La mel del meu rebost

I dius que no tornaràs mai més,
cansat de la lluita amb els demés.
Et cau la jaqueta a mig costat,
ningú no ha dit que el futur costés barat.

Les coses que guardo al meu rebost,
la mel que guardava al meu rebost,
la mel que guardava al meu rebost
és teva…
I no em desis en el temps…
No em desis dins del temps.

L'abella atrapada dins del cotxe
va de puntetes rondant per les maletes,
de lletres i papers
que guardo en el meu cor,
lluny del meu record,
i pesa dins un dolç amor,
que ara marxa en pau,
i diu adéu siau…
Bogeria…
Dissenderia…

Te'n vas lluny d'aqui
a un altre país!

Les coses que guardo en el meu cor,
la mel que guardo al meu rebost,
la mel que guardava al meu rebost
és teva,
i no em desis dins del temps.

Temps, temps.