09 de desembre 2014
Purgatori
Cauen les fulles una a una
Gronxades pel vent, baixant pel torrent
Camino tot sol i en el silenci
Escolto una veu dintre meu que creia oblidada
Em diu que torni cap a casa
Que pinti parets, que estripi els llibres
que llenci la roba, que cremi mobles
que truqui els amics per celebrar que no tinc res
Ja ningú pot amenaçar-me
de treure'm res, de dir-me qui sóc
de dir què haig de fer, de governar-me
Sóc jo qui farà, sóc jo qui dirà...
M'havia de guanyar abans de guanyar-te
I ara que no tinc res per oferir-te
Puc dir-te que t'estimo sense cap por
Sense cap por...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada