El nus de la corbata

És fàcil ser emperador
Amb una púrria de joglars
Com secretaris al dictat.
De desfilada en processó
de besamans en llepaculs
sempre impecable i ben mudat.

- Mireu com va l'emperador
Sembla un demòcrata normal

L'emperador estava trist
I els seus amics van preparar
Una gran inauguració.
I ell, preocupat pel "què diran?",
Va demanar un vestit nou
Per a lluir-lo en l'ocasió.

Prompte un senyor de grans bigots
Es va oferir sense badar

Jo puc fer-te un gran vestit
Que només podrà veure
Gent intel·ligent.
Tria tu, si vols, la corbata!

I els dies van anar passant
I cada dia era més car
El vestit de l'emperador.
Però el senyor de grans bigots
Mostrava sempre somrient
Un penjador sense vestit

- No diré res o semblarà
Que no sóc dels intel·ligents.

Arriba la inauguració
I baixa del cotxe oficial
L'emperador en calçotets,
I davant d'ell un gran solar
On s'esperava un hospital
I una banda municipal.

- I ara on estan tots els diners!?
- Em sembla que els portes posats!

Creies que anaves vestit
I només duies un cinturó
Mal cordat.
Qui et farà el nus de la corbata!?

Per les muntanyes i les valls,
per camps i costa se'n riuran
del vestit de l'emperador.
I per molts anys recordaran
Com va haver de fugir corrents
L'emperador en calçotets

Seguit per tots els vilatans
Amb una soga entre les mans

Creies que anaves vestit
I només duies un cinturó
Mal cordat.
Jo et faré el nus de la corbata!