29 de desembre 2014
El planeta imaginari
Sé que amb tu roda el meu món
i dorm segur vora del foc.
Sense tu he constel·lat,
però em caldràs tu per aterrar.
Sense tu puc arribar fins a Saturn;
sé com anar-hi, jo ja hi estat,
camí del planeta imaginari.
Sense tu sento que encara puc somiar-hi
i amb tu dins un iglú el món surt als diaris.
No hi ha res més pur
que veure qui sóc mirant-te als ulls.
Sé amb tu on és el nord,
que per anar al sud me n'hi vaig sol.
Sense tu puc gravitar vora ningú.
Hi ha un lloc galàctic dins el meu cap,
un planeta que és imaginari.
Sense tu sento que encara puc somiar-hi
i amb tu dins un iglú el món surt als diaris.
Sense tu sento que encara puc somiar-hi
i amb tu dins un iglú el món surt als diaris.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada