Dels moments viscuts

Ens vam conèixer ja fa uns anys
Hem vist com poc a poc ens hem fet grans
Tu potser si que has madurat
Però jo segueixo sent el nen que et persegueix enamorat

Sempre ens ha agradat viatjar
Roma, París, Menorca i tot l'Alt Empordà
I aquella rosa que volà
fins a Dublín amb uns bombons
Perquè tornessis aviat

Serem vells
Recordant aquests moments
Se'ns haurà arrugat la pell
Però a cau d'orella et cantaré
Serem vells
Recordant un sentiment
Que ens farà viatjar en el temps

Dels moments viscuts tu i jo neixen cançons
Que surten des del cor
Descriuen el que ens passa
Melodies que despullen els records
Dels moments dolents i bons
Per cantar la nostra història

Voltant per pisos d'estudiants
Jo et perseguia, tu et feies la interessant
Però després de converses i cafès
Vaig agafar la guitarra
I vas desfer-te com si res

Hem 'nat a més de 1000 concerts
Fito, M-clan, Coldplay, Txarango i Manel
I alguna nit que t'he enganxat
Somiant amb un concert de Crossing
Presentat per Joan Dausà

Serem vells
Recordant aquests moments
Se'ns haurà arrugat la pell
A cau d'orella et cantaré
Serem vells
Recordant un sentiment
Que ens farà viatjar en el temps

Dels moments viscuts tu i jo neixen cançons
Que surten des del cor
Descriuen el que ens passa
Melodies que despullen els records
Dels moments dolents i bons
Per cantar la nostra història
Papa papararara..

Una rosa per Sant Jordi
Saps que mai et faltarà
Sorprendre't cada aniversari
i el primer petó de l'any

Dels moments viscuts tu i jo neixen cançons
Que surten des del cor
Descriuen el que ens passa
Melodies que despullen els records
Dels moments dolents i bons
Per cantar la nostra història
Papa papararara...

Fills de la nit

Espera'm, no et distàncies més.
Enyore aventurar-me amb tu
Per la senda que marcàrem
Entre estranys els dos.
Curiosa caixa de records
En la cambra de l'oblit,
Ara oberta la memòria
I el que som avui.

Em mires enfadada als ulls.
No aixeque el cap, jo vull seguir.
Si jo continue, espere
Que tu vingues amb mi.
Les ganes de plorar seran
Les ganes de seguir avant.
Si jo continue, espere
Que tu vingues amb mi.

No hem deixat cap senyal;
Ni el rastre de les nostres mans.
La identitat del que som
L'han esborrada amb la por,
Amb la seua por.

Serem l'herència del seu imperi,
que no oblidem aquell passat fosc.

Serem l'herència del seu imperi,
que no deixem de ser la llum.

Ja era tard, era de nit,
Tu amb el conflicte a l'esperit,
Ens han enganyat
I ens sembla divertida la funció.
Sabérem reaccionar a temps,
Crear els llaços d'unitat,
Que la resposta que volem
Siga de llum i foc.

I ara ja hem activat,
El compte enrere ha començat.
Que l'explosió de colors
Siga per alçar la pols.
No hem deixat cap senyal,
Ni el rastre de les nostres mans.
La identitat del que som
L'han esborrada amb la por,
Amb la seua por.

Serem l'herència del seu imperi,
que no oblidem aquell passat fosc.

Serem l'herència del seu imperi,
que no deixem de ser la llum.

La força i l'estima d'aquells amants
Que al llarg de la historia amagaven l'amor.
La por que els teus avis van suportar,
L'hem heretada els fills de la nit.
Som fills de la nit.

Només amb mi

Començar un nou camí,
que em porti lluny d'aquí.
Que em faci despertar-me,
quan el sol vulgui sortir.
Començar de nou amb mi,
més fort i decidit.
Buscant una paraula,
que dibuixi un nou destí.

Si fossis amb mi...

Abraçar-te sense por,
sense buscar raons.
Deixant que el meu somriure,
surti a ballar amb el món.
Vull sentir-te més a prop,
i aprendre dels errors.
Vull tenir-me, vull cuidar-me,
no vull perdre allò que som.

Si fossis amb mi..,

Si fossis amb mi,
si fossis amb mi...

Només el punk rock em fa feliç

Avui m'he quedat empanat
Mirant la portada del meu disc preferit
I tot pensant he reflexionat
Que només el Punk Rock em fa feliç.

Des de que vaig néixer no tinc objectius per créixer.
No m'agrada res, no m'omple res, un incomprès.
Però tinc ben clar que una passió m'enterrarà.

Ara he vist la llum, em sento viu i esveradíssim.
No m'enganyareu, sé la veritat i vaig bogíssim.
A les penes punyalades i als disgustos gots de vi.

Avui m'he quedat empanat
mirant la portada del meu disc preferit
I tot pensant he reflexionat
Que només el Punk Rock em fa feliç.

Ja ho diu un vell amic que això t'ajuda a viure
No ens cansarem de repetir:
EL PUNK ROCK ENS FARA LLIURES!
Ja hem trobat la felicitat.

Avui m'he quedat empanat
Mirant la portada del meu disc preferit
I tot pensant he reflexionat
Que només el Punk Rock em fa feliç.

Avui m'he quedat empanat
Mirant la portada del meu disc preferit
I tot pensant he reflexionat
Que només el Punk Rock em fa feliç.
Que només el Punk Rock…
Que només el Punk Rock…
Que només el Punk Rock em fa feliç!

Tot explota

Ja no ens alimenten molles.
Ja volem el pa sencer.
Vostra raó es va desfent.
La nostra és força creixent.
Les molles volen al vent.

Diuen: Si no et donen, pren.
No és de lladres dir: Amén.
Quan la suor del que fem,
no l'eixuga el que rebem.
Mullant d'or al qui ens la pren.

Es qüestió de saber clar
fins quan hem de treballar.
Pel sou que ens fan guanyar.
Llavors ja podrem jutjar
el que vol dir explotar.

Conscients de l'explotació,
no hi haurà més solució
que aprofitar l'ocasió.
I alló que es diu, amb passió.
Fer valer nostra raó,
perquè...
ja no ens alimenten molles.
Ja volem el pa sencer.
Vostra raó es va desfent.
La nostra és força creixent.
Les molles volen al vent.

Proposta de minims

Tenim una proposta de mínims
Menys que això no rebaixarà els ànims.

Que els dies durin més.
Que cremin Ett's.
Que per les teles només surtin sense nom
i pobles del sud del vell continent,
rollo Beirut, siguin el seu Vietnam.

Volem un mausuleu per Gudrun Ensslin:
Que pleguin del seu ranci intent
que un referent com tu mori.
Pont aeri maó barna
sempre gratis
és zero stress, tetes, volem zero trapis.

El botín majordom de Miren Exezarreta,
el Busqueta amb estàtua al malecón,
un clon de Don Manu Simarro.
Al barro: De la Soul i Common.

Ni de guassa, que hi ha nens pels carrers buitres
Prou portar pitillos i ulleres de pasta
que el dia a dia costa, no cal fer-lo més dur
reventant cada puta plaça de hypsters i excés.

Que el cole s'aprengui que la ment, com un paraca,
si no l'obres no serveix de res,
AtV ho ha après ja,
en un món decadent
entre gent pensant en la saca
quan l'alienació sacseja.

Que cada ionqui del liti desperti i cridi prou:
l'únic boig a empastillar és el tertulià a sou.
I si estic tou que una epifania nova
em tanqui a la cova i m'obri una nova via i un nou flow.

Tenim una proposta de mínims
Menys que això no rebaixarà els ànims
Més sentit comú ja no és possible
No volgueu desvetllar els nostres màxims horitzons
Tenim una proposta de mínims
Menys que això no rebaixarà els ànims
Més sentit comú ja no és possible
No volgueu desvetllar les nostres aspiracions

Ni en pintura, autoritat ni una.
Buenaventura Durruti com a assignatura.
Cossos al Sol, temps per la lectura, futbol no és sinònim de cultura.
Volem rom però de debò, no aquesta barreja càustica d'alcohol i plom.
Que a la barra no hi hagi garrafón i que el Singu tingui ressaca com tothom.
Que no hi hagi ciutat dormitori. Que mani la voluntat i res sigui obligatori.
Ganja a les rotondes, a la mitjana de les rondes, en farmàcies i ambulatoris.
Espontani, que la música et domini.
Posa temes guapos, dj, que no som ninis!
Entrega sense condicions ni terminis els mp3 de merda és una proposta
de mínims.
Igual que no aportes res, tu rajes de la SGAE però després comptes bitllets,
ets una calca, un model pervers. Perro no come perro, ja m'has entès nen.
Un incomprès demanant auxili, espès, qui no vol sexe a domicili?
La vida al màxim, serem els pròxims d'incloure això en una proposta de mínims.

Tenim una proposta de mínims
Menys que això no rebaixarà els ànims
Més sentit comú ja no és possible
No volgueu desvetllar els nostres màxims horitzons
Tenim una proposta de mínims
Menys que això no rebaixarà els ànims
Més sentit comú ja no és possible
No volgueu desvetllar les nostres aspiracions

Vacances

Sigui el que sigui el que ens espera
Sigui el que sigui vinc darrere
Sonant com l'instint a cau d'orella
Per cantar-te una drecera.

I si als ulls se't fa fosc,
t'ho posaré fàcil
si no vols estar sol,
crida i vindré ràpid.

Perquè en qualsevol moment
Puc cantar-te una cançó
I fugirem els dos junts a un lloc millor

Farem que sempre siguin vacances
Farem que ho puguis aturar tot
i farem lloc a l'esperança
Retrobant-nos amb tothom

Farem que sempre siguin vacances
Farem que aturis quan tot es mou
I farem lloc  a l'esperança
Retrobant-nos amb tothom

Per totes les nits de revetlla
Per un desig a cada estrella
Perduts en el temps i sense guió
Farem que cada dia sigui el millor

Per totes les platges desertes
Per fer allà on anem sempre el boig
Sigui el que sigui cantarem junts les penes
Sigui el que sigui cal que ho fem ben fort.

Jo vull ser miss

Jo he fugit de Vilafàstics
un poblet de mala mort
i he vingut a Barcelona
ha provar si aquí faig sort.

Jo diré que sóc inglesa
vàries cases buscaré
per ser "mis"
acompanyanta de les senyoretes "bé"

Com que só molt eixerida
com hi ha món,
ja he après l´enraonar
d´allà London.

Jo vull ser "mis", "mis", "mis",
parlar l´inglès, yes, yes,
i fer la dandy
que a mi em serveix.
Quin compromís, mis, mis,
si algun pagès, yes, yes,
de Vilafàstics
em descobreix.

Trinc d´inglesa
ben bé el tipo.
Talment semblo de London.
Sèria i molt encarcarada
tota tiesa vaig pel món.
Per semblar una "mis" de veres
m´he comprat impertinents
i aquest barret que porto
és inglès i no l´entens.
És el colmo fer d´inglesa
quan jo sé
que el meu pare
d´allò més "inglesos" té.

Jo vull ser "mis", "mis", "mis",
parlar l´inglès, yes, yes,
i fer la dandy
que a mi em serveix.
Quin compromís, mis, mis,
si algun pagès, yes, yes,
de Vilafàstics
em descobreix.

Després de dinar el diumenge
vaig anar al moll a les tres
bo i veient allà un marino
que el vaig prendre per inglès.
Jo li deia: "Tennis, mister,
encender". I em contestà:
"no tinc mistos per encendre
que he deixat jo de fumar".
Jo que em creia que era inglès
va resultar
que ni el noi de Tona n'és més català.

Jo vull ser "mis", "mis", "mis",
parlar l'inglès, yes, yes,
i fer la dandy
que a mi em serveix.
Quin compromís, mis, mis,
si algun pagès, yes, yes,
de Vilafàstics
em descobreix.

Ciao, ciao / Qui sap si pot ser / Digueu Als Amics, Digueu Als Companys / Aquesta Nit

Ciao, ciao (0:00)
Vora la mar que brilla al sol del matí
canta l'oreig així: Ciao, ciao!
Sota aquest cel d'Itàlia em vas ensenyar
així a saludar: Ciao, ciao!
Avui torno a la platja on vaig aprendre a estimar-te
portat per l'esperança i la il·lusió de retrobar-te.
Però no hi ets!
La platja és deserta
i el cel i el mar només trobo que em diuen,
tots dos a cor: Ciao, ciao!
com m'ho ensenyaves tu: Ciao, ciao!
com no ho sap dir ningú: Ciao, ciao!
com no ho sap dir ningú més.
Vora aquesta mar un dia hauré de tornar,
i el mar així em dirà: Ciao, ciao!
Sota aquest cel buscant-te a tu tornaré
i un dia sentiré: Ciao, ciao!
I el cel i el mar em diuen, l'un en l'altre emmirallant-se
que quan l'amor ens crida, cal no perdre l'esperança.
Jo et trobaré.
Llavors correràs
cap a mi amb els dos braços oberts, i els teus llavis
diran: Amor, Ciao, ciao!
com m'ho ensenyaves tu: Ciao, ciao!

com no ho sap dir ningú: Ciao!

Qui sap si pot ser (1:50)
Qui sap si potser
algun dia
serà el teu record
companyia,
si hi trobaré
tot el passat.

Qui sap si potser
esperar-te
no em durà el consol
de cap carta.
Però l'esperaré
obstinadament
cada moment.

Ja més d'un company
s'acosta i em plany
perquè saben que te'n vas,
que jo no vindré pas,
i que sense un retret
ploraré en secret
ja avui.

Qui saps si potser
jo retrobaré,
en una cançó,
l'amor fet malbé
l'adéu darrer.
En una cançó,
l'amor fet malbé

l'adéu darrer.

Digueu Als Amics, Digueu Als Companys (4:13)
Digueu als amics, digueu als companys,
que el dia de festa ha arribat.
Digueu als amics, digueu als companys,
que els tornaré a veure aviat.

Tants dies allunyats, els uns dels altres separats.
Tants dies sense viure joia i pena tots plegats.
Les hores d'alegria que van viure, recordar.
Les hores no puc oblidar.

Digueu als amics, digueu als companys,
que el dia de festa ha arribat.
Digueu als amics, digueu als companys,
que els tornaré a veure aviat.

Si jo fos aquell que estimo ja m'hagués ben oblidat,
a ell -jo us ho demano- no digueu pas que he tornat.
Que callin tots els altres. Que ell no sàpiga que vinc.
De penes fa massa que en tinc.

Digueu als amics, digueu als companys,
que el dia de festa ha arribat.
Digueu als amics, digueu als companys,

que els tornaré a veure aviat.

Aquesta Nit (6:00)
Aquesta nit
les roses han florit.
Aquesta nit,
qui sap el meu neguit!

Tement cada trepig
el meu desig
el present.
Aquesta nit
no puc cridar l'oblit.
Aquesta nit
em neix un altre crit.

L'amor
als llavis meus
tan lluny dels teus,
oh quin crit d'enyor!

Aquesta nit
com reviu el teu record
i no t'he vist!
Aquesta nit
el meu dol s'ha fet més fort
i el meu cor més trist.

Aquesta nit,
la febre del meu pit
aquesta nit
les roses s'han marcit.

Mai més
vindrà el després,
serà el demà
després d'estimar.

Les nits del Liceu

Tot és llest perquè hi hagi sort,
avui toca l'estrena d'un nou tenor.
Dones amb abrics de pell fan cua
per a l'actuació,
i els urbanos, ho vigilen tot.

Símbol d'elegància i d'educació,
el Liceu no s'altera per cap qüestió,
han passat ja molts anys
i molts més que passaran
i les bombes, no el van canviar

I és que veuràs el cel
amb els seus ulls tancats
quan Wagner comenci a sonar.

Pots sacsejar les joies o pots aplaudir,
tot depèn de la pasta que tu pots tenir.
Aquí trobaràs duquesses, reis i reines
i els seus fills, i la claca, al galliner.

Però és que un altre món arriba
quan acaba la funció:
el món de qui no té tanta sort.

Perquè hi ha un camell
amb un ionki al costat,
diga´m què és el que jo et dec
i treu-me el mal de cap,
que t'ho pagaré
de segur demà passat

I així Mozart, Verdi i la Butterfly,
son veïns de travestis, xulos i marrons.
Potser és cert que el bell cant
agermana tothom,
però no ho crec pas, en aquest món.

I una puta a la cara
tira els tejos a un noi,
per un bon polvo tres-mil.

No podria violar-te
i les pelen han volat,
fes-t´ho amb mi pel morro i ja veuràs!

Perquè sóc capaç
de fer-te volar.
Vine amb mi i t'adonaràs
que jo et faré oblidar
somnis de fa uns anys
que ja no es compliran.

Meravellós regal

Yelele yelele, yelele yelele
Tambira ye Jehovah
Yelele, mamawe

Yelele yelele, yelele yelele
Tambira ye Jehovah
wa baraka

Wabaraja eeeh
Hakuna mungukama wewe bwana eh eh
Ah Wa upendo

Wa upendo eeh
Hakuna mungukama wewe bwana eh eh

Una gota cau avall
acaronant l'arbre que aguanta
el pas dels anys.
Una brisa que desperta.
Camina al meu costat.

Una flor neix al desert.
Batega vida
a la selva i en el cel.

Un crit al cor de la terra.
Camina al meu costat.

Que tot és vida al teu voltant.
Meravellós regal, brilla.
I el món segueix girant per tots igual.
Meravellós regal, viure.

Sentir l'Africa al meu pit.
On tots els pobles
començaven el camí.
Una brisa que desperta.
Camina al meu costat.

L'univers en mil fanals.
Balla la vida
amb els tambors de Caparan.
Una brisa que desperta.
Camina al meu costat.

Que tot és vida al teu voltant.
Meravellós regal, brilla.
I el món segueix girant per tots igual.
Meravellós regal, viure.

No ho entens

Som al vespre d'un 34 d'agost.
Des del llit la miro com fuma al balcó.
Les llumetes de les barques...
Tu creus que hi ha un millor teló
de fons pels seus cabells a mitja esquena,
pel seu perfil devastador?
Els complexos (i saps que jo en faig col·lecció)
fa dues hores que me'ls ha facturat a tots de cop.
Amb un dit contra els meus llavis, diu:
“Per què xerres tant si el que vols és fer l'amor?”.
No m'explico bé... O no ho entens?

No ho entens? Que no ho entens?
Per mi que no ho entens. Que no.
Que érem un tot.
Que no en sabíem més però ja en vam aprendre.
Que m'abraçava com si no hi hagués demà...
Que allà jo vaig ser quasi tan feliç com quan estava amb tu.

Es pinta els llavis tot resseguint una cançó.
Si ens mirem, munta i desmunta el riure en un segon.
Fa setmanes que m'enganya...
I amb aquesta sí: me n'he adonat jo sol.
I no em marco cap victòria: subratllo que burro que sóc.
Mentre es calça, em diu: “Segur que vindré tard”.
A mi només em surt un “Ei, que us vagi tot genial!”.
I això es diu caiguda lliure:
fins que t'estampes pots conviure amb el final.
No m'explico bé... O no ho entens?

No ho entens? Que no ho entens?
Per mi que no ho entens.
Que no. Que és tocar fons!
Que em vaig quedar paralitzat a la porta
amb un somriure que s'anava esquerdant.
Que allà vaig estar quasi tan fotut com quan estava amb tu.
I que m'ho faig amb la primera que passa,
però sempre acabo descobrint un matís.
Com costa d'assumir que el blanc i el negre encara siguis tu.

Vell record

Recordes quan érem llum
les nits més fosques?
De dia érem l'ombra,
el recer d'un humit bes

Somiàvem amb senders,
viaranys de color verd.
O ja ho hem oblidat
o ja fa massa temps

I la lluna em mira de reüll,
de vegades em diu que balles,
que vol sentir-se plena,
perquè dus el sol als ulls,
li calfes la nit i amb rialles
fuig, d'un raig, la pena.

Farem del vell record
divisa, mapa i bandera.
El destí serà paper banyat:
serem com pluja, amor de mar.

Farem del vell record
divisa, mapa i bandera.
El destí serà paper banyat:
serem com pluja, amor de mar.

Viurem amb la incertesa
dels polissons del temps;
veurem dreceres clares
en un futur advers.

Contemplarem la vida
escrita en un paper,
amb els llavis en prosa
i la mirada en vers,

I la lluna em mira de reüll,
de vegades em diu que balles,
que vol sentir-se plena,
perquè dus el sol als ulls,
li calfes la nit i amb rialles
fuig, d'un raig, la pena

Farem del vell record
divisa, mapa i bandera.
El destí serà paper banyat:
serem com pluja, amor de mar.

Farem del vell record
divisa, mapa i bandera.
El destí serà paper banyat:
serem com pluja, amor de mar.

Un i mig

No érem 2,
érem 1,5.
Jo era 0’75,
però sense la teva part
no arribo ni a 0,5.

I vaig seguir restant
fins a tocar -20.
Ja saps que no és senzill
tornar a ser 1.

Amb 6 i amb 4
veig la teva cara.
Com ho faràs aquest cop?
Com ho faràs aquesta vegada?

Dius mitges veritats,
però he perdut el compte
dels dies que fa que no pots
treure't el buit de l'estómac.

I estàs per sota d'un 5,
i no hi ha forma d'anar a més
si a les 12 vas al llit
però no t'adorms fins a les 7.

Comptes fins a 10,
fins a 20 o fins a 80.
I no em demanis com,
no ho sé, però l'Ernest aguanta.

Un quadrat
i un triangle.
Em faig una casa blanca.
És més o menys com jo:
no hi ha recte cap angle.

Mira, ves per on,
algun ocell hi canta.

Però amb un 6 i un 3
una nova cara apareix.
No et pensis que no m'espanta;
no et pensis que no m'agrada
veure't cada tarda.

Però dic que no.
En diuen la teva por
de ser 2 i caure.
Però dic que no
tot i la meva por
de tornar sol a casa.

No va per aquí.
És més senzill, el resultat
no t'encaixa,
ni més ni menys,
no puc sumar ningú
per tornar a ser 1.

Del món un cel

Quan les cames me flaquegen
i em coste de caminar.
Quan no tinga altra faena
més que recordar.
Voldria poder dir ben alt
quina festa m'he pegat!

Per aixó quan me pregunten
responc clar i català:
que me cago en déu,
la pàtria i l'autoritat.
Que fan del món un engany
als quatre que els volen escoltar.

Que de déu tu ja tens un,
que comença al peus
i t'acaba al cap.
I el paradís no és tan lluny,
però ets tu qui se l'ha de muntar.

Que aquí tots som rei de reis
i la teua vida és teua
i no de cap uniformat
que gose dir-te com l'has de portar.
Viu a tope que el temps perdut
ja no torna mai.

Fem del món un cel
lliure de nacions,
patriotismes abnegats
i doctrines inútils.

Siguem habitants del món
fone-mos tots els colors
i anem per tot lo món
amb el bon rotllo de bandera
i amor a la cartera.

Amb el bon rotllo de bandera
i amor a la cartera.

Guapo!

“Guapo”, m'ho diuen quan passejo,
“guapo”, m'ho diuen quan festejo,
“guapo”, m'ho diuen sense treva ni repòs.
Guapo -del món el més formós.

Les senyores del veïnat
ja s'escandalitzen sols en veure'm;
tan bon punt sóc arribat,
ja s'abandonen al desig desenfrenat.

Jo no puc pas fer-hi res,
tinc l'ànim d'un burgès,
i sóc pastat a Don Giovanni.

Recordo just en néixer,
la infermera va agafar-me, contemplar-me,
i com si fos el fill de Déu,
ja va caure seduïda davant meu!

“Guapo”, m'ho diuen a tota hora,
“guapo”, un rostre que enamora,
“guapo”, m'ho diuen tant de dia com de nit.
Guapo -i un xic de presumit.

Els senyors de tots cantons,
faig dubtar-los de la seva essència;
agafant-se els pantalons,
ja em persegueixen i em trepitgen els talons.

Jo no ho puc pas evitar,
sóc fàcil d'estimar,
com Lady Di o Marilyn Monroe.

Recordo que a l'escola,
si volia apujar nota, treure un deu
o bé aprovar tot fent descans,
somrient era tot dins les meves mans!

“Guapo”, li diuen quan passeja,
“guapo”, li diuen quan festeja,
“guapo”, li diuen sense treva ni repòs.
Guapo -del món el més formós

I sóc tan guapo que a les nits no puc dormir
sabent que qualsevol pot aparèixer i devorar-me i acabar amb mi!
És injust el meu destí: viure d'amagat per no ser menjat.

Guapo, vine cap aquí! Guapo, que jo et vull amanir!
Guapo, vine cap aquí! Guapo, que et vull assaborir!
Guapo, si vens amb mi, gaudirem sense cap dubte,
gaudirem com sibarites la tendresa del llamí.

Guapo, del tot irresistible,
guapo, del nas fins al testicle,
guapo, només amb un sol toc de julivert.
Guapo -la menja amb més encert.

Guapo, quin tros de meravella,
guapo, del peu fins la parpella,
guapo, només amb un polsim de romaní,
guapo -del món el més-,
guapo -del món el més-,
guapo, me'l quedo tot per mi!

Abans que la nit s'acabi

Quan veus que comença a sortir el sol
després d'una gran nit d'eufòria.
S'està diluint tot l'alcohol,
però hem de gravar aquesta festa en la memòria.

Abans que la nit s'acabi
mai és tard per fer una altra copa.
Anem a gas, no hi haurà qui ens pari,
convido a l'última ronda!

Cremant les tardes amb la teva gent,
baixant pels carrers que ens han vist créixer.
Parada a la Montse i descansem la ment.
No en sabem de fer plans, anem on ens porti el moment.

Hem après a suplir les carències
al ritme de les teves latències.
Hem brindat a la llum de la lluna
quan l'ambició pujava com l'espuma.
I si, enyoro les nostres converses,
els sopars i les bones cartes.
Sentir les turbulències
i petar-ho a les festes.

Nits que no podràs explicar
són les que més recordaràs.
Nits que no podràs oblidar
fins que el sol surti l'endemà.

Abans que la nit s'acabi
mai és tard per fer una altra copa.
Anem a gas, no hi haurà qui ens pari,
convido a l'última ronda!

Seguim vius, que segueixi la festa,
que no pari de cremar la foguera.
Trepitja fort, no ens tiraran enrere.
No ens frenaran ni huracans ni tempestes.

I mai no ens furtaran la innocència.
Caminant pels carrers de la vida
hem après a somiar desperts.

Ens menjarem el món

I avui pot ser un dia important,
us convido a menjar tots a casa
es cal que aneu ben despullats
que farem, complexes a la brasa

I perquè cremi bé el foc
porteu tristeses, i venjança
que es veu que els problemes van millor per plantar-l-s'hi cara

I en una cassola, l'efecte xerinola
té un punt picant que ho fa tot més interessant

I ens menjarem el món sense pressa,
cuinarem a poc a poc
com quan fem l'amor
testarem tots els sabors
I ens menjarem el món que és una festa
de valors i de colors
diguem tots junts que així és la gresca,
celebracions sense raons

Que ens menjarem el món

I en una paella hi fregirem patates i meravelles
seran un bon acompanyant
pel camí que farem que hi haurà pedres
i per picar podem tastar,un mica,
la utopia és aigua neta que surt de la font d'esforç que tot ho canvia

I en una gran olla (qui?)
L'exèrcit, pessigolles (què?)
farà bullir tots els "quisquis" més divertits!

I ens menjarem el món sense pressa,
cuinarem a poc a poc
com quan fem l'amor
testarem tots els sabors
I ens menjarem el món que és una festa
de valors i de colors
diguem tots junts que així és la gresca,
celebracions sense raons

(un moment d'atenció si us plau,
bé, moltes gràcies per haver vingut avui que celebrem que ens menjarem el món
res, només dir-vos que ara de postres
hi ha una mica de formatge d'ovella amb melmelada
però que us guardeu una mica de gana
ganes de somriure, ganes d'abraçar, ganes de compartir petons i animacions,
ganes de follar, fer l'amor
i sobretot, tingueu ganes de ballar i gaudir de la música)

I serem tots i serà tot perfecte
ballem al ritme de la millor festa,
menjar-te el món pot ser un festí, pot ser el teu destí

I ens menjarem el món sense pressa,
cuinarem a poc a poc
com quan fem l'amor
testarem tots els sabors
I ens menjarem el món que és una festa
de valors i de colors
diguem tots junts que així és la gresca,
celebracions sense raons

Que ens menjarem el món.

El dia

Ja surt el sol i es fa de dia,
la nit és sempre tan divertida
i la claror il·lumina els teus ulls.
I el cel és blau i el sol ens mira,
estirats tots dos a sota una alzina,
la vida em captiva al teu costat.
Tu ja saps el que vull.

Dia i nit, junts buscarem sempre nous reptes.
Serem allò que hem volgut sempre.
Junts buscarem sempre nous reptes.
Serem allò que hem volgut sempre.

La gent ens criticarà com sempre.
Tindran enveja veient-nos créixer,
però tu i jo caminem amb el pas ferm.

La nit serà el que donarà pas
a un dia clar per poder somiar.
Farem realitat tot el que hem desitjat.

Dia i nit, junts buscarem sempre nous reptes.
Serem allò que hem volgut sempre.
Junts buscarem sempre nous reptes.
Serem allò que hem volgut sempre.

Alçarem les mans

Alçarem les mans, tocarem el cel,
gaudirem d'aquest instant, deixem que corri el temps.
Imaginem i construïm
el crit de la revolta al nostre país!
Trenca les cadenes de la societat,
viu el present, recorda el futur i el passat.
Fes de cada passa una lliçó,
unim-nos
per aconseguir un mon millor.
Qüestionat la realitat,
no et conformis amb el que t'han explicat!
No vulguis ser enganyat,
no paris fins saber la veritat.
Alçarem les mans, tocarem el cel,
gaudirem d'aquest instant, deixem que corri el temps.
Imaginem i construïm
el crit de la revolta al nostre país!
Viu el present amb vitalitat,
lluita pels teus somnis amb positivitat.
Sigues feliç durant el teu camí;
corre, talla els fils del destí!
Digues el que penses sense por,
No deixis que et silenciïn el clamor.
Sigues sempre combatiu,
no deixis mai d'estar actiu.
Alçarem les mans, tocarem el cel,
gaudirem d'aquest instant, deixem que corri el temps.
Imaginem i construïm
el crit de la revolta al nostre país!
Unim les mans, treballem plegats,
ajudem-nos
els uns als altres amb solidaritat.
No siguis egoista ni avariciós,
unim-nos
tots plegats per a fer un món millor.
Privació d'expressió...
massa corrupció...
putrefacció...
que entri la passió!
Alçarem les mans, tocarem el cel,
gaudirem d'aquest instant, deixem que corri el temps.
Imaginem i construïm
el crit de la revolta al nostre país!
Alçarem les mans, tocarem el cel,
gaudirem d'aquest instant, deixem que corri el temps.
Imaginem i construïm
el crit de la revolta al nostre país!

Caravana

Viure-la si cala. Viure-la si cala. Viure-la si cala.
Viure-la si cala. Viure-la si cala. Viure bé, bé.
Viure-la si cala. Viure-la si cala. Viure-la si cala.
Viure-la si cala. Viure-la si cala. Viure bé, bé.

Viure-la, viure-la bé si la vida ve
I si no ve, surt al carrer
Busca-la bé, troba-la bé.
Busca-la bé.

Viure-la, viure-la bé si la vida va i ve
I si no la trobes, surt al carrer
Busca-la bé, troba-la bé.
Busca-la bé.

Corre ràpid, que allà t'esperen,
les muntanyetes i el cel obert.
Vés de pressa, que el tren no espera,
i l'equipatge el portes ple.

I he pensat,
que no caldria fer mala sang
Algú va dir, que tot s'acaba.
I es bo tornar a començar.

Tomba-la, la cara B
I si no ve, rumba, rumba va la fortuna

Espavila, que jo tinc feina
i la caravana dobla el carrer
Representa l'última escena.
Públic educat, jo t'aplaudiré.

Tomba-la, la cara B
I si no ve, rumba, rumba va la fortuna

T'estim així

Vine aquí
Quan te trobis tota sola vine a mi
Demanem qualsevol cosa, vine a mi
Saps que t'estim així
Vine aquí
Quan no és tot color de rosa, vine a mi
Trobaràs empès sa porta, vine a mi
Saps que t'estim així
Quan sa vida et tracti malament, i et trobis cansada i avorrida
Vine tot d'una, a casa, veuràs que res no ha canviat massa
Faré que et torni sa rialla
I vine i vine... saps que t'estim així
Vine aquí
Per tu tenc oberts els braços, vine a mi
Sense que... vine a mi
Saps que t'estim així
Quan sa vida et tracti malament i et trobis cansada i avorrida
Vine tot d'una, a casa, veuràs que res no ha canviat massa
Faré que et torni la rialla
I vine i vine...saps que t'estim així

El President

Tenim un president
que no ens el mereixem
llegeix el diari Avui, porta barretina,
puja al Pedraforca tot xiulant
La Santa Espina.
De dia és president,
de dia és honorable,
de nit quan no hi ha gent
si li creuen els cables.

I a Sant Jaume tots els dies
poc després que es pongui el sol
no vegis quines orgies
munta el president Pujol.
I cardant pels despatxos,
fent-se palles al balcó,
tots els consellers borratxos
o bé amorrats al piló.
A la Marta la florista
me li fot algun polvet
i ella no aparta la vista
d'aquell lliri sempre dret.

Jordi Pujol, sexe, droga,
i rock'n'roll

Amb en Lluís que pren amfetes
van de tripis fins al cul
i es fan un munt de petes
de marihuana i de ful.
Duran Lleida i Cullell
fan el que en Jordi els mana
no duen coca de forner
duen coca colombiana,
i els veig tan feliços
quan la coca han esnifat
tot corrent pels passadissos
de la Generalitat.

En contra del que semblava
ni sardana ni gregorià
a en Jordi el que li agrada
és el hard-core i l'ska.
En Pujol a la guitarra
amb perruca fins als peus,

Roca toca la bataka,
Gasòliba fa les veus.
En Maragall d'enveja es mor
des d'allà l'Ajuntament
en sentir-los tocar el rock,
el rock del President.

Temps perdut

Avui m'he despertat en un lloc equivocat
On les formes i els colors sembla que s'hagin confós

On el temps no hi és present on se l'ha emportat el vent
On res no és el que era, on tot és diferent

I si almenys hi fossis tu però fa temps que vas marxar
I ara estic sol i perdut en un lloc desconegut

No tinc fred ni tinc calor, no tinc rumb ni direcció
Sols em queda el teu record que fa bategar el meu cor

I per què? Per què vas marxar aquell dia?
I per què? Fa tant temps que ja no et veig
Diga'm quan, quan ens tornarem a veure?
Perquè jo ja no sóc el d'abans

Voldria volar pel cel o nedar per l'oceà
O agafar-me en un estel i visitar un món llunyà

Voldria entrar en un forat fosc on ningú em pugui trobar
O anar-me'n a veure el sol aviam si em pot explicar
per què? Amb tantes coses per somiar
Jo sempre somio el mateix

I per què? Per què vas marxar aquell dia?
I per què? Fa tant temps que ja no et veig
Diga'm quan, quan ens tornarem a veure?
Perquè jo ja no sóc el d'abans

Rumba del temps

Això era un senyor que era rellotger,
arreglava rellotges i també
arreglava juguetes, i aquest senyor
tenia rellotges en observació.
I un bon dia va llegir
que es temps és relatiu,
«Relatiu de què, relatiu amb a què».

I un bon dia va llegir
que es temps és relatiu,
«Relatiu de què, relatiu per què».
«Perquè sa velocitat de sa llum
no canvia dins s'espai en moviment,
i a s'equació sa variable que varia
és sa des temps».

Això era un senyor que era rellotger,
destrossava rellotges amb un martell,
arreglava juguetes, i aquest senyor
tenia taronges en observació.
I un bon dia va llegir
que es temps és relatiu,
«Relatiu de què, relatiu amb a què».

I un bon dia va llegir
que es temps és relatiu,
«Relatiu de què, relatiu per què».
«Perquè sa velocitat de sa llum
no canvia dins s'espai en moviment,
i a s'equació sa variable que varia
és sa des temps».

Alçar el vol

Una dosi de lluita i altra d'optimisme,
puc alçar-me pels matins i vèncer al meu organisme.
Estic a punt d'entrar i superar el record Guinness,
és difícil caminar si el camí és un camp de mines.
No sóc especial, tampoc necessite que tu m'il·lumines,
jo sol puc arrancar-me les espines,
en este combat no guanyen les carabines,
ells tenen la desesperació però jo tinc les rimes.
Sent que el cor m'ofega el pit,
cante al ritme d'este bit,
tanque els punys sabent de sobres que he de ser més ràpid.
Conseqüent amb el que dic,
sempre més pobre que ric,
sense deixar de ser rebel i problemàtic.
Saps que intentat ser comprensiu i diplomàtic,
van explotant-me i baixa el meu nivell freàtic,
sóc inestable com nitroglicerina,
si no m'agrada el clima, formaré part del canvi climàtic.

He amarrat ben fort la barca
a la cintura del teu compàs
i he esmolat totes les armes per demà.

Vam deixar darrere el sol
per sentir suar la pell del mar a prop del nostre cos.
Vam deixar darrere el sol
per buscar l'últim alé que ens permetera alçar el vol.

La meua vida en un resum, boom,
he posat supervivent en el currículum,
jo sóc de lletres no de ciències,
però sé que cada acció té les seues pròpies conseqüències.
Saps quant em costa alçar-me cada dilluns,
però dir-te que és més fàcil quan ho fem junts,
no podran furtar-nos les nostres experiències,
saps que jo per tu, compliria totes les sentències.
He plantat un arbre però encara en falta escriure un llibre,
no sóc immortal, però no em falta combustible,
per a mi la vida és com un duel d'esgrima,
pren aquesta rima, senteix-te invencible.

He amarrat ben fort la barca
a la cintura del teu compàs
i he esmolat totes les armes per demà.

Vam deixar darrere el sol
per sentir suar la pell del mar a prop del nostre cos.
Vam deixar darrere el sol
per buscar l'últim alé que ens permetera alçar el vol.

No crec en els miracles,
profecies ni en oracles,
la llibertat es pren
quan s'arranca dels tentacles
del burgès, per la força,
deixar d'estar sotmès,
que aquestes cadenes no t’obligaran mai més.
I saltar a cada obstacle,
no temer la “debacle”,
que la vida et reserva cada dia un espectacle preciós,
lluny dels que trafiquen amb els nostres captors,
tindrem un final victoriós!.

Vam deixar darrere el sol
per sentir suar la pell del mar a prop del nostre cos.
Vam deixar darrere el sol
per buscar l'últim alé que ens permetera alçar el vol.

Plora i riu

Ressona el plor d'ahir
seguint un tros de llum.
Dalt el pou un sostre blau,
seguim segur.

No tinc el cor partit
però em marxa el cap molt lluny,
i busco un crit perdut que faci callar al gall.
Seguim segur,
seguim segur.

Ànima lliure, canta'ls-hi als dies,
surt a buscar-te i digue'm que tornes;
Llàstima puta, pluja d'estrelles,
busca'm per sempre i troba les notes.

Plora i riu,
Que sigui tot de veritat.
També tens por del demà,
Plora i riu, corre i viu,
Plora i riu.
Que passi el que ha de passar,
Que sigui tot de veritat.
Plora i riu, corre i viu.

No menjo margarides tots els dies,
No sempre és de colors, sinó t'hi avorriries.
Si vols podem anar fent el paperina
I ens mirem el camí i els marges plens d'ortigues en fila.
Despenja't, descalça't i despulla't si ho sents,
Que pots ser feliç però no tots els dies.

Seguim segur,
Seguim segur.

Salta saltamartí, hi ha mil dies bons i dies de merda.
Salta saltamartí, hi ha mil dies bons i dies de merda.
Salta saltamartí, hi ha mil dies bons.

Plora i riu,
que sigui tot de veritat.
També tens por del demà,
plora i riu, corre i viu,
plora i riu.
Que passi el que ha de passar,
que sigui tot de veritat.
Plora i riu, corre i viu.

El bon any

El meu cervell ja no admet més ordres,
està esperant que tu li actives les neurones.
La química no fa que la cosa millore,
el pobre està que es mor de ganes de vore't.

Les meues mans s'estan quedant podrides,
et volen abraçar i que cures les ferides.
Se m'estan eixugant els llavis i els somriures,
eternament cridant les ganes de viure't.

Sí, però ara és el bon any des de ja.
Sí, però ara ha començat el bon any
I a poc a poc ha anat la situació aclarint-se,
m'has netejat el cor i l'has deixat sense espines.

I em bull tan fort la sang i són tan plens els dies
perquè portes la llavor que mos salvarà les vides.
Sí, però ara és el bon any des de ja.
Sí, però ara ha començat el bon any
Ara ja ha començat el bon any.

Haití

La ira de tots els déus
La indiferència dels àngels
L'avarícia dels mortals
La hipocresia dels frares

La tirania d'uns pocs
La cobdícia dels que manen
La impotència dels esclaus
La soledat dels que ho saben

A tu aniria si hi haguera camí
Si entre les runes trobara la senda
A tu aniria si hi haguera estrela
Que vulga dir-me per on he de seguir

L'esperança que no mor
El dia que no desperta
La melangia del port
La ressaca de la terra

El temps que ho esborra tot
El dolor que ara és oblit
Qui pensa ja en aquest món
Qui es recorda ja d'Haití

Més enllà del món

Portem més enllà de les paraules,
fem de l'enyorança un raig de llum.
Portem més enllà del que esperàvem,
fem de la tristesa un lloc més just.

Portem més enllà del món,
farem que el temps s'aturi.
Més enllà del món.
Portem més enllà del món,
farem que el temps s'aturi.
Més enllà del món.

Recordar qui som,
per escriure un nou camí,
tan lluny d'aquí.
He perdut el nord,
dibuixant un nou destí,
tan lluny de mi.

Portem més enllà del món,
farem que el temps s'aturi.
Més enllà del món.
Portem més enllà del món,
farem que el temps s'aturi.
Més enllà del món.

He deixat la casa buida,
per no tornar-hi mai més.
Trobaré a faltar aquells dies,
discutint pel que no em fet.
I diguem si és tan fàcil,
tornar-nos a trobar.
I diguem si és tan fàcil,
tornar-te a desitjar.

Portem més enllà del món,
farem que el temps s'aturi.
Més enllà del món.
Portem més enllà del món,
farem que el temps s'aturi.
Més enllà del món.

Més enllà, més enllà,
Més enllà del món.
Més en enllà, més enllà,
Més enllà, més enllà,
Més enllà, més enllà,
Més enllà del món.

Més enllà del món.

Temptacions de Collserola

Al cim reposa i els ulls li corren com feres per la vall
El cel s'encalla, l'alba, esverada, no sap què fer quan canten els galls.

L'anem a trobar, l'anem a trobar.
I demanem «on t'amagues, on?»,
que hi ha límits que no creuarem seguint les lleis d'aquest món!

Ha aparegut el diable en un revolt de Collserola.
Li explicareu, si el veieu, que fa que el busco més de tres hores?
He regirat Sant Feliu, me'n vaig a la carretera d'Horta,
vaig repassant pel camí les línies generals de la meva proposta.

Els boscos s'omplen de boques tortes, de bèsties sense sort.
Ell les bressola i elles s'adormen en la gran pau d'un pit sense cor.

L'anem a trobar, l'anem a trobar.
I demanem «on t'amagues, on?»,
que hi ha límits que no creuarem seguint les lleis d'aquest món!

Ha aparegut el diable en un revolt de Collserola.
Li explicareu, si el veieu, que fa que el busco més de quatre hores?
He saquejat el Papiol, m'he arrossegat fins el Puig d'Olorda,
vaig repassant pel camí les línies generals de la meva proposta.

Ja se'ns veu tan petits,
només som la remor
de vells orgulls ferits,
de mans suades i de por.
Assumim els perills,
n'aguantem els embats
i avancem pels camins
de les guineus i els senglars.

Ha aparegut el diable en un revolt de Collserola.
Pentinaré el terreny, faré un bon glop a la cantimplora.
De Valldoreix a Sant Just, de la Floresta a la Bonanova,
només és qüestió de temps per repassar els detalls de la meva proposta.