19 de desembre 2014
Reflex clar de lluna
Recordo a la ciutat tants bells moments,
velles ferides tèbies que es guareixen amb el temps.
No intentis oblidar, que no és el moment, no,
saps que a la meva vida sempre hi seràs present.
Recordo cada petó tendre amb gust de dissabte,
recordo quan al llit ens foníem l'un amb l'altre,
vam mirar les estrelles sota aquell cel verd-negre,
que dolça fou la tarda en que tu i jo ens vam conèixer.
Reflex clar de lluna, reflex clar de vida
Hi ha dies que l'amor es queda allà on el temps sospira.
Reflex clar de lluna, reflex clar de vida.
Però es que no tot va anar així, em va tocar patir,
te'n vas anar amb un altre, et vas allunyar de mi.
No vull que et pensis que algun ell et farà feliç,
no trobaràs un príncep fet de nata i anís.
I escrit està, ho puc endevinar,
el teu futur és gris, per ell no bategarà.
Només per tenir cotxes, plata, fam a la cartera
i no creure en l'amor, per mi sempre la opció primera.
Reflex clar de lluna, reflex clar de vida
Hi ha dies que l'amor es queda allà on el temps sospira.
Reflex clar de lluna, reflex clar de vida.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada