Estúpidament feliç

Sé que la feina em va xuclant
la vida per un sou,
i que festejo per no quedar-me sol.

Sé que la tele és tan banal
que em fot de mala llet
i que els amics es casen i truquen menys

I tot i així hi ha dies en que
entre la gent i els crits
sense motiu i estúpidament
crec que sóc feliç

Tinc ganes de cantar i cridar, de saltar i riure,
sense cap perquè,
tinc ganes d'oblidar el que sempre m'amoïna
vull estar content.

Sé que el futur que m'han pensat
és dòcil i global
i que al final qui guanya sempre és el blanc.

I és que si ho penses tot plegat
o et deprimeix o et cou
però és massa fàcil i a més no porta enlloc.

Per això cada dia al carrer
m'enfronto als enemics
sense motius i estúpidament
amb un gran somrís.

Tinc ganes de cantar i cridar, de saltar i riure,
sense cap perquè,
tinc ganes d'oblidar el que sempre m'amoïna
vull estar content.

Que no et falli mai la sort

Hi ha trens que marxen d'hora,
just quan hi ha feines que s'acaben.
Que no et falli mai la sort,
escriptor de matinada, venedora d'abraçades.

No fem sols mai cap viatge,
hi ha àvies, i nois amb barrets de llana.
Que no et falli mai la sort,
conductor de cançons, de veu esquerdada.

Explica'm com passes els dies,
quan ho necessitis, tens la meva mà.
Crida que vols viure lliure,
xiula, dispara, i no em deixis anar.

Baixa del bus a cara o creu,
i si em preguntes quin camí hem d'agafar,
que no ens falli mai la sort,
manobre de veritats, trobador a la deriva.

Sigues sempre tu mateix,
no et deixis dominar, buida la gàbia.
Que no et falli mai la sort,
domador de la paraula, poeta a mitja jornada.

Escriptor de matinada, venedora d'abraçades,
conductor de cançons, de veu esquerdada.

Explica'm com passes els dies,
quan ho necessitis, tens la meva mà.
Crida que vols viure lliure,
xiula, dispara, i no em deixis anar.

Amb tu sóc jo

Hi ha moments que em sento molt lluny
Del què et vull fer sentir
I quan el cap em dóna mil voltes
Ja em torno a penedir del que t'he dit

Començo a pensar que tu estàs cansada
D'aguantar els meus patiments
Deixa'm abrigar els teus desitjos
Oblidem els mals moments

Amb tu sóc jo,
la llum del sol.

Però amb tu res mai canvia la nit no és mai el dia
Ets un trosset de l'univers on més bé es respira.

Però amb tu res mai canvia la nit no és mai el dia
Ets un trosset de l'univers on més bé es respira.

Hi ha moments que em sento molt lluny
Del què et vull fer sentir
I quan el cap em dóna mil voltes
Ja em torno a penedir del que t'he dit

Però amb tu sóc jo,
la llum del sol.
Però amb tu sóc jo.

Però amb tu res mai canvia la nit no és mai el dia
Ets un trosset de l'univers on més bé es respira.

A Margalida

Vas marxar no sé on.
Ni els cims ni les aus
no et saben les passes.
Vas volar sens dir res
deixant-nos només
el cant del teu riure.

No sé on ets, Margalida,
però el cant, si t'arriba,
pren-lo com un bes.
Crida el nom
del teu amant,
bandera negra al cor.

I potser no sabràs
que el seu cos sovint
ens creix a les venes
en llegir el seu gest
escrit per parets
que ploren la història.

No sé on ets, Margalida,
però el cant, si t'arriba,
pren-lo com un bes.
Crida el nom
del teu amant,
bandera negra al cor.

I que amb aquesta cançó
reneixi el seu crit
per camps, mars i boscos,
i que sigui el seu nom
com l'ombra fidel
que és nostra tothora.

No sé on ets, Margalida,
però el cant, si t'arriba,
pren-lo com un bes.
Crida el nom
del teu amant,
bandera negra al cor.

Aire lliure

Una paraula, un gest i un mar,
reflex de tan d'amor
Dones llençant a l'aire un gran llençol
blanc com les cases
des de les que ploren els nadons
a l'aire lliure un poble pescador

Corren els nens, fan dels carrers
un lloc preciós de mil colors
les sargantanes fugen d'aquell gos
aquí no han arribat les presses ni la pol·lució
a l'aire lliure un poble pescador

Lliure, s'omple el dia d'aire lliure
Xiula entre somriures, lliure
Tanca els ulls mentre et pentina
La llum del més blau horitzó

Lliure, mou les pàgines d'un llibre
Que mai s'acaba d'escriure
Quan les coses més petites se senten
Tan grans dins del cor

L'olor de pa sortint del forn
va omplint cada racó
I unes manetes busquen dolç consol
Qui hagi vist el miracle
el durà per tot el món
No oblidarà aquest poble pescador

Lliure, s'omple el dia d'aire lliure
Xiula entre somriures, lliure
Tanca els ulls mentre et pentina
La llum del més blau horitzó

Lliure, mou les pàgines d'un llibre
Que mai s'acaba d'escriure
Quan les coses més petites se senten
Tan grans dins del cor

Pels qui les coses petites els toquen i eixamplen el cor…

Dorm

Dorm, no és mort
Dorm, no és plor
Dorm, no és dol
Dorm, no és blau
Dorm, no és clar
Dorm, no és mar
Dorm, no és ja
Dorm, no és mai
Dorm, no és no
Dorm, no és fals
Dorm, no val
Dorm, no és real
Dorm, no és vol, no
Dorm, no pot
Dorm, no és fa
Dorm, no és poc, no
Dorm, no és molt

Per un somni, petits detalls i dorm...
Saps que no se'n van, que en els somnis tot s'hi val, que la vida va passant...
Saps que guanyaran les donzelles i els cavalls, els dragons i els soldats...

Dorm, no és ell
Dorm, no ets d'ell
Dorm, no ets tu
Dorm, no és fum, no
Dorm, no és llum
Dorm, no és tot
Dorm, no és temps, no
Dorm, no és fets
Dorm, no és mans
Dorm, no és pell, no
Dorm, no és cor

Per un somni, petits detalls i dorm...

T'estimaré igualment

Sense un camí a seguir
El teu rastre ja no hi és
El vaig perdre fa temps
Si mires al passat
Em veuràs a mi dient
T'estimo bojament

Jo mai t'he mentit
He fet el millor per tu
No n'he sabut més
Els principis solen ser perfectes, però ara tan és
Demà tot serà diferent

Saps que t'estimaré igualment

Tot i que em vas utilitzar
Jo també en sé de jugar
Perseguint somnis reals
Tot allò que he desitjat
Els principis solen ser perfectes, però ara tan és
Demà tot serà diferent

Saps que t'estimaré igualment

És massa tard, ho vam intentar
nena això ja s'acaba
És massa tard, ho vam intentar
nena ara això ja s'ha acabat

Mai m'havien fet tan mal
Ara res no té sentit
Si fereix així només pot ser amor
Deixa'm somiar despert
Vull tornar a escriure el teu nom
Et necessito aquí amb mi ara, a prop
No creus que hem anat massa lluny
Vas ser tot el que ara sóc
Avui t'he tornat a sentir dins el cor

Però ara ja és massa tard, ho vam intentar
Però nena per més que hi pensis, això ja s'ha acabat.
Però ara ja és massa tard, ho vam intentar
Però nena per més que hi pensis, això ja s'ha acabat.

Expulsats del cel

Expulsats del cel, per pecats que mai no hem comès;
hem caigut al més deliciós de tots els inferns.
Potser... quan els cervells s'espatllen, les ànimes van millorant.
Tristos exercicis d'ètica elemental.
Benvinguts a enlloc, ballarem al voltant del foc.
Vine i abandona't al ritme dels tambors.

Londres, anys seixanta; la Garrotxa, anys dos mil.
La vida de l'Hendrix penjava d'un fil.

Callo tot el dia, el cert és que no sé què et vull dir;
només vull besar-te i tornar-me foll i petit;
les paraules son els sorolls que poden fer més mal,
però la música és un bàlsam per als cors ferits.

Perdem els papers,
no penso baixar.

Demanes justícia, bah! no t'ho creus ni tu.
Lladres amb alarmes, naturistes vestits.
Londres, anys seixanta; la Garrotxa, anys dos mil.
La vida de l'Hendrix penjava d'un fil.

Tornaré a buscar-te si algun dia em trobo a mi;
i tornaré a besar-te els llavis glaçats pel fred.
No viurem enlloc, ballarem al voltant del foc,
i la música ens serà un bàlsam per als cors ferits.

Una guitarra

Me la van regalar quan em voltaven
somnis dels meus setze anys, encara adolescent,
entre les meves mans que tremolaven
jo vaig prendre ben fort aquell joguet.

Vàrem créixer plegats, jo em vaig fer un home;
ella es va anar espatllant al meu costat.
Ara que jo la veig bruta i trencada,
m'adono del molt que l'he estimat.

Primer els amics arriben.
Quan els amics se'n van,
sols queda una guitarra
per fer d'acompanyant.

Ara l'amor arriba.
Després l'amor se'n va.
Sols queda una guitarra
i el seu cant que plora.

Ara sé d'un company que mai no enganya,
que quan m'ompli de goig cantarà amb mi;
ja tinc un amic fidel, pobra guitarra:
canta quan canto jo i plora amb mi.

Els ocells

Mira els ocells
com noten que ja ve l'hivern,
com noten que ja ve l'hivern.
Se'n van buscant
altres paratges més calents,
altres paratges...
i sobrevolen deserts i sabanes i oasis cristal·lins
amb una sincronia en el viratge
que només neix de l'instint.
Mira els ocells
com noten que ja ve l'hivern,
com noten que ja ve l'hivern.
I una cançó
que reconec perfectament,
que és la de sempre.
Que tu a l'agenda hi tens un telèfon.
Saps que sempre em pots trucar.
En cas de tenir fred un dia al vespre,
una emergència puntual.
I tot i que ja vaig d'estar per casa
creuo tota la ciutat:
carrers, semàfors, taxis, pampallugues
algun cop de què m'ha anat.
Mira els ocells
ja han arribat, torna a ser estiu,
ja han arribat, torna a ser estiu.
Tots dos al llit.
Lentament et vas adormint
a poc a poc.
I ara ve el moment que dius que em quedi,
que aquest cop ho veus tan clar,
que jo podria ser l'home que un dia
et recollís quan surts de treballar.
Jo que em sé el final de la comèdia,
que a casa teva he estrenat més d'un raspall,
dec portar un cartell que diu "imbècil",
perquè m'acabo quedant.
Aquí la paradoxa és punyetera
si t'hi pares a pensar.
Que vàrem fer-ho volar tot pels aires
intentant-nos estimar.
Que tu i jo quan hem estat més feliços
és quan ens hem utilitzat
amb premeditació, amb traïdoria
i sempre amb nocturnitat.

Flors i violes

Hi ha una festa a baix al port
i la gent se n'hi va amb els ulls plens d'espurnes, cantant;
mudadeta hi has anat,
que la vida et somriu amb la força del sol a l'estiu.

Afanya't que no queda temps,
la feina se'ns va acumulat
i encara que fóssim eterns
faltaria temps per a poder-te estimar.
Afanya't que no queda temps,
Flors i violes per sopar,
i encara que ens escorcollesin
no trobarien un segon de més.

Mudadeta tu has tornat
cap a casa plorant com cada any pels tristos carrers.
Es fa tard però tingues fe,
que la fe al capdavall és de franc i no costa diners.

Afanya't que no queda temps,
la feina se'ns va acumulant
i encara que fóssim eterns
faltaria temps per a poder-te estimar.
Afanya't que no queda temps,
Flors i violes per sopar,
i encara que ens escorcollessin
no trobarien un segon de més.

Jo també vindré mudat,
a l'ofici de demà.
Flors i violes per dinar,
Flors i violes i xampany.

Afanya't que no queda temps,
la feina se'ns va acumulant
i encara que fóssim eterns
faltaria temps per a poder-te estimar.
Afanya't que no queda temps,
Flors i violes per sopar,
i encara que ens escorcollessin
no trobarien un segon de més.

Donya Mixeries · Quan la Mercè està contenta

Quan la Mercè està contenta
somriu i pica de mans
i em mira i veig dins dels seus ulls
dues mars blaves amb dos sols ixents.
Quan la Mercè està contenta
somriu i pica de mans.

No em diu res però m'ho diu la mirada
quan la mar blava se li omple de blanc
i li apareixen com nines daurades,
dos ulls de bou i el seu rostre content
i em diu me'n vaig i un vaixell se l'emporta
per mar endins, endins, dins, dins dels seus ulls.

I quan es perd amb la mà contra el vidre
fent una estrella amb els cinc dits oberts,
jo ja l'he entesa i es posa contenta
somriu i riu, riu, riu, i pica de mans;
somriu i pica de mans.
Somriu i pica de mà, mà, mà, mà, mans.

Diumenge

És diumenge pel matí
el llit se'm menja
és diumenge pel matí
no vull sortir

Obro un ull, fa sol
les rajoles són fredes
i els cotxes no fan soroll
i poso aquell CD que m'agrada tant

És diumenge pel matí
ojalà et moris
és diumenge pel matí
vull fer-te mal

Preparo les torrades
els hi poso melmelada
i vull que pateixis tant
que no puguis ni respirar

És diumenge pel matí
ojalà et moris
és diumenge pel matí
vull fer-te mal

Que se t'ensorri tot
que se't cremi la casa
i et tornis lleig i calb
i no puguis tenir fills
ni ara ni mai

La fera ferotge

Per ordre de l'Alcalde
es fa saber a tothom
que una fera ferotge
del parc s'escaparà.
Es prega a les senyores
compren força aliments
i no surten de casa
fins que torne el "bon temps".
Tot el que tinga cotxe
que fota el camp corrents,
i se'n vaja a la platja,
a la torre o als hotels.
L'Alcalde s'encarrega,
fent ús dels seus poders,
de la fera ferotge
deixar-la sense dents.
El que això no acompleixca
que no es queixe després
si per culpa la fera
ell rep algun turment.
Jo que no tinc ni casa,
ni cotxe, ni un carret
em vaig trobar aquell dia
la fera en el carrer.
Tremolant i mig mort:
-Ai Déu, redéu, la fera!
I en veure'm tan fotut
em va dir molt planera:
-Xicot, per què tremoles?
Jo no te'n menjaré.
-I doncs, per què t'escapes
del lloc que tens marcat?
-Vull parlar amb l'Alcalde
i dir-li que tinc fam,
que la gàbia és petita,
jo necessite espai.
Els guàrdies que la veuen
la volen atacar,
la fera es defensa,
no la deixen parlar.
Com són molts i ella és sola,
no pot i me l'estoven.
I emprenyats per la feina,
a la gàbia me la tornen.
Per ordre de l'Alcalde
es fa saber tothom
que la fera ferotge
ja no ens traurà la son.
I gràcies a la força
no ha passat res de nou,
tot és normal i "maco"
i el poble resta en pau.

Amants

Eren dos o dues amants que s'estimaven tant
fins a la infinitat més bella
I eren dos o dues amants,
que entrellaçaven els dits,
i constantment es despullaven i anaven al llit

I aquells dos o dues amants,
no respiraven sense estar parlant,
tocant-se i fent-se l'amor
I aquells dos o dues amants,
sempre es tiraven flors que recollien
i es penjaven al voltant del coll.

Però un dia aquells dos o dues amants,
van arribar a discutir tant,
que això va fer girar la truita de la seva relació
Varen tenir tal desacord,
els dos o dues amants,
que van acabar partint peres i odiant-se a mort.

I aquells dos o dues amants,
que s'havien estimat tant,
es barallaven cada dia més fort.
I cap d'aquells dos o dues amants,
podia arribar a admetre que l'altre potser tenia raó.

I així aquesta historia es va acabar,
i moltes d'altres també ho fan,
són molt boniques però es moren i el món segueix rodant.
I encara que no ens n'adonem,
ho fa de forma diferent,
i ens afecta tant com vol mentre nosaltres anem fent.

I així aquesta historia es va acabar,
i moltes d'altres també ho fan,
ja no existeixen o s'han transformat .
I encara que no ens n'adonem,
la cosa gira diferent,
i ens afecta tant com vol mentre nosaltres anem fent.

Història d'un amor alternatiu

Pantalons bossuts, pírcing al nas, rastes al cap,
al casal fomenta com canviar les coses.
Abandona la ruïna que li aporta el seu sofà,
sap aprofitar el màxim de les hores.

Ella hippy, tendra... no es perd cap concert d'ska.
Només té temps per a pensar que la rescaten!
Ha canviat l'enginyeria per aprendre català,
pregona sa llibertat de tot un poble!

Han creuat mirades però mai no s'han atrevit
a canviar alguns versets i unes cassalles.
Ell espera perquè arribe una data especial
i ha pensat que el 9 d'octubre és entranyable.

Sepulcral silenci, respecte d'enamorats.
A ulls externs de radicals els dictaminen,
per obviar algunes normes, per no creure en majestats
perquè continuant igual no poden viure.

I sols volen fugir de la misèria,
D'una hipnòtica condemna capital.
La coherència els ha ensenyat l'alternativa a tanta angoixa
Per no seguir el camí dels afectats!

Per Sant Agustí ell comença a manifestar,
punys en alt perquè creu en un país lliure!
Però no pot evitar alçar la vista per cercar
a eixa criatura que el seu cor ocupe.

Ella no ha dormit tres nits pensant que hui el veurà,
s'ha arreglat més que mai en la seua vida.
I anit va escriure una nota sense aconseguir signar
amb desig perquè sospite qui l'estima!

Muixerangues i càntics per clamar.
I ara al "Terra" perquè la nit és llarga.
Refugiat de la resta ell repassa amb ansietat
una història que siga com la somiada.

Mitja nit, aigua a cànters i ací està,
ben mullada, no troba la vergonya.
Ell l'abriga amb la senyera, ha subornat l'obscuritat
per confessar-li que el seu cor fa temps que és d'ella!

El vol de l'home ocell

Aquesta és la història
d'un que volia ser ocell
volia saltar muntanyes
i amb els arbres barallar
la gent se'l mirava nena
no t'ho pots imaginar
els cabells li tapaven la cara
tenia lleuger el caminar.

Es tornarà ocell per un dia
i d'entre les cendres podrà volar.

Això no és cap joc
deixeu-me volar!
Jo sóc lliure de fer el que vulgui
no em traieu la llibertat
el cel és un somni
on ell hi vol arribar
els núvols les seves muntanyes
el sol l'horitzó llunyà

Es tornarà ocell per un dia
i d'entre les cendres podrà volar.

Aquesta és la història
d'un que volia ser ocell
volia saltar muntanyes
i amb els arbres barallar
el cel és un somni
no se'l pot fer esperar
els núvols les seves muntanyes
el sol l'horitzó llunyà

Es tornarà ocell per un dia
i d'entre les cendres podrà volar.

La gallineta

La gallineta ha dit que prou,
ja no vull pondre cap més ou,
a fer punyetes aquest sou
que fa tants anys que m'esclavitza.

I si em vénen ganes de fer-ne
em faré venir un restrenyiment,
no tindrà cap més ou calent
el que de mi se n'aprofita.

La gallina ha dit que no,
visca la revolució.

A canvi d'algun gra de blat
m'heu tret la força de volar
però, us ho juro, s'ha acabat!
Tinc per davant tota una vida
i no pateixo pel destí,
que un cop lliurada del botxí
no ha d'haver-hi cap perill
perquè m'entengui amb les veïnes.

La gallina ha dit que no,
visca la revolució.

I els galls que amb mi hauran de dormir
els triaré sans i valents,
que n'estic farta d'impotents
que em fan passar nits avorrides.
Que quedi clar per sempre més,
que jo de verge no en tinc res,
i que, posats a fer, no em ve
d'un segon restrenyiment.

La gallina ha dit que no,
visca la revolució.

No és un dia més

No és un dia més
Em nego a seguir veient-ho tot del revés
Fora drames, no en volem més
Llençarem per la finestra
les angoixes i les penes

Hi aniré si un amic em crida
No li deixaré el cor en números vermells
I eclipsarem al sol que ens il·lumina
Així sagni el compte corrent

'Nem fent sota els estels
Rebufant per fer canviar la direcció del vent
I tinc un pressentiment, d'aquesta ens en sortirem
Reforçats per la tempesta
En una justa recompensa

Hi aniré si un amic em crida
No li deixaré el cor en números vermells
I eclipsarem al sol que ens il·lumina
Així sagni el compte corrent

I aquesta màgia que sento ara sota els peus
fa que trepitgi diferent
Un nou ressort pel moviment

I el daurat de la nostra estrella
Li tornarà al paisatge
el seu ataronjat
forjant un dia nou en la certesa
de resoldre tot entrebanc

Hi aniré si un amic em crida
No li deixaré el cor en números vermells
I eclipsarem al sol que ens il·lumina
Així sagni el compte corrent

Amics dels cirerers

Trencant-nos fèmurs l'un a l'altre
sense fer-ho expressament.
És l'errònia simbiosi
en la que hem entrat de ple.
Tant amor cert que s'encerta
i tan poca conjunció.
Cremen fort les margarides
que eren totes de cartró.

De debò que jo t'estimo
i sé que tu a mi també,
prô això ja no és comestible.
Això ja són esbarzers.
Mantenint la compostura.
Recosint els descosits
delineem les noves guies
per no ser desagraïts.

Per poder seguir veient-nos
que això nostre ha estat molt bé
i no perdre l'esperança
de ser amics dels cirerers.
Prô seguim trencant-nos fèmurs
sense fer-ho expressament.
És l'errònia simbiosi.
Algun dia n'aprendrem.

El xiprer

Tant llarg com un dia,
com un dia sense pa
portaràs la meva ànima al cel o directe al infern
baixaré com la saba per la teva arrel
Ets fosc i sinistre,
ets recte i estirat
el teu semblant és trist i esquerp, l'home et planta allà on vol
sovint acompanyat i de vegades sol.

I davant de l'església, tot altiu i arrogat
defensor de la fe proclamat al guardià, la terra al teu altar
i en un etern diumenge, el cementiri encadenat
un esclau vegetal atent i servicial col·locat més enllà del bé i del mal

Amic de les cases,
de carreteres i camins
a la porta de la fonda planta, benvinguda ens has dat
fidel al silenci a l'hospitalitat.

I davant de l'església, tot altiu i arrogat
defensor de la fe proclamat al guardià, la terra al teu altar
i en un etern diumenge, el cementiri encadenat
un esclau vegetal atent i servicial col·locat més enllà del bé i del mal

La nana de l'Antonio

I es que avui s'ha mort l'Antonio
un pelagats un mamarratxo
un delinqüent un macarrilla
vell viciós i un gran borratxo
un element de mala vida
hi havia calma al velatori
i al dipòsit hi havia calma
calma tensa calma trista
i un efluvi de visites
i un pilot de gent sofrida.

I un sergent de policia
entrava a la comissaria
i li explicava al comissari
que l'Antonio s'havia mort
un cabrón menys
però en el fons sabien de sobres
que l'Antonio era un bon home
era un mecenes Robin Hood
caigut en pena
per error posat al món.

I és la nana de l'Antonio
l'última de les nanes
nana dels difunts
la nana del vell Antonio
del descans la pau eterna
nana del repòs.

I quanta gent que avui plorava
i al·legats amics i amors
tanta gent tan desquiciada
la seva sola presència
derrotxava incandescència.
Setze putes es quedaven
sense feina condemnades
a arrastrar-se entre macarres sense escrúpols
pels carrers més bruts del món
que l'Antonio les cuidava
i protegia i estimava
i explotava amb tanta gràcia
com no ho feia cap macarra
quan hi ha amor, va bé el treball.

I és la nana del macarra
del macarra de l'Antonio
nana de la son.

I el pobre se'ns ha anat de cop
d'un atac de cor de cop
se n'ha anat al món dels morts
a fer bulto al cementiri
que n'hi ha un més avui podrint-s'hi
i l'Ernest homosexual
amb setze anyets es suïcidava
sense l'Antonio aquesta vida
era per fer-se un llaç al cul
morí penjat
sense la polla del gran home
sense amor sense carícies
ni regals ni alegria
sense el vell
que ell no podia que ell es moria.

I és la nana del marica
del marica de l'Antonio
nana de la pau.

I una flota de criatures
desquiciades a la infància
de carn de reformatori
avui quedaven sense pare
per ell tots eren fills seus.

Fills alegres i agraïts
que robaven però estudiaven
que es drogaven però llegien
petits quinquis que amb el temps
podrien fer una gran carrera.

I avui ha mort aquell bon home
que es va fer estimar pels necis
i per dones de moral
més que distreta i pels camells
i els advocats
que oferia alcohol als pobres
i deixava gavardines
als vells exhibicionistes
i donava droga als nens
sense interès.

I és la nana del mecenes
del mecenes de l'Antonio
nana del descans.

I som a mitjans de novembre
i es presenta un hivern càlid
de calitja fum i núvols
de borrasques tan discretes
de basura i de brutícia
I avui es presta tan a ploure
però no plou ni crec que plogui
fot un sol al cementiri
fa calor hi ha ciment sec
sellant la tumba.

Un altra làpida que es tanca
un altre ninxo que es rellena
dos enterradors de pressa
hi ha treball per fer
hi ha feina per donar i vendre.

És la nana de l'Antonio
és la nana de les nanes
nana del final.
La nana del vell Antonio
llarga vida per l'Antonio
i va, un petó per ell.

Exercici seixanta

Pinotxo és un putxinel·li un xic fatxenda però s'expressa amb una sintaxi excel·lent

Al Terrat hi ha xerinola, ximxiviri damunt dels totxos. El xivarri baixa per la xemeneia i es converteix en un xiuxiueig. A Bordeus diu que els més xovinistes beuen xampany, però aquí baix en Pedro Ximénez només xarrupa xerès. Amb vi xarel·lo aquí mengem xató i els pixapins xocolata amb xurros en xicres del carrer Petritxol, mentre xerren de ximpleries en xava. Els xilens teixeixen xals, a Texes no en vesteixen. Ni xeviots ni xinel·les perquè no s'hi atreveixen (I tanmateix ens van de xulos). En Txema, eixelebrat pel xacolí toca la xalaparta a la panxa d'en Patxi que perd la txapela i s'exalta i li diu "xeeee, relaxa't". I ho fa d'una forma ben complexa, toca el saxo de manera laxa, poc ortodoxa. I al mateix moment en un stage a Mèxic, Txevtxenko xuta una xilena i la hinchada explota quan la xarxa cedeix i es trinxa. Les xifres que no es mereix s'engreixen exageradament. A Luxemburg, un ximpanzé, va i vexa un xipriota. Fuma haixix, va molt deixat i es clar no té xicota. El xef prepara un xeflis: patates xips cruixents, escarxofes amb anxoves, xoriç amb ximixurri i beixamel fent xup xup. Vi de garnatxa i de postres un xuxo de can Foix... Al Txad si tenen xamba, s'abasteixen de deixalles. Caixa o faixa. I en Pinxo va dir a en Panxo, "vols que et xuti amb un punxó?". I en Panxo va dir a en Pinxo "xuta'm però a la panxa no". Bufa xaloc al vaixell, en Xavier recull la xarxa feixuga i reflexiona. Els peixos neixen, creixen, es reprodueixen, moren... I no es queixen. El xicot que va conèixer en un xat s'aixeca per un kleenex. La Xuxa, panxuda i xopa, xiscla encara d'excitació a l'entrecuix i xiuxiueja: "Eixuga't i tornem-hi!". I en Pinxo va dir a en Panxo, "vols que et xuti amb un punxó?". I en Panxo va dir a en Pinxo "xuta'm però a la panxa no". I en Pinxo va dir a en Panxo, "vols que et xuti amb un punxó?". I en Panxo va dir a en Pinxo "xuta'm però a la panxa no". Microxips i una xiruca eixerida, i un dibuixant xiroi xiula i es clava una xinxeta a l'índex. Fa xafogor, un xixarel·lo fa créixer un esqueix moix i el seu amic el coix li aixafa una maduixa. Xalen el bruixot i la bruixa, Un xiquet xinès exigeix el seu xumet i un LP d'en Xesco Boix. La Xènia s'enclenxina mentre el xòfer fa sonar el clàxon. Xàfec, xavalla en xecs i un expert en explosions es deixa endur per la disbauxa. Patxanga en estat de xoc: xarlatans, taxis, faxos, flaixos Groucho Marx, Quixots i Santxos. La rauxa s'estén d'Elx a la Garrotxa, d'Andratx a Flix. I un xafarder llegeix el Xoriguera. I en Pinxo va dir a en Panxo, "vols que et xuti amb un punxó?". I en Panxo va dir a en Pinxo "xuta'm però a la panxa no". I en Pinxo va dir a en Panxo, "vols que et xuti amb un punxó?". I en Panxo va dir a en Pinxo "xuta'm però a la panxa no".

La xilografia exclusiva del text d'alexandrins d'en Xènius sorgeix d'un pretext que ara mateix està fora de context: un gronxador sense reixes.

L'ocell

Vol, però no pot
perquè sap que caurà al sot,
perquè no pot fer-ho sol
ha d'aprendre a aixecar el vol.
Viu, en un niu,sobre un arbre prop del riu
allí passarà l'estiu per aprendre que està viu.
I no en té prou en sortir de l'ou
ell no pot témer el destí.
Perquè sap que un dia ell,serà un ocell
obrirà les seves ales en el cel dels cels.
Vol d'altitud és un vol directe al sud.
ha d'anar a buscar el calor
perquè arriba la tardor.
Ell és un ocell,i en l'estol tots són com ell
però ja no vol ser-ho més però és que no pot fer-hi res.
No en té prou amb aixecar el vol
ell no pot témer el destí.
Perquè sap que un dia ell
deixarà de ser un ocell,
escamparà les seves plomes en el vent del vents.

Vola

Algú ja riu i surt el sol
i ja badalla i espeteguen els balcons de flors
i sona un vals a les valls adormides
mentre trafico el meu amor que és polissó de valls i viles

Que duc als ulls mal temps i fred
que l'he somiat amb tu, un viatge llarg!

He robat a un circ sencer tota la màgia per regalar-te
he assaltat dos-cents-mil trens per fugir amb tu de matinada
he seguit tots els camins i he traficat amb l'enyorança
mil desitjos infinits sota la pell, la nit descalça.

Vola
Vola
Vola

Que tot m'ho he endut del caminar,
illes perdudes països inversemblants
he despedit boscos follets i fades
s'han apagat mil i una nits darrera l'aigua clara.

I no hi ha sol l'he segrestat,
tantes vegades pot fugir ell com néixer del mar
i jo em vull viu i tornaré a buscar-te
que tinc un món entre les mans aquesta nit per regalar-te.

Que duc als ulls mal temps i fred
que l'he somiat amb tu, un viatge llarg!

He robat a un circ sencer tota la màgia per regalar-te
he assaltat dos-cents-mil trens per fugir amb tu de matinada
he seguit tots els camins i he traficat amb l'enyorança
mil desitjos infinits sota la pell, la nit descalça.

T'he dut tot el que tinc, tot el que duc a dins
el que he tret del camí, tot el que el temps m'ha dit
i tu tens tota la màgia.
D'on l'has tret? quin és el secret?
Tornem-la, quan no hi ets la trobo a faltar
on estan els quaranta lladres?
Vine són lluny de la ciutat tots els contes que sé
vine, camina, si vols de nit marxem.

Vola
Vola
Vola
Vola...

No hi ha ningú com tu

Sonen, tot el temps ressonen
uns versos que t'enyoren;
No hi ha ningú com tu.

Sonen, tot el temps ressonen
uns versos que t'enyoren;
No hi ha ningú com tu.

No recordo el temps que fa que aquestes mans no t'han tastat.
Quan la mar deixava gotes al teu gust, per escales empinades
en nits dolces amb murs blancs, sospiràvem, i ara tenen gust a mar.

Sonen, tot el temps ressonen
uns versos que t'enyoren;
No hi ha ningú com tu.

Sonen, tot el temps ressonen
uns versos que t'enyoren;
No hi ha ningú com tu.

Soc amb tu sense tenir-te. Sona encara dins meu
el que ens dèiem sense haver-nos de dir res.
On es perdi la vista aniré amb el cap ben alt.
Jo soc el mar i tu ets el far...

Sonen, tot el temps ressonen
uns versos que t'enyoren;
No hi ha ningú com tu.

Sonen, tot el temps ressonen
uns versos que t'enyoren;
No hi ha ningú com tu.
No hi ha ningú com tu.
No hi ha ningú com tu.

Sota una col

M'he comprat un bon dia
me'l gastaré amb un llonguet
ara ensopego, però va i m'aixeco
jugaré a xancla amb uns esclops
m'he rifat un bon dia
portaré un núvol al cap
avui m'enamoro, és el meu dia
de nit, avui pot sortir el sol
tu i jo sols, sota una col
tu i jo sols, rere el ressol
ni prohibits ni guripes, ni la meva ombra em fas cas
vull xuxeries, són clandestines
si em fan bufar els arrufo el nas
segur que em peto les classes
L'àvia Maria té son, no s'està quieta
sor Enriqueta, avui soleta s'empassa el sermó
tu i jo sols, sota una col·lectiu
arrecerats rere el ressol
cauen deu pometes d'un pruner
sé que és el meu dia que és tot meu
la mare ens crida:
Nens i nenes, és l'hora d'anar a berenar pa amb oli
tu i jo sols, com dos cargols, abrigadets sense llençols
cau la pluja eixuta sota el test
sé que és el meu dia, que és tot meu
la mare ens crida:
Nens i nenes, tothom de dret al llit, hi ha matines
tu i jo sols, tu i jo sols
cauen deu pometes d'un pruner.

El camí

Veig el mar sento els estels
hi ha un arbre ,
riu mentre mou les arrels.
Ja s'ha amagat el sol,
la lluna està creixent,
sento el cant d'un mussol
o potser és l'oreig del vent
Però jo vull córrer món jo vull anar amb el vent,
vull conèixer altres terres vull conèixer a gent,
gent com tu i com jo gent sense raó camina...
si estàs amb mi i vols venir...Anem.
Hi ha gent que mira el sol
hi ha qui es mira el melic
hi ha gent que no en té prou
gent que ven el seu esperit.
Però jo vull córrer món
jo vull anar amb el vent
vull conèixer altres terres
vull conèixer a gent,
gent com tu i com jugant sense raó camina...
si estàs amb mi i vols venir...Anem.

Tot és fosc

Tot és fosc,
només una espurna,
és la nineta dels teus ulls
va pampallugant.
Avui potser
em diràs adéu,
i una llàgrima,
pels teus ulls caurà.
Vols ser lliure,
vols ser un altre falcó en el cel,
però tot just del niu acabes de marxar.
Pensa en tu
i pensa en el que vols trobar,
pensa en mi
i pensa en el que et puc donar.

Encara no sé, com et diré que t'estimo
i que amb tu vull continuar.
I que les llàgrimes no són de plorar,
sinó és el cor, que no para de sagnar.

Encara no saps,
quin camí has de seguir.
El blanc o el negre,
aquí no hi ha entremig.
I al final, al final segur trobaràs
allò que sempre has desitjat
algú que estigui al teu costat.

Encara no sé, com et diré que t'estimo
i que amb tu vull continuar.
I que les llàgrimes no són de plorar,
sinó és el cor, que no para de sagnar.

Ses meves mans

Sempre tendré sa bellesa
de ses meves mans intactes,
sempre tendré sa duresa
des meu cor com una pedra,
sempre seré transparent
com un tel de ceba
a sa teva mirada infinita,
as teu castigar de princesa.
Sempre cauré com un àngel
dins es meu paracaigudes
i aniré fins a sa Lluna
dins es teu parapujades.

Dins el cel que s'ajunta amb la mar
ses caderneres han de volar.
Dins ses alzines i dins es pinars
ses estrangeres mengen gelat.
Dins el cel no és per falta d'espai
que jo no hi visqui com un animal.
Dins ses alzines i dins es pinars
es pterodàctils són es meus germans.

Sempre tendré sa bellesa
de ses meves mans intactes,
sempre tendré sa duresa
des meu cor com una pedra,
sempre seré transparent
com un tel de ceba
a sa teva mirada infinita,
a sa teva mirada incisiva
en es teu mossegar d'espardenya.

Dins el cel que s'ajunta amb la mar
ses caderneres han de volar.
Dins ses alzines i dins es pinars
ses estrangeres mengen gelat.
Dins el cel no és per falta d'espai
que jo no hi visqui com un animal.
Dins ses alzines i dins es pinars
es pterodàctils són es meus germans.

Dins el cel que s'ajunta amb la mar
ses caderneres han de volar.
Dins ses alzines i dins es pinars
ses estrangeres mengen gelat.

Quan es fa de nit

El nucli del món batega,
Res el pot aturar.
Desprèn adrenalina,
Per qui la vulgui agafar.
El nucli del món batega,
En cada instant.
Ningú el podrà captivar,
Ni tant sols el cel el pot embruixar.
Cel tu que respires,
Explica'm i diga'm,
Quin és el misteri de tot plegat?
Perquè em perdo pel teu esguard?
No obstant, quan es fa de nit
El cel, fosc, hipnotitza l'esperit,
I la lleugera immensitat
S'obre en un gran esclat...

La plaça del Diamant

Tens els ulls plens de paraules,
la vida estesa al davant,
aparador de joguines
cançons fàcils de cantar.
Cançó d'un temps de tramvies
i carrers mal empedrats;
dies de sol i de pluja,
barri amunt i barri avall.

Nits de lluna plena...
Somnis d'envelat...
Bella com una princesa
d'algun vell conte d'infants,
et veig ballar un vals de puntes
a la Plaça del Diamant.

I tu, al terrat, estenent la roba
o asseguda cosint
sola, amb la tarda,
i voltada de baranes,
de vent i de blau.

Sentir que passen els dies
com si fos un joc d'atzar:
una rosa per sant Jordi
i flors negres per Tots Sants.

Xerrameca de botigues,
coloraines de mercat;
olor de sofre i de lluna
cada nit de Sant Joan.

Nits de lluna plena...
Somnis d'envelat...
L'ocell de la jovenesa
pren el vol mirall enllà:
valsos que van i que vénen
a la Plaça del Diamant.

I tu, al terrat, estenent la roba
o asseguda cosint
sola, amb la tarda,
i voltada de baranes,
de vent i de blau.

Llargues tardes de diumenge
polsim de lluna als terrats,
quietud d'hivern al vespre
quan es fa fosc aviat.

Sentor de rosa perduda,
claror de vidre entelat,
joguina feta malbé,
cendra d'ocell estimat.

Nits de lluna plena ...
Somnis d'envelat...
I quan la cançó s'acabi
una altra en començarà,
car tot gira com els valsos
de la Plaça del Diamant.

Objecte pur

He agafat amb les mans brutes
un objecte en estat pur
i al moment l'he deixat caure
i per uns instants ha quedat suspès i il·luminat
És una esfera plena d'aigua
que tot ho torna transparent
l'he tret fora de la casa
i l'he esclafat d'un cop ben fort amb un martell
Cau el sol i el dia s'endurà tota la tristor de la gent
I clavo els dits a dins la terra
com dues urpes de corall
voldria ser una olivera
que em vegin tort, encorbat i embogit per el vent
Porteu-me al centre de la terra
Vull viure envoltat de llops
Un foc em cremarà per dintre
i us deixaré la casa plena de miralls
Cau el sol i el dia s'endurà tota la tristor de la gent

Menys o menys

Caus i gires i tombes i obres i tanques i rius
i plores i penses i calles i escups
i parles, i massa
i calles i mires el terra i el cel
i et mulles i puges i baixes
i crides i xiscles molt
massa
parles massa
calles massa

no decideixis com anirà
un dia no es pot pensar
sovint no et pots ni imaginar
com pot acabar

Caus i gires i tombes i obres i tanques i rius
i plores i penses i calles i escups
i parles, i massa
i calles i mires el terra i el cel
i et mulles i puges i baixes
i crides i xiscles molt
massa
parles massa
calles massa
calles massa
parles molt.

Rimapatxa western

No t'espantis estimat
porto un pet força important
des de que has marxat
el cap em dóna voltes

Fill de puta el meu cervell
o el meu cor o els meus sostens
dius que ets racional
no m'ho creuré mai
a veure si t'escoltes

Vénen deu mil jaguars
perseguint-me per darrere
jo no sé si haig de marxar
m'he d'aturar
o fer un pas enrere
el que si que tinc molt clar
és que no la vull palmar
sense deixar-te un buzón movistar
que t'aclareixi una cosa molt important

Que si tu vius al trote
i jo visc al galope
no és culpa meva
de veritat
que si tu vius al trote
i jo visc al galope
doncs quina pena
quin engany

T'has pres un vi
mentre deies com t'agradava
d'estar aquí amb mi
jo hauria de dir
que si m'haguessis demanat el matrimoni
fins que la mort ens separi
hauria dit sí

Que si tu vius al trote
i jo visc al galope
no és culpa meva
de veritat
que si tu vius al trote
i jo visc al galope
doncs quina pena
quin engany

Tan bé que estàvem
i ara em véns
amb aquest rollo tan forçat
no et creuré mai
i si algun dia ens trobem
que passarà els dos ho sabem
procurarem gestionar bé la tensió existent

Que si tu vius al trote
 jo visc al galope
no és culpa meva
de veritat
que si tu vius al trote
i jo visc al galope
doncs quina pena
quin engany

Ahora vamos a hacer como si nos doliera
ahora vamos a hacer como si nos escociera
ahora hacemos como que gritamos pero es mentira
Puedo hacerlo haciendo así

Si t'he trobat

Retrobar-me amb tu
les nits de novembre
després d'un llarg viatge

Prescindir de tot,
només pensar en tu i jo
i treure'ns les angoixes

Mirar-te assegut
i veure que ets tu
qui m'espera per continuar

Sentir que ens abracem
envoltant la nostra ànima

Que hem fet el camí que ens ha redescobert

Despullats les ferides no cremen igual

A fora

Parla'm de tot.
Com ha canviat
a fora el món
tot aquest temps que he estat aquí tancat?

Ara fes-me un favor;
Digues el que et passi pel cap,
que jo tan sols,
vull escoltar una veu fent-me costat.
I no guardo rancors.
Només espero haver calmat
així el dolor
que hagi causat sense cap voluntat.

Feia tant de temps que estava esperant
perquè aquest moment fos veritat
però avui que l'hora és propera,
ara que ha arribat,
ara que estem sols he de confessar
que estic mort de por de tornar a començar.

Ningú m'espera a l'altre costat.

Sentir de nou

l'olor del mar
i l'escalfor
quan surt el sol, que amb els anys he oblidat.

Vull notar ben a prop
una brisa de llibertat
després de tot
el que he passat dins d'aquest trist forat.

Feia tant de temps que estava esperant
perquè aquest moment fos veritat
però avui que l'hora és propera,
ara que ha arribat,
ara que estem sols he de confessar

que estic mort de por de tornar a començar.
Ningú m'espera a l'altre costat.

El matrimoni Arnolfini

Per tu l'Índia van ser tres mesos vitals,
per mi van ser noranta dies a l'exili.
A les fotos surts tan guapa i tan morena
i jo així amb pinta com de Bonnie Prince Billy.
I contemplant el Taj Mahal des de l'últim angle que ens quedava
em vas fer una pregunta que no em negaràs que tenia mala bava.
“Un marajá va perdre la dona i aquest palau li va fer construir.
Si ens passés això a nosaltres, què faries tu per mi?”.
I no vaig saber què dir.

Un any vas dir: “Pel pont de la Puríssima
creuem l'Atlàntic, anem fins als Estats Units.
Un puja i baixa, quatre compres per Manhattan,
que el dòlar ara està per terra i en podem treure profit”.
I contemplant un edifici, unes columnes rollo antic
vas dir: “Caram, som a un lloc mític. Fes una foto: és Wall Street”.
A dins un hall ple de pantalles, terra amb parquet, homes i crits.
“I per què puja? I per què baixa? On hi ha el secret per fer-se ric?”.
I no vaig saber què dir.

I et va agafar aquell rampell per la pintura,
i vam volar a Viena a saciar aquell desig.
Jo el món de l'Art, ho reconec, no puc dir pas que el domini,
de l'institut se'm va quedar només El Matrimoni Arnolfini.
I contemplant un Schiele em deies: “Però mira el traç. Però quins colors!
Pots percebre per la mirada que profund que era el seu dolor?
Fixa't la llum que ben tractada, tot detalls, res perquè sí.
A mi m'exalta, a mi em provoca. Digues tu, què et fa sentir?”.
I no vaig saber què dir.

I després de molt de temps ja ho he trobat, ja sé què dir,
hi ha tres coses que tinc clares amb tots aquests anar-i-venir.
Que es forrarà el tio que patenti les abraçades d'aeroport,
són (va, ho diré) les que ara et trenquen però que demà et fan més fort.
Que l'única veritat arreu que és clara, rasa i pura
és que al pot petit sempre hi haurà poca confitura.
I que tornar sempre és la millor part de l'aventura.
Tornar sempre és la millor part de l'aventura...

Un hiver à Majorque

En Chopin ha pujat es piano en es terrat,
un criat l'ha ajudat i de poc no s'han matat.
Ha plogut, s'ha banyat i na George Sand l'ha renyat,
dins es llit, constipat, menja sopa i pa torrat.
Sa Cartoixa dins sa neu, i es piano que ara mostren no és es seu.

Fil de llum

Quan sento que tot s'ha acabat
Que no sé aixecar el cap
Que no tinc forces per continua cap endavant
Quan sento que me fet petit, que ja no crec en mi
Que el món continuaria igual si jo no fos aquí
Llavors m'esforço a recorda la teva cara el meu davant
La meva orella escoltant, la teva veu, baixet parlant
Dient que guanyar-me el destí només dependria de mi
I vaig prometre aprendre el repte a partir d'aquell instant

Respira, espera, aixeca't sense presa.
Inspira, refés-te, la vida al món t'esperen.
Respira, espera, aixeca't sense presa.
Inspira, refés-te, la vida al món t'esperen.

Quan sento que res té sentit
Que el món està girant,
No sé com posar un peu a terra i recomençar
Quan sento que no queda res pel que sempre he lluitat
I cau cada desig que m'ajudava a pensar
Torno altre cop a recordar la teva cara el meu davant,
La meva orella escoltant, la teva veu baixet parlant,
Dient que guanyar-me el destí només dependria de mi
I vaig prometre prendre el repte a partir d'aquell instant.

Respira, espera, aixeca't sense presa.
Inspira, refés-te, la vida al món t'esperen.
Respira, espera, aixeca't sense presa.
Inspira, refés-te, la vida al món t'esperen.

Amic dels animals

Som amic dels esquimals que van per un camp blanc
que viuen sobre el gel i tenen molt de fred
Amic dels animals que van pel camp voltant
que foten el que volen i si volen no ho fan
Som amic dels caçadors que cacen tots els llops
en fara botifarres i sinó amb cigrons
cigrons...!
Som amic dels animals que van pel camp voltant
que foten el que volen i si volen no...
Som amic dels caçadors que cacen tots els llops
en fara botifarres i sinó... tu!
Tu no saps el que és sentir com una bèstia ferida
Tu no saps que és sentir com una bèstia et menja viu
Tu no saps el que és sentir com una bèstia et menja viu
Som amic dels animals que van pel camp voltant
que foten el que volen i si volen no...
Som amic dels esquimals que van pel camp voltant
que foten el que volen i si volen no...
pa pa ra pa va pa ra pa ra... uh...

pa pa ra pa va pa ra pa ra... uh...
sóc amic d'un arquitecta
que és amic d'un lampista
que és amic d'un artista
amic d'un periodista
amic d'un gran baixista
amic d'un que és molt alt
amic d'un capellà integrista radical

Es missatge és clar

Dius que rius, per què rius?
Perquè Sor Tomasseta
ja va amb bikini
O perquè en Joan Petit ja és gran
i no balla amb so dit
Que ara va amb monedes
que hi posen els güiris

I dius que plores, per què plores?
Na Catalina de plaça ja no ven pa
Ni pega cosetes en es davantal
Se'n va anar de guia per guanyar millor jornal

Tiru-rí-quac-quac es missatge és clar:
per durar és amb es vells que hem d'estar.
I escoltar ses tradicions arrelades de padrins a nins,
llegint qualque rondaia
Digau si serà bona sa sobrassada
com se fa una ensaïmada
o una oliva trencada
Un rubiol, una panada,
o lo que era una arada,
i com anava sa història fins ara.

Dius que rius, per què rius?
Perquè en Joanet no cerca sa flor romanial
Ni els seus germans li volen fer cap mal
La varen baratar per un hotel vora la mar

Me diur que plores, per què plores?
Perquè sa ximbomba no sona ni sonarà
Perquè St. Antoni no va beneir es ca
Ara fa sangries amb es Dimoni en es bar

Tiru-rí-quac-quac es missatge és clar:
per durar és amb es vells que hem d'estar.
I escoltar ses tradicions arrelades de padrins a nins,
llegint qualque rondaia
Padri quedau i aixi m'explicau
com torrar en es caliu
i a aprendre a fer es cap viu
Contau-me com feieu abans ses matances,
ball de bot, ses gloses,
i tantes altres coses.

Dius que rius per què rius?
Sa Balanguera té reuma però fila
I filarà encara per molts més anys
Se sent tota sola perquè es jovent no l'ajuda

I dius que plores, per què plores?
Perquè es missatge és clar; sa farida hem de rentar
I tornar a deixar que brolli nova sang
I si mos cou mos cura, i si mos pica, mos madura

L'àliga negra

Un bon dia, o potser una nit,
prop del mar jo m'havia adormit
quan, de cop, el cel s'omple de llum
i un ocell negre surt sense venir d'enlloc.

Lentament, les ales bategant,
lentament, ell anava girant.
Prop de mi, el batec s'acabà
i, com caigut del cel, l'ocell es va aturar.

Els ulls eren de color robí
i les plomes de color de nit.
I al seu front, mil raigs de to suau,
l'ocell, rei coronat, duia un diamant blau.

Amb el bec la cara em va tocar,
el seu coll em vaig trobar a la mà.
Fou llavors que jo vaig saber qui,
imatge del passat, volia tornar amb mi.

Bon ocell, porta'm amb tu al país
d'altres temps, sigues el meu amic.
Com abans, en somnis clars d'infant,
estels i més estels collirem tremolant.

Com abans, en somnis clars d'infant,
com abans, damunt d'un núvol blanc,
com abans, tu i jo el sol encendrem
i a l'illa del record la pluja llançarem...

L'ocell negre tombà els ulls al sol,
cap al cel tot d'una emprengué el vol.

Sa casa des carboner

Ha plogut dins un bosc d'alzines, sitges cobertes de molsa, falgueres salvatges, roques humides.
I sa casa d'un carboner, baixava en es poble només es dissabtes, sa cara i es peus amb mascara, assustava sa gent.
A sa runa de sa casa anit he vist s'esperit amb una tortuga
i fum d'una espelma apagada, i res no m'ha dit.

100ºC

Calculant el temps
Que he trigat a comptar fins a deu
Quantes voltes fa el ventilador
Quants cops m'has tornat a preguntar el mateix...

Per què el silenci no s'escolta?
Per què dos pols són diferents?
Per què aquest gat em dóna voltes?
La meva llum intermitent.

Per què el rellotge no descompta?
Per què tu creus que jo no crec?
Sé que un moment no és una estona
I que als teus peus és sempre hivern.

L'aire crema més enllà dels 100 graus
Tinc un paisatge amb una porta i massa claus.

Per què els camins van cap a Roma?
Per què no pesen els secrets?
Per què les plantes no responen
Quan els pregunto si estan bé?

Per què el meu cor és sempre en obres?
Per què no creus el que no veus?
Per què el meu pols camina ràpid?
Quan tu t'estires a sobre meu.

L'aire crema més enllà dels 100 graus
Sóc un faquir equilibrista que menja claus.
L'aire crema més enllà dels 100 graus
Tinc un paisatge amb una porta, el meu palau.

Calculant el temps
Que he trigat a comptar fins a deu
Quantes voltes fa el ventilador
Quants cops m'has tornat a preguntar el mateix...

Compta amb mi

Si tu estàs amb mi
jo perdo la por,
i puc volar i puc fer front
als meus temors.

Si jo estic amb tu,
tu pots comptar amb mi,
no et deixaré, t'ajudaré,
perquè som amics.

I érem tan petits però,
tu em vas marcar,
tot era estrany
la innocència dels teus ulls
tan importants,
per mi, per tu,
pel que tenim i no perdrem mai.

Dóna'm la mà, no tinguis por,
camina amb mi, fins a l'horitzó.
Si tu estàs amb mi, jo perdo la por,
i puc volar i puc fer front
als meus temors.

No tinc notícies teves,
curiositat, què ens ha passat?

I em pregunto com estàs, què n'és de tu,
si no és per tu, que no és per mi,
és pel que teníem...

Si tu estàs amb mi
jo perdo la por,
i puc volar i puc fer front
als meus temors.

Compta amb mi, compta amb mi, compta amb mi...

Si tu estàs amb mi
jo perdo la por,
i puc volar i puc fer front
als meus temors.

Si jo estic amb tu,
tu pots comptar amb mi,
no et deixaré, t'ajudaré,
perquè som amics.

Dóna'm la mà, no tinguis por,
camina amb mi, fins a l'horitzó.

Si jo estic amb tu,
tu pots comptar amb mi,
no et deixaré, t'ajudaré,
compta amb mi, compta amb mi,
compta amb mi...

A cada mà una maleta

A cada mà una maleta, camí
per una carretereta,
se me farà de nit, leds intermitents,
me cord s'abric, blau, vermell i verd,
llumets petits.

A cada cama una bota, no ric,
es meu capell no té copa,
i sa senyora de sa fonda me diu
que me farà te vermell o verd
i arròs bullit.

Mirant s'estufa a sa cambra m'he desvestit,
i trec un llibre i m'assec a damunt es llit,
tenc un tros de món aquí dedins, blau vermell i verd,
així jo visc.

Cançó de carrer

Quan tindré cinquanta anys
no vull ser com el pare,
cansat i sense fer renec o riallada,
treball embrutidor,
futbol cada diumenge,
el tuti al cul d'un bar,
tabac de vuit pessetes.
La televisió
que ofega la paraula;
i banys en un mar brut
quan vénen les vacances.
La mare un escarràs,
la plaça i la neteja.
I els meus germans petits,
escoles de mals mestres.
Quina buidor!
Potser només viuen de veres
els qui moren matant
al carrer o a la guerra.
Apòstols i cabdills:
llenceu el crit d'alarma!
Savis, tècnics, obrers
forceu les vostres màquines.
Genis de totes les arts
embelliu la croada.
Homes, dones, infants,
de tota llengua i raça
i els mísers i els vençuts
ramada innumerable.
espereu i engrossiu
el clam que ens agermana.
Encara hi som a temps,
encara, encara, encara.
Destruirem un món
estúpid i sense ànima.
Cavem els fonaments
d'una vida més alta

Les petites coses

Són les petites coses que, em venen a buscar, s'enfilen pels meus peus, pels meus peus.
Em diuen que sóc jo, que els he d'acompanyar a un lloc on no hi hagi res, no hi hagi res.
Per poder construir un lloc meravellós, on tot sigui petit, sigui petit.

Són les petites coses que, em venen a buscar, s'enfilen pels meus peus, pels meus peus.
Em diuen que sóc jo, que els he d'acompanyar a un lloc on no hi hagi res, no hi hagi res.
Per poder construir un lloc meravellós, on tot sigui petit, sigui petit.

Les ampolles

Eren dues ampolles juntes
que un bon dia van començar
un viatge sense límits
amb un missatge dins del mar

Ningú sap que hi van escriure
Ningú sap qui les va botar
I ara n'han trobada una
encallada en un coral

Tots els homes van confusos
Corren rumors d'un desenllaç
que qui ajunti els dos missatges
tindrà la clau per poder entrar

I ara mig món cerca l'ampolla
I l'altre mig va atabalat
Que hi haurà rere la porta?
I a quina porta han de trucar?

No tinc temps per perdre, anem
Potser hem de fugir
potser hem de marxar
Cercarem el que ho va escriure
que es deu fer un fart de riure
amb dues ampolles més per llençar el mar

He sentit que al sud hi ha vides
d'altre fer, d'altre pensar
I crec que ens ha arribat la hora
l'hora bruixa per parlar
Per parlar dels nostres somnis
dels somnis de tots els humans
Tots som fills de la mateixa mare,
la mare Terra que ens va criar

No tinc temps per perdre, anem
Potser hem de fugir
potser hem de marxar
Cercarem el que ho va escriure
que es deu fer un fart de riure
amb dues ampolles més per llençar el mar

Eren dues ampolles juntes
que un bon dia van començar
un viatge sense límits
amb un missatge dins del mar

No tinc temps per perdre, anem
Potser hem de fugir
potser hem de marxar
Cercarem el que ho va escriure
que es deu fer un fart de riure
amb dues ampolles més per llençar el mar

Mirades

Preses d'una eterna venjança
Quan la pluja d'odi no deixa dormir
Quan no s'equilibra la balança
Plora l'esperança
Si li tallen el camí
Preses d'una eterna venjança
Quan la pluja d'odi no deixa dormir
Quan no s'equilibra la balança

S'amaga el sol a la frontera de l'odi infinit
Animes de gris patrullen la nit
Màrtir per la causa per fer fora l'enemic
Has nascut ací, és el teu destí
Ploren fills de la "Intifada"
Hereus d'un poble devastat
Continua el bloqueig i l'assassinat
Pedres contra bales
Les ferides no han tancat
Quan l'actualitat és l'hostilitat
Passar-se per la pedra tots els drets humans
Mentre creixen les colònies
Bombardegen hospitals
Perpetrant un genocidi en nom de la llibertat
Que al final vos esclatarà a les mans

Quan te n'adones que el silenci és massa
La realitat és la complicitat
Tots els murs de l'odi
Arrasa, rebassa, traspassa

Mirades

Preses d'una eterna venjança
Quan la pluja d'odi no deixa dormir
Mirades,
Quan no s'equilibra la balança
Plora l'esperança
Si li tallen el camí

Preses d'una eterna venjança
Quan la pluja d'odi no deixa dormir
Mirades,
Quan no s'equilibra la balança
Plora l'esperança

Quan te n'adones que el silenci és massa
La realitat és la complicitat
Tots els murs de l'odi
Arrasa, rebassa, traspassa

Mirades

Preses d'una eterna venjança
Quan la pluja d'odi no deixa dormir
Mirades,
Quan no s'equilibra la balança
Plora l'esperança
Si li tallen el camí

Ombres que ara vaguen per les runes
I pobles sumits dins la foscor que tornen
Per demanar el que és seu
I aconseguir que els seus drets no moren

Massa tard

S'ha fet tard. El bar ja tanca i sortim al carrer.
La nit és plena i tot camina lentament,
Aquell temps ens va oblidar.

Hem viscut arrepenjats, jugant amb el destí.
Les hores esborrant l'absència de tants anys.
Sé que tot segueix igual.

I veig com brilla aquesta nit.
Fa temps que no em sentia així,
Els dos ens vam tirar de cap a un mar perdut.
I fins que va arribar el matí,
Nedant, fotuts en aquest llit.
Dos nàufrags s'estan ofegant
És massa tard.

No dic res, esmorzarem records i crosanets.
Inundarem somriures i tempestes.
No sabrem d'on bufa el vent.

Bona nit, quan vulguis ho tornem a repetir...
El sol que crema rera la finestra
Entrarà sense permís.

I ja no brilla aquesta nit,
S'ha fos la llum de l'esperit
Són contes d'uns avantpassats que van morir.
I fins que va arribar el matí
Nedant fotuts en aquest llit
No queden marques als llençols
És massa tard.

El temple

Ho sento si una part del meu cos només pot veure com un temple,
si el meu sentit del sagrat comença allà on se m'acaba el ventre.
Ho sento Maria, però adorant-te he perdut la meitat de la meva vida
Que em farem del desig ara que em trobat l'amor?

Et vaig veure sortir de classe, a l'autobús, al carrer,
a la feina, a la tele, al setembre, al gener,
ets la amiga de l'amiga i de vegades tu també.
Ho sento Maria, però adorant-te he perdut la meitat de la meva vida
Què em farem del desig ara que em trobat l'amor?

Seguirem somniant

Hi ha un home que ha marxat de casa
que no ha acceptat la rendició
un home en braços del seu àngel
hi ha algú que ja ha vençut la por.

Un home agafa una guitarra
un home llença un crit al vent
un home mira el buit i salta
hi ha algú que ha ja burlat el temps.

Seguirem somniant
escoltarem la llum
mentre el món es mou dins els teus ulls.

Seguirem somniant
ensorrarem els murs
mentre el món es mou dins els teus ulls.

Hi ha un home que ara estén les ales
un home que ha tocat el cel
no tornarà mai més a casa
hi ha algú que ja ha pagat el preu.

Seguirem somniant
escoltarem la llum
mentre el món es mou dins els teus ulls.

Seguirem somniant
ensorrarem els murs
anirem sempre més lluny
seguirem cantant
escoltarem la llum
mentre el món es mou sense els teus ulls.

Hi ha un home per la corda fluixa
hi ha un home que ara ja és del món.

Ho tornaria a fer

Amb la mirada en blanc, el nas rajant
I aquella pols vestint un cos inquiet, content
Com una núvia a punt de dir que sí
Va ser un moment preciós, com ho era aquell vestit
Que no fa masses nits, fugint d'aquest estiu
Anàvem descosint per oblidar el mal temps
Que la foscor va fent més llarg i espès
Va ser tan divertit parlar sense dir res…

Que ho tornaria a fer, i a fer, i a fer.
Que un any en blanc no mata
Si sobrevius.
Ho tornaria a fer, i a fer, i a fer.
Que un any en blanc no mata
Si sobrevius, si sobrevius.

Amb el somriure trist, sense vestit
Lluitant amb la il·lusió que ens va fer perdre-ho tot
És tan desesperant tenir raó
Perquè no van dir res? I així no ho haguéssim fet
Que fa tres anys, quan rèiem, mai no fèiem por
No era tan divertit, però almenys dèiem que no
Potser ho vam fer per oblidar el mal temps
I és que és tan divertit parlar sense dir res…

Que ho tornaria a fer, i a fer, i a fer.
Que un any en blanc no mata
Si sobrevius.
Ho tornaria a fer, i a fer, i a fer.
Que un any en blanc no mata
Si sobrevius.
De fet ho torno a fer, i a fer, i a fer.
I a fer… i sobrevisc.

V

Problema primer
Vet aquí un noi, de nom Ignasi
que amb trenta anys ja quasi quasi
sembla el pobre quedarà per vestir sants.
Que des que descobrí la xarxa,
el company ja no surt de casa
perquè es passa nit i dia sempre online.
Però sempre hi ha un moment o altre
en què el seu cos ja no s'aguanta
i cau adormit sobre de l'Enter i el Blocks Cap.
I la seva mare li fot crits
“Fill meu no som casa de rics.
Si estàs dormint no val la pena anar gastant”.

Solució primera.
Després d'haver-hi donat voltes
el xicot, gens poca-solta
ha trobat per tal atzucac la solució.
S'ha fet un tall al braç esquerre
per on hi entra un cable amb terra
que connecta els nervis amb l'ordinador.
I així s'acaben els problemes
fot-hi fils, piuets i antenes,
USBs i quatre arxius amb autorun.
Oh! Què fantàstica és la ciència
si el xicot perd la consciència
el Windows fa Apagar Equipo i tururut!

Problema segon
La següent part d'aquesta història
es centra amb la companya Glòria
amb greus problemes per establir connexió
amb els nois de la discoteca
que es salten la xerrameca
i van directes a la colonització.
Ella s'arrapa a la columna
i balla al son del txumba-txumba
amb desparpajo impropi de la seva edat.
Preguntareu “Per què està sola?
I per què ningú li diu”Hola!”
Molt senzill: perquè el seu nas fa feredat!

Solució segona.
Schoenmaker compta amb gran prestigi,
com a metge és un prodigi,
de la cirurgia en tots els seus vessants.
Treballa ràpid i molt fi
a cop de serra, bisturí
novocaïna i sutura auto-degradant.
L'operació va de primera
tot i el mal que no s'espera
quan li parteixen el nas per la meitat.
Però tot i això ella no protesta,
fora els punts, se'n va de festa
i la prenya un fashion victim separat.

Problema tercer
Per anar tancant la trilogia
parlem d'en Josep Maria
una persona acostumada a viure amb por.
Que no creu que hi hagi algú noble
del Perú a Constantinoble
i desconfia fins i tot del més senyor.
Sempre llegeix en els diaris
columnistes visionaris
que prediuen la debacle d'aquest món.
Per talibans
canvis climàtics, boits que enriqueixen urani,
terroristes i immigrants de qui sap on.

Solució tercera
Cal fer quelcom i ben de pressa,
fot als fills un GPS
i a la dona la disfressa de soldat
es munta un búnquer al garatge
al carter agafa d'hostatge
toc de queda i càstig pels que arriben tard.
Reconverteix la segadora
en una gran metralladora
per si hi ha algun extraterrestre pel veïnat.
Ja s'ha acabat el preocupar-se,
visca el món i visca el Barça,
catalans la millor vida ja ha arribat.

Extraterrestres

Que guai! que guai!,
quins extraterrestres més originals,
van amb motos d'aigua dins s'hiperespai
i una espasa làser en sa mà.

Que guai! que guai!,
tenen ses antenes parabòliques,
i tarifa plana telefònica
perquè sempre han de sintonitzar.

Que guai! que guai!,
i berenen de pa bimbo amb tulipan,
monten una orgia piromusical
i s'exploten tots es genitals.

I hola què tal,
som es vostres amics de sa Terra,
un planeta de pols i de merda
d'un inhòspit sistema solar.

I hola què tal,
jo he vengut a muntar es meu negoci:
un complexe de luxe de l'hòsti
per jugar a minigolf i a petanc.

que guai! que guai!,
quins extraterrestres més originals,
van amb motos d'aigua dins s'hiperespai
i una espasa làser en sa mà.

Que guai! que guai!,
toquen flautes, toquen flaut,
el seu biorritme és samba-disco-dance
i una aspiradora és el seu nas.

I hola què tal,
som es vostres amics de sa Terra,
un planeta de pols i de merda
d'un inhòspit sistema solar.

I hola què tal,
jo he vengut a muntar es meu negoci:
un complexe de luxe de l'hòsti
per jugar a minigolf i a petanc.

I hola què tal,
som es vostres amics de sa Terra,
un planeta de pols i de merda
d'un inhòspit sistema solar.

I hola què tal,
jo he vengut a muntar es meu negoci:
un complexe de luxe de l'hòsti
per jugar a minigolf i a petanc.

Després de sopar

Havia plogut tota la nit
i els carrers s'han posat a brillar amb la claror.
Ha fet de cop un vent glaçat i ha arribat la tardor.

Damunt la tauleta de nit
hi havia encara el disc que ens fa de despertador
i un altre que canta tot el que sempre ens ha fet por.

M'arriba puntual una carta
i em dius que a aquesta hora allà encara és de nit
i que tens el cel tan a prop que pots tocar-lo amb els dits.

Jo em cordo pacient la camisa
i trobo aquella taca de l'hivern passat
d'una d'aquelles nits llargues a la universitat.

I després de sopar es va fer tard
parlant de les coses que se'ns escapaven
i dels somnis de tu i de mi i de tots dos
lluny d'aquí i a la cantonada.

I un altre matí s'arrossega
i dibuixa un altre dia més sense tu.
Però encara m'empentes l'esquena i no em sento perdut.

I et penso curiosa i perduda,
en algun carrer estret d'una immensa ciutat
escrivint els llocs on tu i jo encara mai no hem estat.

I després de sopar es va fer tard
parlant de les coses que se'ns escapaven
i dels somnis de tu i de mi i de tots dos
lluny d'aquí i a la cantonada.

Nit d'hivern

Vestit amb pantalons de pana
i samarreta imperi per no tenir fred.
Sortint de casa dels teus pares,
aquella nit d'hivern.

Un carrer que mai s'acaba.
Com aquells passadissos de ja fa trenta anys.
Aroma de perfum de roses,
com sempre m'has deixat.

Vestit amb pantalons de pana
i samarreta imperi per no tenir fred.
Sortint de casa dels teus pares,
aquella nit d'hivern.

Abraçades que duren hores
i aquella espessor del fum.
El menjador tot a les fosques,
tot sol i ben perdut.

Tot l'alcohol s'ha fos.
S'ha begut massa.
I te n'has anat. I te n'has anat.

Primavera

I arriba la primavera que la sang altera
los primers escots ja corren pel carrer
qu'estil·litzen la figura femenina
i alegren la vista tan a casats com solters
tan a casats com solters.

Flors de mils colors esclaten entre'ls marges
s'apodera del camp un verd insolent
que quan le tira los trastos a la pluja
si la tia afluixa lo verd torna més intens.

I un sol que bada les pedres s'ageganta
repartin a tort i a dret rajos d'amor
que per tot arreu ja sona la lloança
dels pardals dient adéu a un hivern que ja dorm
dient adéu a un hivern que ja dorm.

Primavera princeseta fugissera
qu'a ciutat ben just si't dixes clavar un mos
primavera porta'ns l'amor que'ns espera
qu'esta vida sense un cor és més dura qu'un os
sense un cor es més dura qu'un os.

Primavera tu qu'ens tornes la vidilla
qu'ompli los bars i les terrasses de sol
dixa que m'embafe de la teua companyia
compartint una canyeta a n'un baret del port.

Primavera tu que mos rentes la cara
i mos tornes la falera per ballar
dixa que t'agafe per baix la cintura
i'ns dixem portar pel ritme d'un bo xa-xa-xa
pel ritme d'un bon xa-xa-xa.

Primavera princeseta fugissera
qu'a ciutat ben just si't dixes clavar un mos
primavera porta'ns l'amor que'ns espera
qu'esta vida sense un cor és més dura qu'un os
sense un cor es més dura qu'un os.

Primavera princeseta tafanera
tu que mos traus les ganes d'estar tot sols
primavera balla amb mi la Macarena
qu'esta vida sense un cor és més dura
qu'un os sense un cor es més dura qu'un os.

Islàndia

Aigua d'Islàndia,
ella s'enyora.
Vaixells de pesca,
menja una poma.
Formes tallades,
Fusta de roure.
Marca les pedres.
Pensa i recorda.

Isolada,
Perfum de l'illa on no crema el cel de nit.
Imagina
Quant pesa el fred,
Ella és única, única.
Destil·lada,
Un telescopi que mira allà, més enllà.
Imagina
Quant pesa el fred,
Ella és única, única....

Dones que parlen,
Cusen les veles.
Ella s'ho mira;
Cases, finestres.
Robes pintades,
Fusta de roure.
Vaixells de pesca;
Ella s'enyora.

Isolada,
Perfum de l'illa on no crema el cel de nit.
Imagina
Quant pesa el fred,
Ella és única, única.
Destil·lada,
Un telescopi que mira allà, més enllà.
Imagina
Quant pesa el fred,
Ella és única, única....

És blanc, tot blanc, tant blanc
El buit a les mans
Un pinzell que despinta els seus ulls.
És blanc, tot blanc, tant blanc
Timbals al carrer...
Tants moments que pensàvem en res, que pensaves en res,
que pensàvem en res...

Foto

Segut a sa bruixula mare, cansat ja de sobrevolar sa roca marina insaciable i peixos de mons abisals.
Segut dins d'un calidoscopi que mai s'ha aturat de girar estic dins es meu microscopi i duc una vida normal.

Perdut cada dia com sempre, patines per un tobogant, i passa sa vida a tota osti i molta alta velocitat.
Tu m'entens, jo se que tu m'entens.

S'amor que se perd se'n va amb una foto, s'amor que se perd se´n va amb una moto,
t'aixeques malalt, te menges un polo, tifons i huracans, tifons i huracans, tifons i huracans,
t'aixequen es cotxo, i un punki tirat se fa un calimotxo,
Tu m'entens, jo sé que tu m'entens.

Per sempre jove

Que un bon déu et protegeixi
i s'acompleixi el teu desig.
Sàpigues ajudar els altres
I deixar-te fer feliç.
Que arribis a les estrelles
per l'escala que et vas fent.
Sigues jove per sempre més.
Sigues jove per sempre més.

Que les mans mai no et tremolin
I els teus peus siguin lleugers,
I que mentre els vents canvien
tinguis ferms els fonaments.
Guarda sempre el cor alegre
i cançons per fer content.
Sigues jove per sempre més.
Sigues jove per sempre més.

Que creixis per ser més recte
Cada dia més sincer
Per conèixer la mentida i
la disfressa que ara té.
Que no et falti mai coratge
Per lluitar contra corrent.
Sigues jove per sempre més.
Sigues jove per sempre més.

Que les mans mai no et tremolin
I els teus peus siguin lleugers,
I que mentre els vents canvien
tinguis ferms els fonaments.
Guarda sempre el cor alegre
i cançons per fer content.
Sigues jove per sempre més.
Sigues jove per sempre més.

Sigues jove per sempre més.
Sigues jove per sempre més.