Un país normal

Un país normal, és el que tots volem,
Amb dret a decidir el que vulgui la gent.
Un país normal, i sense cap corrupció,
Els lladres i banquers tots junts a la presó.
Un país normal, on tots siguem iguals,
Ja prou de retallades i cues els hospitals.
Un país normal, amb dret educació,
Amb una gran cultura i  respecte pels  valors.

Això és el que volem, a crits ho demanem
Un país normal, avui tots junts cantem.

Un país normal, que hagin molts calers,
Sense indigents que dormin els caixers.
Un país normal, en el que tot avança
La gent ja no se suïcida, quan els treuen la casa.
Un país normal, on tot siguin avantatges,
On baixin els tributs i treguin els peatges.
Un país normal, amb senyera de l'amor,
Tolerància i civisme per la gent de tot color.

Això és el que volem, a crits ho demanem
Un país normal, avui tots junts cantem.

Sí

Sí, som el poble que s'aixeca
Sí, som l'espurna on tot comença
Sí, som el crit de la memòria
Som l'anhel de la victòria, som la llum fins a la glòria

Sí, som el nen que riu quan plora
Sí, som la mare que el bressola
Sí, la paloma que ara vola
la nació que no tremola perquè sap que no està sola

Som el puny alçat de la paraula
Som la sang d'aquells avantpassats
Som la veu que canviarà el rumb de la història
Som un poble en llibertat

Sí, som cultura som essència
Sí, som la mare de la ciència
Sí, som el tronc que ningú torça
Sí, som la saba de l'escorça, som la unió que fa la força

Sí, rebutgem la violència
Sí, també som desobediència
Sí, un adéu sense recança
No hi ha ràbia ni venjança, tots som fills de l'esperança

Som el puny alçat de la paraula
Som la sang d'aquells avantpassats
Som la veu que canviarà el curs de la història
Som un poble en llibertat

Som el puny alçat de la paraula
Som la sang d'aquells avantpassats
Som la veu que canviarà el curs de la història
Som un poble en llibertat

La història és nostra

Fills dels 80 i dels 90
i algun incombustible dels naixcuts en els 70.
Alguns repetien com un mantra
que no tenim ni idea,
ni valors, ni una gota d'esperança!
Que som generació perduda, que tenim la cara dura,
que per culpa nostra tremola l'estructura
d'un País Valencià que ha viscut sense mesura.
Ens van gravar al cap, a foc la transició
per l'estabilitat de la seua nació, una Constitució
en la què no creiem, els fills dels que cridaven Otan No.
Records de la Ruta Destroy non stop,
resonen al meu discman “a piñón” Depeche Mode.
Vam passar del roig al blau pegant-li a la pilota de calbot
 amb l'estatut del “meninfot”!

Ja ens hem llevat la camisa de força,
tenim un tronc amb tres segles d'escorça,
les nostres branques amunt per arribar més lluny
que l'alegria ja és nostra!
Hem dibuixat a l'horitzó una gran porta que ens mostra,
que el llarg camí ja no importa.
Les nostres mans ben amunt per arribar més lluny,
perquè la història ja és nostra!

L'educació s'ha convertit en un negoci,
la nostra ignorància, serà el seu soci,
ens volen baix de la seua hipnosi,
la nostra intel·ligència, la seua psicosi.
Jugar al carrer s'ha convertit en un record,
hi ha poca pasta, fem un aeroport.
Ningú pot entendre que és el que passa,
prompte tindrem estació de la NASA.
Han demostrat saber suma tres més dos,
Circuit del Motor, Instituto Nóos,
la Ciutat de les Arts i les Ciències
i un altra família farta de penitències.
Formula 1, America's Cup i va fent-se gran el forat,
i cada vegada més gran la diferència, solten els gossos, sereu els caçats.

Ja ens hem llevat la camisa de força,
tenim un tronc amb tres segles d'escorça,
les nostres branques amunt per arribar més lluny
que l'alegria ja és nostra!
Hem dibuixat a l'horitzó una gran porta que ens mostra,
que el llarg camí ja no importa.
Les nostres mans ben amunt per arribar més lluny,
perquè la història ja és nostra!

Hem vist finals de segles
i noves banderes,
Reagan i Tatcher i la Guerra dels Balcans,
hem vist caure dos torres
i estudiants contra porres,
bales de goma contra els somnis africans.
Hem vist Ruanda “dessangrada” i una segona Intifada,
la corrupció instal·lada i altra dona assassinada més,
de Vinaròs a Guardamar sense frens,
som joves utòpics caminant “al revés”!

Serem delinqüens

Diu que no es pot dir segons què,
que votar no està gens bé
i que si decidim moure'ns això anirà malament.

I és millor si estem callats,
que és prohibit dir les veritats,
i que la terra és plana i que això està demostrat.

I que no siguem il·lusos de somniar en la llibertat,
que aquí només són lliures els lladres de coll blanc.

Que tenen la justícia; que tenen militars,
que va acabar el franquisme,
però aquí tot segueix igual.

Peça a peça farem un nou taulell,
que al seu joc no hi volem jugar més.
Fem que el somni s'escampi com el vent.
Si portar un nas de pallasso és delicte...

Serem delinqüents! Serem delinqüents!
Serem delinqüents! Serem delinqüents!

Diu que els colors estan prohibits
que el groc hauria de ser gris,
i que el rei és intocable perquè Déu ho vol així.

I que no es pot cantar rap perquè diu massa veritats
i que és el govern qui mana i el poble qui abaixa el cap.

I que no siguem il·lusos de somniar en la llibertat,
que aquí només són lliures els lladres de coll blanc.

Que tenen la justícia; que tenen militars,
que va acabar el franquisme,
però aquí tot segueix igual.

Peça a peça farem un nou taulell,
que al seu joc no hi volem jugar més.
Fem que el somni s'escampi com el vent.
Si portar un nas de pallasso és delicte...

Serem delinqüents!
I si portar un nas de pallasso és delicte en aquest país...
Serem delinqüents!
És prou evident que no podem continuar així.
Serem delinqüents!
I si és el rei qui roba potser haurem de ser botxins.
Serem delinqüents!
Siguem, doncs, república, fem un nou camí.

Serem delinqüents! Serem delinqüents!
Serem delinqüents! Serem delinqüents!

Hòstia

Més enllà de l'origen,
més enllà de qui som,
més enllà del que t'esperes,
més enllà del teu nom,
més enllà d'incomprensible,
que et resulti aquest món,
a la vida anem a cegues
quan no ens deixen veure prou.

Més enllà del que facis,
i el que et queda per fer,
més enllà del que et diguin,
i el que dius tu també,
més enllà del que somies,
i que et fa ser com ets,
sempre busquen la manera
perquè et creguis que no pot ser.

Te la foten per aquí
Te la foten per allà
Te la foten per darrere
Te la foten per davant

Hòstia, hòstia, hòstia
hòstia consagrada,
se'ns van pixen a la boca
i hem de fotre bona cara.

Esperem que amb tanta hòstia
acabem despertant,
que traguem la mala hòstia,
que per fi aixequem cap.
Perquè el que seria l'hòstia,
l'hòstia de veritat,
és deixar-nos estar d'hòsties
capgirant la realitat quan

Te la foten per aquí
Te la foten per allà
Te la foten per darrere
Te la foten per davant

Hòstia, hòstia, hòstia
hòstia consagrada,
se'ns van pixen a la boca
i hem de fotre bona cara.

Cendres

No ho dubtis, que no et falta pas la sort
Tot i així em dius que vius dies morts
Tot pren un nou sentit dins del relat,
que ple de mentides m'has deixat
Dins del meu mar gelat.

No t'enganyis, que per tu ha estat un joc,
No menteixis que has atemptat contra el meu esforç
D'oblidar que de mi n'has fet un foc apagat ara a contracor
Sols queda el fum encès,
Envoltat de cendres malmès.

I sé, que no et puc demanar res,
Jo i la bogeria d'un dubte que potser tu intuïes,
I saps que ho has ignorat,
que de tant amic fidel hem perdut les ganes de ser espies.

Imagina

https://darania.bandcamp.com/track/imagina

Imagina formigues vermelles lluitant amb les negres,
i les branques dels arbres, tot d'una, cremant com centelles,
com hi ha onades tan altes que endrapen vaixells i casetes,
com hi ha gossos que borden, perduts, abatuts per la pena.

Imagina ciutats sense llum i els infants sense mestres,
les agulles de cap foradant papallones i abelles,
els eclipsis de sol i de lluna, penombra a la terra,
els mercats sense peix ni patates, ni ous ni mongetes.

Imagina crepuscles de foc abrusant les collites,
les mamelles ben buides de llet, ni mató ni formatge,
les navalles dels homes brillant, sempre a punt quan hi ha brega,
i les mares fent sopes amb pedres i arena de platja.

Imagina països vençuts i legions astorades,
que tallessin a tots els ocells, ai!, el cant i les ales,
i tempestes de fang i de sofre, petroli i llagostes,
i els trens desbocats com cavalls enfollits per la ràbia.

Imagina't com em quedo quan marxes! Si mai no tornaves...

Imagina les coves profundes amb serps i canalles,
feridures i xacres, turment per a totes les iaies,
esperpèntics soldats sense rostre dalt de les teulades,
i pilotes de goma topant brutalment a la cara.

Imagina poemes i cartes cremant a la plaça,
i els alcaldes borratxos, barruts, ultratjant les germanes,
les balenes morint de dolor i d'amor a la platja,
criatures amb dos caps bramant l'antic so del diable.

Imagina migranyes perennes trepant les mirades,
i l'urèter barrat per pedretes, rocs i calamarsa,
helicòpters llençant gas mostassa per totes les places,
tots els fetus inerts en els úters calents de les mares!

Imagina espases de foc travessant-te la panxa,
i el lament sense límit de Déu plorant per tots nosaltres,
tot el fred del pol nord dins del pit, dins del cor i l'entranya,
tots els orfes, formats, esperant l'escudella migrada.

Imagina't com em quedo quan marxes! Si mai no tornaves...

Al meu davant

Quan de cop la vida
ens fa entendre la partida
que per dins jugàvem
mentre ens inventàvem

I tantes històries
I altres que ens esperen
de les nits sense final
les que no s'acaben mai

Quants detalls observes
Des de la mirada immensa
la que et deixa veure
com segueix tota l'escena

I de sobte ens hem trobat
Abraçant els canvis
i ara sabrem on trobar
tot l'alè que ens calgui

Ara has arribat per fer-ho tot
Més clar que abans
quan no eres al meu davant

El miseret

Miseret per un rallacu,
tu com creus que es pot ser així
Quan badalles i et cargoles
i mossegues els coixins

Se me'n fot acabar al maco
si jo tinc el què jo vull
Vinga ja, treu-me el tatanu
que és de tu que vull fugir

Tu no saps res de mi
Tu no saps
Tu no saps res de mi

Sempre anem a les maldades
si en tinc més o tu en tens menys
Sempre buscant per les barres
per on paren els camells

Molt sovint tenim baralles
estem bé, estem malament
I al final tu com les modes
em seràs indiferent

Tu no saps res de mi
Tu no saps
Tu no saps res de mi

Morim tots un dia al dia
és un ritme criminal
És una altra bogeria,
però, com curen als malalts!

Tu no saps res de mi
Tu no saps
Tu no saps res de mi

No sé què fer amb la meva vida

No sé què fer amb la meva vida,
potser anar a un altre lloc a viure.
Podria ser el Japó
o potser Argentina.

Ningú m'espera al dia a dia,
dissabtes la meva família.
No he aprés a transformar
l'amor en la rutina.

Omplo el meu temps a la piscina.
Dins l'aigua penso en deixar-te.
Tot sembla anar bé
perquè no em veus per dintre.

No sé què fer amb la meva vida,
potser anar a un altre lloc a viure.
Però et quedes aquí
mirant com passen els dies.

Dies per veure sortir el sol
I que els ocells agafin el vol.
Dies per cantar des del terrat
cançons que curen l'ansietat.

Ells

Indiferents, tossuts com les onades,
glaçats i perillosos com l'espasa,
adoren sol i sang, a mi em fan fàstic.

No ens han convençut mai, però s'obstinen,
ens roten a la cara les mentides
i ens miren sempre altius, a mi em fan fàstic.

Provoquen vomitades col·lectives
de ràbia, crits i sang, res no els atura,
riuen envalentits, a mi em fan fàstic.

Però també tenen por, per això ens espien,
es mosseguen entre ells sense vergonya
i reneguen de tot, a mi em fan fàstic.

Per la por ens han unit, no s'ho pensaven,
estem més junts que mai, potser tremolen,
que no esperin pietat, que esperin càstig.

Indiferents, tossuts com les onades,
es trepitgen entre ells sense vergonya,
adoren sol i sang. a mi em fan fàstic,
que no esperin pietat, que esperin càstig.

No he dit cap nom concret, no és necessari,
tots sabem massa bé de qui jo parlo.
M'agradaria dir: «Em feien fàstic».

Som la resitència

Si ens retallen les paraules amb què ens podem expressar
Si ens esborren la memòria i no ens deixen recordar
Si ens precinten les imatges que ens mostren la realitat
Sortirem a la defensa de les nostres llibertats.

Si ens fan consumir l'oxigen que ens queda per respirar
Si ens apreten les mordasses perquè no puguem parlar
Si ens censuren la protesta robant-nos la dignitat.
Sortirem a la defensa de la nostres llibertats.

Som, símbols d'una resistència que encara no ham esborrat
només deixa d'exitir, tot allò que és oblidat
del silenci hem fet paraules, és hora d'alçar les veus!
sincronitza amb els desitjos surt i lluita pel que creus.

Surt i lluita pel que creus…
Surt i lluita pel que creus…

Si ens segresten l'esperança i oculten la veritat
Si ens emmanillen els somnis que tant temps hem defensat
Si ens anul·len l'existència i ens roben la identitat
Sortirem a la defensa de les nostres llibertats.

Som, símbols d'una resistència que encara no ham esborrat
només deixa d'existir, tot allò que és oblidat
del silenci hem fet paraules, és hora d'alçar les veus!
sincronitza amb els desitjos surt i lluita pel que creus.

Surt i lluita pel que creus…
Surt i lluita pel que creus…

Tempestes

Em desperto al matí, primer raig de llum
La teva mirada ja és ben lluny d'aquì,
Encara em queden records aquí
Aquells instants que jo vaig poder sentir (oh, no)

Només em queden imatges guardades ben endins
només petits miratges que no sé esborrar de mi
només les teves paraules em farien més feliç

I sé que per molt que t'allunyis
tu sempre hi seràs
Que per moltes tempestes que hi hagi
el vaixell no s'enfonsarà mai

Miro a l'horitzó, sé que tu ets allà
Per molt que vulgui no hi podré arribar
I per molt que m'acosti, tu t'aniràs allunyant

Només em queden imatges guardades ben endins
només petits miratges que no sé esborrar de mi
Només les teves paraules em farien més feliç

I sé que per molt que t'allunyis, tu sempre hi seràs
que per moltes tempestes que hi hagi, el vaixell no s'enfonsarà

No sé si m'escoltes, No sé si vindràs
però vull que sàpigues que al meu cor
hi ha un racó que mai t'oblidarà

Només són tempestes

Per molt que t'allunyis, tu sempre hi seràs
Que per moltes tempestes que hi hagi, el vaixell no s'enfonsarà

No sé si m'escoltes, no sé si vindràs
Però vull que sàpigues que al meu cor
hi ha un racó que mai t'oblidarà

Les coses

Sé que no hi ha "dos sin tres" i que tres sempre són massa
Sé que vols que ens vagi bé però sovint penses en l'altre
Les coses sempre volen el seu temps

Sé que com diu el refrany Déu ajuda els matiners
Tu i jo esmorzem a quarts de dotze perquè estigui pels demés
Les coses al principi sempre van súper bé

Si poguéssim viure confinats en aquesta gran mentida
I morir contents atrapats aquí, atrapats aquí

Sé que no vull saber res més de tu
Ara ets tan perfecta, ara tot és pur

Sé que un deia “no sé res” i que tothom li deia mestre
Sé que jo ho sabia tot i ara espero veure què contestes
Les coses quan les dius tu semblen tan evidents

Si poguéssim segrestar aquest riure absurd que ens fa tan lliures
I follar per sempre amb aquest delit, amb aquest delit

Sé que no vull saber res més de tu
Ara ets tan perfecta, ara tot es pur

Atrapats aquí, atrapats aquí

Sé que no vull saber res més de tu
Ara ets tan perfecta, ara tot és, tot és pur
Sé que no vull saber res més de tu
Ara ets tan perfecta, ara tot és pur

Sé que un es deia Art i que en Simon era l'artista
Sé que no sabré què fer si mai vols anar de solista
Les coses, ai gaudim-les mentre encara puguem

Canto per tu

Canto per tu
perquè mai et donis per vençut
Canto per ser
El refugi quan no et quedi res
Tens por del foc
Tens por del vent
Però has de ser valent

Canto per tu
pels records que han quedat massa lluny
Canto amb el cor
Perquè puguis trobar el teu tresor
Passen els anys
Passen els trens
Però mai n'aprenem

Si poguéssim deixar les fronteres a part
i centrar-nos en tota la gent
podria ser, podria ser
Sigues valent

Canto per tu
Perquè no ho donis tot per perdut
Canto pel foc
Que et manté l'esperança en el món
Cauen els murs
Cauen castells
I tants innocents

Canto per tu
Per omplir-te de llum el futur
Canto per ser
La que t'obri les ales al vent
Has de ser fort
Perdre la por
Per canviar-ho tot

Si poguéssim deixar les fronteres a part
i centrar-nos en tota la gent
Podria ser, podria ser

Si poguéssim llençar les banderes tacades de sang
Si poguéssim mirar-nos als ulls sense por a fer-nos mal
Sé que m'entens, sigues valent

Jo tinc un somni

Jo tinc un somni dins del pit
I una puceta al melic
Tinc un amant i uns quants amics
que en hores baixes m'omplin l'esperit
Tinc una sort que m'acarona
Tinc una mama que mai m'abandona
jo tinc un cor de mil colors que quan s'encén
Tot lo teu llit tremola

jo tinc dos mans que voluntat
mouen muntanyes gegants
Tinc una veu i un pensament
Que quan s'ajunten són més forts que el vent
I tinc un sol que em dóna llum
jo tinc un món cap per amunt
I una il·lusió per a cremar-ne les tristors
i fer-ne un vol de fum

Jo ja ho tinc tot
Quan no tinc res però no em falten los demés
Jo ja ho tinc tot
Lo teu amor mai no el pagaré en diners

Jo dono amor per tots cantons
I en lo que rebo faig cançons
Jo tinc un plor que té lo do
de refrescar-me  quan arriba'l tro
Tinc una ràbia que dura poc
Tinc una closca més dura que un roc
I un canto fosc sempre en repòs
Que domés surt si li fots un bon mos

Jo tinc un somni on los pobres són los rics
amb lo bon rollo de bandera tots amics

Jo ja ho tinc tot
Quan no tinc res però no em falten los demés
Jo ja ho tinc tot
Lo teu amor mai no el pagaré en diners

La sort adormida

La medicina no ens ha salvat
del nostre caure cap avall.
Sembla mentida com ens ha anat
quan ho teníem tot tan clar.
Els nostres passos no em fan feliç
des que les paraules van canviar de sentit.
Tots estos dies sóc un clown ferit
i no em costa res mentir.
Si abans erem addictes a la sinceritat
ara les veus se'ns volen emportar.
La nostra vida és una pendent
feta de suro, sorolls i fred.
L'estiu s'acosta i ja no ens mirem
perquè és més fàcil gelar el temps.
Si abans érem addictes a la sinceritat
ara les veus se'ns volen emportar.
Hi ha voltes que crec que la sort segueix dormida
i en els ulls de la gent veig ma casa derruïda.
Hi ha voltes que crec que tinc la sort ben adormida
i que ens queda només la realitat reconstruïda.

Ànima blanca

Ja fa temps que navegue
en un vaixell sense rems.
Ja fa temps que somie
amb els teus ulls absents

Ja fa temps que t'espere
Sota el cel somnolent,
on la rosada em recorda
que no estàs present

Quan et tenia, jo no sabia
el que em doldria si no et tingués;
quan te n'anares aquella nit clara
es va detindre el meu pensament

Navega amb les ones, Ànima Blanca,
vola amb el vent, per sempre innocent;
allarga la mà i toca els estels,
que jo estic mirant-los i et tinc present

El meu nom ja no és meu
si no surt dels teus llavis;
el meu cor ja no viu
si no batega amb el teu

El meu futur ja no és
si no tinc el teu present;
la meua pell no respira
si no sent la teua pell

No vaig poder ni dir que et volia,
el temps va córrer mes que el sentiment.
El meu cos encara et sentia
i es va detindre el meu pensament

Navega amb les ones, Ànima Blanca,
vola amb el vent, per sempre innocent;
allarga la mà i toca els estels,
que jo estic mirant-los i et tinc present

Navega amb les ones, Ànima Blanca,
vola amb el vent, per sempre innocent;
allarga la mà i toca els estels,
que jo estic mirant-los i et tinc present

Seguim en peu

Trenquem les cadenes, comencem a volar
alliberant el nostre instint animal.
No tenim equipatge, no esperem cap tren.
Amb les mans buides.

I brindarem a cada plaça alçant un crit al vent.
Per somiar no fan falta diners.
No tenim equipatge, no esperem cap tren.
Rumb a la utopia.

Seguim caminant pels que ens van deixar,
seguim avançant per damunt de les brases.
Seguint els teus passos és quan vaig aprendre
a seguir caminant. Seguim avançant.

De la innocència que ens desbordava,
dels nostres somnis forjats a les bases,
seguim en peu, seguim en peu.
Seguim fidels a pel que un dia lluitaves.

La vida ens ha fet lluitadors incombustibles
més enllà de formes, fronteres i normes.
Sobre els oceans volant lluny del camí marcat,
sense complexes i els punts de mida fixes.

Seguim en peu, amb cicatrius però amb energia.
Teixirem el canvi, cantarem la melodia.
Seguim en peu, rumb a la utopia.
I amb tot el que ens separa, som ben vius encara.

Seguim caminant pels que ens van deixar,
seguim avançant per damunt de les brases.
Seguint els teus passos és quan vaig aprendre
a seguir caminant. Seguim avançant.

De la innocència que ens desbordava,
dels nostres somnis forjats a les bases,
seguim en peu, seguim en peu.
Seguim fidels a pel que un dia lluitaves.

I seguirem somiant desperts.
Fent l'impossible avançarem
amb l'ambició que vam sembrar.
Tu portes dins el foc de la revolta,
l'espurna als ulls d'un futur per construir.

De la innocència que ens desbordava,
dels nostres somnis forjats a les bases,
seguim en peu, seguim en peu.
Seguim fidels a pel que un dia lluitaves.

Agafant l'horitzó

Tenim futur, tenim memòria.
Foc a les mans per teixir la història.
Portem en elles un llarg camí.
Viure vol dir prendre partit.

No volem fum, no volem dreceres.
Aquí no venim a fer volar banderes.
Comptem amb tu, ara no pots fallar.
Un dia u per tornar a començar.

Gent de mar, de rius i de muntanyes.
Ho tindrem tot i es parlarà de vida.
Gent de mar, de rius i de muntanyes.
Ho tindrem tot i es parlarà de vida.

Anem lluny, serem molts empenyent endavant.
Qui sembra rebel·lia, recull la llibertat.
Que no ens guanyi la por. El demà avui és nostre.
Tu i jo agafant l’horitzó.

Ara i aquí és el moment del poble.
No serà nostre si no hi som totes.
És part de tu, també és part de mi.
Viure vol dir prendre partit.

No tenim a les mans els problemes del món.
No hi tenim totes les solucions.
Però venim amb coratge i amb somnis gegants.
I pels problemes del món tenim les nostres mans.

Res per nosaltres; per a totes, tot.
A la por i al racisme, calar-hi foc.
Qui treballa la terra se la mereix.
El poble mana, el govern obeeix.

Nuestras manos seran nuestro capital.
Quien mueva el engranaje debe decidir.
Crear, construir consciencia popular.
Eterna divisa que nos guia; vivir llibres o morir.

Gent de mar, de rius i de muntanyes.
Ho tindrem tot i es parlarà de vida.
Gent de mar, de rius i de muntanyes.
Ho tindrem tot i es parlarà de vida.

Anem lluny, serem molts empenyent endavant.
Qui sembra rebel·lia, recull la llibertat.
Que no ens guanyi la por. El demà avui és nostre.
Tu i jo agafant l’horitzó.

Serem llum, serem molts empenyent endavant.
Som futur i alegria seguint el pas dels anys.
Que no ens guanyi la por. El demà avui és nostre.
Tu i jo agafant l’horitzó.

Gent de mar, de rius i de muntanyes.
Ho tindrem tot i es parlarà de vida.
Gent de mar, de rius i de muntanyes.
Ho tindrem tot i es parlarà de vida.

Deixa'm dir-te

Són tantes les coses que et vull dir
Que m'he quedat sense paraules
Puc dir-t'ho tot en una sola
O no dir res en unes quantes
Mil formes de dir el mateix
Saber quina és l'encertada
Pot ser tant o ser tan poc
Ser fàcil o complicar-se

Dir-t'ho tot en una sola paraula
En una sola, dir-te tot el que et vull dir

T'ho puc cantar, t'ho puc llegar
T'ho puc escriure o dibuixar
T'ho puc dir en rus o en argentí
T'ho puc dir en "xino" o africà
Però res més clar, senzill i en català
Deixa'm dir-te que t'estimo i ja està
Que t'estimo i ja està

Tornarem a somiar

Escric línies de tinta sobre paper mullat,
perquè el que explica aquesta història forma part del passat.
I creu-me quan et dic que no està escrit un final,
que el futur que ens espera és tan incert com real.

Tornarem a lluitar per tot allò que és important,
tornarem a caure però no ens rendirem mai.

Buscarem els somnis que de petit ens van fer grans, i
tornarem a somiar.

Segueix les teves passes,
no et deixis trepitjar.
Tu marques el teu límit,
i fins on vols arribar.

I creu-me quan et dic que ningú pot decidir per tu,
així que no t'aturis ni un segon.
Sigues fort.

Tornarem a lluitar per tot allò que és important,
tornarem a caure però no ens rendirem mai.

Buscarem els somnis que de petit ens van fer grans, i
tornarem a somiar.

Tornarem a lluitar per tot allò que és important,
i tornarem a caure però no ens rendirem mai.

Buscarem els somnis que de petit ens van fer grans, i
tornarem a somiar.

Tornarem a lluitar per tot allò que és important,
i tornarem a caure però no ens rendirem mai.

Buscarem els somnis que de petit ens van fer grans, i
tornarem a somiar.

No recordo

No recordo si et vaig veure
perque anava molt passat
deu "cubates" i una "estrella"
vint canutos i un "ying-yang".
tot el món anava de festa,
tot el món menys en Joan,
que venia de l'església
de resar pel seu germà.

Ja no sé seguir la historia
la memòria se me'n va,
miro el terra com s'acosta
mentre el món se'n va girant

M'he passat la nit sencera
bellugant-me dins del bar,
perseguint dones per terra,
però totes m'han trepitjat.
N'he trobat una de tendra
m'he adormit sota el seu braç.
Què dures són les pedres
de la plaça del mercat

Ja no sé seguir la historia
la memòria se me'n va,
miro el terra com s'acosta
mentre el món se'n va girant

Són les dotze del migdia
d'un diumenge sufocant
posa'm un "cubata-whisky"
vull que em pari el mal de cap,
En Joan entra de pressa
i s'asseu al meu costat,
dues llaunes de cervesa
i comença a plorar.

Ja no sé seguir la historia
la memòria se me'n va,
miro el terra com s'acosta
mentre el món se'n va girant

Només sé que eren les dotze
i jo ja estava plorant.

Camina

Lleva't, renta't la cara, desperta't bé que avui és important
estàs nerviós, des de fa setmanes
(et fa por) tu tens por (molta por), però també t'omple d'il·lusió
és un repte, tot un esforç tornar a fer-se fort

Tornar a riure, tornar a somriure, tornar a fer créixer les arrels
en un indret, on vaig que costa estar dret
cal marxar (respirar), l'aire fa una olor ben diferent

I es que avui, tot només pot ser especial
Camina que caminaràs, llarg viatge
Camina que aconseguiràs, de mica en mica saltar tots els obstacles
Camina que caminaràs, sense equipatge
Camina que aconseguiràs, de mica en mica saltar tots els obstacles

Tres, dos, un, el compte enrere s'acaba
la nau s'enlaira, comença per fi aquest viatge llarg
cap a algun lloc destí la lluna
De dia no he dit res, el sol m'enlluernava
de nit ho intentava, tot era massa fosc
i es que quantes vegades, ens hem perdut per no mirar

Per això sempre intento pintar les il·lusions de colors
sobre l'asfalt d'enlloc i cantar ben fort les cançons que em regala el temps
i es que la felicitat, no hi pots arribar mai però mai pots deixar d'intentar-hi arribar
és un viatge llarg, cap a algun lloc destí la lluna

Camina que caminaràs, llarg viatge
Camina que aconseguiràs, de mica en mica saltar tots els obstacles
Camina que caminaràs, sense equipatge
Camina que aconseguiràs, de mica en mica saltar tots els obstacles

I volar, i no parar de volar, en un núvol de puntetes, per no caure mai, no caure mai
I poder saludar els ocells des de més amunt, d'on estan ells, d'on estan ells
I poder prendre el sol, els dies que a la Terra plou, i cauen llamps i trons, i cauen llamps i trons
I somriure a la vida quan aquesta ens tregui la llengua, i ens doni l'esquena, i ens doni l'esquena!

Camina que caminaràs
amb camí de la revolta mira'm als ulls!
Camina que caminaràs
més lluny, s'enlaira!
Camina que caminaràs
vinga tota la gent amunt amunt amunt amunt!
Camina que caminaràs
Txarango i Trast alçant els punys!

Camina que caminaràs,
Camina que aconseguiràs,
Camina que caminaràs,
Camina que aconseguiràs

Mou es cul / Mallorca sempre

Mou es cul (0:00)
Eh, tu, aixeca es cul
d'aqueixa cadira aquí on l'has segut
ets massa jove per amollar es mac
sa vida és molt més que el que a tu t'han endossat
Sí, tu, no m'has sentit?

Eh, tu, aixeca es cul
d'aqueixa cadira aquí on l'has segut
naltros no som dibuixos animats
lleva't s'automàtic que dus de cada dia
de mirar sa tele segut a sa cadira.
Sí, tu, no m'has sentit? Sí, tu,

Mou es cul, mou es cul,
dóna guerra, dóna guerra.
Mou es cul, anem tots,
reclamem ja sa nostra identitat.

Mou es cul, mou es cul,
posa't ses piles, dóna guerra,
mou os cul anem tots
demostrem que no som un zero a l'esquerra...
Dóna guerra!

Eh, tu, aixeca es cul
d'aqueixa cadira aquí on l'has segut
no veus que te tenen aquí entretengut
i estàs empardalat i tot fumat i tot begut
i quan te daràs compte es coco ja t'hauran fotut
sí, tu, no m'has sentit?

Eh, tu, aixeca es cul
d'aqueixa cadira aquí on l'has segut
i posa't en marxa cap al nord cap al sud
no tenguis por, cerca sa llum si estàs perdut
i prepara't, per quan sa cosa s'embrut

sí, tu! no m'has sentit Si, tu.

Mallorca sempre (4:03)
Tu per jo,
per jo i per sempre.
Mai diguis que m'oblidaràs.
Digues que prop de mi
sempre estaràs.

Per jo,
Mallorca sempre
farem tu i jo junts el camí.

Que sense tu no puc estar.

Detonem l'estona

Tàctic, tàctic temps que corre, passa, us devora
No teníem foc, però “bro” ja saps , hem de fer petar la bomba
Perquè és ètic, metafòric, violent, silenciós
són les ganes d'aturar el teu cos, de no sentir-me nerviós
Torne a escoltar els segons entre versos.

Tàctic, tàctic temps que vola, ens demora
Temps que no tens per tornar a ser persona
Hem de sortir fora, detonar l'estona, ser l'eclipse, l'ombra.
Trona, ressona, aquest sistema t'empresona, és com funciona:
tancat entre minuts, la vida s'evapora
l'agulla es detindrà, destrossarem la roda

Dies que passe mirant, contemplant des de fora
M'amague, no veig l'hora, al rellotge l'arena s'enfonsa
Tornarà el somriure als teus ulls, no fugirem, farem volar el fum
És parar, és pensar el que vull, és divisar en la boira la llum.

Volarà metralla, al meu cap es talla el temps
Poc a, però a poc a poc
Fem tard si no és ara,
el compte enrere acaba!

Tràfic frenètic, controlant el pensament,
Compren, roben el present, manipulant el subconscient
Sí, les meues paraules volen amb el vent
per tots aquells que detonaren el seu moment
2,06-07-08 res del que et dic té sentit,
sóc, 3 segons de la teua vida
Més enllà de la pantalla, entendràs la rima.

Dies que passe mirant, contemplant des de fora
M'amague no veig l'hora, al rellotge l'arena s'enfonsa
Tornarà el somriure als teus ulls, no fugirem, farem volar el fum
És parar, és pensar el que vull, és divisar en la boira la llum.

Volarà metralla, al meu cap es talla el temps
Poc a, però a poc a poc
Fem tard si no és ara,
el compte enrere acaba!

Poc a, però a poc a poc desterraré la por, la boira d'aquest malson
Poc a, però a poc a poc m'abrigarà la llum, l'escalfor d'aquell segon
No, som ni soterrani ni terrat, dia a dia, és el del teu costat, connectats
Poc a, però a poc a poc, recuperem el foc, acabarem guanyant el joc.

Vola la metralla, al meu cap es talla el temps
Poc a, però a poc a poc
Fem tard si no és ara,
el compte enrere acaba!

Pedra, paper o tisora

Pedra, Paper o Tisora: planteja-t'ho bé, no és cap joc.
Toca apostar però saps que hi ha mil normes per tot.
Prens decisions per guanyar la batalla en terreny enemic;
superarem tots els fronts amb l'esforç compartit.

Paper i Tisora han unit l'estratègia i encaixen les mans.
Callen, retallen: ells tenen els seus propis plans.
Et faran creure que la dissidència està fora de lloc,
però sota els somnis batega la rosa de foc

Ajuntem la mà i la pedra i construïm un puny.
Aquesta és la nostra aposta: lluita i memòria.
Amb un còdol som capaços d'encertar ben lluny.
Rebreu la nostra resposta: pedra i eufòria,
Llaurarem feixes daurades amb la falç de juny.

Pedra descansa en les places i espera en la història i els mots:
còdols trencats, adormits, desperten amb el foc.
Som contundents si filem una xarxa d'acords i unitat,
som invencibles si fem que perduri aquest clam.

És per tu

És per tu
que un ratjet de sol et torna es dia quan despunta l'alba
és per tu
el roser que se desperta fresc amb gotes de roada
és per tu
que els ocells volen contents i piulen mentre s'aigua
brollant música als torrents
sembla que canta qualcú
sembla que canta per tu
és per tu
per tu.

És per tu
que solc escriure cançons sensibles de matinada
és per tu
que el cel torna més blau quan se topa amb sa teva mirada
és per tu
que sa lluna i ses estrelles brillen envejoses
van cercant sa teva llum
sembla que canta qualcú
sembla que canta per tu
és per tu
per tu.

Agafa'm sa mà i no pensis en res més
sa felicitat no es firma ni es papers
és un sentiment que no es pot explicar
sobren ses paraules si estic enamorat
és per tu
per tu.

És per tu
que Mallorca s'enverdeja enrevoltant-se de natura
és per tu
que es meu cor sols no batega
dora amb sa teva figura
és per tu
que sa lluna i ses estrelles brillen envejoses
van cercant sa teva llum
sembla que canta qualcú
sembla que canta per tu
és per tu
per tu

És per tu
que solc escriure cançons sensibles de matinada
és per tu
que el cel torna més blau quan se topa amb sa teva mirada
és per tu
que sa lluna i ses estrelles brillen envejoses
van cercant sa teva llum
sembla que canta qualcú
sembla que canta per tu
és per tu
per tu.

La bomba de plaer

És que no saps que és massa tard
per agenollar-te davant dels sants
i que la creu que has carregat
no és una excusa per a no pensar
que el teu cos no és de ningú,
no cal que el guardes en nom de Jesús
que a Monsenyor li dóna igual
sempre que calles i no alces el cap.
Així que ix ja de l'anonimat:
droga't i folla i perd el cap
per algú que et furte el temps
i que et demostre de què estem fets.
Som nomès carn, músculs i sang,
saliva i ossos que tenen fam.
Som una bomba de plaer,
som elegants i estem molt mal fets.
Així que ja ho saps, ja és massa tard.
No pots salvar-te, ja és massa tard.
Abans de nàixer ja estem condemnats
a divertir-mos i a fer-mos mal
de tant d'amar.

Mercè

Mercè,
Palma n'és llunyana
sóc lluny dels carrers
lluny dels ametllers
i d'aquells carrers que clou la murada.

Mercè,
lluny del teu esguard
i del vent tranquil
de la casa clara.

Mercè,
lluny d'aquells terrats
on els gorrions s'estimen i canten,
i les monges estenen
els pecats del món i la roba blanca.

I un frare balla
arran de teulada
esperant prendre el vol
cap al cel tan blau
faldilles enlaire.

Mercè,
taronges i flors damunt de la taula,
les gavines t'acompanyin
el lent caminar cap a l'hora baixa.

Sempre tornaré
a la nostra platja
les ones no em deixen, mu mare,
allunyar-me'n massa.