Romanço

D'amagat de mestresses que espien de nit,
Clara surt de la casa amb el cor encongit.
Du a la mà una panera amb crostons i sorgits,
mentre el seu home dorm travesser dins el llit.

Just passat Riudarenes agafa un trencant,
esquivant les petjades i els gossos bordant,
i amb el cor a la boca arriba a aquell mas
on l'espera el que més s'ha estimat.

A vegades, quan tot sembla fosc,
hi ha un desig que arracona la por.

Amagat de l'enveja que el vol delatar,
Jaume espera darrere d'un fals estucat
i pentina les hores amb un tronc cremat,
dibuixant lentament un ulls verds com de mar.

Quan, per fi, cap al vespre surt de la foscor,
mastegant fruits i herbes empaita els moixons,
s'embolica un cigarro i fa fum poc a poc ,
a l'aguait de la cendra i el foc.

A vegades, quan tot sembla fosc,
hi ha un desig que arracona la por.

I el vent
que els espia fa temps
fa converses amb ells,
mentre es llepen absents
del soroll de la guerra
absurda,
sabent que tenen poc temps.

A vegades, quan tot sembla fosc,
hi ha un desig que arracona la por.