Els dracs no mengen vegetals

A mi no m'agradaven els vegetals,
només olorar-los em venien tots els mals.
Amagava trossos sota els tovallons.

Però tot canvia, ja veuràs.
Deia ma mare...

Per Sant Jordi em ficava dins un forat.
I no m'amagava precisament d'un Drac.
Legions d'enamorats col·lapsen la ciutat.

Però tot canvia, ja veuràs.
Em deia l'Anna...

No he trobat per enlloc un Drac.
Només monstres dins el meu cap.
Per tu mataré els insensats,
fent brollar-ne la sang tot triomfant.

Quan surt el sol i anem agafats del bracet,
baixant La Rambla tot sembla que estigui quiet.
Però quan em fico al llit arriba la foscor...

Però tot canvia, ja veuràs.
Deia ma mare...

No he trobat per enlloc un Drac.
Només monstres dins el meu cap.
Per tu mataré els insensats,
fent brollar-ne la sang tot triomfant

Tinc fam de tu

Vaig trobar-me una destral
a dins l'armari.
Em vaig excitar,
desitjava veure sang,
i l'hi vaig clavar
en mig del cor,
no va poder ni cridar,
per sorpresa la vaig agafar.

Vaig beure'm la seva sang,
vaig menjar-me el seu cervell.
Tal com a missa fa el capellà,
per tenir-la a dins me la vaig menjar,
i ara es part de mi.

Vaig picar la seva carn
per fer croquetes,
i vaig ficar a dins del forn
el seu cor tallat en dos.
I amb els seus pulmons,
els canelons,
van tenir aquell gust genial
que ningú els hi sap donar.

Vaig beure'm la seva sang,
vaig menjar-me el seu cervell.
L'única cosa que no em vaig menjar
van ser aquells ulls que em tornaven boig,
que els guardo en formol.

I ara no sé bé el perquè
de tot allò que vaig fer.
Ara no els hi puc parlar,
doncs me la vaig papejar.
Maleeixo aquell moment
cada dia i cada nit,
l'esperit d'en Llucifer
em va poder posseir.

Vaig fumar-me un cigarret
després de l'àpat,
i tot seguit vaig netejar
les parets plenes de sang.
I al bar del costat,
fent una birra,
sortia a televisió
en Jack el destripador.

Vaig beure'm la seva sang,
vaig menjar-me el seu cervell.
L'única cosa que no em vaig menjar
van ser aquells ulls que em tornaven boig,
que els guardo en formol.

I ara no sé bé el perquè
de tot allò que vaig fer.
Ara no els hi puc parlar,
doncs me la vaig papejar.
Maleeixo aquell moment
cada dia i cada nit,
l'esperit d'en Llucifer
em va poder posseir.

A cada pas

Cada pas que fas,
són noves les formes que deixes, empremtes subtils
que mereixen atenció en tot moment, és clar.
A cada pas que fas,
forma part d'un nou repte,
un nou estil que penetra
més enllà dels teus somnis.
Tot ho fas a cada pas.
És clar com els teus ulls
tant clar com no ho veu ningú,
a cada pas que fas.

Fa tant temps que esperem
nàufrags orfes del moment,
hem après a oblidar
sense fils sense mans.
Tot és clar a cada pas.

És ben estranya i et fa pensar
la sensació d'impotència davant del que falla
quan veus que no ho pots arreglar
de forma simple i clara.
En tot moment has de prendre les decisions,
les més adequades
tenen molta importància.
Cada pas que fas, connectes amb l´infinit,
és clar com els teus ulls
tant clar com no ho veu ningú.
A cada pas que fas.

Fa tant temps que esperem
nàufrags orfes del moment
hem après a oblidar
sense fils sense mans.
Dormirem pel camí, mentre hi hagi una nit
fàcilment trobarem noves formes, anem.
Tot és pla.

Se'ns en va ben enllà,
els sentits atrofiats
puc lliscar, caminar, si cal córrer nu i descalç.
És tant nou, és diferent,
són els aires del moment
tant de bo amb el temps controlem
cada pas que fas.

Somiers

Tenc un celo, tu ja saps, a sa ferida,
tenc es cor molt aferrat amb pegamento,
tenc ets somnis arrumbats a la deriva,
tenc sa moto i tenc es sidecar de velcro.

Tenc un arbre que se deixa pujar es moixos,
i una vida que no deixa fer-se "undos";
buguenvíl·lies i eucaliptus, naps i cocos,
i una dona reflexiona i no du rulos.

I escriurem una cançó en es quatre vents,
jo que tenc molt ben posat s'observatori,
i sa lletra mos dirà que ets somiers
són tridimensionals i aleatoris.

L'última nit

L'última nit,
només tu i jo,
com sempre fem
moto marxem.

T'agafes fort
sota el meu pit.
Sempre has estat
al meu costat.

Travessem la ciutat
hi ha tants carrers
abandonats,
pisos deixats.

Vam sobreviure
junts aquests anys.
El nostre món,
tot el que som.

I dalt del turó
on sempre anem tots dos
mirem l'horitzó per últim cop.
L'última nit.

En aquesta ciutat
vas ensenyar
el que és plorar,
anar endavant.

Sempre vas dir
de fugir d'aquí,
lluny d'aquest món
que no és per tu ni per mi.

I com cada nit
creuo els carrers.
Només el so,
la moto i jo.

Sobre les cases
està plovent.
No ets sota el pit
però vas amb mi.

I dalt
del turó
on sempre anem
tots dos...
I és com
si fossis
l'horitzó...
I que vas, vas fer el meu
món millor, el món millor.

L'elefant

A la cuina no
ni al rebedor
a l'escala cau
perquè és tan babau

M'he comprat un elefant
on el poso si és tan gran?

Al despatx tampoc
perquè és molt badoc
on el posaré que ho quedi bé?
jo no ho sé!

M'he comprat un elefant
on el poso si és tan gran?

Dalt del meu terrat
m'hi farà un forat
si el duc al carrer
potser el perdré...

M'he comprat un elefant
on el poso si és tan gran?

Arbre que mira farola

Arbre que mira farola
farola que mira façana
façana que mira rellotge
rellotge que mira campana
campana que mira finestra
finestra que mira tramvia
tramvia que mira bufanda
bufanda que mira robot

Robot que mira jugueta
jugueta que mira tortuga
tortuga que mira peixera,
peixera que mira la mar.

Un home que mira sa dona,
sa dona que mira sa porta,
sa porta que mira s'escala,
s'escala que mira es replà.

Cansada s'adorm una alumna,
s'adorm davant sa pissarra,
es sol il·lumina sa foto,
sa foto que surt a sa tapa.

Sa tapa, un llibre, una foto,
sa foto no és més que una fulla,
natura de traça difícil,
d'esquemes i diagrames.

Volcans i metalls poderosos,
Gormitis i super-herois,
herois antics, toployones,
hecatombes, platges i bous.

Sa platja és d'arena copinya,
sa pinya se pren liquada
canyeta articulada,
articulada canyeta.

Canyeta que mira cubata,
cubata que mira cubito,
cubito que mira gelera,
gelera que mira Beefeater.
Beefeater que mira persona,
persona que mira xigarro,
xigarro que mira rellotge,
rellotge que mira carrer.

Arbre que mira farola,
farola que mira girafa,
girafa que mira girafa,
girafa que mira Toyota,
Toyota que mira cabana,
cabana que mira canoa,
canoa que mira acàcia,
acàcia que mira lleona,
lleona que mira sabana.

Oxigen

M'agradaria trobar-me dins l'aire
que respires per un moment
M'agradaria trepitjar a terra en ferm
i tu al meu costat

El meu reflex dins dels teus ulls
buits com aparadors
I el silenci es trenca
m'agradaria fer-ho millor

I reboto
i no et trobo a prop

Tu sempre has esperat alguna senyal observant
rere la finestra
Jo no et puc ensenyar els colors del mar
al teu davant tens la porta oberta

Voldria dir-te tantes coses
però per mi mai tens un moment
Persegueixo els nostres somnis
i a tu t'és indiferent
Tantes mentides i tantes històries
i em sembla que no saps qui sóc
I el silenci ens trenca
m'agradaria ser molt millor

I no et trobo
enlloc

Tu sempre has esperat alguna senyal observant
rere la finestra
Jo no et puc ensenyar els colors del mar
al teu davant tens la porta oberta

He recordat el vell far de vuit braços
No vam dormir i vam parlar fins veure el sol
On puc trobar un nou camí rere els teus passos?
Vull una altra nit per poder dir
tot el que sento

Tu sempre has esperat alguna senyal observant
rere la finestra
Jo no et puc ensenyar els colors del mar
al teu davant tens la porta oberta

Dilluns no existeixes
dimarts despertes
i estem junts fins dimecres
Dijous veus la llum,
ja ve divendres, de festa,
dissabte i diumenge.

Tu sempre has esperat alguna senyal observant
rere la finestra
Jo no et puc ensenyar els colors del mar
al teu davant tens la porta oberta

Dol

Ploren els arbres
Callen les plantes
Callen les plantes
Ploren els arbres
Ja no plou mai
Ploren les filles
Ballen les àvies
Boges
S'adonen que es moren els arbres
Callen els pares
Ploren les mares
Moren les filles
I riuen les àvies
Ja no plou mai
Ja no plou mai

Princesa de colors

https://vimeo.com/255244441

Sovint m'enfado amb el teu món
Petit, tancat, humit
I sense retorn
Sí, m'entristeix el teu món
Jo que sóc Princesa de Colors
Jo que em capbusso fins al fon
Sí, m'he perdut a l'horitzó
Sí, he vist l'albada plorar
Aquí i enllà
Com un cargol sense mar
He sentit tants cops el teu crit
Donant voltes sobre el meu pit
Jo que sóc Princesa de Colors
Jo que em capbusso fins al fons

Esperant

La mare cantanoneta per a dormir totes les nits
i de matí sembrar la terra
i recollir tots els seus fruits
Que la xiqueta és la flama del poble i del carrer
de la llimera i la parra, la flor del taronger

Esperant verue la mare, espernt q arribe el pare,
esperant que algú t'escolte,
esperant que no es barallen,
Esperant anar a classe, esperant passar l´examen,
esperant els primers crits,
esperant dormir les nits.
Esperant...
Esperant a que el cos cresca,
esperant ser una tempesta
esperant que ell et mire,
esperant que ella et cride
esperant a fer-te dona, esperant ser una persona
esperant a viure plana, esperant véncer la pena
esperant...

I quan arribe l´hora de la fugida
trencaré amb aquesta vida i amb la seua hipocresia
I nugaré la ferida de la vida
i ballaré la melodia de la dansa d'un nou dia
I quan arribe l´hora de la fugida
trencaré amb aquesta vida i amb la seua hipocresia
Em faré fort en l´àrea de la mentida
i encendré dins la pupil·la
el somriure d'un nou dia

Esperant a ser la mare,
esperant que arribe el pare
esperant el primer fill, esperant a ser l´espill
esperant a l'enyorança esperant tenir esperança
esperant amor i plena, esperant véncer la pena
Esperant...

Esperant la vida,
Esperant la mort.
Esperant la vida,
Esperant al món.

Els teus somnis

Enllà, més lluny de les estrelles,
a l'altra cara del mirall,
on tot és més senzill d'entendre,
la porta espera oberta.
Un pas i ja el teu cor desperta,
un salt i ja no tornaràs;
comptant, la màgia és la primera,
seguint...

Els teus somnis t'estan esperant.
Vés, no dubtis més, abraça'ls.

No el veus? A poc a poc s'acosta.
No el sents? El tens al teu costat.
L'amor té totes les respostes.

És el teu somni, t'estava esperant.
Vés no dubtis més, s'escapa.

Lluita pels teus somnis, t'estan esperant,
fes que siguin certs, abraça'ls.

El vent escampa les fulles,
el temps arriba i se'n va;
mai no em demanis la lluna,
ningú la pot agafar.

La vida cau, i la pluja,
el sol ens pot eixugar,
sempre canvia la lluna,
pren el que vulgui donar.

Pren els teus somnis, t'estan esperant.
Vés no dubtis més, s'escapen.

Fes que no s'ensorrin, vés-los a buscar,
fes que siguin teus, abraça'ls.

Lluita pels teus somnis, t'estan esperant,
fes que siguin certs, abraça'ls.

Fes que no s'ensorrin, vés-los a buscar,
fes que siguin certs, abraça'ls.

Mirant de tant en tant enrere,
els peus a terra, el cor volant,
endins el sentiment és tendre,
volem seguir somniant.

Com fulles mortes

Ha de passar, tot haurà de passar
I en el fons de tu no dependrà
I ja ho sé...
Si ara estem junts és per treure'n profit
Això a crits no es podia arreglar

Però si a l'estiu veus que al marge del riu
Cauen fulles i ho fan a grapats
Pensa que l'arbre sóc jo
Que no m'adapto al temps
I que em vull fer notar

Puc dir-t'ho lent i més clar

Ja va passant, ara ja va passant
I en el fons de mi ja no depèn
I saps que...
Les circumstàncies m'han dut a pensar
En la cançó que per tu ara estic fent

Però si a l'estiu veus que al marge del riu
Cauen fulles i ho fan a grapats
Pensa que l'arbre sóc jo
Que no m'adapto al temps
I que em vull fer notar

Puc dir-t'ho lent i més clar
Puc dir-t'ho lent i més clar
Puc dir-t'ho lent i més clar

Polo de llimona

Ses falgueres, ses escales,
se juguetes, ses baranes,
Burman Flash, el cel d'Agost,
a sa parra hi veig es moix.
Sa padrina renta roba,
es padrí en es sol s'afaita,
dins un quarto a les fosques ,
hi ha es conco de Barcelona i
"Corte, Bombon Mallorquín,
què voleu: polo de llimona o polo de menta".

Es tramvia a sa plaça,
un gelat de fresa y nata,
es canyissos, ses taronges,
es convent tot ple de monges.
Des pou s'aigua no és potable,
sa veïnada pensa i canta,
na Marie-Noël s'enyora,
des de França telefona i
"Corte, Bombón Mallorquín,
què voleu: polo de llimona o polo de menta".

El Danubi blau

El Danuvi és blau
tal com diu l'Strauss

Però el riu Llobregat
es amarronat
el Besòs es verd
i groc n'és el Ter
l'Ebre vist del mar
és blanc nuclear
i el Segre mirat
des d'un puig
és color de gos com fuig.
Aigües tèrboles
aigües tòxiques
clavegueres enciseres
aigües pútrides
aigües fètides
que gentils regueu
el clar país, el meu.
Hi ha rius d'un groc tinyós
n'hi ha d'un tornassol oliós
n'hi ha un caqui llefiscós
i és que de porqueria
n'hi ha de tots colors
Flairem els efluvis jolius
que fan els nostres rius
Cantem ensumant cara al vent:
quina catipen!
Cadàvers de gallina
i llaunes de tonyina
i raspes de sardina
és tot el bestiar
que al riu s'hi pot trobar.
Com enyorem els pescadors
ara que han tocat el dos,
que de peixos si n'hi ha alguns
suren junts ben difunts.
Confiats amb el suc pudent
ple d'escuma detergent
i residus radioactius
papers, plàstics i preservatius.
Líquids patògens, detritus càustics
fluïts atòmics, bosses de plàstic.
Quin femer!
El riu Llobregat és amarronat
el Besòs és verd i groc n'és el Ter
l'Ebre vist del mar és blanc nuclear
i el Segre mirat des d'un puig
és color de gos com fuig
Que de porqueria n'hi ha de tots colors!

Crid

Jo torn a començar,
jo torn a despertar
després d'un llarg viatge,
d'un mal somni que oblidar

Dic…
que no vull plorar,
perquè jo pens, pens per demà.

Dic…
que no hi vull pensar,
perquè no tenc forces per donar.

Dic…
que no vull esperar,
perquè no crec en es fracàs.

Crid, crid tant...
Ningú m'escolta i estic cridant.
Crid, crid tant...
Ningú m'escolta i estic cridant.

Dic…
que ho he d'intentar,
perquè jo vull tornar a començar.

Dic…
que he de lluitar,
tancar ets ulls… i anar més enllà.

Crid , crid tant...
Ningú m'escolta i estic cridant…

Crid , crid tant...
Ningú m'escolta i estic cridant…

Crid , crid tant...
Ningú m'escolta i estic cridant…

Boirina

Mira, tot el cel es ple d'esteles blanques
I els coloms no paren de volar
Sobre del meu cap una boirina
Que no em deixa veure-hi del tot clar

I el meu cos desapareixerà
dins el misteri que ens envolta
I que ningú gosa esbrinar

Mira, fixa't com s'escampa la boirina
Hi ha un vaixell fantasma i transparent
Navegant per sempre a la deriva
Entre valls, muntanyes i castells

I el meu cos desapareixerà
dins el misteri que ens envolta
I que ningú gosa esbrinar
I el meu cos desapareixerà
dins l'espiral que dóna voltes i que no sabem on va.

Cendres

Les branques escupen flames
Nues de fulles
Ballen les danses
Nues com puntes
Canten i ballen
Polítics sou cendres
Criden i dansen
Sou ments perverses
Cremin les vostres ànimes
A l'infern
Cremin com les fulles
Dels nostres arbres
Sou el que nosaltres érem!
Sereu el que nosaltres som!

Una imatge més

Si em demanes consell
No em miris amb recel
Si entenc de què va això
Li posaré uns acords

Com hem de situar
La vida als nostres caps?
És una imatge més?
És com aprendre francès?

Si em demanes la mà
No et tombis de costat
Sóc una icona més
Però girada del revés

Com hem de mesurar
Actes i voluntat?
És tot qüestió de fe
O és tot una imatge més?

Però ara em dius que "no"
No et queixis, per favor
I llença el pitjor dels teus records

Si em demanes consell
No em miris amb recel
Si entenc de què va això
Li posaré uns acords

Hansel i Gretel

Jo tenia una caseta, Hansel i Gretel
Ses parets de tots els colors
eren grogues i liles i de xocolates marrons

Jo tenia unes cortines, Hansel i Gretel
i na Gretel venia a sopar i volia estar amb jo
i tot això amb un esforç inhumà

Per mirar tenia uns ulls i mirava passar els ovnis
dos mil zero dos mil un
i m'acariciaba el coxis.

Per dormir tenia un cos i dormia com un somni
somniava sempre en jo
i mare no t'adormis.

Pirulins i piruletes, Hansel i Gretel
i sa nit ocultava els avions
i sa lluna amb paraigües al cel despenjava neons.

Per mirar tenia uns ulls i mirava passar els ovnis
dos mil zero dos mil un
i m'acariciava el coxis.

Per dormir tenia un cos i dormia com un somni
somniava sempre en jo
i mare no t'adormis.

Torna'm la vida

Torna'm la vida, torna'm el cor,
ja et regalo les mentides,
no vull tornar-me boig.

Torna'm la llum, torna'm el sol,
torna'm les llunes que et vaig regalar,
torna'm els anys, torna'm les flors,
torna'm totes les cançons d'amor,
torna'm l'anell, torna'm el cor,
torna'm les vides que vam aparcar
i busquem un lloc on pugui guardar
les traïcions que ens van enfonsar.

Torna'm la vida, torna'm el cor,
ja et regalo les mentides,
no vull tornar-me boig,
torna'm el dies, torna'm els anys,
ja et regalo les carícies, no et vull tornar a tocar.

Torna'm l'humor, torna'm la sort,
torna'm els viatges que vàrem fer junts,
torna'm l'orgull dels perdedors,
torna'm el temps que vam malgastar els cors,
torna'm poesies, torna'm els llibres,
torna'm les nits que ens fèiem mil petons,
i busquem un lloc on pugui guardar
les traïcions que ens van enfonsar.

Torna'm la vida, torna'm el cor,
ja et regalo les mentides,
no vull tornar-me boig,
torna'm el dies, torna'm els anys,
ja et regalo les carícies, no et vull tornar a tocar.

Deixa'm sortir d'aquí, deixa'm tornar a volar
i torna'm la llibertat que em vas robar.
Deixa'm sortir d'aquí, deixa'm tornar a volar
i torna'm la llibertat que em vas robar.

Torna'm la vida, torna'm el cor,
ja et regalo les mentides,
no vull tornar-me boig,
torna'm el dies, torna'm els anys,
ja et regalo les carícies, no et vull tornar a tocar.

La bola de cristall

Mira,
surt el sol a les ciutats on haguéssim pogut viure
i una llum plena de pau va inundant totes les cuines.
Jo faig pinta de tranquil, i tu sembles tan tranquil·la.
I ens crido: "Treu-te la disfressa i revela qui ets!
No em crec que sigueu la vida que ens estem perdent".

Mira,
tot ha anat segons el pla, quin exemple d'harmonia,
això és creure en el que un vol i invertir amb saviesa els dies,
si prens nota, crec que ens surt un bon llibre d'aforismes.
I ens crido: "Observant-vos les mans, us he vist el truc!
No sou realment la vida que ens hem perdut".

Mira,
panderetes, serpentines, apa nena, quines mitges,
hi som tots, sí, però fixa't bé, com et miro, com em mires.
Va, assumim-ho, els dies bons gairebé som invencibles!
I ens crido: "Això és lamentable teatre amateur!
I no la vida que se'ns escapa a cada moment".

Mira
com els nervis no han pogut, les paraules que buscàvem.
Les diem i no fan por, les diem amb la veu alta:
"Amor meu, sempre hi seré, amor meu, com ho dubtaves?"
I ens crido: "Ja sé de què aneu i he perdut l'interès!
Que la vida que ens hem perdut simplement no existeix".

Cada cop que te'n vas

Cada cop que te'n vas
em quedo clavat, amb un pam de nas.

Cada petó que em fas
són flors de taronja del més de març.

Cada cop que te'n vas
naufrago dins del teu mar.

Cada cop que te'n vas,
que trobis allò que has anat a buscar.

Cada cop que ens llevem plegats
caic dins dels teus ulls i no en sé tornar.

Cada cop que te'n vas
vull creure'm que no has marxat.

Cada cop que te'n vas
el meu pis es queixa perquè et troba a faltar.
A cada pas del teu ball,
el temps s'atura al teu costat fent jocs de mans.

Cada cop que te'n vas
busco el teu perfum al nostre calaix.

Cada cop es desfan
els nusos que tu m'has anat afluixant.

Cada cop que te'n vas
ja espero quan tornaràs.

Cada cop que te'n vas
l'estómac se'm fa tan petit i el llit tan gran?

A cada pas del teu ball,
el temps s'atura al teu costat fent jocs de mans.

Cada cop que te'n vas
el meu pis es queixa perquè et troba a faltar.
A cada pas del teu ball,
el temps s'atura al teu costat fent jocs de mans.

Cada cop que te'n vas
ja penso impacient en quan tornaràs

M

Ella s'ha posat
el millor vestit
però a la seva edat
creu invisibles els seus encants.

Surt del vestidor i es troba de front
aquell noi alt i prim amb qui li agradaria
ballar un twist.

A les vuit en punt ja surt del saló;
enfila el carrer
i mentre puja al bus va imaginant
que el noi ben plantat li agafa la mà
sota un envelat i ballen plegats.
S'encenen els llums i els miren mil ulls.
La nit estelada, somriures callats,
paraules boniques, còctels a vessar,
mirades que cremen... Tot esta embastat.
Quan un cop al colze la fa reaccionar
un home del bus diu que vol baixar.

Quan veu el mercat,
pica per baixar
i a cuita-corrents
compra quatre coses per sopar.

Ja és a casa quan
es posa aquell vals que li fa pensar
que el ball és el millor que li ha passat.

I agafa un coixí, l'abraça ben fort,
es posa a ballar enmig del menjador,
tot ple de records d'aquells que fan goig,
els que la Maria, dia rere dia, repassa amb amigues
quan queden al bar, i riuen i canten de felicitat.
I es queda contenta pensant que ha fet sempre
les coses com mai havia imaginat.

Gira-sols mirant la lluna

Gira-sols mirant la lluna
Viatgers sense destí
Pescadors sense paciència
Somiadors amb poc futur

Només sé, que si no estàs bé, busca un nou camí

Corriols sense dreceres
Serps sense verí
Acudits sense rialles
Dictadors sense país

Només sé, que si no estàs bé, busca un nou camí

De vida només n'hi ha una

Gira-sols mirant la lluna
Nadons sense padrins
Redactors sense notícies
B.B king sense Lucille

Només sé, que si no estàs bé, busca un nou camí

De vida només n'hi ha una

No ho necessit

Que no creus que ho entenc?
Tenc més coses clares que altres
i no entenc es motiu
Sempre hi ha "entrebanques"

I és clar que jo et vull dir
lo que més m'agrada.
I és clar que m'has de dir
lo que tu m'amagues…

Perquè tu creus que va millor així:
mirar es temps amb enyorança,
segur del que vull dir i desig,
que sempre hi ha esperança.

No m'amaguis lo que sents,
no m'amaguis lo que penses,
no t'aturis en aquest moment,
sempre en vindran d'altres.

Creus que no tiraré endavant,
però de forces no me'n falten.

Perquè tu creus que va millor així:
mirar el temps amb enyorança,
segur del que vull dir i desig,
que sempre hi ha esperança.

Temps o rellotge

Com un ganivet que talla tot un dia enter en trossets,
Com si el temps es pogués dividir com si res,
És com dir que el temps és un rellotge.
Ja fa massa temps que ens hem deixat endur pel ritme feixuc,
Ritme que no és vida ni present ni futura,
Hi ha un soroll que viu entre nosaltres.
Temps fa que vàrem deixar de jugar,
Que vàrem oblidar totes aquelles dreceres
Que porten a un país sense les presses.
El ritme que ens imposem és el ritme que ens fa viure perduts!
Sense paraules.
Hem de trobar temps per estar
Molt més temps junts,
Sense comptar
Les hores passades,
Perduts entre abraçades

Has de controlar aquests teus maleïts instints maternals
Estan destrossant la teva parella,
Almenys fes-ho per ella.
L'agenda que ens ajuda és qui ens dóna la mesura del temps,
Hem de trobar moments per deixar fugir la nostre ment,
Llocs sense cobertura.
Temps fa que vam oblidar el camí
Que porta a aquell paradís on els nens són nens,
I els grans han de renéixer.
El ritme que ens imposem és el ritme que ens fa viure perduts!
Muts!
Sense esperances!
Hem de trobar temps per estar
Molt més temps junts,
Sense comptar
Les hores passades,
Perduts entre abraçades

La Rambla

La terrassa d'un bar en una nit d'estiu,
si no perdo la consciència, seguiré pensant en tu.
Hi ha un mico que balla en la punta d'un pal
i senyores amb paraigües que em diuen: "hola, què tal?".
Hi ha un home que resa a algun déu superior
amb dues espelmes i un nas de cartró
i jo he vingut d'estranquis, no ho diguessis a ningú,
aquí al lloc d'aquesta terra que més em recorda a tu.
Hi ha dos policies que es passegen a cavall,
els cavalls semblen de goma i els genets de metall.
Un, dos, tres, botifarra de pagès;
t'escriuria una postal però tinc el cap massa espès.

Anem a voltar per la Rambla,
et compraré un ramet de flors.
Anem a voltar per la Rambla,
beurem xaropets de colors.
Anem a voltar per la Rambla
vestits amb gorros de paper,
ens pintem de rosa la cara
i parlarem en estranger.

Al balcó d'una tronada pensió
hi ha una dona grassa que es pentina amb un raspall,
porta una perruca que li cau fent anar el porró
i encara se'n recorda dels tramvies amb cavall.
He vist un arbre tort amb llumets de tots colors
i un colom solitari barallant-se amb un anís;
hi ha dies deliciosos que ve de gust recordar,
anem fins a la Rambla a fer un vas de Pastís.

Anem a voltar per la Rambla,
et compraré un ramet de flors.
Anem a voltar per la Rambla,
beurem xaropets de colors.
Anem a voltar per la Rambla
vestits amb gorros de paper,
ens pintem de rosa la cara
i parlarem en estranger.

Barcelona

Despertaven les llums de la postguerra
quan vas fugir del món de la tristesa
i amb la fam a les butxaques
vas desfer-te les sabates
pels camins dels perdedors
obrers vençuts
penes al sol
de Barcelona

Un dia qualsevol a Barcelona

Arribaven les nits i tu tornaves
al fang de les barraques oblidades
misèries i corredisses
policies i pallisses
buscavides als cantons
cels plens de nit
als carrerons
de Barcelona

Un dia qualsevol a Barcelona

No temies els cops que t'esperaven
quan vas alçar-te a les primeres vagues
militants d'amors i vides
d'unes lluites clandestines
banderes roges al cel
somnis rebels
sota els estels
de Barcelona

Un dia qualsevol a Barcelona

La vida et va deixar noves batalles
prenyades del demà que ens regalares
peus descalços a les platges
amors bruts onades blanques
uns vaixells salpant del port
i nou futur
a l'horitzó
de Barcelona

Un dia qualsevol a Barcelona

I quan avui et veig emocionar-te
sent tot l'orgull de poder escoltar-te
la veu trencada, l'accent indomable
d'un lluitador
supervivent
a Barcelona

Mercè

Avui m'he despertat amb tambors dins el meu cap
la nit d'ahir va ser tota una festa,
ballaruga, gresca i xerinola i al meu costat una noia
que em perseguia per tot arreu

i em deia deixa'm estar amb tu al teu costat
vull estar sempre amb tu oh oh

oh oh oh Mercè
guardo en els meus llavis el gust del teu entrecuix
oh oh Mercè
com tornar a saber de tu
guardo en el meu cor tot el teu record oh oh
i pensant en tu em surten tonades,
guardo en el meu cor tot el teu record ohoh
i pensant en tu em surten lleterades.

Vaig perdre el teu telèfon
i el vaig esta buscant, buscant, buscant, buscant
i ara escric cançons i les vaig cantant pel món
potser així et trobaré

al mig d'un concert una noia em llença un petó
i crec que per fi ets tu oh oh

oh oh oh Mercè
guardo en els meus llavis el gust del teu entrecuix
oh oh Mercè
com tornar a saber de tu
guardo en el meu cor tot el teu record oh oh
i pensant en tu em surten tonades,
guardo en el meu cor tot el teu record ohoh
i pensant en tu em surten lleterades.

És la història d'un estiu,
teníem disset anys, què maco estava
el poble amb tants Hamlets, tanta vida i tanta festa.
Com trobo a faltar la festa. Collons d'ajuntament,
que no ho sents o què?
I la Mercè, ai la Mercè!

Mercè, Mercè amb tu la vida em somriu
perquè, perquè, perquè amb tu sempre és nit d'estiu
Mercè, Mercè amb tu la vida em somriu
perquè, perquè, perquè amb tu sempre és nit d'estiu

Ai Maria Mercè Mercedites
ara què hem de fer?
Ai Maria Mercè Mercedites
'nirem de lloguer.
Ai Maria Mercè Mercedites
ara amb el Marcel,
ai Marcel ai com tu diria
cap a la merceria.
Lo lo lo lo lo lo lo lo lo lo...