Tot el que has estat

tantes frases s'han escrit
mils de mots
de mils de dits
mils de píxels
cents de bits
cap per res

qui s'acosta a la veritat
a saber a què has vingut
una incògnita brutal
com el mal

el que veuen els teus ulls
durarà perquè és etern
el demés morirà
ben segur

com la flor d'aquesta planta
pensament de primavera
cau un pètal just al lloc on ets tu

s'en va
tot
el
que has
estat

La collita

Feia un vent tan fort i fred que els gossos li lladraven
La llum anava i venia, les finestres repicaven
Es va llevar a punta de clar quan la lluna encara es veia
Les gallines a recés i el fum a la xemeneia

Sap que ha d'estar ben preparat
Els queviures escassegen a la ciutat
Amb l'escopeta a les mans
Pacientment espera que vagin passant
Durant els propers dies
Fins no se sap quan

Ningú no ho havia previst, ni tan sols a Goldman Sachs
Primer una llum d'argent i coure, i després un gran esclat
I les xarxes van caure, les notícies van deixar d'arribar
No li fa falta saber més, la collita ja no pot esperar més

Sap que ha d'estar ben preparat
Els queviures escassegen a la ciutat
Amb l'escopeta a les mans
Pacientment espera que vagin passant
Durant els propers dies
Les properes setmanes
Fins no se sap quan

S'escriu la Història

Va passar en altres temps.
La foscor va anar creixent dins teu,
de cop vaig anar desapareixent.

T'he oblidat.
Com pots pensar.
Ara ja per sempre més estàs
formant part de la història d'un passat.

I sempre passa la vida,
passen les hores, esborren els dies.
Per sempre s'escriu la història.

I sempre…
…de tota una vida.

Jo he canviat.
Sempre m'has buscat.
El temps està fet de moments, instants,
constantment tot es va transformant.

S'ha fet clar,
i ja és massa tard.
Formem part d'aquest destí que amb mi
vas compartir, però et recordo lluny d'aquí.

I sempre passa la vida,
passen les hores, esborren els dies.
Per sempre s'escriu la història.

I sempre…
…de tota una vida.

S'ha acabat,
i ara he renunciat.
Puc donar-te tot el que no tens
però el que vull no ho trobo al teu costat.

I sempre passa la vida,
passen les hores, esborren els dies.
Per sempre s'escriu la història.

I sempre…
…de tota una vida.

Hi seràs

Sents l'olor d'una fulla que cau.
Acaricies la brisa amb les mans.
Un paisatge t'ho fa recordar.
El sabor dels estius del Pallars.

Tu.

Asseguts amb els peus dins del llac.
Discutint com si fos important.
Comentant que curiós és l'atzar.
Canviant el present pel passat.

Tu,

Hi seràs per sempre,
Serem el vent.
Hi seràs per sempre,
A remolc del temps.
Hi seràs per sempre,
A ritme ferm.
Hi serem per sempre.

El sol crema les hores i els anys.
Mil històries amb tu al meu costat
explicant-nos fins a l'últim detall.
Guardo tot el que em fa recordar-te

a tu.

Hi seràs per sempre,
Serem el vent
Hi seràs per sempre,
A remolc del temps
Hi seràs per sempre,
A ritme ferm
Hi serem per sempre

El cap per avall

Vam sobreviure a l'incendi
vam fer-li front al gegant,
vam agafar aquell quadre i ballàrem
el ball: el ball del cap per avall.

Paella congelada, falleres de cartró,
olor a roda cremada, gomina i processó.
Saluda el senyoret, escola de retors,
el sant a passejar, Un beso i una flor.
Nos vamos a forrar, un finde en benidorm,
posar la mà i callar, platges de formigó.
Vivir así es morir de amor, cantava Milans del Bosch.
L'himne regional provoca llàgrimes,
pàgines i pàgines, d'un tràgic sainet que esgarra ànimes.
Pas de "pasodoble" al camp de futbol,
alça la mà dreta l'afició a la curva nord.
Una discoteca enmig d'un camp d'arròs,
boquetes tortes a la terra de les flors.
La Geperudeta, besant la Moreneta:
Vendetta!! Vendetta i noves glòries en oferta.
Allà on el món s'explica en diminutiu,
on plora la collita del secà i del regadiu,
plou amb burrera, però sempre baixa buit el riu,
i una bandera talla com arma de doble fil.
Vivim la vida de gaidó, acabareu com el pelletes a Alcoi.
Del Mondúver al Penyagolosa i el Benicadell
el poble serà un martell o un pes mort.

Vam sobreviure a l'incendi
vam fer-li front al gegant,
vam suportar eixes bombes que
encara ressonen per serres i valls.
Vam defugir eixes normes,
vam profanar els seus sants,
vam agafar aquell quadre i ballàrem
el ball: el ball del cap per avall.

Vinc d'on van voler fer una falla, terra de foc i de sal,
on la metralla travessava i rebentava els cristalls,
on les muntanyes baixen escalonades per lluir bancals
que donen alegries penes i menjar.
Vinc de les platges horteres sostingudes amb deutes brutals
de microclima i macroestafa, trist i real,
roders que repartien, herois de veritat,
segrestadors de La Marina i del Comtat.
Taronges i olives, cirera i raïm,
netes de morisques, fills de mallorquins,
on no para la festa fins dimecres que comença i
tots els problemes es dissolen en anis. Tenim
una cova de lladres en cada ciutat,
molt d'aprofitat per metre quadrat..
Una costa traida, un desig de fugida
amb un tren cap al nord que no arriba...
Camps abandonats, qui vol llaurar podent ser ric?
guiris reballats, passa la vida..
Cada primavera s'emociona algun lletraferit
quan pega un esclafit la vall flòrida.
Tantes voltes torts en tantes dates,
l'arbre mai no havia estat madur.
Sabíem que seria dur, ni nom
ni mapa ni futur: amors que maten,
cacem les rates i tombem els murs

Vam sobreviure a l'incendi
vam fer-li front al gegant,
vam suportar eixes bombes que
encara ressonen per serres i valls.
Vam defugir eixes normes,
vam profanar els seus sants,
vam agafar aquell quadre i ballàrem
el ball: el ball del cap per avall.

El pomeró

A la vora del camí,
del camí d'anar a l'escola,
s'hi aixeca un pomeró
que n'està tot ple de pomes.
Sota l'ombreta que hi fa
hi reposem una estona:
Pomeró, bon pomeró,
sols de veure'ns ja tremola!

No tremolis, pomeró,
que no et tocarem cap poma;
senyor mestre ens ha ensenyat
de respectar el que no és nostre
i a estimar els gentils fruiters
que alegren els cors dels homes
i els hi fan els ulls somrients
i els hi fan la boca dolça!

La cançó del lladre

Quan jo n'era petitet
Que festejava i presumia
Espardenya blanca al peu
i mocador a la falsia.

Adéu clavell morenet
Adéu estrella del dia

Adéu clavell morenet
Adéu estrella del dia

I ara que sóc grandet
que m'he tirat a la mala vida
m'he anat a matar i robar
ofici de cada dia

Adéu clavell morenet
Adéu estrella del dia

Adéu clavell morenet
Adéu estrella del dia

Vaig robar-ne un traginer
que venia de la fira
Vaig robar-li els diners
també la mostra que en duia

Adéu clavell morenet
Adéu estrella del dia

Adéu clavell morenet
Adéu estrella del dia

I quan n'he tingut prou diners
he robat també una nina
L'he robada amb falsedat
Dient-li que m'hi casaria

Adéu clavell morenet
Adéu estrella del dia

Adéu clavell morenet
Adéu estrella del dia

I la justícia em va agafar
i en presó fosca em duia
La justícia em va agafar
i em farà pagar amb ma vida

Paraula

Separat t'arrugues amb tu mateix,
estimar et lliga al següent.
L'estam que creix d'aquesta força,
com quan t'abraço o em dónes la mà,
com quan tabraço o em dónes la mà.

Gràcies pel convit que m'has brindat.
i cal obrir totes les portes.
Perdona cada pes que no t'he tret ni et pertany,
perdona cada pes que no t'he tret ni et pertany,

Perquè apropar-se és estimar
sense allunyar-me de mi.

I vull seduir i respectar els teus guardians
i ser acollit com ocell entre mans,
perquè apropiar-se és estimar
sense allunyar-me de tu.
Vull ser paraula, una lletra no em val,
i fer de lluna en el teu cel, si cal.

A cada pom rovellat,
la ingenuïtat no m'ha permès d'entrar
a la persona que encara he d'estimar
més que mai, més que mai,

perquè apropar-se és estimar...

Camí fàcil

Actua, s'amaga contínuament
no sap quin dia pot ser el darrer
alerta i atent viu arriscadament
no sap quin dia pot ser el darrer

Desperta com cada dia
sentit-se bé sentit-se fort
passa com un cicló
deixant sang, por i destrucció

La resposta depèn de tu
la sortida que tu, que tu has triat
es un arma en les teves mans
per resoldre els problemes a trets

Camí fàcil, no gens fàcil

Res li fa témer per la seva sort
doncs ja te clar com acaba això
fort i segur intimida a la gent
però poc a poc no li fan costat

Lluitant per millors temps
i cercant el paradís
bregant pel teu futur
i cercant el paradís

La resposta depèn de tu
la sortida que tu, que tu has triat
es un arma en les teves mans
per resoldre els problemes a trets

Camí fàcil, no gens fàcil

Dolços plans

Quan el sol s'amaga
Quan el món s'apaga
Quan la nit no acaba mai

Quan la por s'escampa
Quan el crit no calla
Quan el riu es llença al mar

Cau la gent quan va comptant
Dolces vides, dolços plans
Una esperança, una batalla

Quan el cor dispara
Quan l'amor s'encalla
Quan els ulls es van negant

Cauen llàgrimes del cel
Les mentides i els estels
Pugen enlaire i sempre cauen

Passen les pàgines del temps
I les muntanyes i els castells
S'enfilen enlaire i també cauen

Quan te'n vas m'enfonso
Quan desfàs el somni
Quan el llit es va fent gran

Cau el sol se'n va emportant
Dolces vides, dolços plans
Una enyorança, una mirada

Cauen llàgrimes del cel
Les mentides i els estels
Pugen enlaire i sempre cauen

Passen les pàgines del temps
I les muntanyes i els castells
S'enfilen enlaire i també cauen

Quan el sol s'amaga
Quan el món s'apaga
Quan els ulls es van tancant

No t'encantis

Sóc addicte a la migdiada,
sóc addicte als teus llençols,
quan t'amagues el somriure,
i l'olor que fa el teu coll.

Sóc addicte a la bogeria
que ja fa uns anys que Déu n'hi do!
Sóc addicte a les mirades
que dispares sense por.

Descorda la camisa que arriba la calor,
vinga, no t'encantis que s'acaba la cançó.

Sóc addicte a les matinades,
a no parar fins que surti el sol,
sóc addicte a veure't sempre
ballant aquesta cançó.

Sóc addicte a ser com ara,
anar fugint de preocupacions,
sóc addicte a fer-ho simple,
que amb això ja en tenim prou.

Descorda la camisa que arriba la calor,
vinga, no t'encantis que s'acaba la cançó.

Descorda la camisa que arriba la calor,
vinga, no t'encantis que s'acaba la cançó.

Vaig néixer

Vaig néixer,
en un poble que estava carregat d'història.
Vaig creure,
Que el camí era fàcil cap a la victòria
trobant-me amb obstacles i amb uns senyors
que em posaven barreres desitjant-me sort

Vaig viure,
un passat molt rebel intentat sobreviure,
Vaig veure,
que m'havien deixat sense veu per no creure.
Fins al moment en que vaig decidir fer el pas, desobeint ordres avançant al meu compàs.

M'he fet fort
quan he vist que estava sol,
He trencant tots els silencis
I esvaït les meves pors.
M'he guiat,
Per les meves emocions,
He fet de tots els meus dubtes,
La gota que vessa el got.

He estat pensant en allò que em vas explicar,
En que els teus dubtes un dia van marxar volant,
I avui soc jo, el que ha de continuar,
Els passos que un dia em vas marcar.

A 7 centímetres

I no sabies ben bé com ho diries,
la por de sempre al cor, antigues ferides.
De petits vam viure compartits,
barallant-se amb l'oblit, ara eres l'infinit.
Carretera del desig, tràfic.
Sentiments intermitents t'escric.
He vist a l'horitzó dibuixada aquesta nit.
He vist la fi de la incertesa direcció del teu melic.
I enmig d'aquest embolic accelere,
sóc copilot d'esta utopia
i no hi ha marxa enrere.
I enmig d'aquest embolic desespere,
eres la trama del conte que et cante,
totes les rimes que pugues robar-me.

Camí de la capi direcció al teu cor.
No sé com ho has fet, però he conduit tota la nit
Camí de la capi direcció al teu cos.
Camí de la capi direcció al teu cor.
Un fum de sensacions davall d'un sol llençol.
Camí de la capi direcció al teu cos.

Dis-me quan vaig perdre el trellat.
Calla'm, si em dius “mone”, jo de cap.
A quatre rodes, entre el poble i la ciutat,
rescatant de davall l'asfalt una piga i cent maldats.
Dis-me que he trobat la raó, la bona direcció.
Als teus peus tots els meus nords,
en un bes i no res estic al teu balcó,
a set centímetres de caure en la temptació.
Em mires, em beses, el pols m'acceleres,
és un flashback d'infantesa,
un viatge a altres esferes.
Al conte cantat, som xiquets que
suen com feien al pati d'escola,
juguen sabent que demà el món explota.

Camí de la capi direcció al teu cor.
No sé com ho has fet, però he conduit tota la nit
Camí de la capi direcció al teu cos.
Camí de la capi direcció al teu cor.
Un fum de sensacions davall d'un sol llençol.
Camí de la capi direcció al teu cos.

Fins que arribi l'alba

Per tu, per tu
no sóc un dels teus amants,
però creuo l'Himàlaia per tu,
i robaré dotze diamants, un per cada lluna plena

Per tu, per tu,
jugo a daus amb el perill,
ballo sobre lava per tu,
aguantaré tota la nit sense dormir

El que jo vull és cantar-te fins que arribi l'alba,
tornar-me a embriagar amb el teu perfum
mentre fora el món va donant voltes
I riure fins que ens falti l'aire
memoritzar els racons del teu cos nu
tan fora del comú

Per tu, per tu
no seré mai un esclau
però guanyaré una guerra per tu
i lluito fins a l'últim assalt amb les apostes en contra
Per tu, per tu,
atrapo bales amb les dents,
domaré les feres per tu,
accelero sense frens, de 0 a 100

Més enllà més amunt jo voldria seguir-te,
més enllà més amunt al costat més salvatge

El que jo vull és cantar-te fins que arribi l'alba,
tornar-me a embriagar amb el teu perfum
mentre fora el món va donant voltes
I riure fins que ens falti l'aire
memoritzar els racons del teu cos nu
tan fora del comú

Si tot va bé

No hi ha manera de deixar-ho tot enrere,
no hi ha manera per tornar a començar.
No tinc cap pressa si em dius que tu m'esperes,
no vull saber res del que passarà demà.

No hi ha manera de deixar-ho tot enrere,
no hi ha dreceres quan es tracta de ballar.
No tinc cap pressa si em dius que tu m'esperes,
no vull saber res del que passarà demà.

I si tot va bé, que s'encenguin els dies.
I si tot va bé, tornar-nos a trobar.
I si tot va bé, que balli l'alegria.
I si tot surt bé...

Si cau la nit deixar les pors enrere,
aquesta nit tornar-nos a ballar.
Amb els meus dits robar la teva esquena,
desfer la nit si creues el meu mar.
I si tot va bé, que s'encenguin els dies.

I si tot va bé, tornar-nos a trobar.
I si tot va bé, que balli l'alegria.
I si tot surt bé...

I si tot va bé, que s'encenguin els dies.
I si tot va bé, tornar-nos a trobar.
I si tot va bé, que balli l'alegria.
I surt bé, deixem-nos emportar.

La gran eufòria

Llença el davantal a l'aire
i se'n va cridant a casa.
Baixa amor meu, baixa amor meu!
Que ja ens tocava.

Surt volant el tap del cava
i tothom s'abraça a taula.
Baixa amor meu, baixa amor meu!
Que això s'acaba.

S'acaben, les hores que mai no acaben,
els dies que despertàvem
temptats de deixar-ho estar.
És com si tot tornés a lloc, de cop.

Una dona gran recorda
haver viscut la gran eufòria.
Baixa amor meu, baixa amor meu!
La vida és nostra.

S'acaben, les hores que mai no acaben,
els dies que despertàvem
temptats de deixar-ho estar.
És com si tot tornés a lloc, de cop.

Dissabte

Avui que som dissabte
i que per tant ens hem de barallar,
que quedarem a casa
i arribaràs més de mitja hora tard,
que se'ns faran les tantes
i haurem d'anar de tapes
o a menjar un trist entrepà.

Avui que som dissabte
i que per tant acabarem fatal,
que ja haurem begut massa
i que faràs el ronso per pagar,
que sense pensar gaire
diràs d'anar al local que
a mi no m'ha agradat mai.

Avui que és dissabte
crec que n'estic farta
d'esperar que per fi trobis la manera
de lligar-te la cambrera
d'aquest bar.

Avui que som dissabte
i que per tant hauré de suportar
aguantant la bravada
la conversa avorrida d'un babau,
que marxaré cansada
de mirar-te a la cara
com et regalima el nas.

Avui que és dissabte
crec que n'estic farta
d'esperar que per fi trobis la manera
de lligar-te la cambrera
d'aquest bar.

Avui que és dissabte
sé que n'estic farta
i me'n vaig amb el primer que em doni morbo
que tinc ganes d'un bon "polvo"
per variar.

Paraula de senyor

No me importa que me digan que te quiero, me han "pagao"
mucho dinero, para vender este cuerpo.
Estoy cansada, ser tocada y deseada, contra mi voluntad.
Y por eso me voy a tu isla, me refugio en tu mirada, me
recojo en tu confianza.
Ando descalza por la inseguridad.

Au venga nina! No se'n xerri més! Posa't guapa i vés a
cercar es passaport.
Mort donaré jo a qui s'hi oposi, això per a tu no es vida,
vida mia, tu no ets flor que se pugui trepitjar. Paraula
de senyor.

Y de repente estoy con otra gente, me enfrento a otra
cultura, aparento estar contenta.
Parecen buenos, ya no me fio de nada, pero estoy enamorada.
Mas la demencia hace acto de presencia, pues las malas
lenguas dicen que voy por su fortuna.
Y ya la luna no me quiere brillar.

Au va morena! Que això val la pena! Que els meus són
collonuts, i se queden muts quan te veuen. Mira, això és
cosa de dos, i ara tens un món hermós que d'un bon tros és
molt millor; ja ningú no t'és superior.
Paraula de senyor.

Au venga nina! No se'n xerri més! Posa't guapa i vés a
cercar es passaport.
Mort donaré jo a qui s'hi oposi, això per a tu no es vida,
vida mia, tu no ets flor que se pugui trepitjar.

Au va morena! Que això val la pena! Que els meus són
collonuts, i se queden muts quan te veuen. Mira, això és
cosa de dos, i ara tens un món hermós que d'un bon tros és
molt millor; ja ningú no t'és superior.

Benvinguda al desbarat

Quan la solució no és la resignació,
hem d'assumir, no hi ha més opció,
les complicacions de la proximitat
i al perill l'anomenem complicitat.
Por al fracàs, perdre la integritat,
la reputació s'ha escapat pel forat
i arriba un altre bac que ens dignificarà,
que hi farem si sóc feliç de matinà?
De vegades ens fa un gir aquesta vida,
moments de glòria, diuen: cremeta fina.
Aprenent a somriure per inèrcia, anem anant,
passen els dies, santa paciència.
Pretensions les justes, fem el que volem,
juguem totes juntes, ací estem les tres.
Els versos saluden quan el cresol s'apaga,
consumint les xustes d'este cal·ligrama.

Ara ja torne a caminar amb el cap ben alt,
reinventar-me o morir, seguim bategant,
fallem, caem i ens tornem a alçar.
Benvinguda al desbarat

Lletres que dispare, auto coneixement,
exercicis per trobar-me i lluitar amb el present.
Ens refem, ens armem, la coraça s'ha endurit,
ho sent amic, hui no acabarem al llit.
Que tinc un nou amant, he quedat amb la consciència,
ella m'ha dit que ens caldrà paciència.
Primera nit juntes, tot un drama,
i al despertar m'ha dit que m'estimava.
I ara visc per ella cercant identitat,
els poemes són exercicis mentals.
Me preguntó si tu eras mi amigo,
mi pecado, mi dios, mi asesino.
Ella esclatà a riure consciència dels collons,
va perdre la ironia i un poc d'auto-compassió.
Senyalà amb el dit del sostre de l'habitació.
Xiqueta meua: el teu pecat sóc jo!

Ara ja torne a caminar amb el cap ben alt,
reinventar-me o morir, seguim bategant,
fallem, caem i ens tornem a alçar.
Benvinguda al desbarat

Sí, açò sona crema, sona el nostre lema.
Misèria, condemna, liades en cadena.
Una etapa més o el preludi de la pena?
Espavila, remena!
Arriba el moment, tiren el fum i canten
remeis per matar les hores que em maten.
La desídia i el hastío, cervesa i cubates,
entropessant amb males jugades, ramalades.
Déu i el dimoni abandonen la batalla
i em quede sola a la trinxera sense metralla.
L'enemic ha desistit, últim combat, sí!
Tot és ara i res, trec pit i alce el cap!

Ara ja torne a caminar amb el cap ben alt,
reinventar-me o morir, seguim bategant,
fallem, caem i ens tornem a alçar.
Benvinguda al desbarat

La gran vida

Com un joc,
vam escriure un grapat de cançons,
cuinades a poc a poc.

La passió
va donar forma a les emocions,
i ens va cremar el seu foc.

Hem caminat sobre una tensa corda
entre dos mons.
Junts ens hem emocionat fugint del foc dels canons.
Hem ballat amb els problemes i hem dormit
amb les solucions.

Hem parat el temps
ens han portat els vents
hem pres partit en tots els moments.
I de cop ho he entès,
ja no importa res,
només el que sents.

Ganes de vibrar,
ganes d'inventar.
a gran vida és viure
sense mai no renunciar,
ganes de somiar,
ganes de volar.
La gran vida és viure,
com si no hi hagués demà.

Cap nacional
podrà guanyar un combat
contra el nostre ideal.

Cap soldat
per la força ens podrà imposar
a qui hem d'estimar.

Hem embogit si ens hem fumat les pedres del camí,
Hem conduït sense destí sense gairebé dormir.
Hem dirigit la nostra barca a les roques més d'un matí

Ganes de vibrar,
ganes d'inventar.
a gran vida és viure
sense mai no renunciar,
ganes de somiar,
ganes de volar.
La gran vida és viure,
com si no hi hagués demà. 

Vine amb mi

Es miri com es miri, de tu puc dir ben alt
Que ets de pura, quasi transparent presència.
I em posi com em posi, amb tu sempre hi puc comptar.
T'estimo de veritat, avui que ho sento tant.
Vine amb mi,
Prometo no prometre't il·lusió: curiosa la passió
Vestida de cançó que et crida.

Vine amb mi, que junts el camí es fa millor.
Trobarem raons per ser qui som.
Viu amb mi.
Totes les emocions, separades en dos pols
Que s'enllacen allà on som tu i jo.

I es miri com es miri, amb tu no he de patir.
Ets el bàlsam quan m'atrapa la tempesta.
I em ratlli o em capfiqui, em gires com si res.
T'estimo de veritat, avui que ho sento tant.
Vine amb mi,
Prometo no prometre't il·lusió: curiosa la passió
Vestida de cançó que et crida.

Vine amb mi, que junts el camí es fa millor.
Trobarem raons per ser qui som.
Viu amb mi.
Totes les emocions, separades en dos pols
Que s'enllacen allà on som tu i jo.

Potser no hi ha final

Cicatrius que supuren al veure't
sobren motius per dir-nos adéu per sempre
entre els dits em cauen les promeses
com somriure quan porto l'infern al ventre

i al final

Sé que ens trobarem
mirant el mateix mar
allà on ens vam ferir per sempre

Sé que ens trobarem
i no cal dissimular
triarem camins que sempre es creuen
potser no hi final.

Fugitiu
cansat d'ombres de cavernes
i de rius
que desborden sota les parpelles

i al final

Sé que ens trobarem
mirant el mateix mar
allà on ens vam ferir per sempre

Sé que ens trobarem
i no cal dissimular
triarem camins que sempre es creuen
potser no hi final.

Sé que ens trobarem
mirant el mateix mar
allà on ens vam ferir per sempre

Sé que ens trobarem
i no cal dissimular
triarem camins que sempre es creuen
i ho sembla
potser no hi final.

El divino vull cantar

El divino us vull cantar
i el divino us vull cantar,
del bon Déu, el ver Messies,
del bon Déu, el ver Messies.

De la mort i passió,
de la mort i passió
que el Divendres Sant patia.
Que el Divendres Sant patia.

Quan estava a dins a l'hort,
quan estava a dins a l'hort
amb el cor ple d'agonia,
amb el cor ple d'agonia.

Ja en baixa un àngel del cel,
ja en baixa un àngel del cel,
davant seu s'apareixia,
davant seu s'apareixia.

Diu-li que n'ha de morir,
diu-li que n'ha de morir
si el món salvar volia,
si el món salvar volia.

Moriré pels pecadors,
Moriré pels pecadors,
compliré la profecia,
compliré la profecia.

Per vosaltres, gent de Llers,
per vosaltres, gent de Llers,
que en sou gent de mala vida,
que en sou gent de mala vida.

Que me n'heu robat lo magall,
que me n'heu robat lo magall,
que el tenia dins la vinya,
que el tenia dins la vinya.

I el magall n'era tot nou,
i el magall n'era tot nou
i el mànec n'era d'alzina,
i el mànec n'era d'alzina.

I si no me'l torneu pas,
i si no me'l torneu pas
en donc part a la justícia,
en donc part a la justícia.

De pas

Que bonic recordar-te de nou, anava a ser una nit més,
però no volies consentir-ho,
no volíem parlar d'amor, sols érem lliures,
no puc oblidar aquella forma de somriure.

Una freda nit començà a ser més que càlida,
ens varem estimar durant el coit com si no hi hagués demà,
però el demà arribà i tu ja no estaves,
el teu olor a eixos llençols, va ser l'últim que em deixares.

Vam ser objectes, tot va ser un joc,
les dos vam acceptar assaborir els nostres cossos.
Vas fer especial una nit que no ho anava a ser,
així que espere que tot et vaja bé!

Estava de pas,
va vindre i tan fàcil va marxar.
Per la vida a les palpentes,
ni amor ni complexes
atrapen qui vol volar.

Estava de pas,
amb mil amors sense cap comiat.
Trencava els zels estimant-se
i amb cada somriure
un cos mes alliberat.

I jo volia aprendre. Articles, blocs, textos de gènere.
I ho vaig comprendre a l'instant quan allà ens vam veure.
Sols practicant-ho ho sabràs.
La invitació a este joc sense ahir ni demà.

Perdut en la seua esquena, besos nostàlgics,
tremolaven les parets que esperaven un moment màgic.
I no les vam fer esperar, les vam fer veure,
com vas seure a sobre de mi i no vam decebre.

La nit és nostra i la farem eterna i ella tendra
va fer com si em creguera i em besà.
Una de tantes amb un de tants,
compartírem la suor dels nostres cossos amerats.

Amb les paraules som, entre llençols els dos,
arrapant el cos i mossegant-nos en clau d'amor.
I ambdós sabíem que era ficció
i que aquell adéu fou un fins sempre que sempre recordaré amb dolçor.

Estava de pas,
va vindre i tan fàcil va marxar.
Per la vida a les palpentes,
ni amor ni complexes
atrapen qui vol volar.

Estava de pas,
amb mil amors sense cap comiat.
Trencava els zels estimant-se
i amb cada somriure
un cos mes alliberat.

Com qui té gana i no vol cuinar
em preguntà si em podia follar.
“I tant”,
a mi també em fan pal els rituals.

Així acabàrem al pis despullades,
regalant el nostre aprenentatge,
no en sabíem res l'una de l'altra.
I als cossos no els hi feia falta.

Descobríem les regles fent
i les rompíem quan ja estava bé,
quan el gest ens ho feia saber.
Perquè parlem el llenguatge de pells.

Em va follar cada pam del cos,
amb cada pam del seu cos
i en disfrutar del darrer goig,
ens vam dir els noms.

El que tardà a liar-se el tabac sec,
és el que va tardar a marxar-se,
no sense abans donar-me uns consells,
en suport de qui vingués després.

Cap recerca em va donar fruits
i he deduït que el nom era un pseudònim.
A sovint em sobte buscant-la entre el públic,
però si coincidim serà el seu desig.

Estava de pas,
va vindre i tan fàcil va marxar.
Per la vida a les palpentes,
ni amor ni complexes
atrapen qui vol volar.

Estava de pas,
amb mil amors sense cap comiat.
Trencava els zels estimant-se
i amb cada somriure
un cos mes alliberat.

Lliures sense models,
com un ací i ara al marge del temps.
Lliures els nostres cossos,
plaers indomables, creuran que estem bojos.

Ventiladors

Volen lligar-te a un discurs, a una bandera,
tot el que eres seràs
volen nugar-te a una marca, a una idea
volen que digues si és negre o si és blanc.
Volen la nit de la vida,
la volen buida, no volen vore't dubtar,
volen quietut i la volen indefinida
volen la seguretat.
Ser d'este món és un poc complicat
ser i no ser-ho de forma normal.
Baix del meu llit tonelades de tristesa.
Em queda bé la disfressa de sant?
De què estas fugint quan acuses?
Les teues paraules on van?
Quan no quede res, tampoc hi haurà excuses,
tornen les hòsties com un boomerang.

Ara és blaneta la pedra
Ara fa un fred tropical
S'han fet de pau i de guerra
totes les contradiccions
i les cançons, ventiladors
que esguiten merda, merda per a tots!!

Deixa que et cante la carta, tenim de tot
de qualitat normaleta,
li pose tot el "carinyo", baixa eixe foc,
volen la base ben feta.
Si a mi se'm talla la salsa, un nou bufó,
mai menjaré de calent.
He de mantindre esta farsa, qui paga mana.
Sóc jo o son ells els clients?
Volen paraules com armes, dignes i plenes,
que òbrigues cor i cartera.
Volen metàfores i actes, drama i teatre,
volen titella i trinxera.
Volen que passes l'examen que ells posen,
volen ser jutges i autoritat.
Volen que dones la pasta del merxan,
diguem-ho clar: volen manar.
Deixa que traga l'ego a subasta,
ja prou d'escriure i pensar a la carta,
deixa que diga el que pensa el dimoni dormit,
deixa que em lleve el vestit.
Somiaven feres dormides, frases domades
líriques subordinades,
plats ben calents, postres gelats
Volien merda i tenen Raval.

Ara és blaneta la pedra
Ara fa un fred tropical
S'han fet de pau i de guerra
totes les contradiccions
i les cançons, ventiladors
que esguiten merda, merda per a tots!!

Volen i volen, no solen buidar
tot ho controlen, el bé i el mal,
eixa és la fórmula, este és un fals,
eixes no molen, no em fan volar.
Eixa has fallat la teoria i la canviaria
esta és un poc regular...
esta està bé però es nota d'hipocresia
i a esta li falla el final.
Critica i ataca,
mira la butxaca,
heroi sense capa
"lo" que diga el negrata!!

Ara és blaneta la pedra
Ara fa un fred tropical
S'han fet de pau i de guerra
totes les contradiccions
i les cançons, ventiladors
que esguiten merda, merda per a tots!!

Sol

Trepitjant la zona zero
Després de totes les converses
Dels viatges iniciàtics
D'amistats que semblen zombis
Després de creure i deixar de creure
En candidats que s'estavellen
Ja no recordo quin és el meu nom

Sol per emprendre el vol
Sense bandera
Travessant la frontera
Sol, quan és el que un vol
Deixo la tristesa
I començo a caminar

Entre cares desdibuixades
Que caminen com espectres
Per titulars apocalíptics
De la histèria quotidiana
Per la saliva malaguanyada
En opinions reciclades
Jo renuncio i us dono el meu tros

Sol per emprendre el vol
Neu primavera
M'espera a la frontera
Sol, quan és el que un vol
Deixo la tristesa
I començo a caminar

Sol per emprendre el vol
Esborrant les empremtes
Papallones al ventre
Sol, quan es el que un vol
Deixo la tristesa
Quan començo a caminar

Cançó de l'alba

A les nits
el vent bressola
paraules velles
entre barrancs
camins ocults
estreles sàvies
llum a les cares
timó a les mans
el teu somriure
guarint ferides
una clariana
silencis crus
desperta l'alba
cau la rosada
tot el que estime
m'ho dones tu

A les nits
el vent bressola
remors que vénen
d'un vell país
boscos antics
masos en runes
aigües que brollen
de terra endins
besar la vida
sentir l'origen
una saviesa
universal
les branques fràgils
d'arrels profundes
tot el que estime
m'ho dones tu

A les nits
el vent bressola
onades blanques
un far llunyà
penya-segats
cales desertes
una foguera
a vora el mar
llançar les penes
hissar les veles
a primera hora
salparem lluny
la pau salvatge
les galtes fredes
tot el que estime
m'ho dones tu

A les nits
el vent bressola
valls de silencis
i ametlers blancs
sembres d'ahir
collites d'ara
la nostra història
que ha perdurat
l'amor de viure
sentint-nos lliures
un vers als llavis
i el fruit madur
cantar en veu baixa
quan cau la lluna
tot el que estime
m'ho dones tu

El borni

Morir d'un llamp és el que vull,
no pas al llit, ans a ple bosc,
entre les bèsties.

Que un roc tirat per folga em tregui l'ull
únic que tinc. Ragi la sang. Enlloc
no em podran mai guarir la nafra.

El joc de les paraules em plau ara
que s'ha tornat cega i avara
la vida. Prou! No estic, no, cloc-
piu, no, que paladejo pedres.
I ric visc de les tenebres.

Morir d'un llamp és el que vull,
no pas al llit, ans a ple bosc,
entre les bèsties.

Si no és molt demanar

Ja sé que no som exemple clar.
Som fum, som aire, un núvol endut.

M'he estat mirant a nes teu mirall i no,
no hi ha ni un sol reflexe.

Sé que no he perdut,
que puc guanyar,
si no és molt demanar.
Vull aniuar vora sa llum,
per sabre que no, que no estic lluny de tu.

Vaig agafar
dreceres que no ajudaven gaire,
i vaig sortir
amb tanta por perquè sempre hi tornava.

M'he estat mirant a nes teu mirall i no,
no hi ha ni un sol reflexe.

Sé que no he perdut,
que puc guanyar,
si no és molt demanar.
Vull aniuar vora sa llum,
per sabre que no, que no estic lluny de tu

Em sento bé

Ocells volant lluny, tu saps com em sento.
El sol al cel, tu saps com em sento.
Brisa a la deriva, tu saps com em sento.

És un nou dia, una nova vida, una nova aurora per mi.
I em sento molt bé.

Peixos al mar, tu saps com em sento.
Rius corrent lliures, tu saps com em sento.
Flors als arbres, tu saps com em sento.

És un nou dia, una nova vida, una nova aurora per mi.
I em sento molt bé.

Estrelles quan tu brilles, tu saps com em sento.
L'olor dels pins, tu saps com en sento.
La llibertat és meva, tu saps com em sento.

És un nou dia, una nova vida, una nova aurora per mi.
I em sento molt bé.