aquells ulls de color de mel
Diu bona nit tot mirant a algun punt del cel

Bona nit, bona nit
Bona nit, bona nit

I avui como cada matí
Es passeja pel seu pis sense cap mena de destí
I les flora han tornat a florir
Les que va plantar abans d'ahir, diu bon matí

Diu bon matí al costat dret mentre pren aquell cafè
Diu bon matí a aquell “ventet” que li acaricia els cabells
Diu bon mantí a l'ocellet que ha volat cap al cel

Bon matí, bon matí,
Bon matí, bon matí

Diu bona nit al costat del llit que és buit ara fa temps
Diu bona nit a aquells ulls de color de mel
Diu bona nit tot mirant a algun punt del cel

Bona nit, bona nit
Bona nit, bona nit

No estem sols, no estem sols
No estem sols, no estem sols

Creuant tempestes

Malgrat el sol que es pon tossut
Malgrat sentir que avui em trobo més perdut
Malgrat les misèries d'un món vençut
la indiferència em deixa ben confús

i es que tot passa tan ràpid, a poc a poc
vivim al límit però vivim amb tot el cor
Malgrat tots els somnis que es tornen fum
Malgrat no despertar-me sempre amb tu

El camí que ens ha ensenyat a caminar
l'hem escrit a cada pas
i sense remei tornem a recordar

Que hem passat mitja vida, creuant tempestes
i estem més xops, però estem més vius
Creuant tempestes, i aixecant la mirada de sobte ens en sortim

Malgrat el futur, aquí present
i aquell passat que encara avui ha d'arribar
Seguim riu amunt, avui ho entenc
Tant sols avanço a contracorrent

Malgrat el mal temps, que avui fa tard
i l'esperança d'esperar a ser diferents
i que la sort ens trobi quan la busquem
Que de moment, viurem el moment

Però el camí que m'ha ensenyat a caminar
l'hem escrit a cada pas
I sense remei tornem a recordar
qu'hem passat mitja vida,

creuant tempestes
i estem més xops, però estem més vius
Creuant tempestes, i aixecant la mirada de sobte ens en sortim

La vida passa,
i passa que l'anem vivint a cada passa
La vida passa i ens passa que l'anem trobant a cada passa

Jo passava per aquí
i tu passaves de tot
Jo passava per aquí
i els dos passàvem del món

Descansa

Sents com ja tot està en calma,
els rius i les muntanyes, el vent per fi ha cessat.
El sol dorm, la nit és dolça i clara,
tothom al cau s'amaga per esperar el demà.

No ens cal llum, no ens cal, tenim la lluna,
fins que arribi l'albada, deixant lluny la foscor.
La brisa acarona les aigües,
trencant aquell silenci que onades van pintant.
I veus com el dia ja s'apaga.
Les pors i plors s'escampen, demà el món serà nou.

I així sabràs que la vida ens ha fet molt més grans
que els turons i les vinyes tan llargues com el mar.
I així sabràs com s'escampen les plomes en el vent,
i entendràs el pes del res. Algú m'ho va explicar, cent mil ocells...

A la vida

Quin plor més gran que duc
a dins del meu poc cos.
Quin raig de foc que sent
A dintre d'ell.

Que fort que bufa el vent
aquesta nit suau.
Quines coses més estranyes
Que passen prop de mi.

¿Què passa ací on sóc,
que tinc regust de res?
Vaig i anem passant,
anem i vaig passant.
Vaig i anem compartint
sense cap novetat,
poc a poc els minuts.

Poc a poquet l'hivern.
Tots passant un camí
Havent-te'n tants i tants,
i tantes coses més
que neixen cada instant.
Ah!, la vida...

Encara espere tant de tu,
Que esperant mor amb tu.

Mil trencaments de viure,
mils i mils d'enemics.
Tot contra tota vida.
Cops amagats.

Muntanyes de paranys.
Enganys i més enganys.
Paraules sense lletra.
Imatges sense vida.
I un arma prop la mà,
Pel que passe demà.

Espere tant i tant de tu,
que no mato el meu cos.
Segueixo amb tots.

Un pensament però,
per aquells que estaran
junts a tots i tots junts...
Per aquells que ara estan
tant lluny però tant a prop,
tant a dins de nosaltres.

Aquells que fan possible
l'esperança de viure,
morint a cada instant.

Un dia qualsevol
serà la vida i tots!
serà la vida i tots!

Per tant i tantes coses més,
seguim. Us esperem!

Cante a la vida plena,
des de la vida buida.
Tanque els ulls, baixe el cap.

La sang em puja al cap.
I el cor em diu que sí.
El cervell diu que sí.
I tot en mi és un sí.
Que mai no acabarà.
Canto la vida sí.

Empremta

Passes de plom que deixen empremta al seu pas.
Rostres marcats per la dificultat d'avançar.
No fugis, el dia que esperàvem s'ha fet únic.
Fem del so de l'aire un guia que obri portes, alci les notes,
ventili els anys d'espera i construeixi victòries.
Ara és l'hora, ens ha tocat.

Hora de l'estrena crema al pit l'estat d'eufòria
les mans tremoloses capten l'escalfor del grup
bull la sang al cor, nits d'espera
que avui semblen trobar-se. L'imaginat és poc.

Ara fa cinc anys arrencàvem arran de terra
la complicitat era l'arma més potent
vam arribar a un port que era pobre;
hi faltaven els peixos, onades i timó.

Empenta per fer que junts poguem
mirar enlaire i deixar
l'empremta que falta aquell racó.
traiem la força de
l'empenta que ens dóna l'ocasió
d'arribar a llocs per deixar
empremta i saber que podem
en un moment passar l'acció

Joves que movem el món, precaris i directes
peces importants que formem part d'un gran teler
crítics i incisius, ara és l'hora que la llançadora
es posi en moviment.

Encara és prest

Som d'una illa on sa vida passa a temps ralentitzat,
una terra que t'enfonsa a un bucle de tranquil·litat.
Quan el sol mos il·lumina descobreix un bell mosaic,
de persones que conviuen dins paisatges naturals.

Entre platges i muntanyes voldria seguir passejant.
Escoltant ses melodies d'animals que van cantant,
creixerà es meu hort d'històries i així jo em podré nodrir,
alimentant sa identitat en què ma mare em va parir.

I quan sa mort vengui a cercar-me
Pot ser que em trobi tombat
engronsant-me amb s'oratge
que m'arriba de la mar.

Encara és prest per enterrar-me,
no et pensis que he acabat
deixa'm que avui doni llargues
ja em moriré demà.

Es meu futur jugant a cartes
a n'es club de jubilats,
escoltant ses xafarderes
criticant es personal:

Mira aqueixa mala sorra que s'entén amb es veïnat,
es seu home és un bandarra... tot lo dia va ben gat.

I té un fill que fuma porros... una bona l'ha armada!
Ha enganxat sa filla d'es batle i l'ha deixat embarassada
-Però això és ver?
-No ho sé... Això m'han dit!

I quan sa mort vengui a cercar-me
pot ser que em trobi trescant
pes racons de tramuntana
escalant sa llibertat
Encara és prest per enterrar-me
i no es que vulgui fer esperar
però és que de viure a n'aquesta illa
mai em vull acomiadar.

Mira-los a n’es turistes
carretera amunt i avall
uns corren en bicicleta
i altres monten a cavall

un descontrol abominable,
per Magaluf i s'Arenal,
es col·lapse incontrolable
que mos invadeix cada any.

I quan sa mort vengui a cercar-me
Pot ser que em trobi tombat
engronsant-me amb s'oratge
que m'arriba de la mar.
Encara es prest per enterrar-me
però És que vull seguir cantant

...a sa terra que m'inspira
i a n'es dies que has contat
a sa dama que cavil·la
tradicions que anam filant.

I quan sa mart vengui a cercar-me
Pot ser que em trobi enredant...
Això sí que és bona excusa per fer tard

Ho tornaria a fer

Fa 5 anys de tot allò sé molt bé que era real
la tensió es podia palpar en aquell pis d'estudiants
vaig tenir la tentació et volia visitar
a l'estiu hem de fer el que no fem a l'hivern

I de sobte en el trajecte vaig sentir
que allò nostre havia passat sense permís

Però ho tornaria a fer
Però ho tornaria a fer
no me'n penedisc
no canviaria res

Però ho tornaria a fer
Però ho tornaria a fer
no me'n penedisc
no canviaria res

Era estrany no sé perquè no ens miravem com abans
als carrers era juliol i tu i jo ens haviem gelat

Sé que no serem nosaltres qui anirem
agafant-nos de la mà pels carrers

Però ho tornaria a fer
Però ho tornaria a fer
no me'n penedisc
no canviaria res

Però ho tornaria a fer
Però ho tornaria a fer
no me'n penedisc
no canviaria res

Tenia tantes ganes de veure't
Tenia tantes ganes de veure't

Però ho tornaria a fer
Però ho tornaria a fer
no me'n penedisc
no canviaria res

Però ho tornaria a fer
Però ho tornaria a fer
no me'n penedisc
no canviaria res

Tenia tantes ganes de veure't, tenia tantes ganes de veure't
Tenia tantes ganes de veure't

El futigiu

A tot arreu sóc nou vingut
i em paren cambra a les escales
o bé em malmeto la salut
dormint al ras i no tinc ales.
Sóc fugitiu de no sé on
i he perdut nord i vent i guia
de tant romandre fora món
amb mi mateix per companyia.
Ja no tinc res, només la veu
i un gest cansat de vell profeta,
municipals de tot arreu
saben la meva malifeta
i pels carrers i pels terrats
dones obscures repeteixen
la lletania dels pecats
que no he comès i em malfereixen
lladrucs de gossos a la nit
si dormo al ras o en una espluga.
Estic cansat de tant brogit;
Ja ni la pell no m'aixopluga
i un vent de sal em nafra tot.
Si visc encara és a remença
dels mots que he dit i en cada mot
la maltempsada recomença.
Captaré engrunes de neguit
perquè el que tinc encara em sobra.
Si algú us demana amb quin delit
m'ha arreplegat l'última prova,
digueu que he mort de fam i oblit
ran d'una porta que no s'obre.

La nostra festa

La gent ja vestida amb les millors gales
Tots surten de casa, camí cap al poble
La pell de gallina, al sentir les gralles
Els barrets es mouen i omplen la plaça

El cap de la vila ple de gom a gom
Els morterets sonen, és festa major
Surten els gegants acotats per la porta,
Que ja són les dues

L'olor de pólvora que m'excita,
es gralles la banda sonora
Els bastoners sota cama piquen,
Sitges de tu tot m'enamora

Oh gloriós Sant Bartomeu
que de Sitges n'ets patró,
els sitgetants ben fort criden
Visca la festa major

Cap a la platja, a veure els focs
La punta que de sobte crema,
una gran traca que ens deixa sords
i espera no acabar la festa

Desperto content, alegre, impacient
A l'albada més sitgetana
Tira cap a ofici que ja arribem tard
Farem tremolar junts la plaça

L'olor de pólvora que m'excita,
les gralles la banda sonora
Els bastoners sota cama piquen,
Sitges de tu tot m'enamora

Oh gloriós Sant Bartomeu
que de Sitges n'ets patró,
els sitgetants ben fort criden
Visca la festa major

Ballada final, és l'última encesa
ja sento els tambors
bategant per les venes

Foc a la bestia!
L'olor de pólvora que m'excita,
les gralles la banda sonora
Els bastoners sota cama piquen,
Sitges de tu tot m'enamora

Oh gloriós Sant Bartomeu
que de Sitges n'ets patró,
els sitgetants ben fort criden
Visca la festa major

El temporal

Per fi ja tornava a riure
intentava aprendre a viure
lliure com l'aigua del mar.

I sol mirava la lluna
assegut a sobre d'una duna
a la foscor del teu far.

De matinada
quan toquen retirada
segueixo la petjada
que ahir em vas deixar.

La meva barca
està massa cansada
quan un nus se m'afluixa
me'l tornes a apretar.

Tornes amb mi
com el garbí
a poc a poc
com onades al port.
Saps que em fas mal
ets com la sal
el timó s’escapa
perdo el mapa
i em quedo amarrat
per evitar el temporal.

Quan la llevantada apreta
no hi ha rima que a un poeta
li faci donar cap pas
sense tu passo les hores
les onades delatores
em diuen que tornaràs.

De matinada
quan toquen retirada
segueixo la petjada
que ahir em vas deixar.

La meva barca
està massa cansada
quan un nus se m'afluixa
me'l tornes a apretar.

Tornes amb mi
com el garbí
a poc a poc
com onades al port.
Saps que em fas mal
ets com la sal
el timó s'escapa
perdo el mapa
i em quedo amarrat
per evitar el temporal. I ja saps que plou sobre mullat
i ja saps que els gats del meu terrat
són com panteres
que avui ho tinc tot controlat
potser demà se m'anirà
al fons del mar.

Tornes amb mi
com el garbí
a poc a poc
com onades al port.
Saps que em fas mal
ets com la sal
el timó s'escapa
perdo el mapa
i em quedo amarrat
per evitar el temporal.

L'estació de França

A l'estació de França
hi ha de tot
hi ha de gent amable i maca
i la que no.

Els bojos i la pasma
i els rodamóns,
les nenes alemanyes
i els treballadors.

Junts formen la maranya
que omple la nit de parles estranyes,
junts formen la maranya,
xivarri a crits
omplint la nit.

I a dins el bar
el llum es fon
entre el ventilador.

I el carrer és ple
de llums de colors
que m'envolten,
i tot darrera
tirat a la vorera
estic ben tou.

I tot darrera
tirat a la vorera
em trobo sol...
... estic ben mort.

Rodamón

Iep, com estàs? Caminant pel món
buscant llocs per poder descobrir
he passat per pobles i ciutats
entre cultures m'he fet gran

Rodant rodant he vist racons
sentit textures de molts colors
rodant rodant m'he enamorat
d'una rossa d'ulls clars

ara es el moment de parar a descansar
no gaire temps em podré quedar
aprofitarem per somiar desperts
en un viatge només tu i jo

Rodant rodant hem vist racons
sentit textures de molts colors
rodant rodant no hem parat
per això ens diuen rodamóns

agafaré la motxilla altre cop
vull volar a un lloc remot
però aquest cop no vaig tot sol
tu vens amb mi, rodarem plegats!!

Rodant rodant hem vist racons
sentit textures de molts colors
rodant rodant no hem parat
per això ens diuen rodamóns

Lluna

Totes naixem amb armadura,
totes naixem amb ulls tancats.
Vespres, nits, cercant respostes,
converses amb significat.

Boca ampla i mirada intensa,
regust amarg i rebuscat.
Ai, princesa maleïda,
de les nits en fas combat!

En veure l'altra cara de la Lluna el batec del meu cor
resta impacient, a la matinada, que torni a sortir el Sol.
I d'un nou dia, una nova vida neix al nostre interior.
Gràcies per la teva companyia, el teu son mai no mor.

Doncs, a voltes, em pregunto
el perquè de la maldat,
el perquè de la utopia
i el perquè de la veritat.

Si la veritat fos utopia.
Si la veritat no fos maldat.
Si la veritat fos d'or i plata.
Si la veritat fos veritat.

Tu que ens amagues tantes històries, nua allà a l'horitzó,
ens mostres la cara lluminosa i darrere la foscor.
Tot i així ens vens a veure en somnis i ens obres un món nou.
Un xiuxiueig diu a cau d'orella «Viure no ha de fer por».

La lluita és viva, és meva, he guanyat el combat!
La sal ja no cou a les ferides perquè han cicatritzat.
Ja no cou a les ferides perquè han cicatritzat.
La lluita és viva, és nostra, hem guanyat el combat!

Lluna roja

Sense dormir, corrent sense alè
respiro el record amb regust de sal, a l'altra riba del mar
cants de sirenes omplen els carrers
la por reforma l'ordre a la ciutat

Com una brisa, la tempesta ha arribat,
un torrent de gent que va creixent, la fera que ensenya les dents
de est a oest es van aixecant
ciutats invisibles i barris rebels

Sota els meus peus, la lluita no s'acaba
carrers en flames, crema la ciutat
Sobre el meu cap la lluna ben roja
com els teus ulls al darrer comiat

Sota la runa, les vies han tapat
una rosa encesa ha esclatat, en cent carrerons la ciutat
la maquinària omple el cel de fum
el roig que em fa sentir-te al meu costat

Sota els meus peus, la lluita no s'acaba
carrers en flames, crema la ciutat
Sobre el meu cap la lluna ben roja
com els teus ulls al darrer comiat

Al final tot anirà bé

I creus que és tan senzill, que pots amb tot
quan de sobte les tempestes
cauen i et mullen de cop.

I tu pensant que tot està vençut
ho vas provant un cop i un altre,
donant cops de cap contra el mateix mur.

I lluny, a l'horitzó,
de cop cap el teló,
i un crit mig ofegat
m'atravessa el cor com una daga.

Només vull sentir-te dir:

Que al final tot anirà bé,
quan de cop la sort s'apagui
si estem junts serà més fàcil.

Al final tot anirà bé,
que aviat tot el que cou,
s'ho endurà el temps

I si demà ens trobem un nou camí,
però la sortida és tan borrosa
i la por ens va fent cada cop més petits.

Tu no et rendeixis que el més important
és aprendre de les derrotes
que guanyar és seguir lluitant.

I lluny, a l'horitzó,
de cop cap el teló,
i un crit mig ofegat
m'atravessa el cor com una daga.

Només vull sentir-te dir:

Que al final tot anirà bé,
quan de cop la sort s'apagui
si estem junts serà més fàcil.

Al final tot anirà bé,
que aviat tot el que cou
s'ho endurà el temps

Birres

Si el que vols és diversió
una mica d'imaginació
tu posa'ns unes birres
que el demés ja ho faré jo.

La birra em fa vibrar
em fa riure i cantar
si hi ha suc de civada
no puc parar de ballar.

Birres i més birres,
birres i més birres,
birres i més birres
el meu poble viu d'això.

Birres i més birres,
birres i més birres,
birres i més birres
el meu poble vol això.

Si segueix el bar obert,
no s'aturarà el concert
la birra és addictiva,
i a sobre et manté despert.

La birra és un tresor,
del mateix color que l'or,
m'engresca i m'atabala,
perquè em té robat el cor.

Fent amics

M'hi acostumo igual que quan no hi ha altra opció que acostumar-se
Lleida és petita i el més habitual serà trobar-se
Varis intents d'esquivar-se
No hi ha gaire bars on deixar-se caure.
Em puc estar entre l'espasa i la paret el temps que calgui
El lloc estret que hi queda és suficient per cabre-hi
Deixo d'estar confortable
Quan arriba el so d'aquell accent que gasta.
No se m'acut què contestar-li
És massa tard per concentrar-se
Més bé s'expliquen les mirades
Sense compliments.
El panorama és trist i són tristes les seves paraules
El seu parlar em fa pensar en les poques ganes d'escoltar-les
Hagués hagut d'amagar-me
És l'única manera de salvar-me'n.
No se m'acut que contestar-li
És massa tard per concentrar-se
Més bé s'expliquen les mirades
Sense compliments.

El flubiol del meu pare

El flubiol del meu pare
fa ballar la mare al llit.
Li'n toca una sardana
que en dura tota la nit.
zig, zig, zig... zig, zig, zig...

Comencem d'anar a ballar
i amb molta alegria al cor
ballarem una sardana
obligada de tenor.

El meu pare i la meu mare
diu que n'estan molt contents
del flubiol que els hi toca
la sardana i a tot temps.
Tut, tut, tut...

El senyal

Com s'explica aquest fum blanc
d'una foguera al camp
com s'hi arriba a aquest indret
cal seguir el camí fins dalt
qui s'amaga al cau
no reposa en pau
qui s'amaga al cau
no descansa en pau
he vist gent al sortir el sol
mengen fulles i se'n van
han passat pel meu davant
un s'atura
- em dic Joan.-
qui m'ho hauria dit
m'ets molt familiar
qui ens ho hauria dit
veig que ja te'n vas
d'un forat en surt un pal
ell l'agafa i fa el senyal
han fugit del meu davant
m'he girat en ni un badall
no els busquis pas
no els trobaràs
no els has d'esperar
ells sabran on vas