Els dotze lladres

Una cançoneta nova
i una cançoneta nova;
i una cançoneta nova
bé la'n sentireu cantar.

Treta n'és de dotze lladres,
treta n'és de dotze lladres;
treta n'és de dotze lladres
que varen anar a robar.

Ja en venten tres trucs la porta,
ja en venten tres trucs la porta;
ja en venten tres trucs la porta,
la mestressa diu “Qui hi ha?”.

Soms a dotze amics de l'amo,
soms a dotze amics de l'amo;
soms a dotze amics de l'amo,
que hi volem enraonar.

L'amo és anat un xic fora,
l'amo és anat un xic fora;
l'amo és anat un xic fora
i més tard ja tornarà.

Ja en venten tres trucs la porta,
ja en venten tres trucs la porta;
ja en venten tres trucs la porta
ja la varen desbotar.

Ja me'n troben en a l'amo,
ja me'n troben en a l'amo;
ja me'n troben en a l'amo
i allà dalt en un replà.

La primera punyalada,
la primera punyalada;
la primera punyalada
ja l'en varen travessar.

La segona punyalada,
la segona punyalada;
la segona punyalada
ja l'acaben de matar.

La mestressa i la criada,
la mestressa i la criada;
la mestressa i la criada,
ja se'n posen a cridar.

Criden “Via fora, lladres!”,
criden “Via fora, lladres!”
criden “Via fora lladres,
que ens acaben de matar!”

S'escaigué passar una ronda,
s'escaigué passar una ronda;
s'escaigué passar una ronda
per allà baix a l'Empordà.

De dotze lladres que n'eren,
de dotze lladres que n'eren;
de dotze lladres que n'eren
en tots els varen agafar.

Ocells a mitjanit

Escric amb tu el meu futur
-que ho hem tornat a fer-,
tu escrius amb mi i ho veus així
-que no n'hi ha prou i en volem més-.

Comptem el temps i es fa de nit
-que ho hem volgut així-,
però estem aquí sense fugir
-que no n'hi ha prou i en volem més-.

Prou que ja hem dormit,
que tot allò que ens hem dit
ens ha portat a fer un crit.
Hem despertat ocells a mitjanit.

Com llumins molt lluny d'aquí
que cremen sense entendre el perquè de tot, de tu i de mi.
Han escoltat les nostres veus,
sords i muts hauran caigut per sempre
en l'oblit, retrobats més enllà del que hem viscut,
del que hem pogut pensar.
Hem après a no preguntar.
Digue'm tu com es fa això d'estimar.

Prou que ja hem dormit,
que tot allò que ens hem dit
ens ha portat a fer un crit.
Hem despertat ocells a mitjanit.

Però deixa'm dir que mai t'he volgut ferir,
ens en fem càrrec que no ho hem volgut així, no.
Però deixa'm dir que mai t'he volgut ferir.

Ens hem cremat però ja queda en el passat,
que tu i jo ens hem estimat.

Prou que ja hem dormit,
que tot allò que ens hem dit
ens ha portat a fer un crit.
Hem despertat ocells a mitjanit.

Sentiments

On ses coses no acaben i van més enllà
Deixant una estela de sincera amistat
Mai falten paraules per dir veritats
Que fan que somriguin ses més grans realitats
Ses que banyen ses costes on neden amics
Tan grans com muntanyes altes com l'infinit

Promeses complexes com complexes som
Per por a no trobar sa llum que ens pugui guiar
Al passatge que du a ses calderes des temps
Allà on es fonen els sentiments

On morir és impossible perquè ningú ho vol
I es nega s'entrada a sa tristesa des dol
I es pinten finestres i s'obren de cop
Deixant descoberts espais coberts per colors

Són colors com olors, olors ancestrals
Ballant amb s'arena ens acaricien ses mans
On hi juga es temps que és tot el que tens
Guardat dins un pot on ningú el pot deixar al vent
Que bufa refredant ses calderes des temps
Allà on es fonen els sentiments

Crema es silencis de doble sentit
I escampa sa cendra del que has decidit
No faixis foc del que voldries dir
O sentiràs veus mentint sobre aquest lloc
On morir és impossible perquè ningú ho vol
I es nega s'entrada a sa tristesa i es dol
I es pinten finestres i s'obren de cop
Deixant descoberts espais coberts per colors
Són colors com olors olors ancestrals
Ballant amb s'arena ens acaricien ses mans
On hi juga el temps que és tot el que tens
Guardat dins un pot on ningú el pot deixar al vent
Que bufa refredant ses calderes des temps
Allà on t'estimen quan no hi ets

Somnie

Somnie que dispare missatges en espiral
De dalt a baix i en horitzontal
Somnie que desperte consciències per despertar
per sortir de l'obscuritat.

Somos guerreros soñadores
El micro afilado como mil puñales
Vamos tejiendo redes de colores
Tejiendo resistencias en todas la mentes
Répondre ne pas être, moi je pose la question,
ne pas répondre pas être moi c'est ma réflexion,
sachant qu'un certain Mc Caïn remuait les nations,
ceci est mon combat, ceci est ma mission.
C'est un big big big problème, et nous pensons tous de même,
c'est une big big big solution assez de discussion moi je passe a l'action.

Somnie que dispare missatges en espiral
De dalt a baix i en horitzontal
Somnie que desperte consciències per despertar
per sortir de l'obscuritat.

Dreaming that I'm shooting words
Up and down, dancing on the floor
Bing combination, revolution horizon
From Valencia all around to the world
Teixim resistències en les ments de tots i totes
No deixarem que ens torneu a enganyar
Som la gent senzilla, la gent de cada dia
Disposats a tirar endavant
Creant noves xarxes de colors i d'alegria
A la barricada ens tornarem a trobar
Estem els que estem i sumem els que podem
La rendició no entra dins dels nostres plans

Somnie que dispare missatges en espiral
De dalt a baix i en horitzontal
Somnie que desperte consciències per despertar
per sortir de l'obscuritat.

Dreaming that I'm shooting words
Up and down, dancing on the floor
Bing combination, revolution horizon
From Valencia all around to the world
Sense perdre la realitat
Sempre estem disposats a escoltar
Però no penses que ens podràs enganyar
A la barricada ens tornarem a trobar

Somnie que dispare missatges en espiral
De dalt a baix i en horitzontal
Somnie que desperte consciències per despertar
per sortir de l'obscuritat.

Ploren les paraules quan el camp no està sembrat
És el nostre mal, mimetisme no identitat
Tatuar-se l'odi quan no hi ha més que rancor
És una remor, la incultura ara provoca temor.

Mil bilions en estrelletes

Mil bilions en estrelletes
llums d'avions a pas fugaç
guspiraven ses casetes
a dedins els olivars

Sospirava cansadeta
perquè havia estat plorant
estenia camisetes
i tenia els ulls inflats.

Mil bilions en estrelletes
llums d'avions a pas fugaç
s'aixugava llagrimetes
perquè havia estat pensant.

El boulevard dels xiprers

Conscient d'estar obrint sarna
Desdenys amb l'IVA inclòs
Perdo l'enginy, comptant cabòries
Mentre els budells remuguen de fred
Ara o mai, no puc perdre el tren
El temps sem cau al cim, el cap em bull
Conscient que un és fillol d'hospicis
De manicomis i d'hospitals
Sense delit m'he vist a part
Contra un mur glaçat
Enterbolit per tots costats
Omplint els vèrtexs, claudicant enters
Com híbrids fornicant les pells
Qui sap si algú t'haurà vist malalt d'ençà
Que treus esputs humits amb sang
Humits amb fongs i fetge
Entre vitrines clos.
Lliscant pels vicis, fent un cop dull
Lliscant per criptes foll
Somicant, somicant...
contra una allau de flors
No pots cridar doncs et sents ben flac avui
Ja no ets un llosc xiprer de pas
Ets un gandul en penombres
Amb un epitafi, un epitafi, un epitafi, un epitafi en blanc
no tinguis fills, no tinguis fills en va

Mare foca

Arribo fins al cim i m'agenollo a terra
després de dies i de cels i grans tempestes.
Les pedres fins i tot avui em semblen guapes,
l'herbeta seca em mira i diu: "fas bona cara".

Potser sóc jo, o potser aquesta neu blanca,
però avui la solitud em sembla molt més maca.
I junts anem caminant, avui som animals,
que fàcil és la vida quan la veus des d'aquí dalt.

Avui cap mare foca em dirà on he d'anar.
Avui cap mare foca em dirà a on mirar.

Camino de costat mirant cap a l'albada
i m'ensopego amb algun dubte, i caic de cara.
Als que s'en riuen els estimo, són tan fràgils...
Ningú no els ha ensenyat que tot pot ser molt fàcil.

Potser sóc jo, o potser aquesta neu blanca,
però d'un sol salt m'enlairo unes mil polzades.
No paren de cridar quan no poden guanyar,
els que diuen "impossible" no saben volar.

Avui cap mare foca em dirà on he d'anar.
Avui cap mare foca em dirà a on mirar.
Avui cap mare foca em dirà on he d'anar.
Avui cap mare foca em dirà a on mirar.

Quan m'hi acostumo crec que ja ho tinc a tocar.
Tinc quatre dies i mil nits per recordar
tots aquells dies on encara us feia cas, però
tinc la mania de mirar cap endavant.

No sé si sóc jo, o serà aquesta neu blanca,
però d'un sol salt m'enlairo unes mil polzades.
No paren de cridar quan no poden guanyar,
els que diuen "impossible" no saben volar.

Avui cap mare foca em dirà on he d'anar.
Avui cap mare foca em dirà a on mirar.
Avui cap mare foca em dirà on he d'anar.
Avui cap mare foca em dirà a on mirar.

Perestroika

Les notícies
diuen que ha arribat
de molt lluny aquest matí
el setembre sense pietat.

Cau la pluja que mullarà
les paraules que t'escric
i fondrà la neu del teu país.
Mentre jo t'escric cartes d'amor.
Avui t'escriuré cartes d'amor.

Mentrestant en la distància
hi ha qui vol canviar-ho tot
diuen que en la Rússia blanca
ens preparen un nou món.

Jo omplo pàgines en blanc, en blanc
pàgines en blanc amb el teu nom.

Potser un dia la teva veu
arribi de l'infinit
i sigui el vent del meu país
mentre jo t'escric cartes d'amor,
avui t'escriuré cartes d'amor.

Mentrestant en la distància
hi ha qui vol canviar-ho tot
diuen que en la Rússia blanca
ens preparen un nou món.

Jo omplo pàgines en blanc, en blanc
pàgines en blanc amb el teu nom.

Dual

Podria estar amagat,
o ben visible,
o ser superficial,
o dins s'abisme.

Perdut as laberint
o fora, molt lluny d'ell.
Puc ser un cuc dolent,
puc ser un blanc ocell.

Som així i no t'ho creus,
som es dos i es dos som teus,
es que hi ha i es que no veus.
Som dual de cap a peus.

Voldria estar amagat
i ben visible,
i ser superficial,
i dins s'abisme.

Perdut as laberint
i fora a camp obert,
vull ser un cuc dolent,
vull ser un blanc ocell.

Som dual, a on estic.
Som dual, puc ser un amic.
Me l'estim com un germà,
som dual, el duc a dins.

Cant de Batre

Una xica m'ho ha dit, una xica m'ho ha dit
que li pose la mà al ventre.
Al punt de la mitjanit, al punt de la mitjanit
quan estiga de bon temple.

Una xica m'ho ha dit, una xica m'ho ha dit
que li pose la mà al ventre,
quan estiga de bon temple.

La xica que no s'ho torca, la xica que no s'ho torca
i ella corre un gran perill.
I és que se li faça costra, i és que se li faça costra
i se li tape el clevill.

La xica que no s'ho torca, la xica que no s'ho torca
i ella corre un gran perill,
i se li tape el clevill.

L'assot i la ferradura,
la ferradura i l'assot
fan la palla més menuda
i porten lo rossí al trot.

Jo no cante per la veu, jo no cante per la veu
ni tampoc per la seguida.
Cante per un amic meu, cante per un amic meu
que per mi donaria la vida.

Jo no cante per la veu, jo no cante per la veu
ni tampoc per la seguida,
cante per un amic meu que per mi donaria la vida.

L'assot i la ferradura,
la ferradura i l'assot
fan la palla més menuda
i porten el rossí al trot.

Cançons d'ofrena

Era difícil suportar la pressió, les xarxes i el nou home
projectant un superjò,
autocrítica ferotge, fins que caiga sang al full
no té cabuda l'orgull en este viatge
Deconstrucció, algunes coses fan por, abandonar-se al modus vivendi
de l'opressor, cedir, perdre les forces, sentir-se un traïdor
sumir-se en la concòrdia, oblidar-se del dolor
d'un grapat de llocs possibles ell va caure en el millor, sa casa
blau mar, blau cel, i vida grisa
tan fràgil la cuirassa que tapa a l'home nu
i el vent remou la brasa, i el foc desfà l'iglú
baixen costera avall els fills de la agonia,
les males companyies del futur...
creuen el descampat i es tomben a la via
sabent que on sobra realitat no hi cap el glamour

Cançons d'ofrena, maten el nervis i la pena
com si no vaig a desfer el nuc
visc en el misteri del poema
tot el que vam fer va ser per tu.

Tots sentim la pena
Qui no mossega, te berena.
Sempre són diners, per això me n'ix la fera.
Treballar per estudiar
I fer allò que sempre he somiat
ha sigut una condemna.
Tots volem ser amics,
agafar informació, travessar, manipular…
Ací comença la traïció.
A la leona le quité yo la melena
Les llàgrimes que tira, ja no causen sensació.
Quedant-me afònica,
Jo vull un món millor
Aprendre de quan caus
La solució és l'acceptació
Bones persones regalant-vos el seu temps,
done les gràcies i molt d'amor a totes elles
Que lluiten, que criden, que tenen poder
Que saps que ningú perd el dret d'aprendre
Si no som per tots, qui em va a defendre
Si no és per tu qui em va a entendre

Sucre

Sucre, t'ha tornat la vida més dolça,
Un plaer convertit en pols, que
Quan t'enganxa no et deixa anar-na-na-na-na-na-na-na
Sucre, aquell gust que tot ho involucra
Treure'l de la dieta ja no puc, crec
Que avui el començo a rebaixar-xa-xa-xa-xa-xa-xa-xa

Uns hàbits adquirits, des de que som petits
Comencem el tema del sucre quan deixem els pits
Segurament, n'hi ha un tant per cent, en la primera papilla,
Però ja es torna una addicció en l'entrepà de nocilla,

El iogurt se'm queda curt si no l'agafo ensucrat
O hi poso tres cullerades, sucre de canya o refinat.
Em dóna tanta energia, em fa sentir tan viu,
S'està acabant el dia, i segueixo hiperactiu

Unes veus em parlen, el metge em diu: et perjudica,
A la botiga un chupa-chup em diu: no em vols llepar una mica?
Venga guapo no lo escuches, cómete todas las chuches!,
I és tan dolça aquesta pols, sembla que abracis uns peluches, i és pel...

Sucre, t'ha tornat la vida més dolça,
Un plaer convertit en pols, que
Quan t'enganxa no et deixa anar-na-na-na-na-na-na-na
Sucre, aquell gust que tot ho involucra
Treure'l de la dieta ja no puc, crec
Que avui el començo a rebaixar-xa-xa-xa-xa-xa-xa-xa

Com volen ara a corre-cuita, iniciar aquesta lluita,
Quan fins i tot està present quan bec un suc de fruita!
Diuen que el sucre mata, més tòxic que el paper de plata
Amb que embolico el bocata, el de pa amb xocolata.

I els papes quan van a esmorzar i d'això sí que en dono fe,
Mengen un donut, un croissant i saps què hi posen al cafè?
Un sobre, dos sobres, dentista, quan cobres?
Quan serà un bon moment per anar canviant les maniobres?

I encara una altra queixa, segur que el sucre m'engreixa,
I la salut, si em torno obès, ja no serà la mateixa,
No vull la diabetis, quan la insulina em petis,
Llavors serem més enemics que el Sevilla i el Betis.

Sucre, t'ha tornat la vida més dolça,
Un plaer convertit en pols, que
Quan t'enganxa no et deixa anar-na-na-na-na-na-na-na
Sucre, aquell gust que tot ho involucra
Treure'l de la dieta ja no puc, crec
Que avui el començo a rebaixar-xa-xa-xa-xa-xa-xa-xa

Abans d'anar a dormir, un got de llet ben tèbia
El canvi ja és aquí, ara m'hi poso estèvia
Però més interessant, que un nou edulcorant,
És apreciar l'autèntic gust d'allò que estic menjant.
Glucosa, sacarosa, relació ben gustosa,
Però la salut em diu que està posant-se un pèl gelosa
Això no és un adéu, és un hasta luego Lucas!
Serem feliços com la Celia Cruz dient asúcar!

Sucre, t'ha tornat la vida més dolça,
Un plaer convertit en pols, que
Quan t'enganxa no et deixa anar-na-na-na-na-na-na-na
Sucre, aquell gust que tot ho involucra
Treure'l de la dieta ja no puc, crec
Que avui el començo a rebaixar-xa-xa-xa-xa-xa-xa-xa

L'amor d'abans

Diuen que l'amor d'abans
era una altra cosa,
potser si germans
que la gent d'abans
era una altra cosa.

Els homes tots eren
d'allò més galants,
i gastaven guants
de color de rosa.

Les dones portaven
vestits amb volants
i tants entrebancs,
que et feien nosa.

Diuen que l'amor d'abans
era una altra cosa,
potser si germans
que la gent d'abans
era una altra cosa.

Gardènies pansides,
candeles als sants,
anell de brillants
i fidel esposa.

Com que el seu marit
sol ser un gamarús,
ella, amb molt de gust,
les banyes li posa.

Diuen que l'amor d'abans
era una altra cosa,
potser si germans
que la gent d'abans
era una altra cosa.

L'eufòria

Fa molt de temps nadem a contracorrent.
Hem perdut moltes escames i l'argument
mai ha tingut massa pes.
Tots els monstres tenen cames per eixir corrent.
Si els enfrontem i la jugada ix com volem,
com un sant Jordi modern.
No tinc secrets,
l'únic que se és que vull que brame l'esquelet,
dels impassibles.

Sent com sona.

El temps no torna, batega l'eufòria. I creixem.

Ara que se que es van salvar els valents.
Tots els dracs no tenen ales. Els teus ulls verds
son l'escut mes resistent. Veus.
La dolçor que irradies no és un truc però és potent.
Supera els límits d'atracció del meu govern.
Un encanteri discret.
No tinc secrets,
l'únic que se és que vull que brame l'esquelet
dels impassibles.

Sent com sona. Ara sent com sona.

El temps no torna, batega l'eufòria.
Deixem que ens moga, batega l'eufòria.
El món tremola, batega l'eufòria i creixem.

Vine

Vine i deixa enrere allò que som,
que no t'atrapin els mals sons,
de no saber on ets.

Vine i deixa enrere aquesta por,
que no t'abraci la foscor,
de no saber d'on vens.

I agafat fort, crida si vols,
i estira el fil d'un nou camí lluny d'aquí.

Vine ara que sobren les raons,
per allunyar-nos d'aquest món,
que ja no té cap sentit.

I agafat fort, ja queda poc,
i estira el fil d'un nou destí.
I agafat fort, crida si vols,
i estira el fil d'un nou camí lluny d'aquí.

I crida fort, no tinguis por.
I estira el fil d'un nou destí lluny d'aquí.
Vine i deixa enrere allò que som,
ara que abraces un món nou, ara que ens tenim aquí.

Com ells

Sa gitana ha llegit ses mans i m'ha dit
Que m'espera un futur ple d'amargura i punyals
Em fa por que es meu destí estigui escrit
Que no pugui canviar ses senyals
Passen es dies i me sent tan covard
Tenc tanta por, que voldria deixar per unes hores de ser jo

I ser com ells, aquells que saben ser valents
No ho tenen tot, i els hi és igual, perquè ja han trobat
El que jo ja fa estona que estic cercant

S'avi meu m'ha visitat i entre somnis m'ha dit
Que no em va conèixer però m'estima igual
Que no em preocupi pel que hi ha dalt
Que només ho faixi de no estar malalt
Que ja tindré prou temps per fugir d'aquí
S'avi tenc por, només voldria deixar per unes hores de ser jo

I ser com ells, aquells que saben ser valents
No ho tenen tot, i els hi és igual, perquè ja han trobat
El que jo ja fa estona que estic cercant

I ser com un, perfecte àngel lluminós
Que és massa immens per ser ignorat
I que ja ha trobat, el que jo ja fa estona que estic cercant.

T'estava esperant

Miro com balles i el temps es ralentitza
sento com cantes la veu que m'hipnotitza
miro el teu cos, miro com va girant

Ets una veu tornant-se melodia
canto al batec dels nostres millors dies
sóc tan a prop de tot el que he desitjat

busquem tan lluny el que amaguem, el més profund
però avui he vist la sort que tinc amb tu

La vida és molt més gran
si la visc al teu costat
no hi ha res que em faci mal
és molt més gran
a tu, amor, t'estava esperant

Faig una passa que em llença a l'aventura
caic sense pressa guardant cada mirada
abaixo l'escut, i fugen les meves pors

En l'univers de neurones enllaçades
arriba el petó de la pólvora i la flama
i esclata dins meu, omplint el meu cap de flors

Buscant l'excel·lència perdré la veritat,
em cal parar per respirar
la senzillesa és pels cors més grans
em cal parar i sentir que...

Ball pagès

Pes febrer, quan canvia
flor per fulla s'ametller,
i es Pla Roig, amb nova brulla,
de roig torna verd.

Se'n va a ballar es jovent,
alegre de cel i vent.
Es tambor ja fan sonar,
sa flauta ja se sent.

A ballar, entre es vent, sota el cel.
A ballares fadrins de Sant Miquel!

Com una era hi ha davall,
i allí, a la tarda, és es ball.
A ballar, mentre es sol
brilla al cel. La nit no espera!

I modesta, s'al·lota avança,
volta el jove aquesta dansa
de tots es bots que sap fer.
No ballar no pot ser.

A ballar, entre es vent, sota el cel,
A ballares fadrins de Sant Miquel!

Mitjons sense plegar

Si pogués canviar-te cada cop que sembles una altra
no és per tu
i si m'obres les ferides que em couen de nit i dia
no és per tu
cada cop que entro a casa sembla que em trobi a una estranya
no és per tu
i si t'odio per trencar-me els plans que vaig fer ara fa quinze anys
no és per tu

el temps que va passant fa que el camí cap al teu cor sigui més llarg
i el pis s'ens fa petit per poder amagar els secrets que portem dins

espera'm un cop més potser demà tindrem sort
espera'm un cop més que trobarem el nostre lloc
que junts vam somiar i on només hi érem tu i jo

i si arribo tard a casa entro amb por i sense gana
com un nen
i si et recordo al teu pare no vull que em facis més de mare
no és per tu

el temps que va passant fa que el camí cap al teu cor sigui més llarg
i quan ens discutim ho fem en funció de tot allò que ja hem patit

espera'm un cop més potser demà tindrem més sort
espera'm un cop més que trobarem el nostre lloc
en el fons tu has arribat allà on mai ningú no ha gosat
en el fons tu has arribat allà on mai ningú no ha gosat

si estem junts
si estem junts
podrem deixar els mitjons sense plegar

Aham Sigah

Vam treure els somnis del calaix,
espolsant els desenganys,
junts, viatjant de poble en poble,
amb el ritme a cada pas.

Segur que el demà ens vindrà de nou,
que l'ahir encara ens cou.
Som els esculls que vam tornar,
d'un incendi sota el mar.

Porte'm l'alegria, portem la calor..
Porte'm la foguera que crema la por
Porte'm l'alegria, portem la calor.
Porte'm la foguera que encén la passió.

Només, volem ser un huracà
(que mou muntanyes, que ve i que va)
que arrossegui la buidor
Caçant la sort en un instant,
capgirant el nostre món.

Vull que em sentis ben endins, que no m'escoltis,
que em diguis que torni a començar, que mai et cansis.
Del foc d'aquesta nit neixen noves esperances,
vull escapar-me amb tu sigui la meva dansa i au!
Vull fer l'amor perduts en una platja,
despertar-me entre la lluna i els teus ulls a la matinada,
vull invocar tots els ancestres, cridar més fort,
prendre foc, cremar totes les places!

Porte'm l'alegria, portem la calor.
Porte'm la foguera que crema la por
Porte'm l'alegria, portem la calor
Porte'm la foguera que encén la passió

Per l'aliment del bon vi

Per l'aliment del bon vi,
s'ha venut les espardenyes.
Per l'aliment del bon vi,
s'ha venut les espardenyes.
Ha quedat despardenyat,
si no m'han enganyat...

Les noies de Molló
totes són taral·les.
N'aimen el vi bo,
l'aigua no gaire.
Que n'aimen el vi bo
i l'aigua no.

Per l'aliment del bon vi,
si s'ha venut els mitjons.
Per l'aliment del bon vi,
si s'ha venut els mitjons.
I ha quedat desmitjonat,
despardenyat,
si no m'han enganyat...

Les noies de Molló
totes són taral·les.
N'aimen el vi bo,
l'aigua no gaire.
Que n'aimen el vi bo
i l'aigua no.

Per l'aliment del bon vi,
si se n'ha venut les calces.
Per l'aliment del bon vi,
si se n'ha venut les calces.
Ha quedat desencalçat,
desmitjonat, despardenyat,
si no m'han enganyat...

Les noies de Molló
totes són taral·les.
N'aimen el vi bo,
l'aigua no gaire.
Que n'aimen el vi bo
i l'aigua no.

Per l'aliment del bon vi,
si se n'ha venut la casa.
Per l'aliment del bon vi,
si se n'ha venut la casa.
Ha quedat desafincat,
desencalçat, desmitjonat,
despardenyat,
si no m'han enganyat.

Les noies de Molló
totes són taral·les.
N'aimen el vi bo,
l'aigua no gaire.
Que n'aimen el vi bo
i l'aigua no.

Per l'aliment del bon vi,
si se n'ha venut la dona.
Per l'aliment del bon vi,
si se n'ha venut la dona.
Però la dona no ha volgut,
quan ha pogut l'ha abandonat,
si no m'han enganyat.

Les noies de Molló
totes són taral·les.
N'aimen el vi bo,
l'aigua no gaire.
Que n'aimen el vi bo
i l'aigua no.

Atrevir-te

Mires
entre els barrots bruts
de la cel·la quotidiana
un tros de cel fosc
i alguna estrela llunyana
per no sentir-te sola
dibuixes a les palpentes
un pla de fuga com
una escletxa a les tenebres

La vida et colpeja
però encara et mantens dreta
com una boxejadora
acorralada pel sistema
i ara, et rendiràs?
O seguiràs donant-los guerra?
T'ho preguntes a les fosques
quan no pots calmar la fera

Atrevir-te
a fer teua la nit
que et van prendre
seguint la fúria
que et galopa per les venes
triar el camí
ser qui vols ser
aprendre a cuidar-te
atrevir-te és començar a alliberar-te

Atrevir-te
a deixar enrere el món que t'ofega
sentint-te viva
com un llamp en la tempesta
donar-ho tot
assumir el risc
tornar a estimar-te
atrevir-te és començar a alliberar-te

Penses
Ens movem per les pors?
o per les esperances?
Li dones voltes
estirada entre les ombres
de cara al sostre
esperant que arribe el monstre
O tu o el narrador?
Qui escriurà el final del conte?

Les teues proeses
no ompliran llibres d'Història
ni ho esperes ni t'importa
vols la vida i no la glòria
sublevar-te contra
el neguit que t'empresona
passar de la resistència
a ser una més de la revolta

Conec un lloc

Conec un lloc
a prop d'aquí
que el descriuen com un paradís.

Té verd i blau,
té mar i prat
i paret seca que explica el seu passat.

Tot és diferent,
respira vida.
Veles i vaixells
van fent el dia.

Tot és diferent,
respira vida.
I quan bufa el vent
encara brilla més.

Conec un lloc
que és ben a prop,
on les guitarres sonen a cada racó.

Entre rialles
i cançons
i cavalls negres fets d'arrels i tradicions.

Tot és diferent,
respira vida.
Veles i vaixells
van fent el dia.

Tot és diferent,
respira vida.
I quan bufa el vent
encara brilla més.

Ja sento la nostàlgia
i es veu que és ben normal.
Quan has sentit la màgia,
no vols deixar-la anar.

Tot és diferent,
respira vida.
Veles i vaixells
van fent el dia

Tot és diferent,
respira vida.
I quan bufa el vent
encara brilla més.

V

Entre les cames tinc un tresor
mant roig d'amor i guerra

Els nostres conys, les nostres cases,
carícies, queixes, desitjos i frases,
Epicentre latent, el tenim oblidat,
la figa protagonista la posem en un altar.

V de Vagina
V de Victoria
V de Venganza teñida de sangre roja.
Atentas, las vulvas toman el control
los labios vaginales requieren atención.

La volen neta, la volen depilada,
La volen jove i poquet visitada
La volen perfecteta, la volen ocupar,
La volen, la volen, la volen maltractar

Entre les cames tinc un tresor
Riu de vida humida, impera la foscor
mant roig d'amor i guerra
selva salvatge poblada i tendra

My pussy my rules, mi coño mis normas
el monte de venus a gritos te informa
que quiere mambo, reclamo mis manos
amiga, las mujeres, nos masturbamos.

Gemega, gemega, respira i al·lena,
mira con es mulla, mira com es desenfrena
els dits en la cova fent espeleologia,
són ben rebuts com fidels en romeria.

Coños de mil formas, coños de mil texturas
todos son salvajes si desatan mi locura,
mis labios vaginales han salido a pasear
no los tengo guardaditos, no me voy avergonzar.

Quedem-nos en conill, rendim-nos honors,
mengem figues les quatre estacions
arribem al clímax, es sent l'emoció
es mulla la zona de la inundació.

Entre les cames tinc un tresor
Riu de vida humida, impera la foscor
Mant roig d'amor i guerra
Selva salvatge poblada i tendra
Entre les cames tinc un tresor
mant roig d'amor i guerra

La volen neta, la volen depilada,
La volen jove i poquet visitada
La volen perfecteta, la volen ocupar,
La volen, la volen, la volen maltractar.

Entre les cames tinc un tresor
Riu de vida humida, impera la foscor
Mant roig d'amor i guerra
Selva salvatge poblada i tendra

La frontera

Vull moure'm lliurement per tots els continents,
allà on em porti el vent, sense aturar-me.
Deixant enrere els murs que atrapen cos i ment,
amb esperit invencible i combatent. Sense aturar-me.

Enemics de la frontera, salta o espera.
Enemics de la frontera, salta, corre, escapa
sense anar enrere.

Ha arribat el moment de córrer més que el vent
cap un nou món, ningú t'hi espera.

Enemics d'allò que ens desuneix, que ens divideix d'allò que ens fa patir.
Que el que no vols per tu no ho vulguis per ningú. Tampoc serà per mi.
Enemics de tot allò que resta a la suma, de la diferència de l'oblit,
de donar l'esquena als qui donen la cara, als que la vida paguen cara
escapant de la misèria humana.

Enemics de la frontera, salta o espera.
Enemics de la frontera, salta, corre, escapa.

Dansa de la mort

De nen em van separar, de la mare per servir,
Un rei que amb molta avarícia, les terres va conquerir.
Em van dur al camp de batalla, un escut em van donar,
També em donaren una espasa i el poder d'assassinar.

Allà la por hi governava, la gent mor sense parar,
El rei tot ho posseïa, només feia que ofegar.
Viure era pura pobresa, jo només volia tornar
Tornar amb la meva família, els meus amics, els meus germans.

Dies sense fi, els anys em varen transformar,
Perdent companys dia a dia, moltes guerres vaig lliurar…

Espases ballen, dansa de la mort,
Els crits se senten, moren de dolor,
Famílies mortes que no han tingut sort,
Cossos estesos entre la foscor!

Les guerres anaven cessant, l'esperança va tornar,
El rei mort de l'avarícia, el malson es va acabar,
Quan per fi vaig tornar a casa, la mort no m'havia deixat,
L'infern a la meva mirada, me'ls havien arrabassat!

Dies sense fi, els anys em varen transformar,
La guerra, l'odi i la cobdícia, la família es va emportar...

Espases ballen, dansa de la mort,
Els crits se senten, moren de dolor,
Famílies mortes que no han tingut sort,
Cossos estesos entre la foscor!

La bala del temps

T'aixecaràs, sobreviuràs
com ja has fet tantes vegades,
saps que demà tenen riuràs
ja no fan mal les punyalades.

Però de cop et crema un foc,
que s'emporta l'alegria,
t'ha disparat aquell record
al mig del cor.

La bala del temps
que et dispara per l'esquena,
i et destrossa els sentiments,
que iguala rics i pobres,
els covards i els més valents,
un rellotge que no para
i va cremant els moments.
Una força del passat,
que et retorça el present.

Surt un tresor d'aquell calaix,
i et porta a una altra vida,
ve com un flaix, és un cop baix,
i et reobre la ferida.

Que impacta sense tacte
I de cop t'alteres.
En el moment exacte,
i quan menys tu esperes,
qui tindrà la pistola
que ens travessa,
que es dispara sola
i per sorpresa.

La bala del temps
que et dispara per l'esquena,
i et destrossa els sentiments,
que iguala rics i pobres,
els covards i els més valents,
un rellotge que no para
i va cremant els moments.
Una força del passat,
que et retorça el present.

Seny

Un cap pensador amb ganes d'història
Però sense glòria que faixi riure es seu seny
Un rostre vulgar amb massa paciència
Sense decència que faixi riure es seu seny

Un orgull molt alt sense crítics exemples
Sense veure que sempre es mou per falta de seny
Un poeta amarg que no hi treu cap profit
Però lo més divertit és que té massa seny

Es seny val molt, si el tens ets ric
Però conec a gent que l'ha venut
Ets anys de sort mal acabats
Han rebentat s'estrella…
Que seguia ses persones que pensaven que ho sabien tot.

Un amic sincer sense misteri a n'es front
No sap on trobar es sentit del seny
Un pobre oblidat trist i demacrat
Jura a n'es carrer que no existeix es seny

Un cabró venut de petit cervell perdut
No ha pensat mai que significa el seny
Si es seny és bon senyal i creure és un portal
A s'altra banda viu qui vol ser cert

Es seny val molt, si el tens ets ric
Però conec a gent que l'ha venut
Ets anys de sort mal acabats
Han rebentat s'estrella…
Que seguia ses persones que pensaven que ho sabien tot.

Que ho sabien tot

Quan tothom viurà d'amor

Quan tothom viurà d'amor
ja no hi haurà mai més misèria
els soldats seran trobadors
però potser no ho podrem veure.

Del llarg camí d'haver viscut
d'haver somiat d'haver lluitat
d'haver estimat i d'haver perdut
ens n'ha quedat un gest amarg.

La història sempre ha estat així
i perquè arribi un temps d'amor
cal que la mort faci el seu joc
de què ens serveix, doncs, saber tant?

La vida és un camí de sang
cal ser-hi i caminar
passant la rella pel vell camp
solquem la terra del demà.

Quan tothom viurà d'amor
ja no hi haurà mai més misèria
els soldats seran trobadors
però potser no ho podrem veure.

Podries

Si haguessis nascut en una altra terra,
podries ser blanc, podries ser negre...
Un altre país fora casa teva,
i diries "sí" en un altra llengua.

T'hauries criat d'una altra manera
més bona, potser més dolenta.
Tindries més sort o potser més pega...
Tindries amics i jocs d'una altra mena;

Duries vestits de sac o de seda,
sabates de pell o tosca espardenya,
o aniries nu perdut per la selva.
Podries llegir contes i poemes,
o no tenir llibres ni saber de lletra.

Podries menjar cases llamineres
o només crostons secs de pa negre.
Podries... podries... Per tot això pensa
que importa tenir les mans ben obertes

i ajudar qui ve fugint de la guerra
fugint del dolor i de la pobresa.
Si tu fossis nat a la seva terra
la tristesa d'ell podria ser teva.

Duries vestits de sac o de seda,
sabates de pell o tosca espardenya,
o aniries nu perdut per la selva.
Podries llegir contes i poemes,
o no tenir llibres ni saber de lletra.

Revolucionari

Jo no tinc ni brúixola ni diccionari
Em passe la vida caminant
De menut em deien revolucionari
Però ara tremole al teu costat
Jo no entenc de números ni abecedaris
Sempre per la vida caminant
Utilitze el meu propi calendari
I tinc el nostre dia assenyalat

Mitja vida fugint de la policia
La paciència de qui estima preocupada
Mare perdona'm per les nits
Que he estat arrestat
No ha sigut violència defensar-me de l'estat
He sigut bona persona,
He donat la meua estima
Tremolarà la vara de qui encara em plante cara
He rebut alguna almoina al passar la meua boina
Romàntic impulsiu jo sóc de la vella escola
Dels que donen el cor per un jovent més insubmís
Que aprenga de la vida el valor del compromís
La lluita no s'acaba, només es transforma
La victòria no existeix si no escrivim la història!!!

Jo no tinc ni brúixola ni diccionari
Em passe la vida caminant
De menut em deien revolucionari
Però ara tremole al teu costat
Jo no entenc de números ni abecedaris
Sempre per la vida caminant
Utilitze el meu propi calendari
I tinc el nostre dia assenyalat

Però la història és trista amics
Vivim atemorits
M'estan fent pols amb "lo" de Líbia
De nit sent crits
Jo no tinc brúixola, rellotge
Alcorà ni Bíblia
Però que esperen si volen que vaja a pegar tirs
És mitja vida contestant, dient que no, lluitant, umant al parc
Pintant, ballant, alçant el puny, cridant pels morts
És una vida defensant l'alegria
Damunts dels ritmes, buscant respostes
Sembrant escepticisme
Que jo si sé qui em representa i qui no
Se'n van les forces i el futur un avenir en venda
Tot l'amor per a qui lluita i pels vençuts
Ja naixen primaveres, creixen flors que tomben murs!

Jo no tinc ni brúixola ni diccionari
Em passe la vida caminant
De menut em deien revolucionari
Però ara tremole al teu costat
Jo no entenc de números ni abecedaris
Sempre per la vida caminant
Utilitze el meu propi calendari
I tinc el nostre dia assenyalat

Protestas bajo cero, cálidos cartones
Frío como el viento que se lleva las canciones
Largas avenidas, oscuros callejones
Entradas, salidas, sin lamentaciones.
Siempre querrán, digo siempre querrán
Almas sumisas "pa" poder manipular!
Nunca podrán, digo nunca podrán
Cortar nuestras alas e impedirnos volar!

Jo no tinc ni brúixola ni diccionari
Em passe la vida caminant
De menut em deien revolucionari
Però ara tremole al teu costat
Jo no entenc de números ni abecedaris
Sempre per la vida caminant
Utilitze el meu propi calendari
I tinc el nostre dia assenyalat

Sé desde niño que el cariño es un regalo
Yo lo regalo y regalo aunque a veces me salga caro
Del riesgo soy amante y apostar no va conmigo
Muchos más emocionantes son mis saltos al vacio
Desde crio me río con canciones y libros
No conozco a Soledad porque el mundo estuvo conmigo
Sabes de lo que hablo, tu eres de los míos
Vagabundo enloquecido que has hablado con los ríos
En la revolución vencen los corazones
No ensucies tu alma con las lamentaciones
Quieren deprimirte, robarte el pensamiento
Pero tu sonríe y si sonríes venceremos!!!