03 de febrer 2013

Ses meves mans



Sempre tendré sa bellesa
de ses meves mans intactes,
sempre tendré sa duresa
des meu cor com una pedra,
sempre seré transparent
com un tel de ceba
a sa teva mirada infinita,
as teu castigar de princesa.
Sempre cauré com un àngel
dins es meu paracaigudes
i aniré fins a sa Lluna
dins es teu parapujades.

Dins el cel que s'ajunta amb la mar
ses caderneres han de volar.
Dins ses alzines i dins es pinars
ses estrangeres mengen gelat.
Dins el cel no és per falta d'espai
que jo no hi visqui com un animal.
Dins ses alzines i dins es pinars
es pterodàctils són es meus germans.

Sempre tendré sa bellesa
de ses meves mans intactes,
sempre tendré sa duresa
des meu cor com una pedra,
sempre seré transparent
com un tel de ceba
a sa teva mirada infinita,
a sa teva mirada incisiva
en es teu mossegar d'espardenya.

Dins el cel que s'ajunta amb la mar
ses caderneres han de volar.
Dins ses alzines i dins es pinars
ses estrangeres mengen gelat.
Dins el cel no és per falta d'espai
que jo no hi visqui com un animal.
Dins ses alzines i dins es pinars
es pterodàctils són es meus germans.

Dins el cel que s'ajunta amb la mar
ses caderneres han de volar.
Dins ses alzines i dins es pinars
ses estrangeres mengen gelat.