L'últim que perdrem

Diuen, quan tot és tan fosc, i no saps cap on anar,
pots veure la sortida, si saps cap on mirar.
Potser encara som a temps, encara podem trobar,
potser tot el millor, encara ha d'arribar.

Fa massa temps que no sé, perquè sé que he de seguir,
veurem algun dia, que ens ha portat fins aquí?
Potser el final ha començat, potser és hora d'arribar
potser només som a l'últim pas...

No sé si tornarem, si encara som a temps, d'imaginar un nou demà.
No sé si trobarem, si hem de seguir buscant, si podem seguir esperant, en và.

A vegades, he de dir, voldria parar el temps,
tot va tant de pressa, sento que no puc seguir.
Quan no sé com ho he de fer, que les coses vagin bé,
voldria tronar enrere, desfer aquest nus que tinc.

No sé si tornarem si encara som a temps, de somiar un nou present.
No sé si trobarem, si hem de seguir buscant, si podem seguir esperant, en và

Hem arribat fins aquí, i ara només et puc dir
que no canviaria tot el que vam compartir.
Miro enrere i penso, que tot ens vagi bé,
i gràcies per aquells dies, que mai oblidaré.

No sé si tornarem si encara som a temps, de construir un nou demà.
No sé si trobarem, si hem de seguir buscant, si volem seguir esperant, en va.
No sé si tornarem si encara som a temps, de construir un nou present.
No sé si trobarem, si hem de seguir lluitant, no volem seguir esperant, en va.

…Sé que encara som a temps, encara podem trobar,
sé que encara som a temps, construïm un demà.