Mil milions

Una part del món
mira de reüll,
amb indiferència,
l'altra part del món:
mil milions de persones
que no tenen res.

Són els excedents
de la humanitat,
homes invisibles
sense veu ni vot,
que es mengen la ràbia
amb forqueta i ganivet.

Viuen per sota el llindar
de la resignació,
amb un forat a l'estómac.
No tenen dret al futur,
el seu destí ja està escrit,
marcat amb tinta indeleble.

Busquen el seu lloc,
obstinadament,
en les clavegueres
del segle XXI,
saben que l'esperança
és un luxe molt car.

Exiliats d'arreu,
habitants d'enlloc,
són la cara oculta
de la prosperitat
amb què s'omplin la boca
els líders mundials.