Serrallonga

Joan Sala Viladrau
és el nom que en tenia,
també em deien Serrallonga,
casat n’era amb la pubilla.

Teníem dos heretats
i amb la pau tots vivíem;
les criades i els criats
de dia i de nit ens servien.

El dia de Sant Joan
la fortuna en va ser mia;
tinguérem quatre raons
amb un hereu de la vila.

De renyines a raons,
De raons a més renyines;
de renyines a raons,
jo li vaig quitar la vida.

Quan jo me’n veigué perdut,
me’n vaig dar a mala vida:
vaig pujar a Roca Guinau,
me’n vaig fer cap de quadrilla.

Una nit a l’Hostal de l’Avenc,
vàrem robar set-centes lliures.
Què me n’és passat del cap?
Tornar-hi sol algun dia.

-Mestressa, què teniu per menjar?
Mestressa, què teniu per beure?
-En tenim capons amb llardet
i alguna perdiu rostida.

-Senyora, no sé si ho sabeu,
Que corren gent de mala vida.
-Per mi bé n’han corregut:
m’han robat tant com tenia.

Aquell lladre d’en Serrallonga,
mal llamp li partís la vida.
Aquell lladre d’en Serrallonga,
mal llamp li partís la vida!

-Mestressa, compteu, compteu:
que pagar el gasto jo en voldria.
-Vostro gasto val deu rals,
més o menos una lliura.

-Poseu-la al llibre dels perduts,
aquesta i les set-centes de l’altre dia,
que jo sóc en Serrallonga,
aquell que tant maleíeu.

N’entraren quatre minyons:
ells em miren i jo els miro.
No n’hi hagué cap de tots ells
que en volgués perdre la vida.

De canons i de punyals
sobre meu prou n’hi havien
i a les mans el meu grenyal,
aquell que no em fa mai figa.

Demà

La mare diu que cada tres segons,
després de la sirena, allà a fora juguen a un joc.
Fan esclatar mil bosses de paper,
però que no hi puc anar, que encara fa massa fred.

Passem l'estona dins l'habitació
amb un fil de bombeta que no fa gaire de sol
i amb un senyor a qui parlen però no hi és.
El meu cavall de llauna crec que ja s'avorreix…

Miro el paper de la paret,
que té un dibuix que no em fa el pes.
La mare diu que escuri el plat,
que a la cullera hi ha un forat.

I que demà, potser demà,
al miler de coses que em passen pel cap
trobaré una estrella
amagada entre milions d'hiverns.
Que podré triar, potser demà
del miler de vides que deu tindre un gat.
Comptarem enrere fins a la primera.

La mare diu que el temps és un tresor,
que és invisible als ulls i porta el ritme que ens fa el cor,
que dona voltes per dissimular
i en un rellotge espera que sigui ja demà.

Encara sento bosses de paper
darrere el pes del sostre que aquests dies fa de cel.
I penso les paraules que hi ha al món
fins que algun somni pesi, fins que m'arribi la son.

Sona un violí encartonat
des de la ràdio del costat.
La mare diu que estic de sort
que no existeix ni el drac, ni el llop…

I que demà, potser demà,
al miler de coses que em passen pel cap
trobaré una estrella
amagada entre milions d'hiverns.
Que podré triar, potser demà,
del miler de vides que deu tindre un gat.
Comptarem enrere fins a la primera.

Com sempre

Camines descalç
Formant niguls de quitrà
I es temps flota cadenciosament, perfecte
Te quedes observant
I s'aire se va cruiant
Se pantalla queda en blanc, sempre
No sé es motiu
No ho sé ni ho puc pressentir
Però podria botir per sa finestra
Te mir de fit a fit
Com t'enfonses dins es llit
I avui no podré dormir en tot es vespre
Es Dia va arribant
Però has perdut sa Clau
Des calaixos on aglutines objectes
T'has acostumat
Però mai no és massa tard
Sobretot si penses que pot ser per sempre
No sabré es motiu
No ho hauré aconseguit
Ses cabòries no basten per un sol vespre
Te mir de fit a fit
I t'enfonses dins es llit
I avui no podré dormir, com sempre

Que plogui

Quan és tot a punt hi ha algú que assegut espera
Amb els ulls clavats a una llum que no s'encén
El batec inquiet. El missatger ara tremola
Traduint un text que diu que es queda amb ell

I el sol, discret, se'n va a un racó
I és fa de nit a l'escenari
Dos actors sota un balcó
Tothom a lloc, obriu teló

I que plogui amb tanta força
Que s'endugui avall la història
Que ressoni aquella nota
No pareu, fins que s'ofeguin els records

La platea dempeus, aplaudeix, la gran estrena
Inclinant el cap els actors saben del cert
Que mai tornarà a repetir-se aquella escena
Però la reviuran, cada nit, només per ell

I el sol, que ho veu se'n va a un racó
I és fa de nit a l'escenari
Dos actors sota un balcó
Tothom a lloc, obriu teló

I que plogui…
I que plogui amb tanta força
Que s'endugui avall la història
Que rebenti aquesta porta
No pareu, fins que s'ofegui la raó

Escala de Richter

Quan em desperte amb la llum del dia
i et veig dormint a la meua dreta
amb una de les teues postures
dignes del millor contorsionista,
procure no deixar de mirar-te
fins que ja et notes massa observada
i em dius bon dia amb la boca seca,
hi ha una carícia que encén la flama

i de sobte mitja finca
es desperta amb un orgasme
que ha fet tremolar els fonaments.

Hem perdut la vesprada sencera
fent fotos al port de Catarroja.
Què et sembla si hui sopem a casa?
Podem cuinar-nos qualsevol cosa.
El menjador es queda a les fosques
per a una nit de manta i cinema,
però abans que comencen els crèdits
un gran incendi s'estén de pressa

i de sobte mitja finca
es desperta amb un orgasme
que ha sonat com un estadi
amb els tifosi cridant gol
en un partit contra l'etern rival.

Tres & no res

Tens mans d'equilibrista
I ulls de fang
M'enredes amb artistes
I prens vi blanc

Amb l'esperança entre les dents

Som el sol que despertava
al pati d'aquella escola
samarretes esguerrades
tiradors a les butxaques
érem innocents i dèbils
però ja no tan ingenus
tu pintaves estelades
jo et besava d'amagades

Som la fúria que arrasava
amb la nostra adolescència
unes festes populars
altaveus al descampat
batallant entre mil cossos
com feres ingovernables
tu em cantaves a l'orella
jo et desitjava sencera

Som l'amor que construíem
entre llargues assemblees
un casal destartalat
un pòster d'encaputxats
vèncer la nostra feblesa
desafiant la prudència
tu assenyalaves tempestes
jo desplegava les veles.

Som la lluna que assaltàvem
a les nostres matinades
amagats a les teulades
de la nostra vida en flames
estimant-nos a glopades
de poemes i cerveses
tu recitaves Kortatu
jo el Llibre de Meravelles

Som la llavor
que creix
sota els estels
la terra humida
les arrels
el vent la pluja
i la memòria
que perdura

Som la gent
que no es rendeix
fràgils humils
supervivents
tota una vida
a la deriva
amb l'esperança
entre les dents

Som les nits de cara al sostre
d'habitacions a les fosques
aïllats en blocs de pisos
entre frustracions i bronques
escrivint a les palpentes
missatges a les finestres
tu espantaves velles ombres
jo m'ocupava dels monstres

Som albades que encobrien
fugides improvisades
a adormir-nos a l'autobús
despertar només amb tu
una cala a la Marina
una lluna clandestina
tu encaraves les onades
jo nedava a la deriva

Som el buit de quan tornàvem
a les guerres quotidianes
jurant-nos que trencaríem
amb les gàbies on vivíem
currar de qualsevol cosa
ser nosaltres la revolta
tu devoraves mil vides
jo em llepava les ferides

Som els anys que compartírem
i els camins que ens separaren
retrobar-nos per sorpresa
als carrers de la infantesa
besar l'antiga alegria
riure fins que es fa de dia
tu em recordes com m'estimes
jo que junts som invencibles

Suïssa

Tu, que trencant l'alto el foc va i li tires la copa a la cara
El museu al·lucina. Ningú no respira.
Que l'has llançat! Que no has mirat!
Que vola i que impacta contra un Modigliani.
Ell, que ara perd els estreps, encadena un renec amb un altre.
Hi ha una taca en el quadre. Empentes. Alarmes.
“Seguretat! Seguretat!”. Escena italiana.

Potser ja esteu sobre-actuant.
Potser en feu un gra massa
Potser és millor dir prou i mirar endavant.
Potser hi esteu tots dos posant molt més pa que formatge.
Potser al final tampoc us estimàveu tant.

Ai, ha arribat el moment que m'obligues a fer espionatge.
Però en el fons el que vols és sentir que t'enyora...
Que està fatal! Que està fatal!
Vejam, com t'ho explico sense que te m'enfonsis?
Ell, sembla estar en un període expansiu.
Diu que totes li ponen. Però com sempre:
dos dies i et truca fet caldo, Elisabet! Elisabet! No cal ni que ho ploris!

Potser ja esteu sobre-actuant.
Potser en feu un gra massa.
Potser és millor dir prou i mirar endavant.
Potser hi esteu tots dos posant molt més pa que formatge.
Potser al final tampoc us estimàveu tant.

Solemnement ho dic: això no té cura.
Jo, des d'aquest moment, em declaro amic neutral.
No es pot dir que tingueu el do de la mesura,
i un doble agent segur que acabaria prenent mal.

Jo vull ser Suïssa. Cadascú que es mengi, nena, els seus propis merders.

Deixa'm que et conte

Anys de faena, anys de mitgers,
anys de servei em corren la pell;
Tantes històries, contar de vells,
és el que em fan sentir com em sent.

Treballa amb les mans, home del camp,
aquesta és la vida que et toca jugar;
mitgers de la serra servils i aplicats,
li deus al teu amo el pa i la llar.

Camí al llavador, camí a l'olivar,
cançons de verema ens marquen el pas;
agafa la forca, agafa la falç,
prepara l'arer, arrima el tiràs.

Treballa amb les mans, home del camp,
aquesta és la vida que et toca jugar;
mitgers de la serra servils i aplicats,
li deus al teu amo el pa i la llar.

Tens sang vermella, pobra i plebella,
els genolls blaus de ser abusat;
tens les mans aspres del sol i del vent,
el coll cansat d'assentir i acatar.

Deixa'm que et conte,
deixa'm que et parle.

Treballa amb les mans, home del camp,
aquesta és la vida que et toca jugar;
mitgers de la serra servils i aplicats,
li deus al teu amo el pa i la llar.

Treballa amb les mans, home del camp,
aquesta és la vida que et toca jugar;
mitgers de la serra servils i aplicats,
li deus al teu amo el pa i la llar.

Deixa'm que et conte,
deixa'm que et parle.
Deixa'm que et conte,
deixa'm que et parle.
Deixa'm que diga per què sóc així,
deixa'm que explique per què sóc rebel;
aquesta és la història que m'ha dut ací,
deixa'm que explique per què sóc rebel.

Deixa'm que diga per què sóc així,
deixa'm que explique per què sóc rebel;
aquesta és la història que m'ha dut ací,
deixa'm que explique per què sóc rebel.

La terra dels somnis

Explicaré la història d'un bon xicot
Un bon sagal, un bon xaval, que mai havia fet cap mal,
Vivia en un poble de poquets habitants
Però de quartos no n'anava pas sobrat

I quan de nit el sol fugia
Ell somiava amb els estels
I es preguntava com es viuria
Més enllà del mar extens

Perquè li havien dit que al nord
Tot era molt més maco i tot era millor
Ja ho veia per la tele quan no fallava l'antena
Que aquella gent no es moria pas de pena

I perquè, es preguntava,
Ells poden triar i somiar
I en canvi jo em moro de gana
Potser que comenci a tirar

A la terra dels somnis
On tothom hi viu tant bé
A la terra on les històries
Sempre acaben tant bé, oh si tant bé

Dit i fet, va agafar una barqueta
Es va endinsar al mediterrani i va atrapar-lo una tempesta
Ell lluitava amb totes les seves forces
Per fer un últim alè, abans d'arribar a la costa

Mort, i el seu cadàver
No el va pas plorar ningú
I si preguntem de qui és la culpa
Ens diran d'’ell per no haver nascut

A la terra dels somnis
On uns quants viuen tant bé
A la terra on les victòries
Ho són trepitjant als demés, oh si als demés

I si pensem, en qui arriba
I en molts que van néixer aquí
Com van patint el dia a dia
Perquè uns quants puguin ser rics

A la terra dels somnis
On molts viuen malament
A la terra on masses culpen
A tots aquells que tenen menys, que tenen menys

Pigues

Va triar les coordenades de la cara.
En millor lloc no podia haver sortit.
Era petita, rodona, i perfilava
el somriure que a tothom feia feliç.

Quan el temps li destapava les espatlles,
el vent li feia ballar els cabells.
Ben seguides, com guanyant al tres en ratlla,
feien de la seva esquena un tros de cel.

Que no arribi mai el dia
que només les vegi en somnis.

Descalçada, caminava per la platja.
La sorra s'amagava entre els seus dits.
Sota el peu dret, un parell desordenades,
trepitjaven les passes d'un nou camí.

Capbussant-se, buscant la pau sota l'aigua.
Els sons eixugaven les pors.
En el plec d'aquella orella inundada,
dues juntes remarcaven el contorn.

Que no arribi mai el dia,
que només les vegi en somnis.

Lligar no és lo teu

Va ser una tarda molt llarga,
no s'acabava mai,
tu estaves segut esperant-me,
vestit molt elegant.

Repentinat amb gomina,
crec que vaig flipar.
Deixant anar les aparences,
sense por em vaig apropar.

Va ser una tarda molt llarga,
no s'acabava mai.
Tu em parlaves de la bellesa,
i a mi això m'és igual.

La nit en què et vaig conèixer,
em vas encantar,
però semblaves una altra persona quan et vas posar a parlar.

"Portes un monyo molt maco,
la samarreta et senta bé,
aquesta llum accentua el teu somriure,
estàs molt guapa, t'ho he dit o què?"

Jo prefereixo que em passis la birra que em tiris la canya,
perdona si em ric, però és que em fas molta gràcia,
lligar no és lo teu, em sap molt de greu.
Jo prefereixo que em passis la birra que em tiris la canya,
no em diguis bonica que tants cops ja em cansa.

Després de mitja hora escoltant-te,
m'estava cansant, vaig dir:
–Porta'm a la plaça de sempre, que duc la guitarra i vull desconnectar. –Ai maca! Quina bona idea! Ets tan llesta, tan interessant...
–Si us plau, marxa o canvia el tema, o seré jo qui acabi marxant.

Jo prefereixo que em passis la birra que em tiris la canya,
perdona si em ric, però és que em fas molta gràcia,
lligar no és lo teu, em sap molt de greu.
Jo prefereixo que em passis la birra que em tiris la canya,
no em diguis bonica que tants cops ja em cansa.

Pensa que a mi m'agraden les coses senzilles,
i la sinceritat.
Que si em vols dir bonica...
Que sigui de veritat.

Bananeres

Vinc de fadista i tiro de to,
i aquest do em desespera.
Hi ha poca pista per a la missió
i el motor no s'engega.
Vinc de la bèstia i la mataré
perquè no arribi a carena
de la drecera a ser com sóc,
tot està per fer.

Sortirem per bananeres,
de la crisi del matí.
Sortirem per bananeres,
sempre hi ha verí d'ahir.
Sortirem per bananeres,
l'altra lluna és un perill.
Sortirem per bananeres,

Vinc de la panxa de ma mare,
de tot el que un dia vaig fer
sense saber on vaig ara.
La vida em dispara amunt
i perdo el fil sortint del fum.
Tan lluny perdo la bala
i tot comença on s'acabava.
I també vinc de la panxa del teu pare,
de tot el que un dia va fer,
sense saber el que pensava.
I no, no paris que no para.
Que així desapareix un dia
i comença l'altre.
Amb una fletxa de cupido al cul,
amunt i avall, com una cabra.

Tal com ve se'n va,
se'n va la gràcia i se'n va la fera.
Tal com ve se'n va,
se'n van de festa pomes i peres.
Tal com ve se'n va,
se'n va la fusta que ara remena
i se'n va la sang i ens veiem salvats,
però ja tornarà.
I ara estem tarats i la nostra cosa
ens fa anar de cap.

Tan amables

Arribes i te'n vas, ho has vist a la primera.
No t'agrada i ja està, i fas un pas enrere.
A tu et sembla tan lleig, però ningú no reacciona.
Ho troben tan normal, com si fossin de goma!
De tan educats i tan amables hem deixat passar a la cua els altres.
T'ho mires, no ho entens, es queixen però ja marxen.
Se'n van al primer bar a fer un parell de canyes.
No hi ha enfrontaments, maregen i divaguen.
No es volen complicar i n'hi ha que mai no baden.
Quan volem guanyar ensenyem les cartes.
No hi ha mala llet i sempre ens guanyen.
Són els arbres o el bosc o és falta de caràcter
o és que ens han educat per totes dues bandes.
No hi ha més arguments, s'ha de tenir caràcter,
lluitar pel que tu vols o almenys posicionar-te.
Aquesta cançó va per vosaltres:
Tímids i educats però amb caràcter.
Si voleu guanyar amagueu les cartes
o juguem tots net o tots fem trampes!

Seguir o marxar

Mirant al més enllà
perdent els ulls en milions d'imatges
obrint vells candaus
que voldries no haver tancat
en cada un d'ells hi dorm un miratge
d'allò que ja no serà mai
Potser sempre haurem de triar
seguir o marxar
Valent sense elecció
no pas per vocació ni medalles
un supervivent no te por de tenir por
qui busca mort no mereix memòria
però sí aquells que no han tingut sort
Potser un pas en fals i ens tornem a trobar
mirant cap a un altre costat
obre la porta que...
...Pot tornar-te a casa
tant és si és només un instant
mai pots saber bé del cert quan serà el teu moment
això ho dirà el temps
que neda a contracorrent
d'aquest present
Res
el que passa quan ningú no ho veu
figures de fum, no són res
s'esvaeixen com l'aigua del gel
que lentament es va desfent
Potser d'aquí a uns anys no ens haurem d'amagar
de tot el que sempre hem somniat
creua la porta que...
...Pot tornar-te a casa
tant és si és només un instant
mai pots saber bé del cert quan serà el teu moment
això ho dirà el temps
Vols tornar a ser a casa
tant és si és només un instant
mai pots saber bé del cert quan serà el teu moment
això ho dirà el temps
que neda a contracorrent
d'aquest present

Pas a pas

Si quan seus al davant d'un mirall veus que l'any que ha passat ha volat, i ni te'n has adonat.
Si no saps el què vols, i els llençols quan t'adorms, t'empresonen tots els somnis i t'ofeguen tots els mots.
Si hi ha una veu que no veus que quan beus t'apareix, i et recorda moltes coses que ja hauries d'haver fet.
Tu tranquil, que el camí, a seguir té un destí, que per molt que te'n preocupis és difícil de predir

Perquè cal anar pas a pas, pas a pas, pas a pas, pas a pas

Si no saps com saber què has de fer i al paper on t'hi apuntaves els somnis fa tems que no hi escrius res.
Si amb el crit i amb el cant, i amb l'encant caminant, la traça que segueixes sembla que es va complicant.
Si no pots explicar on seràs d'aquí uns anys, ni calcular els efectes dels teus anys i els teus paranys.
Tu tranquil, que el camí, a seguir té un destí, que per molt que te'n preocupis és difícil de predir.

I si vas enrere, que sigui per agafar impuls,
Si agafes una pedra, que sigui per trencar murs

Perquè cal anar pas a pas, pas a pas, pas a pas, pas a pas.

Si vols

Aguantarem la fred del temps, per semblar normals (semblar normals)
Fingirem que som valents, que no ens manca res

Si el que vols és venir, no t'amaguis de mi
Si el que vols és sortir d'aquí
i el que vols és venir, no t'amaguis de mi
Si el que vols és sortir d'aquí

Que si vols (Que tot, deixa que tot) flueixi
Que si vols (Que tot, sense que tot) influeixi
Que si vols (Que tot, deixa que tot) flueixi
Que si vols (Que tot, sense que tot) influeixi

Directe com el vent, que tot s'ho va emportar
Deixem l'atzar a temps, abans que es faci tard

Si el que vols és venir, no t'amaguis de mi
Si el que vols és sortir d'aquí
Si el que vols és venir, no t'amaguis de mi
Si el que vols és sortir d'aquí

Que si vols (Que tot, deixa que tot) flueixi
Que si vols (Que tot, sense que tot) influeixi
Que si vols (Que tot, deixa que tot) flueixi
Que si vols (Que tot, sense que tot) influeixi

Mentre tu dorms

Mentre tu dorms
jo rebusco entre la brossa.
Mentre tu dorms jo procuro no fer nosa.
I tu somnies que ets una índia.

Mentre tu dorms
jo reviso les engrunes
Mentre tu dorms
vaig comptant totes les llunes.
No sigui el cas que em perdi alguna pista.
Si em vol ajudar faci'm una llista.
Mentre tu dorms…

Que tot et vagi bé

Haurem pogut recollir l'aire al seu pas,
recórrer el món i sentir el cel a l'abast.
Haurem pogut viure el que havíem somiat
sense res més que una guitarra, entre les mans.

I no hem mirat enrere mai,
hi ha nits que encara ens pesen.
Però no hem deixat de caminar.
Que tot et vagi bé.

Que trobis tot allò que busques.
Que et sigui lleu la direcció.
I vinguin plens de melodies els nous dies,
que siguis fort. Que tot et vagi bé. Que tot et vagi bé.

Recordarem mil carreteres plegats
la lluna roja i les sirenes del mar,
els gratacels de les més grises ciutats
i les estrelles sobre el riu al cor de la Casamance.

I a poc a poc ens hem fet grans.
Hi ha nits que encara ens pesen.
Però no hem deixat de caminar.
Que tot et vagi bé.

Que trobis tot allò que busques.
Que et sigui lleu la direcció.
I vinguin plens de melodies els nous dies,
que siguis fort. Que tot et vagi bé. Que tot et vagi bé.

Si plores
quan la ciutat dorm
que una bella cançó
porti de l'infinit
estels que et facin foc
per arribar al matí.

Riu i crida
A com ho vam fer abans
quan vivíem jugant
i res no era important.
Només seguir cantant
i fer ballar el camí.

Tabernari

Omenaldi ona Tabernarientzat!

Això és una festa!
Anem tots ben servits de beure
Així que fem un fort aplaudiment
per les cambreres i els cambrers!

Perquè sou la font de les festes,
les nostres veus us regalem
Mentre ompliu les nostres copes,
beurem junts i cantarem

Millesker
tabernari millesker
Gaur zoriontsu egiten nauzu
Millesker,
Tabernari millesker
Bete basoa berriro, mezedes

Cambrera!
M'omple d'amor el teu somriure..
Però de fet.., fins i tot,
t'estimo més quan m'omples el got!

I si un dia lluny d'aquí has de marxar,
no oblidarem que vas ser Tabernari
Cantarem com hem fet sempre
als que vindran
Som Tabernaris i seguirem brindant!

Millesker
tabernari millesker
Gaur zoriontsu egiten nauzu
Millesker,
Tabernari millesker
Bete basoa berriro, mezedes

Avall, avall, avall, que anem avall..
A punt, a punt,
a punt, que anem amunt..
BAT, BI, BAT, BI, IRU, LAU!!!

Millesker
tabernari millesker
Gaur zoriontsu egiten nauzu
Millesker,
Tabernari millesker
Bete basoa berriro, mezedes

Un dels nostres

No importa el què digui la gent,
arribats a aquest moment,
només m'afecten incidents
quan un dels nostres cau.

No parlo d'idees,
sexe o color de pell,
només m'afecten incidents
quant un dels nostres cau.

Mil guerres absurdes,
més sismes caòtics,
gana i dolor.

Apartem la mirada
quant ens convé,
així no sentim res.

No importa el què digui la gent,
arribats a aquest moment,
només m'afecten incidents
quan un dels nostres cau.

No parlo d'idees,
sexe o color de pell,
només m'afecten incidents
quant un dels nostres cau.

Les meues vacances

Tot ben senzill
i ben alegre.
Em creureu mort.
Jo no hauré mort.
Faré vacances!
El color negre
que tant m'estime,
se'n vindrà amb mi.
Jo sol de negre!
Beveu conyac,
i vi i caçalla.
I si m'arriba
el pressupost
beveu bon "whisky".
Ràpidament,
em boteu foc.
Sóc valencià!
Si no és molèstia
per als amics,
amb una capsa
de cartó,
fiqueu la pols
d'un servidor,
i el millor llibre
de poemes
d'aquell poeta
que creieu.
Es per anar
passant l'estona
amablement.
I al mateix temps,
aprendre, viure,
conèixer coses
per a la propera
cançó a fer.
Porteu-me a Alcoi,
que és el meu poble
I allà on comença
el "Barranc del Cinc",
prop d'un romer,
al seu costat,
deixeu-me ja.
Així tindré l'aroma bo.
I a prop també
del rierol.
Així a les nits,
amb la quietud
vindrà la música.
Mireu també
de fomentar
els berenars
a la muntanya.
Així per fi,
s'aproparan
al romaní
dolces xicones.
I despistant,
com qui no vol,
alçaré els ulls
i entrant pel peus
arribaré fins al seu cor.
Res d'adéus
ni de records.
Vaig de vacances!
Qualsevol dia
impensat,
us tornaré a emprenyar
amb les darreres
cançonetes.
Potser d'entrada
us estranyeu,
bé pel físic
o la veu.
Però seré altre cop jo.
Doncs com el mestre
Maragall,
també crec jo
amb la resurrecció,
de la carn.
Seré més jove
i tornaré a estimar
a cada instant.
Ai les xiquetes!
Ai les donetes!
Ai quines joies!
I si per cas,
jo no crec pas,
encara dura
la vida dura,
doncs altre cop
de part dels bons,
fins a la mort!
Però llavors,
no em moriré:
faré vacances.

No vull anar a dormir

Si els ulls no em fallen
Deu ser molt tard

Els llums s'apaguen
Ja surt el sol

Quan ja ens anàvem
a acomiadar

Hi ha algú que ens frena
Dient que no

No vull anar a dormir
No vull que acabi aquí
La nit

Tornem a conquerir
El món aquest matí

Puja la persiana
Que ens morim de gana

Era una tarda
Força normal

Una canyeta
I a descansar

Com sempre passa
Em veu liar

I ara aquí em tens
Desesperat

No vull anar a dormir
No vull que acabi aquí
La nit

Tornem a conquerir
El món aquest matí

Puja la persiana
Que ens morim de gana

Si els ulls no em fallen
Deu ser molt tard

Els llums s'apaguen
Ja surt el sol

Quan ja ens anàvem
a acomiadar

Hi ha algú que ens frena
Dient que no

Mantindre el foc

Disculpa que et moleste a estes hores de la nit,
però no he trobat ningú tan boig que en tinga més de 20.
De conflictes estic ple, i amb contradiccions no sé
com posar-li fre, a l'hemorràgia d'este tren.
Vull trobar respostes a preguntes,
parar el rellotge i contestar-les totes juntes,
vull tenir la clau del gran misteri de la vida
per apagar-la i reiniciar-la sense fam ni ira.
Qui rescata als bancs? Dis-me qui fa els plans?
Qui fa la llei mordaça? Dis-me qui ens nuga les mans?
Dis-me qui alça murs i colpeja a l'immigrant?
Qui declara la guerra? Qui disfruta massacrant?
És indignant, dis-me qui t'explota i qui et retalla?
Qui lluita per la llibertat i qui vol esclafar-la?
Qui fabrica armes, qui les ven, qui les dispara?
Trau-me d'esta merda quotidiana!

Necessitem poc
per mantindre el foc
i canviar el tauler de joc,
fer forta l'arrel
i conquerir el cel,
per tots aquells que van somiar provar la mel.

Sempre caminant damunt les brases
mirant no repetir les teues passes.
Saps que són igual totes les races
que és al burges qui interessa la diferència entre classes.
No tenim descans, no descansen els tirans,
este és el nostre missatge per als nostres governants,
perquè no són vostres les vides d'estos habitants,
no són vostres les muntanyes ni els oceans.
És indignant, la població segueix morint de fam,
creixen els comptes corrents en les Illes Caiman.
Nosaltres som les bombes, vosaltres sou el detonant
defensant-nos contra l'atacant.
I el nostre carburant, en l'obrer, el pobre, l'estudiant,
en el so del cor i el nostre poble bategant,
en l'esperança, la humilitat i la il·lusió dels joves,
en cada activista, en cada Jesse Owens.

Di whole a dem so mad
Di whole a dem so bad
Di whole a dem nuh see da poor people sufferin' so hard
a lot of things a deh a going wrong
and everywhere ina di world can ear rumours of war
Sick society, yes we did it
No equality, yes dem waan it
but we a go bun it, yes babylon we bun it
'caz dis yah shitstem a sell off people for profit
and dem mos know we nuh give up no, no, no
'caz dem fighet we a many more and more strong yeh
and even if, e yah now, dem got di powa
membah rebel people yah got di fyah.

Consciousness ah di first step fe ovahstand our mistakes
an' di fight against dis yah sick monster called babylon shitstem

Necessitem poc
per mantindre el foc
i canviar el tauler de joc,
fer forta l'arrel
i conquerir el cel,
per tots aquells que van somiar provar la mel.

Omertà

On està el futur esplendorós
que ens vàreu vendre amb bombo i platerets?
On són els focs artificials,
la llum dels flaixos i tot el glamour?
On ha anat la prosperitat
que no us cansàveu mai de proclamar?
Què ha sigut d'aquell temps gloriós
quan disparàveu pólvora de rei
com si el demà no existirà?
Totes les vostres promeses
eren paper mullat?

No sentiu ni un sol remordiment
quan vos pareu a recapacitar?
Mai no se vos contrau el cor
quan ens mentiu deliberadament?
No n'hi ha cap ombra d'aprensió
en el to lànguid del vostre discurs?
No se vos cau l'ànima als peus
davant la xifra de desnonaments?
No vos sentiu responsables
de les tragèdies humanes
que haveu propiciat?

Què farem amb els elefants blancs
disseminats per tota la ciutat?
Deixarem caure els mausoleus
i els edificis governamentals?
Arrancarem el trencadís
de les façanes que han sobreviscut
al terratrèmol del progrés
i a l'especulació salvatge?
Assistirem en silenci
a la mort anunciada
d'allò que mai no vam ser?

La, la, la, les llums

I si mirem aquesta llum vibrarem intensament.
I si mirem aquesta llum vibrarem intensament.
I si mirem aquesta llum vibrarem intensament.
I si mirem aquesta llum vibrarem intensament.

Intensament.
Intensament.

I si mirem aquesta llum vibrarem intensament.
I si mirem aquesta llum vibrarem intensament.
I si mirem aquesta llum vibrarem intensament.
I si mirem aquesta llum vibrarem intensament.

Intensament.
Intensament.

Podem quedar hipnotitzats per les llums de colors
i el déu del nostre davant es torna borrós.
Ens esclaten els timpans, el soroll es torna dolç.
Obrim els braços per cridar: Que no acabi mai!

La la la les llums.
La la la les llums.
La la la les llums.
La la la les llums.

Com més et coneixo més m'agrada el teu gos

Ara em dius que per a tu tot s'ha acabat
però vols que seguim sent amics,
que perdoni tot el mal que m'has fet,
però la vida és així.
No t'has lluït gaire,
si vols que et digui la veritat.
No tant sols ets un covard,
sinó també poc original.

Ara et veig passant carrer avall,
se't veu que estàs molt satisfet.
Estic segura que estàs convençut
que has quedat la mar de bé.
Com si jo no sabés
que el pròxim cop que ens veiem
faràs com qui no em veu,
o com molt em diràs adéu!

I com més et coneixo,
molt més m'agrada el teu gos.
Ell el que sent no ho canvia cada dia,
i quan estima és de debò.

Ara penso quan tot va començar,
i em miraves amb ulls de ruc.
Cada cop que seies al meu costat,
semblava que perdies el cul.
Ara tot ha canviat,
has fet cas als teus amics.
Sortir amb una massa temps
pel que es veu està molt mal vist.

I com més et coneixo,
molt més m'agrada el teu gos.
Ell el que sent no ho canvia cada dia,
i quan estima és de debò.

Tot OK STOP

No vaig rebre cap postal
Cap foto espectacular
Revelant-me on eres tu
On et podria trobar

O potser senyals de fum
Un colom despistat
Un missatge encriptat
'Dirigeix-te cap al nord'

Jo vull ser un home fort
Qui no voldria ser un home fort?
I sentir cada segon
Allunyar-te a poc a poc
I uns versos rimar
I cantar, oh cantar

I mira, vaig esperar
Un telegrama que em digués
Que tot està bé stop
Tot va bé stop
I tenia preparada
Una dansa original
Per ballar a la vora del foc
Endinsar-nos dins del foc

Jo vull ser un home fort
Qui no voldria ser un home fort?
I sentir cada segon
Allunyar-te a poc a poc
I uns versos rimar
I cantar, oh cantar

No hi ha ningú (que balle com tu)

No hi ha ningú que balle com tu,
sense temor al vent;
no hi ha ningú que balle com tu,
alegre i combatent.

Per tu i per mi ja no queden records,
i, del teu i del meu, farem un sol cos
Per tu i per mi ja no queden cançons,
visc borratxa d'amor...

I amb un glop de boira i sorra de records,
res no se'n va quan estem sols;
Quan estem sols, dibuixem espirals,
trobem els tresors, evitem els decors.

Parle de tu i de mi,
parle del nostre amor.

Per tu i per mi ja no queden tresors,
i ens quedem nus al ras i ens fonem amb l'abraç;
Per tu i per mi, si te'n vas, em dessagne,
i em quede tan buit, que et tornaré a buscar.

I amb un glop de boira i sorra de records,
res no se'n va quan estem sols;
Quan estem sols, dibuixem espirals,
trobem els tresors, evitem els decors.

Parle de tu i de mi,
parle del nostre amor.

No hi ha ningú que balle com tu,
sense temor al vent;
no hi ha ningú que balle com tu,
alegre i combatent.

No hi ha ningú que balle com tu,
sense temor al vent;
no hi ha ningú que balle com tu,
alegre i combatent.

I amb un glop de boira i sorra de records,
res no se'n va quan estem sols;
Quan estem sols, dibuixem espirals,
trobem els tresors, evitem els decors.

Parle de tu i de mi,
parle del nostre amor.

Plaça Reial

Caminarem per Plaça Reial
Per on hi passa sa gent normal
De camí cap a es Nevermind
Amb una sensació relaxant
Tots es venedors de Pakistan
Fent viatges cap al piset franc
Un home de llauna saludant
En Quimi camina Rambla avall
No sé molt bé com s'ha de fer
Per seguir es batec de sa ciutat
Es petits gitanos d'Hostafrancs
Juguen a sa pilota fins tard
I es xinos de sa Plaça Tetuan
Veuen a en Bruce Lee pixel.lat
No sé molt bé com s'ha de fer
Per seguir es batec desenfrenat
Milers d'objectius capturant
Sa mig acabada catedral
I amb sa meva absenta fumejant
Veig a dos borratxos vomitar
Intuiré com s'ha de fer
Per seguir es batec descontrolat
Però també potser me perdré
Dins es paradís artificial

El pecat original

Pagar per l'aigua, la llum, la casa,
el pecat original, la bombolla immobiliària.
Pagar pel banc, pagar les lletres,
pagar pel metge i per les receptes.

Pagar tarifa plana i formula 1.
Si no paga peatge ací no passa ningú.
Pagar pels vicis i pels desficis,
pagar pels necis, la pagar la crisi.

Pagar diputats i ministres,
assessors, llepaculs i pseudoperiodistes.
Pagar a Déu i al dimoni, amb la suor i l'insomni.
Pagar per viure, morir pagant.

Un altre dia més
comença com s'acaba l'anterior.

Pagar per l'aigua, la llum, la casa,
el pecat original, la bombolla immobiliària.
Pagar pel sol, pagar pel vent
pagar les hòsties que vas rebent.

Pagar pel gendre i per la puta del rei.
La llei inviolable d'un franquisme present.
Pagar vençuts per nostra història,
pagar per ser una colònia.

Pagar per la llei i les misses,
pel nihilisme apolític de les capes submises.
Pel deute dels criminals.
Pagar per viure morir pagant.

Un altre dia més
comença com s'acaba l'interior.

I a l'avís, i a la senyal, i a la tempesta impenitent
i que l'escut siga la ràbia i així l'estratègia,
Dones amb foc, dones amb foc, dones amb foc.
I a l'avís i a la senyal i a la tempesta impenitent.
i que l'avís en done temps per a pensar l'eixida.
Arriben homes amb foc, homes amb foc, homes amb foc.

Pactes de silenci,
compren voluntats.
Presoners de l'euro,
símbol del fracàs.

Un altre dia més...