Cap paraula

Creus que pots explicar-me el mar?
Cel, sol, sorra, aigua, sal.
O si pots descriure l'olor de la nit
i la foscor.

Què quadrades i lletges són les paraules
d'aquest món que utilitzem per desxifrar,
per entendre i estimar.

Jo vull cantar sense dir res.
No vull, oh, aquest cop segur que no,
cap paraula no em trairà, aquest cop
no parlaré.

No crec que trobi un bon nom, per poder-te
explicar que si tu caus a mi em fa mal.
No et sembla un pèl estrany?

Jo vull cantar sense dir res.
No vull, oh, aquest cop segur que no,
cap paraula no em trairà, aquest cop
no parlaré.

Efecte cannàbic

ganja ... aquesta herba perfumada
efecte cannàbic sound
calada rere calada
ganja a la sortida, pel camí i la arribada.

fumar per meditar, per posar-me a cantar
fumo l'herba màgica espurna de creativitat
idees ennuvolades que ara troben la clariana
el cervell es posa en marxa, s'ha encès la meva flama

mentrestant va brollant l'efecte cannabic sound
tot omplint de lucidesa perspectiva relaxant
dins de casa meva sempre hi ha una aroma ben sensual
d'un encens ben potent de propietats medicinals

agradable amagatall, un refugi sensorial
un indret on descansar de la pressa de la ciutat
escapant de caure presa de tanta quotidianitat
tot trobant noves sortides al desti que vull triar

tot buscant alternatives fixo un rumb determinat
porto els cinc sentits perfectament afinats
i quan marco aquest ritme em vibra dins del cap
freqüència reggae music sound system sintonitzat

soc aquí, amb la meva colla celebrant 
gaudint de la bona collita que hem tingut aquest any
les quimeres dels companys tot fumant un bon mai
tramant com cultivar el psychedelic bonsai 

una dolça sensació que poc a poc va penetrant
l'absurda mentalitat de la moral marginal     
d'hipòcrites sentencies que et volen enganyar
quan les seves armes son les que de veritat fan mal 

va rolant va rolant 'efecte cannabic sound
una bomba de hash, un toc espectacular
va rolant va rolant l´efecte ne'm escampant
perquè com ben bé sabeu és el fenomen natural

La dolça por

La vida se'm desfà com un castell de cartes contra el vent
cada cop que mires dintre meu

Tinc la sensació que el teu somriure fa de llum als trompicons
amb els que sol avanço per aquest món

Tinc un anhel:
sentir-me enamorat per sempre més
Tinc una por:
la dolça por de viure'l sol
Tinc un record
i és el record d'aquell dolor
que hem sentit tots quan mor l'amor:
l'amarga por

El teu jo

M'he permès signar quatre paraules,
les que he pogut estalviar
fins que n'he reunit així unes quantes
i ara només provo d'endreçar.
Fa temps que camino per la idea,
que va del sud a la curiositat,
que jo de tu no en sé més del que penses,
que tu de mi el que vulguis recordar.
He trencat la línia que ens separa,
la del temps, que em cremava a les mans.
Soc al punt des d'on parteix l'onada.
Jo, el teu jo, el meu jo,
que desitja a cada pas que tinguem sort,
tan futur, tan de prop
i seguim el fil de les paraules.
Com serà la lluna que ens espera
rere la persiana del teu llit?
Vaig prenent l'atzar sense recepta,
i ara, quan fa efecte, en dius destí.
Segur que hem tingut sort…
He trencat la línia que ens separa,
la del temps, que em cremava a les mans.
He firmat l'escrit com més m'agrada.
Jo, el teu jo, el meu jo
que desitja a cada pas que tinguem sort,
Tan futur, tan de prop
i seguim el fil de les paraules.

Agueév

A l'esquena d'una persona
que has ferit i que s'allunya
hi ha alguna cosa que evoca
les injustícies i les ofenses
que ara t'hauràs d'explicar
i que et repeteix que cal dir adéu
una altra vegada, que cal fer-ho
ràpid, immediatament, perquè
aquest ésser se'n va per sempre
i deixarà rere seu molt de
sofriment, que potser en la
vellesa no et deixarà dormir
a les nits.

Milions d'estrelles

Sent es teu cor com batega damunt jo.
Sent sa teva ànima com s'encén dins es meu cos.
Sent es sol com cau rere ses ones.
Sent com s'apaga el món fins que només hi quedam tu i jo.

Milions d'estrelles banyaran el cel,
I sa nit mos trobarà.
Milions d'estrelles banyaran el cel,
I tu i jo dins s'univers.

Quan se'n va sa llum de s'oceà,
i quedam ben tot sols, sa lluna és com es sol.
Com brilla de valent a n'es seu tros de mar,
I espera insistent que mos tornem besar.

Milions d'estrelles banyaran el cel,
I sa nit mos trobarà.
Milions d'estrelles banyaran el cel,
I tu i jo dins s'univers.

L'home i els vents

Una ceba, un drap i un ganivet.
Un mapa d'estrelles i un xiulet.
I un castellà raro mig francès.

Dos cicatrius d'origen canviant.
Xancletes de dit amb calcetins.
I el bon pas de qui es sap el camí.

No portes pes
si vols que t'emporte el vent.

Volia fer-li una cançó a un bon home
que vaig conèixer de xiquet.
És cert que m'he inventat algunes coses,
a les cançons això es permet.
Mai sabrà que la cante.
Mai no ho sabrà. I li l'haguera bufat.

Potser no teníem ni deu anys
quan el seguíem per Lo Torrent
i ja ens oferia cigarrets.

Li parlàvem tots al mateix temps
i ell com si res es xuplava el dit
i l'alçava cap a l'infinit.

Calleu! Calleu! Mireu com bufa el vent!
Calleu! Calleu que ja comencen els vents!

Només et mouen els diners

t’aixeques de bon mati, com a bon emprenendor
al llevar-te se’t desperta l’ambició
l’objectiu has marcat, la presa ja has triat
l’estrategia del gran entabanador
controles la teva imatge com a bon camaleó
sense corbata per distreure l’atenció
un somriure al mirall picant l'ullet

només et mouen els diners
sempre tramant … com fer-ne més
envaït per l'ansietat
sense remei no tens remei
tot just sents el tacte dels bitllets no pots parar
i ara! ara és massa tard
només et mouen els diners

amb estil calculat, una encaixada ferma….. i mentides
i mentides per entabanar
amagues rera els llavis ullals ben esmolats
i duus les urpes llestes per l'atac
saps prou bé escurar la butxaca dels demés
d'un fred i net moviment per l'esquena al coll, la queixalada has clavat!

et mous dolçament i amb comoditat untant les rodes de l'alta societat
sols ser el primer … besant l'anell al president o a sa majestat
quan rodin els caps a la plaça major faràs molts calers amb la revolució!
només et mouen

només et mouen els diners
sempre tramant … com fer-ne més
envaït per l'ansietat
sense remei no tens remei
tots just sents el tacte dels bitllets no pots parar
i ara!   ara és massa tard
només et mouen els diners

Imparell

Tirolines i camins de pas,
tu i jo en un marge
espiant com ballen els sants.
Soc imparell i sura la calor,
jo sé d'un lloc on fa solet
i estarem millor.
Hem escoltat murmuris i elefants,
trepitgem herba i sentim la pluja a les mans.
Ets imparell i pesa l'horitzó.
Ara com ara la veritat és una cançó.
I pensar que la ciutat s'enfonsa i tu i jo encara som vius
a una barqueta sense massa pressa, fas un glop i somrius.
I és de veritat la llum que ens omple els ossos, és com el cicle constant
de les estones que no vols que acabin mai.
Quatre fotos, passa un avió,
al nostre cap natura sàvia i gravo el record.
Som imparells i nedes dins del mar.
I ens amaguem a l'aigua com un fil de pescar.
I pensar que la ciutat s'enfonsa i tu i jo encara som vius
a una barqueta sense massa pressa, fas un glop i somrius.
I és de veritat la llum que ens omple els ossos, és com el cicle constant
de les estones que no vols que acabin mai.
Imparells com tu i jo,
Imparells com el sol,
Imparells som tots dos.

I pensar que la ciutat s'enfonsa i tu i jo encara som vius
A una barqueta sense massa pressa, fas un glop i somrius.
I és de veritat la llum que ens omple els ossos, és com el cicle constant
de les estones que no vols que acabin mai.

Estendre sa roba

Jo, sense anar més enfora,
som es primer que necessit
que me facin passar ses hores
amb un mínim de certesa
que sa vida és qualque cosa.
Jo surt a estendre sa roba
i me tir per es balcó i sé volar,
i no sempre me va bé,
i no sempre me pens que no cauré.

Antenes, terrats,
carrers d'abril assolellats,
llençols eixuts amb suavitzant.
Un camp de blat
fa ones amb es vent,
jo m'he tancat dins jo mateix.
Dins un ull tenc ses idees,
dins un altre ses diarrees.
Antenes...
M'he equivocat,
no sé què he fet.

Em dius adéu

I si és veritat que vols deixar-me si us plau fes-ho pel matí, en silenci, abans que em llevi que el què ara vull és dormir. Dormir…

El somni em mostra un altre sol, les nostres cares resplendents amb un somriure diferent sense ironia ni rancors, sota els arbres prop d'un riu, juguem amb frases d'altra gent, i en un gest que no m'espero s'amaga sol i em diu.

Les xiquetes de hui en dia

Les xiquetes de hui en dia
volem més un gat que un nòvio,
tu em vas dient: la xicona,
quan jo t'anomene: el rotllo.
Quan jo t'anomene: el rotllo,
i em dedique per la nit
a pintar pels murs del poble
mi coño te folla a ti.

Em vols, em vols, dius que em vols
i que vols que em case amb tu
i jo somric i conteste:
ningú pertany a ningú.

Les xiquetes de hui en dia
no li fem cas ni a ma mare,
quan ens diuen: torna prompte,
ens quedem tancant la rave.
Ens quedem tancant la rave,
podeu ahorrar-vos les copes.
Les fadrines de vint anys
hui volem dormir a soles.

Em vols, em vols, dius que em vols
i que vols que em case amb tu
i jo somric i conteste:
ningú pertany a ningú.
Aixina canten la jota
les filles, mares i iaies
que van ensenyant les dents
a un món que intenta domar-les.

Eres perdigot, eres perdigot
que piques i voles.
Eres més bonico, eres més bonico
que totes les coses.
Eres perdigot, eres perdigot
que voles i piques.
No eres tan bonico, no eres tan bonico.
T'hem calat les xiques!

Salta en espiral

S'arena inunda es teus peus,
sa brisa suau acaricia sa teva pell,
es sol vesteix es teu cos,
la mar t'abraça i t'emporta amb es corrent.

Sents com batega es seu cor,
et deixes dur per besades de sal,
enamorada del mar,
el mar que sempre té ganes de tu.

Així que…
Salta en espiral,
Salta, entra ballant a la mar.
Salta en espiral.
Salta, enta ballant a la mar, està esperant.

S'arena inunda es teus peus,
sa brisa suau acaricia sa teva pell,
es sol vesteix es teu cos,
la mar t'abraça i t'emporta amb es corrent.

Sents com batega es seu cor,
et deixes dur per besades de sal,
enamorada del mar,
el mar que sempre té ganes de tu.

Disfruta es moment, estima sa gent
La mar és immensa, no és un torrent.
Tot és un ser viu, sigues conscient
que ens afecta a tots a cada continent.
Si vols que te dugui bones sensacions,
no embrutis i cuida bé tots els racons,
hi viuen plantes i també animalons,
milions i milions de superfície a fons.
Només n'hi ha una i l'hem de cuidar,
la mar sencera, cada oceà.
Si no tant de plàstic ho destruirà.
Llavors cap a noltros això botirà.

Salta en espiral,
Salta, entra ballant a la mar.
Salta en espiral.
Salta, enta ballant a la mar, està esperant.

Lluita contra es qui la contamina.
Lluita contra es qui la contamina.

Com et mous

M'agrada com et mous
Tant tant que em fas para boig
Em fas perdre el control

Portem-ho a l'extrem
Fem-ho un xic diferent
Marcar el pas a des temps
Posar el mon del reves

Enganxat a tu al teu moviment
La teva cintura és el meu univers

M'agrada com et mous
Tant tant que em fas para boig
Em fas perdre el control

Portem-ho a l'extrem
Fem-ho un xic indecent
Tan a prop de l'infern
que se'ns crema la pell

Enganxat a tu al teu moviment
La teva cintura és el meu univers

Ratllant el marbre

 Afamat d'experiències i de sorpreses,
fart de ser l'home estàtic disfressat.
Un dia com tants per fi vaig fer-me la promesa
de veure món abans que se't fes tard.
Vaig guardar al traster el sac de la resignació,
vaig voler beure'm el món d'un sol glop.
Lluny van quedar amors, amics, auxilis de nostàlgia,
volia més i més i més,plantar llavors de màgia.
I no em feu dir-vos perquè
però vaig anar a petar aquí,
a partir d'ara tot s'hi val, m'ensibornaré.
Aquests carrers empedrats, fragància de nummulit,
seran la meva casa, el meu celler.
Milers de vins vaig  tastar sempre cercant
la mà tremolosa i tendra d'una nova amant,
buscant respostes, fent l'amor m'era borrosa,
sonaven campanars a deshora quan son les dotze.
Vine mossa, torna amb mi,
dóna'm mapes pel meu camí.
Fem albades, fem l'amor
mil pecats però no em deixis sol.
La inestabilitat ara em donava pau,
els canvis sempre són bons crec haver sentit.
Vaig fer potser massa viatges pels carrers del mar,
les nits se'm feien llargues, efímers els matins.
Vaig veure com mil prejudicis ens encadenen,
com podem alliberar-nos, creuar la carena.
Vivia pel moment però el vent em va deixar clar
que no tots els moments son bons també hem d'apoquinar.
Vine mossa, torna amb mi
dóna'm mapes pel meu camí.
Fem albades, fem l'amor
mil pecats però no em deixis sol.
I no espereu que us doni cap conclusió,
segueixo com vós, buscant a déu entre la boira.
Encara em queda vida per veure-hi millor,
quan més sé més se que no sé,
ja coneixeu la història.
Tan sols sé que el viatge se'n va sense un bon amic,
i si la musa us vol besar feu-li un petó per mi.

Blau

Com desfer l'amor
que em nua el cor de tant voler-te
No em trec dels ulls les cases blanques

No vull viure d'un record
de plens al cel i esglésies d'aigua
No em trec dels ulls les cases blanques

Per les meves venes no hi corre sang,
corren els dies
Per les meves venes no hi corren veritats

M'han quedat les mans plenes d'aquest blau intens
que et brolla dels ulls

Com desfer el desig
que em crema a dins i atia l'ànsia
de trobar estius de tardes llargues

No vull viure amb el delit,
com estimar sense nostàlgia
de trobar estius de tardes llargues

M'han quedat les mans plenes d'aquest blau intens
que et brolla dels ulls
i és vida

Cel estranger

Passaria tres vides pensant en ciutats
de les quals fugiria saltant pels terrats,
en la manera més digna de robar un llençol
que em servís com a tal, o com a eina de vol.
Ben mirat, avui soc viatger
de la línia més corba del fum del cafè,
d'una idea que es clava quan no penso en res.
Ben mirat, si t'he de ser sincer,
navegant a derives m'ho passo prou bé,
a la classe turista d'un cel estranger.
Ara que no tinc paraules,
ara que sé;esborra el temps.
Ara que visc a la lluna
i no sé ben bé per què.
Vagaria tres vides comptant els detalls
tan petits com les gotes que ens fan de mirall,
cada peça perduda d'un lloc incomplet,
les virtuts de la llana quan sé que tens fred.
Ben mirat, estic la mar de bé.
L'intangible és l'única forma que sé,
jo que visc en un astre i no penso en res.
Ben mirat, si m'he de ser sincer,
navegant a derives m'ho passo prou bé,
a la classe turista d'un cel estranger.
Ara que no tinc paraules,
ara que s'esborra el temps.
Ara que visc a la lluna
i no sé ben bé per què.
Ara que no som perfectes
i tenim el que sabem.
Ara que visc a la lluna
i no, no passa res.

La presó del rei de França

La nostra sentència

Ens han venut un joc que ja està guanyat,
Han jugat amb foc i ara s'han cremat
Han encès el foc que avui crema l'Estat,
crema l'Estat, crema l'Estat

Ens han venut un joc que ja està guanyat,
Han jugat amb foc i ara s'han cremat
Han encès un foc que avui crema l'Estat,
crema l'Estat, crema l'Estat

Diuen combatre el terrorisme, però el poble està confós
Quan passen d'investigar el que va passar el 17 d'agost
Els diaris ho han difós per crear-nos noves pors
Promulgar una nova llei en contra el poble sediciós
Processos judicials, muntatges policials,
Condemna d'ideals, manipulació als mitjans
Perseguint els CDR i el poble organitzat
Per ell noves lleis antiterrorisme han aplicat.
Però la voluntat d'un poble és més gran que una sentència,
La gent surt al carrer reclamant desobediència,
Abaix la monarquia i amunt la lluita noble
I pel dret a decidir el futur del nostre poble,
No només per Catalunya, el conflicte és global,
És el que es viu al Kurdistan i al Sàhara occidental,
I a tots els pobles i nacions que no estan reconeguts,
Pels que han dividit el món, pels que fan més alts els murs.
Però no tots pensem igual, uns crear un Estat no ens mou,
No lluitem contra un imperi per crear-ne un de nou.
Però ens hem trobat als carrers i hem cridat que prou
Perquè se'ns pixen a la cara i encara ens diuen que plou.

Davant la justícia comprada, si vols garanties: lluita organitzada,
Davant la seva sentència, la llei és injusta cal desobediència
Davant la justícia comprada, si vols garanties: lluita organitzada,
Davant la seva sentència, la llei és injusta…
Diuen defensar el ciutadà però es repeteix la història,
I usen la llei mordassa per borrar-nos la memòria.
Ara sortir al carrer és ser terrorista,
És la manera de callar la lluita antifeixista.
Diuen que és el poble qui fa l'acció violenta,
Però compte: les revistes i els mitjans estan en venda,
Creix desinformació, criminalització,
Creen nous discursos de manipulació.
Amenacen amb porres, brigades i canons,
Nosaltres ho fem amb llibertat d'expressió,
Si trenqueu les normes carregueu amb tot,
Ara ens defensem, ja no hi ha altra opció.

Ens han venut un joc que ja està guanyat,
Han jugat amb foc i ara s'han cremat
Han encès el foc que avui crema l'Estat,
crema l'Estat, crema l'Estat.

Ens han venut un joc que ja està guanyat,
Han jugat amb foc i ara s'han cremat
Han encès un foc que avui crema l'Estat,
crema l'Estat, crema l'Estat.

I es que res ens salvarà més que el poble organitzat,
Cap Estat ens farà lliures, l'Estat és autoritat,
Estat és capitalisme, Estat és repressió,
L'Estat és colonialisme, és guerra i invasió.
Volem un món circular, tal i com ho és la Terra,
Per poder deixar de ser còmplices de la seva guerra,
Per un món confederat, democràcia directa,
Ecologisme social basat en l'amor i el respecte,
I avui ens mou la memòria, conèixer la història,
És voler construir un nou món lluny d'aquesta escòria
I això ens fa sortir al carrer que és el que sempre ha estat nostre,
Quan el capital, els mitjans i la justícia és vostra.

Es tracta d'un moviment transversal,
Això no és polític, això ara és social,
Que els Drets Humans estan vulnerats
Quan per sortir al carrer et poden caure 13 anys.
No et cal ser indepe per sortir a lluitar,
Aquest conflicte va molt més enllà,
Al poble català tota la meva força,
De Xile a Rojava canviarem la història.

Ens han venut un joc que ja està guanyat,
Han jugat amb foc i ara s'han cremat
Han encès el foc que avui crema l'Estat,
crema l'Estat, crema l'Estat.

Ens han venut un joc que ja està guanyat,
Han jugat amb foc i ara s'han cremat
Han encès un foc que avui crema l'Estat,
crema l'Estat, crema l'Estat.

Publiciutat

Welcome my friend, et convidem al gran banquet
Gos obedient, sempre empassant el que et donem
Des de fa temps la voluntat tens seduïda
Una altra cullerada, mateixa medicina

Fes un cop d'ull dins la finestra del plaer
Tant se val anar a l'infern o cap el cel
L'agència dicta una consciencia feta a mida
A voltes ets navalla, a voltes la ferida

I creus que tu ets el que has triat
Welcome to publiciutat

Duc un xip … Un xip a la closca
Que em diu… Que em diu el que toca
Un intrús… Intrús de silicona
Implantat, ben plantat
Plantat a la memòria

Aparentar que tens molt més del que tu tens
Per ser el primer, estar per sobre dels demés
Competitivitat  doctrina fomentada
Empentes, patacades, sotracs i bastonades

La peça té el seu rol sobre el tauler
Tu ja fa temps que fas molt bé el que et toca fer
La teva vida ha estat per sempre programada
La sort està tirada, la moneda trucada