Arriba la nit

Sota la pluja que renta les mentides
tants homes com formigues obren les llums del son
sota la pluja que renta les mentides
la ciutat adormida amb tants senyors com pors
Arlequins i clowns ploraners prenen els carrers vetllen la son
trapezistes, equilibristes, jocs de mans, malabars de foc

Dorm...

Arriba la nit, arriba a la ciutat
sóc menys pallasso que ahir no vull fer-me gran
Arriba la nit, arriba a la ciutat
sóc menys pallasso que ahir no vull fer-me gran

Sota la pluja que renta les mentides
porpra la nit somia que ara és taronja de malsons
Papers als bassals mojats, cartes perdudes, balcons, somnis i terrats,
un laberint d'històries, un mim perdut entre els teus ulls i el mar

Dorm...

Arriba la nit, arriba a la ciutat
sóc menys pallasso que ahir no vull fer-me gran
Arriba la nit, arriba a la ciutat
sóc menys pallasso que ahir no vull fer-me gran

Potser demà el matí
tot haurà canviat
potser demà el matí
tot s'haurà acabat

Si els teus ulls s'obren de matinada
vull que em vegin somiar d'a prop
sent la pluja saltant de les teulades
escombra el teatre dels malsons

Si els teus ulls s'obren de matinada
vull que em vetllin la son d'a prop
sent la pluja saltant de les teulades
escombra el teatre dels malsons

Arriba la nit, arriba a la ciutat
sóc menys pallasso que ahir no vull fer-me gran
Arriba la nit, arriba a la ciutat
sóc menys pallasso que ahir no vull fer-me gran

Potser demà el matí
tot haurà canviat
sóc menys pallasso que ahir
no vull fer-me gran