El nucli del món batega,
Res el pot aturar.
Desprèn adrenalina,
Per qui la vulgui agafar.
El nucli del món batega,
En cada instant.
Ningú el podrà captivar,
Ni tant sols el cel el pot embruixar.
Cel tu que respires,
Explica'm i diga'm,
Quin és el misteri de tot plegat?
Perquè em perdo pel teu esguard?
No obstant, quan es fa de nit
El cel, fosc, hipnotitza l'esperit,
I la lleugera immensitat
S'obre en un gran esclat...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada