Vals

S'op el cel es dematí,
he dormit anit
com un nin petit.

S'op sa persiana verda,
veig una olivera i
sent s'ocell que canta.

I has passat fora tocar
i t'he ensumat i m'he posat a volar
i m'he hagut de posar a cantar.

Cant per sa meva gent

Me'n vaig a córrer, me'n vaig i venc
cantant sempre amb alegria amb el vent,
jo tenc companys que em fan ben content,
perquè són gent mallorquina i jo se
que enveja ens tenen qui no són d'aquí,
es moren per poder venir,
Jo m'inflo com galapot i de goig els hi dic,
que som pagès mallorquí.

Cant per la meva gent, que m'entén i és de raça calenta
dones de sang calenta i de bé, que si s'home és present,
en la nit li fan festa.
Cant per la meva gent, que m'entén, perquè és sana i xelesta,
i estic tot gojós i content, de cantar el que sent a una gent com aquesta.

Ai! Morena morena no em diguis que no, que em moriré de pena, no em facis fallò,
Ai! Morena morena no em diguis que no, que les donen el tenen per emplear-ho.

Me'n vaig a córrer, me'n vaig i venc
cantant sempre amb alegria amb el vent,
jo tenc companys que em fan ben content,
perquè són gent mallorquina i jo se
que enveja ens tenen qui no són d'aquí,
es moren per poder venir,
Jo m'inflo com galapot i de goig els hi dic,
que som pagès mallorquí.

Cant per la meva gent, que m'entén i és de raça calenta
dones de sang calenta i de bé, que si s'home és present,
en la nit li fan festa.
Cant per la meva gent, que m'entén, perquè és sana i xelesta,
i estic tot gojós i content, de cantar el que sent a una gent com aquesta.

Ai! Morena morena no em diguis que no, que em moriré de pena, no em facis fallò,
Ai! Morena morena no em diguis que no, que les donen el tenen per emplear-ho.
Ai! Morena morena no em diguis que no, que em moriré de pena, no em facis fallò,
Ai! Morena morena no em diguis que no, que les donen el tenen per emplear-ho.

T'estimo molt

De colors són els meus somnis,
tot i que ja m'he llevat,
i la son no ve a veure'm,
quan la lluna s'ha aixecat.
Salto i salto sobre els núvols,
sembla que pugui volar,
el meu cor fa pampallugues,
i no deixa de ballar.

Quan posem els peus enlaire,
quan posem el cap per avall,
quan et crido a la muntanya,
i l'eco em va contestant,
quan et faig amb margarides,
la polsera de colors,
vull mirar-te als ulls i dir-te,
que el que sento és això:

T'estimo molt,
jo a tu t'estimo molt.
Si estàs amb mi desapareix tot el que és trist,
un dia gris el pintes de colors.
Fins a la lluna i tornar t'estimo jo!

Els meus ulls son com bombetes,
els meus llavis riuen fort.
No puc amagar el que sento,
quan em mires tan de prop,
Ara ja no sé què em passa,
el cos m'està tremolant.
El meu cor fa pampallugues,
i no deixa de ballar.

Quan s'uneixen els colors,
per fer l'arc de Sant Martí,
quan escrius amb el teu dit,
el meu nom en el mirall,
li dono canya la ràdio
i escolto aquesta cançó.
Vull mirar-te als ulls i dir-te,
que el que sento es això:

T'estimo molt,
jo a tu t'estimo molt.
Si estàs amb mi desapareix tot el que és trist,
un dia gris el pintes de colors.
Fins a la lluna i tornar t'estimo jo!

Maite zaitut,
Maite, maite zaitut
Si estàs amb mi desapareix tot el que és trist,
un dia gris el pintes de colors.
Fins a la lluna i tornar t'estimo jo!

T'estimo molt,
jo a tu t'estimo molt.
Si estàs amb mi desapareix tot el que és trist,
un dia gris el pintes de colors.
Fins a la lluna i tornar t'estimo jo!

Ja no et surt estimar-me

Trobar un punt mig
entre els silencis i els atacs

Seguir llançant bengales
quan passes de llarg

Que em calmis tots els mals tapant-los amb les mans
o fer-me escoltar el mar per les teves escletxes

Que només tu em funciones
ja no et surt estimar-me

No vull quedar-me aquí si t'endús la gravetat

No marxo per créixer
o per poder reiniciar-me
marxo per no veure com t'enamores d'algú
com et fas nou sense tenir-me al teu costat
marxo per abandonar-me jo a mi, en pau, sense tu.

Despertar

Massa temps per poguer veure qui tens al teu costat
tan de temps per desaprendre, el que ens heu ensenyat.
Hem après a oblidar, tornarem a recordar...

El que sentim, el que hem trobat, tot el que encara volem dir
el que sabem, el que amb tu som, tot el que podem decidir
el que hem somiat, pel que hem lluitat, per tot el que podem ser
perquè creiem, perquè volem, és el moment ara i aquí.

Tot el que vaig creure perdre és a les meves mans
cada cop que ho vull entendre, em perdo un altre cop.

Com arribar, com puc trencar, desfer aquest nus que m'ha lligat
podrem trobar el que hem perdut, el moment que tot es va fer fosc
uns ideals que es van trencar per una falsa llibertat
volem saber, per recordar, que mai hem deixat de brillar
no vull dubtar, no vull tornar, sentir que puc abandonar
no vull seguir, vull escapar, programació subliminal.

L´home de goma

De plàstic, el meu cos el trobo fantàstic,
m'han dit que és molt pràctic.
Desig que em miri tot el món,
vull ser l'enveja de tothom.
Estàtics, els meus llavis, ara sintètics,
que no et donin fàstic,
no són per jo, són per sa gent,
si em veuen bé ja estic content.

Autèntics desordres emocionals,
lògic sentir que no som normal.
De sa front fins a n'es cul
no hi ha res meu tot és per a tu.

Silicona, de New York a Barcelona,
presumint la bossa em sona,
orgullós la lluiré,
i a tu què més et dona.
Silicona, de New York a Barcelona,
presumint la bossa em sona,
orgullós la lluiré,
jo som l'home de goma.

Ja estic pensant quin serà el pròxim canvi ,
que encara puc fer-ne més.
Com no m'agrada fer-me vell
em seguiré estirant sa pell.
Ja ho entenc, no puc parar el pas del temps,
ja no sé, això no té cap remei.
Cent anys jo no els compliré,
però ben guapo me n'aniré.

Inmersió

Si encara ens passa, no en tenen mai prou
no ens volen pas tal com som
menystenen la força, la que sent tothom
no ens ho deixarem fer

en tenen ganes, els en sobra tradició
però cent mil espurnes fan un foc
jo en tinc les brases i ells només el tro
mai deixarem de ser

fes-los el salt, jo també vindré
seguem el setge que recau
crida-ho alt, i que et sentin tots els teus germans
no ens deixem prendre la immersió

tinc una casa on hi cap tothom,
la gent del sud, la del nord
i sé d'una espasa que ens ho burxa tot
no ens ho deixarem fer

jo et trec la llengua - la que un dia tindrà estat-
la que ens ha fet de veritat
la que ens reforça, la que no podran tombar
mai deixarem de ser

Miralls

Camina com un ós cansat,
fidel al que li han encomanat.
I sempre lleial al seu costat,
un home petit i mal carat.

Els protagonistes d'aquest gran documental,
enfilen camins, prats i ciutats en busca de miralls.

Hi ha miralls que no es trenquen mai.
Hi ha miralls que no es trencaran mai.

Ells sempre endavant,
revestint de nou el bell passat,
sempre endavant,
analitzen amb deteniment,
cada document.

L'objectiu es apropar-s'hi a cada pas.

Va ser un propòsit enorme,
alçar una ciutat tan gran
ple de miralls i reflexos
que arribaven al cel.

La llegenda explicarà
que a la nit els grans vitralls
reflectien el pecat
d'aquell que havia fet algun mal

Els miralls el condemnaran.
Els miralls el desterraran ben lluny.

Ells sempre endavant,
revestint de nou el bell passat,
sempre endavant.
Ells sempre endavant,

Ells sempre endavant,
és la seva feina al cap de vall,
sempre endavant.
Planificant amb deteniment,
tots els moviments.
L'objectiu es cada cop més a l'abast.

El teu llit

Ningú ens va explicar
Que no sempre hi ha un lloc on anar a parar
I ningú ens va dir
Que si vols podem sortir del camí
Ja no et preocupis més
Que sempre hi ha una historia del revés
Que et vindrà a buscar
Tant si vas endavant com si vols tornar

I aquesta nit
Recull-me d'aquí al mig
I porta'm al teu llit
Que ballarem
com si tot el que em vist
tingués algú sentit

Ningú ens va explicar
Que si que es pot anar molt mes enllà
I ningú ens va dir
Que som tu i jo qui fa aquest camí
Ja no hi pensis mes
Quan vulguis ho posem tot del revés
Per poder jugar
Amb el què un dia vam trobar a faltar

I aquesta nit
Recull-me d'aquí al mig
I porta'm al teu llit
Que ballarem
com si tot el que em vist
tingués algú sentit

Et faré feliç

Surt el sol i ja no puc dormir
L'estiu al llit no es fet per mi
La calor envaeix la meva habitació

I la festa del mar ja es pot sentir
La guitarra ja zona entre quatre amics
Fa shurupapa shurupaparara
Quan arriba la nit amb els carrers vestits de festa

I tu tan sensual i aquella samarreta dels lax
Que quan et mous em fa patir el teu
jo vull estar amb tu tota la nit
Fins que surti el sol a mig matí
I perdre'm dins del teu desig
Que em fa sentir tan

Cada moment que estic amb tu
Perquè aquest estiu jo et faré feliç, jo et faré feliç

A la plaça major ja és tot apunt
La txaranga final ja es amunt
Tres, dos, un: la festa ha començat

Els ocells ja s'enlairen el cel no és lluny
I la mateixa colla d'amics sonant més junts

I allà, allà, allà sempre hi ets tu

Quan arriba la nit amb els carrers vestits de festa
I tu tan sensual i aquella samarreta dels lax
Que quan et mous em fa patir el teu

jo vull estar amb tu tota la nit
Fins que surti el sol a mig matí
I perdre'm dins del teu desig
Que em fa sentir tan

Cada moment que estic amb tu
Perquè aquest estiu et faré feliç, jo et faré feliç.

Vius dopats d'opi

Si només els vius dormen,
si només els vius es dopen,
només els vius dormen dopats.

No tan sols els morts obliden,
no tan sols els morts opinen,
si només els vius opinen morts,
si només els morts s'obliden vius.

Tot de cop s'aixeca un mort:
agafa, es dopa i dorm,
i a l'instant es torna viu,
i a l'instant ha ressuscitat!

Vius dopats d'opi,
el poble badalla i dorm.

Mentre els morts es belluguen
a les fosses de la memòria,
oblida't d'opinar, si ets viu,
oblida-te'n, si ets ben viu.

Si un viu i un mort 'xin-xin' amb vi,
'xirinela' i 'xin-xinoles',
el viu i el mort dormen plegats,
el viu i el mort se'n van al llit.

Vius dopats d'opi,
el poble badalla i dorm.

Si un viu babau veu vi bo de Valls i viu bé,
dropo fa el ronsa al sofà,
viu tan bé i tan còmode que sembla un mort,
viu tan bé i tan còmode és un burgès!

Vius dopats d'opi,
el poble badalla i dorm.

A la muntanya

No hi ha pressa, tu tranquil
que estàs bé allà on estàs.
No corris tant, no t'espera ningú i ho saps.
Jo estic bé, no patigueu, aquí l'aire és diferent,
així ho sent. Pau, natura i bons aliments.

És molt senzill: jo vull veure els estels a la nit.
Oh, ho sento molt, no vull ser un llunàtic a un àtic,
és molt poc diplomàtic.

No voldria abandonar una bona costum
que és viure estimant la muntanya.
Sí, un dia baixaré, ens emborratxarem,
tu et quedaràs i jo me n'aniré.

Lluny del centre capital més content no hi puc estar,
vull viure al natural, tu entre formigó i asfalt.
L'ansietat no sé què és, la brisa em calma la ment.
I com m'has d'esperar, si el fum em cau malament?

És molt senzill: jo vull veure els estels a la nit.
Oh, ho sento molt, no vull ser un llunàtic a un àtic,
és molt poc diplomàtic.

No voldria abandonar una bona costum
que és viure estimant la muntanya.
Sí, un dia baixaré, ens emborratxarem,
tu et quedaràs i jo me n'aniré.

No hi ha pressa, tu tranquil
que estàs bé allà on estàs.
No corris tant, no t'espera ningú i ho saps.
Jo estic bé, no patigueu, aquí el cel és diferent,
així ho sent. Pau, natura i bons aliments.

És molt senzill: jo vull veure els estels a la nit.
Oh, ho sento molt, no vull ser un llunàtic a un àtic,
és molt poc diplomàtic.

No voldria abandonar una bona costum
que és viure estimant la muntanya.
Sí, un dia baixaré, ens emborratxarem,
tu et quedaràs i jo me n'aniré.

Un dia qualsevol

(Saps on trobar la lletra d'aquesta cançó? Digues-m'ho als Comentaris)

Sé que no tinc dret a dirt-te res

Sé que no tinc dret a dir-te res.
Sé que no tinc dret a dir-te
que, sense tu, la vida m'avorreix.

Sé que no tinc dret a dir-te res.
Sé que no tinc dret a dir-te
que no puc suportar veure't amb ell.

Sé que no tinc dret a dir-te això.
Sé que no tinc dret a dir-te
que hauríem de provar-ho un altre cop.

Doncs sí, no tens dret a dir-me res.
Sí, no tens dret a dir-me
que vols tornar després de tot.

Si, no tens dret a fer-me això.
Sí, no tens dret a dir-m'ho
quan saps que no et puc dir que no,
quan saps que no et puc dir que no,
quan saps que no et puc dir que no.

Em mires, et miro i rius

Després d'un llarg temps de silencis i secrets
ens perdem entre els luxes de la vida.
Després d'aconseguir el que crèiem impossible
és el moment de menjar-nos el món.

Com si fóssim els primers en estimar-nos,
com si fóssim els únics enamorats,
com si fóssim els primers en desitjar-nos
com dos fugitius en llibertat.
Et miro, em mires i rius...

Deixem enrere els dies que hem perdut la son
enviant-nos enllaços de cançons d'amor.
Deixem enrere la malenconia
i obrim les portes a tot el que hem imaginat,
conscients de les nostres debilitats
i obrim les portes a l'alegria.

Com si fóssim els primers en estimar-nos,
com si fóssim els únics enamorats,
com si fóssim els primers en desitjar-nos,
com dos fugitius en llibertat.
Et miro, em mires i rius...

El teu cor m'abriga de tots els rumors.
La vida no ens prepara pel fracàs.

Si busqués els teus llavis
i no hi trobés amor
et seguiria fins tornar-te a enamorar,
miraria la vida amb uns altres ulls
com un cec buscant la llum,
com jo buscant-te a tu

Com si fóssim els primers en estimar-nos,
com si fóssim els únics enamorats,
com si fóssim els primers en desitjar-nos,
com dos fugitius en llibertat.
Et miro, em mires i rius...

Sa botiga de dalt vila

L'home de la mirada caiguda

(Saps on trobar la lletra d'aquesta cançó? Digues-m'ho als Comentaris)

Sa nuvia morta

Neda sa núvia dins es safareig,
plora molt i pensa que no s'ho mereix
i sa lluna plena vetlla es tarongers;
de color taronja és també aquest peix.

Neda sa núvia, no se vol casar,
s´aigua verda és plena des seu vestit blanc.
Dins sa casa toquen algo d'en Chopin
ara que s'hi escau tan exactament.

Neda sa núvia i entre es convidats
hi ha una teoria (xerren d'un amant).
Fuma i diu "què passa" un pallasso vell,
i sa mare d'ella, i sa mare d'ell

Ploren amagades, ja no poden més
molt engalanades beuen JB's,
i es infants se queixen súper avorrits
...I ningú sospita on és es nuvill

Que entra dins sa casa molt desorbitat
cerca s'escopeta i se lleva es frac
tira sa corbata "jo la mataré,
si no vol ser meva, no és de ningú més".

Bota una bardissa i en es safareig
ho entén sa núvia i li diu "mata'm"
i una escopetada seca i zenital
crema dins sa fosca com el cel un llamp.

Morta sa núvia, dins es safareig,
plora molt i pensa que no s'ho mereix
i sa lluna plena vetlla es tarongers;
de color taronja es també aquest peix.

Morta sa núvia, no se casarà
i vermell s´enfonsa es seu vestit blanc.
Dins sa casa toquen algo d'en Chopin
ara que s'hi escau tan exactament.

Si et va bé

Avui veig tan plens els braços
i tan buides les mans;
ara sento per allà on passo
com creix el desengany.

Ja el neguit és a les cases,
l'amor és un combat;
ja la gent no gosa creure,
però vol seguir esperant.

Si et va bé, tu i jo sense enganys,
si et va bé, no te'n vagis mai,
si et va bé, seguirem caminant
tots dos junts, sempre endavant.

N'hi ha que viuen la tempesta,
no dormen mai en pau;
n'hi ha que de vegades aixequen
buscant la llibertat.

Pels carrers i per les vies,
als camps i a les ciutats,
pel teu cor i per la vida,
la roda anirà girant.

Si et va bé, seguirem junts lluitant
tots dos sempre canviant.

S'han vessat ja les paraules,
els extrems es van tocant;
ara ja no hi ha distàncies,
avui tots som iguals.

No escoltis els que et diguin
que tot és negre o blanc,
fes cas dels que t'expliquin
que tot pot ser veritat.

No hi ha ningú que em sàpiga dir
quin és el millor camí,
no hi ha ningú que estigui segur.
Només tu pots decidir
si vols seguir amb mi.

Si et va bé, seguirem endavant
tots dos, sempre canviant,
seguirem caminant,
tots dos junts,sempre canviant.

Barricades

A la barricada antifeixista
la por entra als portals de la derrota i la ferida
Però amagada al calaix de la història
guardares el record de la teua antiga memòria
Una vella bandera
que al teu cor oneja
amb tres frases pintades:

Tornarem a lluitar
Tornarem a sofrir
Tornarem a vèncer!

A la barricada d´avui dia
la nit torna als carrers de la renúncia i la mentida
Però amagada al calaix de la història
hem trobat el record de la teua antiga memòria
Una vella bandera que al teu cor oneja
amb tres frases pintades:

Tornarem a lluitar
Tornarem a sofrir
Tornarem a vèncer!

El legat del pastor

I un servidor ha estat sempre pastor
cent cabres tinc i un sarró.

Ioi lai kai ioi lai rai kai lai rai carai.

I un dia estant pasturant el ramat
pels grans prats del Pallars
la tarda era grisa i el cel gris com humit
anunciava turmenta anunciava mal temps.

Ioi lai kai ioi lai rai kai lai rai carai.

Però de cop un gran tro i un gran llamp
i les cabres muntanya avall
espantades cagades de por
però què feu? però on aneu? però pareu
no correu que us perdreu
espereu-me que vinc.

Ioi lai kai ioi lai rai kai lai rai carai.

I ai carai m'entrepusso, i ai merda que caic
caic caic caic just a ran d'un barranc
mai he trobat la branca on amarrar-me
i rellisco em despenyo precipici avall.

Ioi lai kai ioi lai rai kai lai rai carai.

Jo caic i rodolo em despenyo i rodolo
em trenco i rodolo i m'esclafo ben bé sota de tot
sobre una pedra immensa al fondo del barranc.

Ioi lai kai ioi lai rai kai lai rai carai.

Les cabres a dalt i jo a baix esclafat moribund
en un moment així pots contar què es pot dir
baixeu totes aquí vingueu totes a mi
que és que abans de morir
escolteu que us vull dir.

Filles meves algun dia aquestes terres seran vostres
tota l'herba tots els prats
tos els fruits tots els sembrats
que he viscut sempre en carència
però us puc deixar alguna herència
tots els arbres tot el blat
tots els rius tots els poblats
filles meves que és que us deixo
que es que em moro avui mateix
però no ploreu per mi cabretes
i seguiu el vostre pas
i és que avui us dono festa
que és la meva última tarda i dono festa a tothom
ja sou lliures.

I a partir d'ara ja sou lliures
podeu fer el que vulgueu família
sóc el papa sóc la mama
sóc el papa de les cabres
però brinqueu brinqueu cabretes
aneu fugiu a les muntanyes
i oculteu-se un temps al bosc
reposeu-se i mengeu herbes
però agafeu aquest sarró que us entrego
i conserveu-lo
aquest sarró de cuiro vell
que he portat sempre a l'esquena
sols us dono aquest macuto
potser algun dia us farà falta
si trobeu la pastoreta
d'ulls bellíssims a la serra.

La pastora de cabretes
preferida pels cabrons i bens i xais
i bots i ovelles
la pastora de la serra
que fa abrics de pell humana
quan les cabres tenen fred, família
que és la mama que és el papa
que és la mama de les cabres
i ai be be be ves per on si la veieu
doneu-li records
que es que m'he mort que si voleu podeu anar amb ella
pasturant brincant pels prats
pasturant brincant per l'herba.

Hi han dos coses a la vida que és que deixo perquè em moro
hi ha dos coses a la vida que és que deixo i per això ploro
la pastora de la serra
i un ramat de cabres sueltas.

Biologia

Catorze dies flotant i amb el cap als núvols
Enllaçant la nit i el dia sense perdre energia
Feia temps que no em sentia així i t'ho dec a tu
Que m'has desfet el nus

Però el diumenge a la tarda quan surto a caminar una estona
No paro de veure parelles agafades de la mà
Tots fent la cara d'idiota que he vist al mirall
Quan he saltat del teu llit

I em pregunto què implica i tot es complica
Quan penso què té d'especial si tots sentim el mateix
I si els versos que s'han escrit a l'amor
No són poesia sinó biologia sense més

Rius de tinta enaltint un sentiment
Sorgit de l'ADN animal més la nostra ment
Com una pistola carregada en mans d'un nen
Cada cop més impacient

I em pregunto què implica i tot es complica
Quan penso què té d'especial si tots sentim el mateix
I si els versos que s'han escrit a l'amor
No són poesia sinó biologia sense més

Equilibri

Sempre buscava,
aquell punt d'equilibri en l'univers.
Sempre trobava,
aquell porta que en serien dos.
Sempre buscava,
aquell moment que pararia el temps.
Sempre trobava,
la por que tornaria a aquell racó.

Potser demà,
caminarem sota una pluja que mai més no mullarà
Demà passat,
tornarem a començar amb els braços deslligats,
despullats, descriats i escoltant.

Sempre tenia,
aquell neguit de fer-ho diferent.
Sempre volia,
aquell botó de conservar el present.
Sempre jugava,
a no voler tenir el que no he volgut.
I t'esperava,
sense saber si et voldria més.

Potser demà,
caminarem sota una pluja que mai més no mullarà
Demà passat,
tornarem a començar amb els braços deslligats,
despullats, descriats i abraçats.

Esperant
Estimant
Ofegats
Ansiats
Amagats
Abnegats
Espolsant
Silenciós
En aquell bosc de

Ofegats
Ansiats
Abnegats
Amagats

Potser avui,
és demà
Potser avui,
és Nadal

Jo voldria saber si els ocells

Hi ha tant espai al cel per acollir els ocells,
els avions, els núvols, estrelles, els àngels
i aquelles bones persones que ja ens han deixat?

Hi ha algun moment en que saps que et queden uns quants anys,
mesos, hores, dies, minuts o setmanes
perquè el cor se t'aturi i formis part del passat?

Jo voldria saber si els ocells
també moren de vells.
Jo voldria saber cap on van
quan ja es van apagant.

Jo voldria saber si els ocells
també moren de vells.
Jo voldria saber cap on van
quan senten que els seus dies ja s'estan acabant.

Hi ha tant espai al món perquè hi càpiga jo
amb les meves quatre tones de cabòries,
que ocupen més espai que les coses reals?

Hi ha algú que sàpiga ser només en el present,
sense planificar aquest viatge,
acceptant la condició de ser un simple animal?

Jo voldria saber si els ocells
també moren de vells.
Jo voldria saber cap on van
quan ja es van apagant.

Jo voldria saber si els ocells
també moren de vells.
Jo voldria saber cap on van
quan senten que els seus dies ja s'estan acabant.

Qui sóc dins i qui sóc fora,
i qui sóc a cada pas
mentre no sé cap on vaig?

Mare

Cansada d'esperar sempre un demà
no vas viure el present que t'era intangible
pintant les parets.

Migdies asseguda al sofà
esperant el cafè i la merda de sempre,
esvaint-se el temps.
I no, no hi ha esperances.

Mare, crido el teu nom, germina la terra.
Mare, som el teu cos, regales la vida.
Mare.

Educada amb la creu sobre del cap
vas témer l'infern, et senties culpable
de no creure en ells.

Vas creure que el pitjor és la soledat;
la por, els turments, la rutina insalvable
et van fer ser una més.
I no, no hi ha miracles.

Mare, crido el teu nom, germina la terra.
Mare, som el teu cos, regales la vida.
Mare.

Crescuda enmig de barris marginals,
tocant al Carmel, buscaves un príncep
o un palau al cel.

Mare, pren la cançó, convoca el futur
que dugui el teu nom escrit als seus ulls!

Mare, crido el teu nom, germina la terra.
Mare, som el teu cos, regales la vida.
Mare, sento els teus plors com un himne en l'aire.
Mare de terra i d'amor.

Mare, la primavera tornarà
amb la paraula llibertat.
Mare, sento els teus plors.

Versos

Quan el silenci sembla ser infinit,
hi ha algun record que lluita contra el temps.
Quan la batalla l'ha perdut el crit,
i el verb s'amaga sota un gran martell.

Silenci amb gust de farsa, òxid cruel.
Amnèsia que m'espantes, fas callar la veu.

Quan la memòria s'ha perdut,
i aquella història ja no l'hem après,
un nen pregunta qui va ser aquell
soldat anònim que ningú coneix.
30 del 12 / 36
l'única pista, l'únic argument.

Un ram de flors de plàstic guarda el secret,
i en un racó del marbre hi plora un vers, ara hi plora un vers.

Versos que torno a cantar contra tant d'òxid que hi ha,
versos que algú va escopir, versos que ploren d'oblit.

Ferides fondes va deixar el fusell,
estan obertes ja fa massa temps.
Velles cadenes s'han pintat de llei
i les preguntes pixen contra el vent.

Amnèsia amb gust de farsa guarda el secret,
i en un racó encara hi plora un vers, hi ressona un vers.

Versos que torno a cantar contra tant d'òxid que hi ha,
versos que algú va escopir, versos que ploren i volen memòria.
Versos que torno a cantar contra tant d'òxid que hi ha,
versos que algú va escopir, versos que ploren i volen memòria.

Barcelona

Tu saps que la teva nit
se m'escapa si ets amb mi,
ets mar per terrats i teulades.

I amb el Sol d'algun matí
et canto mig adormit
una rumba amb regust de sardana.

I mentre el Gòtic badalla
em segrestes en aquella plaça
on tenyíem de rosa
la vida amb un simple petó.
Els teus ulls, saps, encara m'atrapen quan brillen prop del Born.
Si m'abraces prometo portar-te
fins l'últim racó del món.

Ai... què tens Barcelona?

Raval amunt, Raval avall,
que ets filla de tants i tants anys.
"Nem" cap al MACBA, avui Kebab!

Fem un vinet a la "Reial",
allà on el teu perfum és sal,
la primavera no hi dorm mai.

I la lluna et conjura paraules
per fer-te més bruixa
quan la fosca acaricia el paisatge
nu dels teus carrers.
Una "birra" al costat de Sant Jaume i potser pagaré
la condemna de saber-te bruixa per tot l'univers sencer.

Ai... què tens Barcelona?
Vine a fondre'm Barcelona!

Tu manes

No em facis dir el que no he de dir.
No diguis tu el que no vull sentir.
Saps què diré, em coneixes prou bé.
Si em sorprens, jo em deixaré fer.

Avui no ploro, ni crido, tampoc vull decidir.
Tu manes, tu cuines, avui.

A mitja nit m'aixeco d'un somni
En uns braços que no sé mai els teus.
No tinc cap por, sé que estàs al costat.
Totes les voltes que ens queden per fer.

Avui no ploro, ni crido, tampoc vull decidir.
Tu manes, tu cuines, avui.