Fugir endavant

El teu cos i el teu somriure
demostren que ets important
i que junts podrem sortir-ne
i que junts hi veurem clar.
Adormits sota la pluja,
jo et recordo en un sofà
i enmig de tantes mentides
l'aigua quasi ens va ofegar.

Vam sortir-ne victoriosos
i exaltats vam caminar,
cap a un lloc on s'hi pot viure
amagats però sense espants.
Abraçats, les coses clares,
això no pot parar mai.
I el moment en què vas caure
vaig tenir temps d'agafar

una mà que em demanava
que aguantés fins més enllà.
Que aguantéssim les mirades,
que aguantéssim tots els mals.
I just quan ja t'ofegaves
vaig saber que no era tard:
pren tot l'aire, fort, i crida.
Veus la llum just al final?

Estem dins d'una piscina,
crec que vius a un pis massa alt,
no veig clara la sortida
i em sento, sovint, malalt.
Ves mirant com defugíem
tots aquells moments estranys.
Ves mirant, si pots, i oblida
perquè avui tot va endavant.

Viu el món que són dues vides,
viu la vida sense enganys
i si vols després m'expliques
com vas caure en els paranys,
quan l'aigua al coll t'asfixiava,
quan vas voler-me ajudar,
tots els anys de calma antiga,
quan et vaig donar la mà.

I no vaig deixar de creure
mai en tu, ni un sol instant,
quan les coses funcionaven
però això ja és molt suposar.
Que després de la tempesta
moltres d'altres en vindran.
Seguirem mirant enrere
per després poder avançar.

Seguirem mirant a terra
de reüll per si de cas.
No fos cas que et despitessis,
no fos cas que fos veritat.
Si de cas caminem tristos,
si de cas caminem ras.
Per camins, florits, de pedra,
per camins, florits, de glaç.

On

Avui sembla que els sorolls d'aquesta gran ciutat
Es fan música per tots els que volen ballar
Vés agafant forces, no, no penso perdonar
Saps que vaig guanyar l'aposta i et toca pagar

Aferrat al teu sentit de la formalitat
Portaràs una corbata i desentonaràs
No preguntis tant a on anem aquest cop
Si no penses explicar-me

On acaba el sol
Que il·lumina el meu món
On comença la festa una nit
On acabo jo
On comences tu
On comencen i acaben els somnis
On em fa més mal
Si te'n vols anar
On els teus ulls i els meus es confonen
On miraré
Si ja no ets amb mi
I amb qui podré ballar tota la nit

Tantes hores absorbit pel teu ordinador
El teu cap demana a crits alguna distracció
Si només escoltes el que et dicta la raó
Fes-li cas, llença el rellotge i viu aquesta nit

La nit es mou
I em pren per la cintura
Ballant per mi

Fins veure néixer el dia

Vine i diga'm ara
On comença la festa una nit
I on comences tu

Realitza els meus somnis i queda't

On acaba el sol
Que il·lumina el meu món
On comença la festa una nit
On acabo jo
On comences tu
On comencen i acaben els somnis
On em fa més mal
Si te'n vols anar
On els teus ulls i els meus es confonen
On miraré
Si ja no ets amb mi
I amb qui podré ballar tota la nit

Dimoni pelut

Tots parlaven d'un dimoni
Que corria pels terrats
Era una ombra fugissera
Que corria pels terrats

Feia pinta de dimoni
I tothom se'n va adonar
I enmig d'una gran fumera
Va fugir per un forat

Jo de nit somniava una mà negra
Amb les ungles esmolades
Quin "canguelo" i quina mena de por

I és que una veu
Que m'inquietava la consciència
Em cridava
Ai quin neguit
Fins que feia un salt del llit

Dimoni pelut
Que a l'infern no t'han volgut
Has passat per un forat
I les banyes t'hi han quedat

Molts recorden la mà negra
I el record els fa fredar
Era "txunga" i punyetera
Fins que va haver de guillar

I quan algú diu que s'acosta,
Que té ganes de tornar,
Per a que fugi canten missa
Els escolans a Montserrat

Jo de nit somniava una mà negra
Amb les ungles esmolades
Quin "canguelo" i quina mena de por

I és que una veu
Que m'inquietava la consciència
Em cridava
Ai quin neguit
Fins que feia un salt del llit

Dimoni pelut
Que a l'infern no t'han volgut
Has passat per un forat
I les banyes t'hi han quedat

El vell

Fa temps que estic afònic
i em surt aquesta veu
feble com un alè
i parlo a batzegades fatigoses.
Faig bullir a l'estufeta
herbes medicinals
receptes d'herbolari
que es tornen aire pur
quan enyoro els teus ulls
i la pau de l'atzur
al racó de la meva malura.

Fa temps que em canso
he tret dels mals endreços
records i ombres fidels
i surto a prendre el sol
de la plaça tranquil·la.

Si aquesta lletra et sembla poc florida
no hi vegis cap senyal
de poc amor
t'escric en sabatilles
i ja no em queda honor
i em perdo per obscures melangies.

Es cantava i es canta

De Roquetes vinc, de Roquetes vinc,
de Roquetes baixo
Agulles de cap, agulles de cap, agulles de ganxo

Surt de seguida Cinteta, surt de seguida al balcó,
si no vols que faci a trossos les cordes del guitarró.

Les nostres jotes los parlen de coses del cada dia:
del treball i de la vida, d'amor i geografia;
i de consells populars, quina gran filosofia.

A la jota jota del ganxo del llum
que si no t'apartes, te'l tiro damunt.
De les allevances i dels malparlats
i dels maltequiero que Déu mone guard.

Tan si fa fred o calor, com si la terra està humida,
sempre ho emprenem en calma, que tot té la seua mida
i mos agrada cantar-li al més senzill de la vida.

Estes coses del folklore hi ha qui les ha oblidat,
perquè ja no els interessa que es digue la veritat.

Ai quin sol quin sol, Ai quin sol saleró
Ai com ballariem si hi hagués guitarró.
Quan te casaràs sabràs lo que es bo.
Si al casar ho encertes ja tens feta la sort.

Uns diuen que això es cantava, altres que si encara es canta.
Uns i altres tenen raó, Perquè es cantava i es canta.

Al que crida tots l'escolten, no fan cas del que no crida.
Tots los que treballen callen, lo món és una mentida.
Per aixó crido ben fort que vull un riu ple de vida!

Alça l'aleta, polleta, no em picaràs pollastret
Que la senyora Pepeta se casarà en Joanet
Alça l'aleta polleta, no em picaràs pollastret

El Ebro nace en Reinosa y pasa por el Pilar
y en el sur de Cataluña queremos que llegue al mar
y conservar nuestro Delta, los musclos y el calamar.

No perdrem lo bon humor i mantenim la moral
ho cantem en alegria perquè és lo més natural
Que som la sal de la terra i no una terra de sal.

Al carrer del mig no hi volem anar
Perque l'altre nit mos van arroixar
Al carrer del mig no hi volem anar

S’ha cantat moltes vegades de les virtuts d'anar a peu
Poder escoltar i olorar i mirar tot lo que es veu

Mira si he recorrido mundo que he estado en los Freginales,
Madenverge, La Galera y el Mas de los Barberanes
Y en esta tierra he quedado de ustedes enamorado.

Ai pistoles, pistoles, pistoles, ai pecatis mundi, ai miserenobis
Primentons, primentons i tomates la mas mala quiente son los estudiantes

I si de tan voltar pobles algun dia mos perdem, si no saben on trobar-mos
No so pensen ni un moment, collint olivetes fargues a la muntanya estarem

I a vostés que mos escolten els desitgem lo millor:
que es quedin ben plens d'amor i lliures de malalties

som Quico, Jaume, el Noi i el Mut de les Ferreries

Ai quin sol quin sol, Ai quin sol saleró
Ai com ballariem si hi hagués guitarró.
Quan te casaràs sabràs lo que es bo.
Si al casar ho encertes ja tens feta la sort.

De Roquetes vinc, de Roquetes vinc,
de Roquetes baixo
Agulles de cap, agulles de cap, agulles de ganxo.

És massa tard

Quan les coses no funcionen és millor deixar-ho estar.
Només puc callar la boca i assentar-me al teu costat,
i sentir-me un miserable per tractar-te com ho he fet.
Sé que t'és difícil creure'm, però et volia ser sincer.
Oh. Oh.
I vist com van les coses, només puc abaixar el cap.
I pensar mentre m'ignores.

Que cinc anys són masses anys
per ser tant covard
i fer-te tant de mal,
que els teus ulls m'estan mirant com no ho han fet mai.
Però ara és massa tard
per poder canviar el que he fet,
destrossar tot aquest temps per ser com sóc
Uh. Ah
Destrossar tots aquests anys per ser un covard.

Però quan les coses es calmin
i no em despreciïs tant,
podem enganyar les coses i tornar-nos a mirar els ulls.
Potser aconseguim no veure més que un somriure entre tots dos,
però és que em mereixo que m'ignoris.

Per ser tant covard
i fer-te tant de mal,
que els teus ulls m'estan mirant com no ho han fet mai.
Però ara és massa tard
per poder canviar el que he fet,
destrossar tot aquest temps per ser un covard
i fer-te tant de mal,
que els teus ulls m'estan mirant com no ho han fet mai.
Però ara és massa tard
per poder canviar el que he fet,
destrossar tot aquest temps per ser com sóc
Uh. Ah.
Destrossar tots aquests anys per ser un covard.

Per ser un covard,
per ser un covard,
covard...

Amor secret

Portaràs menjar dins un farcell,
lluint una flor als teus cabells.
A cada passa arribaràs més lluny,
amb els ulls ben desperts.
Et mullaràs els peus dins l'aigua fresca
del riu i mai ningú sabrà del meu amor secret.
Recollint ginesta pel camí
tot cantant sota els pins.
Jo et veuré arribar amb un vestit blanc entre el blat.
Rere d'uns matolls t'enfilaria, ni farcell ni vestit
ni blat ni tonteries!
Si et veiessis com jo et veig t'espantaries!

Rere d'uns matolls t'enfilaria, ni farcell ni vestit
ni blat ni tonteries!
Si et veiessis com jo et veig t'espantaries!

Et mullaràs els peus dins l'aigua fresca
del riu i mai ningú sabrà del meu amor secret.

Que no ens parin!

Amb l'aigua sota els peus, triem continuar a la corda
Correm conscients d'on anem, tenim raons de sobres.
No ens podran retallar mai les ganes de viure
Junts hem perdut la por, somniem amb la utopia.

Que no ens parin, que no ens trobin!
Som la serp de la revolta que s'amaga dins la poma
Que s'ofeguin en la història!
L'escriurem de part dels febles, dels vençuts en la memòria.

Tenim l'esperança d'un futur digne. Una història que hem d'escriure
Sabem que és possible si el construïm.
Només hi ha un secret, és sentir-nos lliures. Mirar endavant, no rendir-se
Traspassar la porta que ara obrim.

El sol crema al seu lloc, l'escalfor ens encén la metxa
Les places fan de tro, així és la primavera.
Mil mans cridant al cel, mil cors batent enlaire.
Serem el que vulguem quan sortim de la gàbia.

Tenim l'esperança d'un futur digne. Una història que hem d'escriure
Sabem que és possible si el construïm.
Només hi ha un secret, és sentir-nos lliures. Mirar endavant, no rendir-se
Traspassar la porta que ara obrim.

El camí cap a la lluna

Has trencat un somni a mitja nit
estrenyent els dits dins de la butxaca.
Hi has tornat, no has perdut el costum
de buscar-me ben tard, de matinada,
i comprovar i veure que sóc aquí,
que no he perdut ni la por ni el camí.

Et vull amb mi, valenta o poruga,
fent més pla el camí cap a la lluna.
Et vull amb mi, amb tots els teus dubtes,
et vull amb mi.

Entre els dits m'has deixat un perfum
que ha omplert tots els carrers i, com la pols,
has descobert el teu secret de fum
que hem regirat mil cops entre els llençols.
I en un calfred al final de la nit
hem tocat els nostres somnis amb els dits.

Et vull amb mi, valenta o poruga,
fent més pla el camí cap a la lluna.
Et vull amb mi, amb tots els teus dubtes,
et vull amb mi.

He trobat un racó del teu clatell
on comencem i acaben les proclames,
on sospiren i tremolen els moments
que ens fan seguir més junts a cada passa.
I hem respirat el mateix cop de vent
que empeny els nostres crits entre la gent.

Et vull amb mi, valenta o poruga,
trontollant o empenyent aquesta lluita.
Et vull amb mi, amb tots els teus dubtes,
et vull amb mi.

Mallorquins i catalans

Un moix i un ca. Un gat i un gos.
Un tassó i un capell, si us plau,
un got i un barret.
Ja ho val, ja ho val.
Vatuadell que això es espès.
No som estat mai cap entès,
més si no ho moll, si no ho moll,
si no ho moll me farà mal.
Mallorquins i Catalans,
Catalans i Mallorquins com més amics més endins, així tots serem germans.

Es que això surt un run-run.
Que si xerren no ho entenc,
Però jo hi pos tan d'esme
que de deu mots n'agaf qualcun.

Un moix i un ca. Un gat i un gos.
Un tassó i un capell, si us plau,
un got i un barret.
Ja ho val, ja ho val.
Vatuadell que això es espès.
No som estat mai cap entès,
més si no ho moll, si no ho moll,
si no ho moll me farà mal.
Mallorquins i Catalans,
Catalans i Mallorquins com més amics més endins així tots serem germans.

Es qui s'ho pren amb rialles,
però es que a jo m'ha passat,
per demanar s'excusat
d'enllà m'han tret a potades.

Un moix i un ca. Un gat i un gos.
Un tassó i un capell, si us plau,
un got i un barret.
Ja ho val, ja ho val.
Vatuadell que això es espès.
No som estat mai cap entès,
més si no ho moll, si no ho moll,
si no ho moll me farà mal.
Mallorquins i Catalans,
Catalans i Mallorquins com més amics més endins així tots serem germans.

No es que hi tengui res que dir
si un s'entén així com sap.
Ni estic gens empegueït
si xer com m'han ensenyat.

Un moix i un ca. Un gat i un gos.

Com el vent

Han tocat les dotze, no té ganes de tornar.
A baix l'espera un cotxe que la durà al palau de cristall.
Sap que allà l'espera el que un dia va ser el seu príncep blau,
assegut a la vorera, begut, i amb la cara entre les mans.

Ell li bordarà, però ella somriurà...

perquè sap que demà tornarà a sortir el sol
i enfilarà el camí que per una hora la farà feliç.
Corrent per estar al seu costat,
és només quan es troba amb ell que se sent lliure com el vent.

Dos cossos es fonen en una habitació d'hotel.
Gotes de suor rodolen per la pell, no se sap quines són d'ella i quines d'ell.

Ella marxarà, però somriurà...

perquè sap que demà tornarà a sortir el sol
i enfilarà el camí que per una hora la farà feliç.
Corrent per estar al seu costat,
és només quan es troba amb ell que se sent lliure com el vent.

Han tocat les dotze, ha arribat l'hora de marxar.
Avui ja no vindrà. No sap per què però sap del cert
que ell mai més tornarà.

I ella morirà...poc a poc morirà...

Ja no sap si demà tornarà a sortir el sol.
Ja no farà el camí que per una hora la feia feliç.
Corrent, per estar al seu costat,
era només amb ell, en aquell petit hotel,
quan se sentia lliure com el vent.

Festa major

Alegria, que és Festa Major.
Alegria, encetem la bota del racó.
Alegria, que és Festa Major.
Com cada any hem de matar el pollastre
i posar xampany dins el porró.
Apa, anem-hi, corre, vine, cuita.
Salta i balla, canta la cançó.

Tiruliruliruli, tiruliruliruló.
Avui matem el capó.
Tiruliruliruli, tiruliruliruló.
Avui és Festa Major.

Visca el pa, visca el vi,
visca la mare del meu padrí.

Alegria, que és Festa Major.
Alegria, perquè el nostre Sant és el millor.
Alegria, que és Festa Major.
Al matí tenim passada, missa, les sardanes
i havent dinat, migdiada, processó,
concert, castell de focs i ball a l'envelat.

Tiruliruliruli, tiruliruliruló.
Avui matem el capó.
Tiruliruliruli, tiruliruliruló.
Avui és Festa Major.

Alegria, que és Festa Major.
Com cada any hem de matar el pollastre
i posar xampany dins el porró.
Canviarem l'aixada pel pendó,
que avui és Festa ... Festa Major.

L'història del 600

És baixet és enanito
d'ofici treballa al circu
té el cap gros el cap tant gran
el cos tan xic però el cap tan gros,
i ui! hòstia tu quin cap més gros!
tu, tu perds el cap i ho perds tot
vas donar el cap per amor
però en donar el cap ho has donat tot
tot per una bailarina que és clar estima un trapezista
ieiii!! que bo que està el trapezista!!
això nano són putades que acostuma a fer la vida
però, quin cotxe recollirà aquest somiador?
Qui li oferirà un somriure?
un viatge gratis per aquests mons,
qui està per salvar els qui ho perden tot?
La gorda del 600 groc
la gordeta del 600 groc
encantadora gordeta que condueix el 600...
tornen el dies de sol, dies de llum, d'alegria
per salvar els que no donen la talla
hi ha una gorda i un 600 groc.

La gorda del 600 groc.

L'última goteta de sang
t'ha lliscat entre les natges
et veig tan desarreglada
tant arrugada tant iaia
iaiaiai ja ha arribat la menopàusia
sí, això iaia són putades que acostuma a fer la vida,
però quin cotxe recollirà aquest remestó?
Qui li oferirà un somriure un marcapassos i un bastó?
Qui està per donar-li un poc d'amor?
La gorda del 600 groc
la gordeta del 600 groc
la greixosa graciosa que condueix el 600
tornen els dies de pau, dies de joia i de glòria
per salvar els miserables que es moren
hi ha una gorda i un 600 groc

La gorda del 600 groc.

Un nen plora sol al bar
no li serveixen més cervesa
memorable borratxera
surt del bar i cau al terra,
jo vaig d'orfenat en orfenat
si s'ha acabat, ja n'estic fart d'aquesta infància
de residència en residència
s'arrossega i no s'aixeca
però a través d'una botella
vislumbra la carretera
Iepa... surt fum de la carretera
no és un miratge és una imatge
que et podria salvar la infància,
però quin cotxe recollirà aquest tendret nen?
Qui li oferirà la teta?
Qui alimentarà aquest nen?
Qui farà de mama als perdedors?
La gorda del 600 groc
la gordeta del 600 groc
la guapíssima gorda que condueix el 600
I tornen el dies de goig
farem gresca i xerinola
per salvar els desgraciadets que creixen
hi ha una gorda i un 600 groc.

La gorda del 600 groc.

Ell es guapo ric i jove
té salut i un pito enorme
un dia es va tirar a la gorda
i la va convidar al seu cotxe
jo, jo tinc 1 descapotable
au vinga nena aquí t'espero
ara sabràs lo que es un carro
hi ha un 600 a la cuneta
li surt fum, foc, crema, explota!!!
una iaia , un enanito
i un nen morts en l'accident
tots 3 han mort dintre el 600
i a la gorda se l'emporta
una carrossa tan brillant...
però qui està per tancar
als més abnegats
qui li oferirà la glòria
a la gordeta del 600
qui destruirà el mite del 600...
El guapo del cotxe blanc
el guaperas del cotxe blanc
s'ha fugat amb la gorda
que conduïa el 600
tornen els dies pel plaer
pel luxe i l'elegància
creixen guapos tan nets
compro amor per quatre quartos
i els pobres i els vençuts
al barranc que fan pudor i estan bruts.

quina història tan cruel
quina història tan cruel.

La realitat

Obres els ulls i mires al teu voltant
i no saps el que t'està passant,
lentament els dies van passant,
tot va canviant i tu et vas fent gran.

Tantes coses que has somiat,
i ara veus que no són veritat,
i ara veus que no es compliran.

Però tot i així, hi ha moltes coses
que no es somien, que es viuen,
que es senten, que són la realitat.

La vida és per sentir, la realitat...

Tant se val el que hagis estranyat,
que els records mai no s'oblidaran.
Les persones que a tu t'han marcat
en el teu cor perduraran.

Tants camins per escollir,
però el teu ja el tenies escrit,
però el teu ja estava marcat.

I tant de tros, que a tu,
encara et queda,
i tantes coses per veure...

Pots estimar, pots ser estimat,
pots fer petons i acaronar,
i pots fumar i et pots morir,
pots escollir seguir vivint,
i pots plorar i ser feliç,
pots dir que no i pots dir que sí,
pots escoltar i ser escoltat,
imaginar poder volar,
i anar més lluny i més aprop
i disfrutar del que hi ha,
que si els amics, que si els amants,
que sempre vénen i se'n van.
Pots treballar, et pots emprenyar
i si et convé pots perdonar.
Pots ser creient, pots ser ateu,
pots dir hola i pots dir adéu.
Pots caminar, pots recordar,
contaminar o reciclar.
La pots cagar, rectificar i pots somiar.

La realitat, la vida és per sentir,
la realitat...

Sentiu-ho, viviu-ho...

El senyor

Era un home barbut, també deien que era sorrut
se'n va anar a les muntanyes a pelar canyes
per fugir de tot el món

Estava molt cansat de fer sempre el que li venia marcat
però encara guardava en una caixa rovellada
tots aquells vells ideals

Però no viu pas sol en un bosc on poc hi plou
dins del vell camió vol veure canviar el món

Però no viu pas sol en un bosc on poc hi plou
dins del vell camió vol veure girar el món

Ha entrenat un exèrcit d'animals que el protegeix de tots els mals
els ha ensenyat les arts marcials i a no pensar amb els genitals
i ara són molt més letals

Ha fet un pacte amb les fades i els bruixots, déus del mar, pirates i sirenes
per fer boicot a la terra dels que sempre volen guerra
i encara no en tenen prou

Però no viu pas sol en un bosc on poc hi plou
dins del vell camió vol veure canviar el món

Però no viu pas sol en un bosc on poc hi plou
dins del vell camió vol veure girar el món

Cinc amics carregats amb alcohols van pujant per les muntanyes
mentre una orquestra d'elefants va tocant aquella marxa
que a ell li agradava tant

Cantaran fins a les tantes de la nit allà tombats tot mirant les estrelles
i arreglaran tots els problemes tots aquells dilemes que ja
no recorda ningú!

Però no viu pas sol en un bosc on poc hi plou
dins del vell camió vol veure canviar el món

Però no viu pas sol en un bosc on poc hi plou
dins del vell camió vol veure girar el món

De Jamaica a Roma

Bitllet de tornada o bé un visat,
O tot just el carnet d'identitat.
Rastafarisme, Solidarnorsc,
Veient al Papa i tots tocant el dos.

Fumant Sinsemilla a l'Europa de l'Est,
A Itàlia i a l'illa sense fumar res.
Toots & The Maytals fotent-se una pizza
I jo gaudint de la Perestroika.

No estava gens clar si un dia arribaria
Fins a Montego Bay.
El que ningú es pensava és que acabaria
Anant a Roma via Budapest.

Ska a Kingston i enmig de Firenze,
També darrera del Teló d'Acer.
Un munt de palmeres, el bus a tres peles,
Un país tot ple de cridaners.

Rom de Jamaica i wodka rus,
Birra Peroni no és pas del meu gust.
En Marcus Garvey i en Gorbatxev,
La Cicciolina fotent-se en top-less.

No estava gens clar si un dia arribaria
Fins a Montego Bay.
El que ningú es pensava és que acabaria
Anant a Roma via Budapest.

Tenc un estel

Tenc un estel fet amb diaris,
quines columnes, quins titulars.
Avui no plou, que no se banyi,
nara na nara nana...

És un desert tan ple de cases
i un cel obert que no vol entrar,
només travessa ses persianes
s'informatiu balear.

I es gremi d'electricistes
sortia d'es sindicat
tots amb sa cara cansada
cap a ca seva a dinar.

Tenc un estel fet amb diaris,
quines columnes, quins titulars.
Avui no plou, que no se banyi,
nara na nara nana...

I es gremi d'electricistes
sortia d'es sindicat
tots amb sa cara cansada
cap a ca seva a dinar.

Sa distància viu amb jo,
som un estil de pilot indecís
i sempre estic de viatge.

Surt es sol molt més enllà
de "lo" que puc controlar
desde del seu pis
un enginyer aeronàutic.

Tenc un estel fet amb diaris,
quines columnes, quins titulars.
Avui no plou, que no se banyi,
nara na nara nana...

És un desert tan ple de cases
i un cel obert que no vol entrar,
només travessa ses persianes
s'informatiu balear.

I es gremi d'electricistes
sortia d'es sindicat
tots amb sa cara cansada
cap a ca seva a dinar.

Sa distància viu amb jo,
som un estil de pilot indecís
i sempre estic de viatge.

Surt es sol molt més enllà
de "lo" que puc controlar
desde del meu pis
un enginyer aeronàutic.

I es gremi d'electricistes
sortia d'es sindicat
tots amb sa cara cansada
cap a ca seva a dinar.

Bèstia!

Bakunícese...

Bèstia, sóc com una bèstia
tinc ales per volar
em cremo,, tot per dins em cremo,
quan estàs nedant
no sé, no sé el què passa
però no t'ho puc arreglar, no
qui tingués, qui tingués un misto
per tal del món cremar

Bèstia, som com unes bèsties.
Bèstia...
Bèstia, estima'm com a bèstia.
Oh!, besa'm, si, besa'm com a bèstia.
Enrotlla't, enrotlla't com a bèstia.
Oh, tira-t'hi, tira-t'hi com a bèstia.
Bèstia, bèstia, bèstia.
Més fort, més fort...

Moix de finestra

Ens miram a través d'un vidre,
tant s'estiu com s'hivern ens dónes vida.
Ja fa temps que véns aquí,
i encara som estranys per tu.
Sabem que no et tindrem mai,
però ens agrades igual.

I tu que ets un moix de finestra,
on vas es vespre?
I tu que ets un moix de finestra,
salvatge es vespre.

Tu tens es teu racó a sa repisa,
i quan baixes és perquè saps que hi ha alegria.
I a primera hora des matí,
ja ets aquí com cada dia.

I tu que ets un moix de finestra,
on vas es vespre?
I tu que ets un moix de finestra,
salvatge es vespre

Ciutat podrida

Ciutat podrida!

Ciutat podrida
Ens portes la nit i la por,
Ara que ets adormida
Els carrers
Son plens de foc

Vull sortir d'aquest infern
On els crits
Dels perduts s'obliden
On és presoner
L'esclat del vent
I la llibertat no camina

Ciutat podrida
Ens portes la nit i la por,
Ara que ets adormida
Els carrers
Son plens de foc

Aquest és el moment
En el que ha mort la vida
No m'importa el ponent
Puc caminar sense guia

Ciutat podrida
Ens portes la nit i la por,
Ara que ets adormida
Els carrers
Son plens de foc

Aquest es el moment
En el que ha mort la vida
No m'importa el ponent
Puc caminar sense guia

Ciutat podrida
Ens portes la nit i la por,
Ara que ets adormida
Els carrers
Son plens de foc

Ciutat podrida
Ciutat podrida
Ciutat podrida
Ciutat podrida!

Avorrim

La veïna s'ha avorrit finalment del seu marit,
ha sortit per aquella porta i mai més li farà el llit.

El porter del meu veïnat, com que també està avorrit,
s'ha comprat pinzells i teles. Pinta quadres d'amagat.

L'Óscar també està avorrit de veure-la i no actuar,
fins avui que ha decidit atacar-la disfressat de Superman.

I fa un any, jo avorrit a una habitació d'hotel,
per això em vaig decidir a sortir per passejar,
no sabent que en deu minuts el meu destí podria canviar
en conèixer-te en aquell bus, fascinat pels teus ulls grans.

Treu-me de l'avorriment.

Els de baix estan avorrits un dissabte havent dinat,
per això se'n tornen al llit a desfogar ansietats.

El gos del cinquè primera estava trist bordant sempre al balcó.
Ahir es va decidir avorrit a saltar per plegar i tancar el teló.

I fa un any, jo avorrit a una habitació d'hotel,
per això em vaig decidir a sortir per passejar,
no sabent que en deu minuts el meu destí podria canviar
en conèixer-te en aquell bus, fascinat pels teus ulls grans.

Asseguda estaves, quieta en el seient,
mirant la finestra que alguna cosa et distragués.
Fins que, al apropar-me, et vaig demanar el nom,
i tu em vas respondre: treu-me de l'avorriment.

Treu-me de l'avorriment.
 I tu em vas dir: Treu-me de l'avorriment.

Sóc Francesc Pi de la Serra

Tan fet gran, només d'alçada,
peso bastant de menjar molt,
jo no dic res del que m'agrada
i vaig pel món amb peus de plom.

Aquestes velles que van a missa,
perquè allà hi troben un racó,
no tenen vells per estimar-les
quan les veig em fan compassió.

Aquells que et perdonen la vida
i que et tracten com un drap brut,
mai s'han fixat amb les velles,
els fa basarda el temps perdut.

Barba no en tinc, això és mentida,
no canto bé, això és veritat,
vosaltres que em teniu mania
que déu us hagi perdonat.

Vosaltres que sou gent senyora
ho mireu tot de molt amunt
i somrieu quan el meu pare
em fa aixecar a les vuit en punt.

Dieu que sóc un trencavides
que no faig res, que no pot ser,
que he de deixar de somiar truites
per estimar calen diners.

Però jo, Francesc Pi de la Serra
fill de Terrassa i Sabadell
de mala rasa no en sóc gaire
però tinc força mala pell.

Em costa anar a dormir a l'hora
que els assenyats n'han fet costum
i el meu pare no s'està d'orgues
i em fa aixecar a les vuit en punt.

Senzilla

Senzilla
com la vida,
quan els dies
et van bé.

Somia
que no esperes,
que no et queixes
pel mal temps.

Caus de cap, qui sap si mai
t'haurà servit de res.
Ple de cops, desorientat,
que jo vull viure més.

Tranquila
com la vida,
quan els dies
et van bé.

Somia
que no esperes,
que no et queixes
pel mal temps.

Caus de cap, qui sap si mai
t'haurà servit de res.
Ple de cops, desorientat,
que jo vull viure més.

I no hi ha manera de fer-ho sempre bé.

A peu pla

Avui ja no tinc més temps,
he quedat per fer un tallat i tinc anglès.
Però seré al Pla cap a la set,
veient com cau un dia més, jornal complert.

No sé d'on vinc però sé on estic:
sol i perdut la Penedès.

Ei Jon! Aquí Ramon!
Vull que m'expliquis com puc ser
el millor raper del món.
Ei Jon!

Qui dia passa any empeny,
sort en tenim de la collita del Montseny

Ja sé d'on vinc per això t'escric:
alcohol amb suc i un bon parquet.

Ei Jon! Aquí Ramon!
Vull que m'expliquis com puc ser
el millor Ramon del món.
Ei Jon!

Present

Tinc, per a tu, un present
I no és d'aniversari
Ni de cap dia assenyalat
Tinc, per a tu, un present
Que t'acompanye sempre
Com el teu amulet ocult

Tinc, per a tu, un present
que no cap en cap capsa
Mai no és igual ni s'està quiet
Tinc, per a tu, un present
Perquè t'acotxe en somnis
I el taral·leges de matí

Tinc, per a tu, un present
En un instant te'l done
El pots cantar també si vols
Tinc, per a tu, un present
Perquè no et sentes sola
Els dies que fa mal el món

Tinc, per a tu, un present
-i tot i que voldria-
No et puc donar un altre temps
Tinc, per a tu, un present
Per fer els primers passos
vers un demà ple de camins.

I per si un dia ho necessites
Pensa que jo et done el meu present
Transforma'l en futur

Tinc, per a tu, un present
I és perquè el faces créixer
A l'ombra d'un cel mariner
Tinc, per a tu, un present
No intentes retenir-lo
Tot va millor si ho tens present.

Tinc, per a tu, un present
Només per compartir-lo
Sumar presents per al demà
Tinc, per a tu, un present
En nom de molts te'l done
Recorda que no és de ningú

I per si un dia ho necessites

Pensa que jo et done el meu present
Transforma'l en futur

Els ametlers

Ara que és es temps
que floreixen ets ametlers,
hi ha coes en es mercat,
i es sol no es vol tapar,
hem de mirar es voltant,
coses insignificants,
són petits detalls
que s'han de mirar.

Ara que és es temps
que s'entorn et vol xerrar,
fa més renou que mai,
només s'ha d'escoltar.
Ara que és es temps
que comença es desgel,
hi ha més colors que mai
i ara són més clars,
més bons de mirar,
més bons d'olorar.
Ara s'han destapat,
i sembla que han explotat.

Tot esperant Ulisses

Ones que vénen, mar que s'allunya,
tot és ben prop, tot és lluny.
Plors que s'enceten, riures que es moren,
quan creus que tens tot s'esmuny.

Verd el cel i fresc l'estiu,
jove el gran i cec l'altiu,
una taula fa de llit.
Desescric tot el que he escrit!

Un ocell baixa l'amor,
mils d'amors senten l'enyor,
un enyor se sent ferit.
Desescric tot el que he escrit!

Ones que vénen, mar que s'allunya,
tot és ben prop, tot és lluny.
Plors que s'enceten, riures que es moren,
quan creus que tens tot s'esmuny.

Plou de baix i ens mulla el cap;
juga i guanya qui menys sap;
el cor no vol dir el pit.
Desescric tot el que he escrit!

La raó es un moble vell;
manar vol qui duu el martell.
Amb el cap estabornit,
desescric tot el que he escrit!

Ones que vénen, mar que s'allunya,
tot és ben prop, tot és lluny.
Plors que s'enceten, riures que es moren,
quan creus que tens tot s'esmuny.


5 i 5 mai no en fan 10;
una església et marc el preu;
un canó apunta amb el dit.
Desescric tot el que he escrit!

Plora, plora, no hi ha draps;
ben i canta i trenca els plats;
l'estratègia es cou de nit.
Desescric tot el que he escrit!

Ones que vénen, mar que s'allunya,
tot és ben prop, tot és lluny.
Plors que s'enceten, riures que es moren,
quan creus que tens tot s'esmuny.

Que més puc cantar-vos ja?
si la festa no té pa;
el meu cap és un neguit.
Desescric tot el que he escrit!

La tristesa guanya el cant,
l'esperança és un infant,
llibertat: nom imparit.
Desescric tot el que he escrit!

Una cara bonica

Hi ha alguna veritat en una cara bonica
Revela algun secret, la seva bellesa.
Perquè em fa feliç tornar-te a veure
que em descobreixo una mica més quan et miro.
Tinc els teu rinxols, amaga...

Hi ha alguna veritat en una cara bonica
Revela algun secret, la seva bellesa.
Perquè em fa feliç tornar-te a veure
que em descobreixo una mica més quan et miro.
Tinc els teu rinxols, amaga un per sempre,
amaga un per sempre, amaga un per sempre més

El pas dels anys tindràs records
i alguns records voldran fer greu la teva cara bonica,
la cara bonica, la cara bonica que tinc al cor,
cara bonica, cara bonica que tinc al cor,
cara bonica, cara bonica que tinc al cor.