Tan bonic i tan difícil d'oblidar, ni el temps ni la distància podran parar el ball.
Com un estiu enmig l'hivern, viatjant per somnis passatgers, sonant acords que ja no són efímers.
I tant difícil d'oblidar que ho vam escriure, ho vam cantar perquè volíem fer-ho gran.
Que sols amb tu podíem escapar. Pintar de roig el cel, seguir volant.
Cada vegada que pense en vos vull recordar la melodia del teu cos ets la dolçor que li falta al mar, l'endemà, la llum del far.
Cada vegada que pense en vos vull entonar la melodia del teu cos ets la calor, quan no escalfa el sol com una escala cap a dalt del cel, puja amb mi.
Si tu vols, sols si tu vols, jugarem a alçar el vol. Tan bonic, tan sincer i tan real que va acabar la història i no va parar el ball.
Com un refugi al cim més alt altre cop vas esbrinar que em feies falta per cantar.
Cada vegada que pense en vos torna el somriure que dibuixen les cançons ets el soroll que em feia vibrar aquella música que ens va fer levitar, puja amb mi.
Quan pareix que tot és fosc, que res té solució, has de dir ací estic jo.
Valor, ningú et podrà amargar, ningú et podrà llevar les teues ganes de lluitar.
Tot és un joc on cal guanyar on només has d'avançar, a poc a poc sempre endavant.
tu no fas el primer pas ningú te'l regalarà, ja saps com va esta societat.
Perquè estàs fart, ja no pots aguantar, tens ganes de cridar, tornar a començar. algú, va escriure aquell final tan bonic i tan llunyà ara és quan cal fer-lo real.
Si caus, i jo et puc ajudar, mai no dubtaré a tornar tot allò que m'has regalat. Ja ho saps, rient es viu millor, la vida és de qui la vol, ja és l'hora, t'ha arribat el torn.
Sé que sempre em fas tornar boig. Que tens un pit maleït. Que en el que em fixo sempre és en el teu cervell. Sé que quan la nit arriba al llit el que ens espera és un passeig a dots dits. Com si fos el dia tres d'un bon mes. Vull tocar la teva pell. I esquivéssim el perill com si res. Vull saltar el color vermell.
La més guapa és la més bona. La més trista és la menys vista. De quantes dites en fem miques. De plora-miques en fem mites.
T'aprenc, et comprenc, et memoritzo i em sorprens. T'interpreto, t'acompanyo, m'alimentes i m'entens. Et crec i reconec, et fondré i et menjaré... Que sé, que sé... Que sempre tornaré.
Sé que quan és cent més ho ets tu. Que tens un joc preparat. Potser aquell dia em vaig quedar ben aturat. Sé que obres les ales per volar. I a mi m'ofegues si no em deixes mirar. I preparar-me per aprendre a aterrar. Poder tornar a començar. I agafar aire per poder respirar. I no saber que és xocar.
La més guapa és la més bona. La més trista és la menys vista. De quantes dites en fem miques. De plora-miques en fem mites.
T'aprenc, et comprenc, et memoritzo i em sorprens. T'interpreto, t'acompanyo, m'alimentes i m'entens. Et crec i reconec, et fondré i et menjaré... Que sé, que sé... Que sempre tornaré.
La vida és tant fràgil, és tant fràgil estar aquí recorrent el camí, comprenent el mandala
T'ho posaré fàcil sé que demà no estarem vius. No estarem vius. Tu i jo serem uns altres.
I reptes, llocs i gent seran només pols en el temps. Som de vent i ales. Som de vent i ales.
Provant de viure lent anem cuidant d'aquest present. D'aquest present.
He vist la mort vetllar el meu llit i sé que serà bonic deixar aquest cos a terra. Perquè ressoni a l'infinit, he fet aquesta cançó per no guanyar cap guerra. Tenim el cor rebel.
La vida és tant fràgil, és tant fràgil estar aquí recorrent el camí, agraint cada passa
T'ho posaré fàcil sé que demà no estarem vius. No estarem vius. Tu i jo serem uns altres.
I reptes, llocs i gent seran només pols en el temps. Som de vent i ales. Som de vent i ales.
Provant de viure lent anem cuidant d'aquest present. D'aquest present.
He vist la mort vetllar el meu llit i sé que serà bonic deixar aquest cos a terra. Perquè ressoni a l'infinit, he fet aquesta cançó per no guanyar cap guerra. Tenim el cor rebel.
Tant difícil dir-nos les coses senzilles Tant difícil fer-nos mes fàcil la vida Tu ja ho saps a vegades no trobo el camí i al final d'aquest laberint només hi ha
Aquest cop se'ns en va anar de les mans, aquest cop no vas entendre ni el que tu volies, no. Aquest cop vas encendre massa el foc, aquest cop et vas passar de la teva ratlla, sí.
No em preguntis el perquè, t'ho vas emportar tot, com el vent. No em preguntis el perquè, t'ho vas emportar tu, lentament. I, al mateix temps que tu intentes entendre el meu món, jo em trenco el cap pensant en tu.
Aquest cop no podrem tirar endavant, aquest cop no podrem tornar-ho a superar.
No em preguntis el perquè, t'ho vas emportar tot, com el vent. No em preguntis el perquè, t'ho vas emportar tu, lentament. I, al mateix temps que tu intentes entendre el meu món, jo em trenco el cap pensant en tu. I, al mateix temps que tu intentes entendre el meu món, jo em trenco el cap pensant en tu.
No tornarà a ser res igual, ja ho has gastat. Això passa, tant se val. Ja no convenç res com abans. Les promeses que no importen, les promeses que mai més tornaran.
Cau d'un arbre sa llavor, després en surt un altre de millor, és sa vida que segueix, ja sé que és increïble però així és. I es animals també follen i s´enyoren i ells no saben res.
No... què va... això és impossible d'exterminar i ploram, ploram d'alegria.
Alegria, ses velles se xapen de riure, ses fulles més seques se tiren des arbres per ordre de veterània. Alegria, ses cases s'aixequen i volen, i es caos és s'ordre d'un dia que vessa nostàlgia d'amor i simpatia.
Cau d'un astre sa claror i dins sa fosca en terra hi veim i tot, és sa llei de s'univers, n'hi ha de més profundes, ja m'entens. I surt s'estrella avorrida i se desvia i no té por ni res.
No... què va... això és impossible d'exterminar i ploram, ploram d'alegria.
Alegria, ses velles se xapen de riure, es dies s´acaben i es fars il·luminen ses góndoles entre ses cases. Alegria, ses òrbites en sincronia, sa inèrcia tendeix a sa pausa i reposen immòbils tempestes i climes.
Alegria, en calma per sempre ses hores, i es cosmos s'atura i per tots es planetes ingràvids s'acaba sa vida ... I alegria.
En arribar la tardor, l'Enric va tornar i amb ell la certesa que la faria mamà li va fer un fill, però de seguida es va espantar a ella ser mare l'emplena, però també de maldecaps
Diu que l'Enric segueix amb la colla Diu que l'Enric es fot fins al cul de tot En arribar la tardor, l'Enric va tornar potser fent de pare ja no hauria de treballar L'Anna es va aprimar i ha tornat a sortir de festa L'Enric no pot amagar l'odi que sent quan ella torna de dia Diu que l'Enric és un tros de pare Que en canvi l'Anna mai se sap ben bé a on para Diu que l'Enric li ha descobert uns missatges Diu que l'Enric finalment s'ha quedat amb el nen.
Què bonica que ets, què bonica que ets. De tan bonica, perquè em miris més, perquè em miris més, poc a poc m'allunyo mica en mica.
He arreplegat, mil mots d'un sol cretí. Li he preguntat on eres sense mi. M'ha contestat amb l'alè d'un vas mig ple. Me n'he escapat de pressa, crec recordar el camí.
Buscaré allà on els perduts ploren tan fort. Cap allà on les dones hi aneu per trobar un xic de sort.
Què bonica que ets, què bonica que ets. De tan bonica, perquè em miris més, perquè em miris més, poc a poc m'allunyo mica en mica.
Camino de puntetes fent soroll. Mantinc la distància com a dosi d'elegància. Si te m'acostes trencarem la fredor. Protocol del desig que només controlem tu i jo.
Què bonica que ets, què bonica que ets. De tan bonica, perquè em miris més, perquè em miris més, poc a poc m'allunyo mica en mica.
Jo només crec en els somriures, somriures que mouen la mar i el vent, somriures que engeguen els engranatges, somriures que seran record etern.
Que mouen la mar i el vent, Que seran record etern.
I ets tu el somriure de la revolta, el somriure que mai descansa, el somriure que guia els passos; I ets tu el somriure de la revolta, el somriure que sempre avança, el somriure que mai no mor! I ets tu.
Elles volen veure’t amb un somriure, un somriure que siga permanent, somriure que permeta sobreviure, un somriure que il·lumine novament.
Que siga permanent Que il·lumine novament
I ets tu el somriure de la revolta, el somriure que mai descansa, el somriure que guia els passos; I ets tu el somriure de la revolta, el somriure que sempre avança, el somriure que mai no mor! I ets tu.
Nosaltres, amb tu, primavera de somriures. Nosaltres, amb tu, l’exèrcit mai vençut. Amunt, amunt, companya, ben cap amunt. La vida s’enfila en nom de la revolta.
I ets tu el somriure de la revolta, el somriure que mai descansa, el somriure que guia els passos; I ets tu el somriure de la revolta, el somriure que sempre avança, el somriure que mai no mor! I ets tu.
Es fa difícil somiar, I quan toquem amb els peus a terra Tot sembla fer-se més gran. Vaig intentar imaginar, Que la consciència venia a veure'm I al veure'm va remugar
Sigues fort a cada cop, Em deia mentre em picava el pit I jo, aguantant la tempesta, Vaig sentir-li dir.
Vinc a donar-te consol, I a intentar treure't tota la por. Vinc a donar-te, vinc a donar-te.
Es fa difícil somiar, I si toquem amb els peus a terra, Em sembla veure-ho més clar Vaig intentar-me arriscar I la consciència seguia ferma Ben forta fent-me costat.
Sigues fort a cada cop, Em deia mentre queia la nit i jo Que ballava amb la pena Vaig sentir-hi dir.
Vinc a donar-te consol, I a intentar treure't tota la por. Vinc a donar-te, vinc a donar-te.
Tinc més força, si amb tu jo camino. Tinc més força. I a intentar treure't tota la por.
Vinc a donar-te consol, I a intentar treure't tota la por.
Em dius que sóc
el teu amant amable
que no pots viure gaire temps sense mi
i quan m´escoltes
el temps se´t fa agradable
estirada en el teu llit
sense poder dormir.
T´has demanat
què he fet de la meva vida.
Imagina´t
tot el que he perseguit.
Ningú no sap
en quina nit escollida
cent ampolles vaig buidar
però avui estic aquí.
Només ho faig per tu
ara que et tinc aquí al meu davant
només ho faig per tu
ara que estàs aquí al meu costat.
Només ho faig per tu
que m´escoltes callada en silenci
només ho faig per tu.
Vam voler arribar allà on surt sol. Mai havíem sentit tant nostre el temps com l'estiu que vam emprendre el vol com ocells.
Un desig per cada estel fugaç. Un paisatge nou a l'horitzó. Despertar davant de tots els mars d'aquest món.
Si has sentit, quan cau el sol, aquella enyorança estranya Si el teu cor batega trist emprèn el vol. No t'ho pensis més i salta.
Tantes vides que no hem agafat Tants adéus amb el sol del matí Tants cops reparant el cor trencat que viatja amb mi.
Si has sentit, quan cau el sol, aquella enyorança estranya Si el teu cor batega trist emprèn el vol. No t'ho pensis més i salta.
Als teus ulls, profunds i foscos, m'hi he perdut en matinades tot buscant el meu camí.
I a la solitud dels boscos hi he trobat la pau calmada que mai no trobava aquí.
Buscarem un lloc tranquil per fer-hi nit i tocarem tot l'univers a dalt dels cims. Més enllà de l'horitzó posarem a prova el cor per tornar a desfer el camí.
Voleiava a cara o creu un atzar que no era meu m’estirava de la pell per evitar- se aquell adéu m’havia deixat desdibuixat m’havia arrossegat al riu com ella diu, s'ha malcarat i se m’enfada quan li dic que sóc un àngel de la guarda, sóc persona de pau la calma t'encomano i no busco enrenou no importa la manera, trobaràs algú nou sé que aquest petó no era per mi… era per abans d’ahir
no vull res més que riure molt i viure coses amb els meus no et vull a prop si no em promets que ho passaràs igual de bé que jo
sóc un àngel de la guarda, sóc persona de pau la calma t’encomano i no busco enrenou no importa la manera, trobaràs algú nou sé que aquest petó no era per mi… era per abans d’ahir
sé que no esperaves que ho parés però jo he de trobar-la quan no hi és la meva guspira se m’ha encès i m’ha dit que tornés
sóc un àngel de la guarda, sóc persona de pau la calma t ’encomano i no busco enrenou no importa la manera, trobaràs algú nou sé que aquest petó no era per mi… era per abans d’ahir
Cinc de la matinada, pensava que era dissabte. Suavitat universal, no hi haurà hui qui m’aguante. Set voltes per setmana m’enamore del meu peu esquerre, però hui li toca al dret: no t’he dit mai que m’encantes.
Sempre venies darrere que t’ensenyara cançons. No vull plors ni vull tristeses, vull que cantes la cançó.
Para bailar la Bamba sintonitze Ràdio Bemba, em dic a mi mateixa “no claves la gamba”. Amaga’t el cogoll a vo’ si ve la Guàrdia. Se necesita una poca de gracia.
Ja no visc com un reptil, no necessite el teu calor, un altre dia serà que tu i jo farem saó. Deixa la vida passar. Comença la processó. Tinc ganes de cantar.
Oh oh oh oh cançó que mai s’acaba. Somnis rebels i flama, carícies al meu llit. Camals mullats a la trinxera, ja naix la primavera. S’alça la polseguera del meu Poble quan somriu.
Seràs aquella que vas voler ser. Hui no tinc cap dubte, hui m’estime encara més. Raval amunt, raval avall. Segui, segui, seguirem. Cançons de foc i vent, respirant-nos lentament.
Tio Canya, Tio Canya, no tens les claus de ta casa. Tinc el cor encés en flama. Paradís de la cassalla. Si tu vols, vols, comença la processó. Tinc ganes de cantar.
Oh oh oh oh cançó que mai s’acaba. Somnis rebels i flama, carícies al meu llit. Camals mullats a la trinxera, ja naix la primavera. S’alça la polseguera del meu Poble quan somriu.
Mira com rebenta l'auela a aplaudir quan veu passar borratxo al seu fill desfilant amb dos guàrdia civils i un municipal, l'alcalde representant.
Mira l'animal com camina cara avall, maltractat, clar reflex d'un estat estancat amb l'església hem topat anti party en prime time.
Festa que apesta com la pasta que alimenta missa i processó, reggaetonto, retreta. Mira com desfila l'agonia bajo palio, puja el morenet i mor l'agost.
Festes sexistes, privades, imposades, capitalistes, feixistes, castellanes. Festa de "toro" y orquesta, festa que no ens representa.
I en la plaça de dalt res havia canviat. Hem heretat la historieta podrida d'un temps passat. I en la plaça de dalt res havia canviat. Hem heretat la historieta podrida d'un temps passat.
Hui la liem, nosaltres desfilem, la barca recuperem. Hui tornem a celebrar a contracorrent.
Ahí va la bona, la banda sona, filada mixta, muixeranga que esborrona. Davant la moma capitejant, portem cabet i una esquadra de gegants.
La barca és nostra, ningú l'enfonsa. Portem el foc de la foguera i la veta per al ball. Escolta, els dimonis hem tornat, anti party-time time.
Festa que apesta com la pasta que alimenta. Reina, tradició, pasdoble, peineta, la neteta acosada en la verbena, massa maxito fanfarró, poca condemna.
Festes sexistes, privades, imposades, capitalistes, feixistes, castellanes. Festa de "toro" y orquesta, festa que no ens representa.
Però a la plaça de baix, tot estava canviant, ens repartíem la festa, un tresor per recuperar. Ací, a la plaça de baix, ara tot ha canviat. Defensarem esta festa, el tresor que hem recuperat.
Hui la liem, nosaltres desfilem, la barca recuperem. Hui tornem a celebrar a contracorrent.
Digue'm ses coses alegres es dematins
quan es meu natural es trist i sé que tot
s'espenya entre somnis i confusions.
Digue'm diluvis d'arena i de meteors
quan vull precipitacions i sé que el món
és ple de carrers i de carrerons.
Són problemes puntuals,
són defectes naturals.
I digue'm es wiskies amb cola que m'he begut
que ja se me gira un ull cap a l´infern
i no vull cometre cap més hivern.
Digue'm ses meravelloses instal·lacions,
piràmides i faraons i grans hotels,
total equipatge de prestacions.
Quin exemple més escàs,
quina ruïna, quin final.
Digue'm ses coses alegres es dematins
quan es meu natural es trist i sé que tot
s'espenya entre somnis i confusions.
Digue'm diluvis d'arena i de meteors
quan vull precipitacions i sé que el món
és ple de espaguetis i de macarrons.
I digue'm es wiskies amb cola que m'he begut
que ja se me gira un ull cap a l'infern
i no vull cometre cap més hivern.
Quin exemple més escàs,
quina ruïna, quin final.
Avui he eixit al carrer, he vist com és en realitat el món: és on tothom lluita per aconseguir un nom. On l'avarícia i la cobdícia ens recobrixen de brutícia. Jo escape d' aquesta injustícia escrivint cançons.
Si vols, doncs podem ballar tots junts. Ressuciten els difunts si escolten els nostres sons. Parlem amb senyals de fum, avuí farem soroll. Vens amb mi? Si dius que sí, veurem sortir el sol.
M'agrada molt, sentir calor, tenir valor, guanyar la por. Pujar a l'escenari per a mi es necessari. Tu amb el cor en un puny, si em veus vindre des de lluny i t'agovies, t'enrojoles com amb massa roba en juny.
Lleva't la samarreta que si no et poden matar. No et preocupes, jo m'ocupe per quan vulgues passejar. Resumint en una frase una infància per recordar: vesprades de bicicleta, amb orxata per berenar.
I ara cantem fort, no és sort: estar ací, el nostre destí. Tenim el dret i deure de sonar per fer sentir. Hi ha un camí de pedres que s'hem proposat seguir i anem a patir, però sabem dur el dolor.
Mira com va Adrià pels carrers. Borratxo, perdut de whisky, què li anem a fer! Pare no vull ser ni advocat, ni tindre un banc, ni metge ni jutge, jo el que vull fer és rap.
Ràpidament com el vent, et tire al fem, puto polític que va de valent, pels bitllets vens barat els teus sentiments. I és una vergonya, la gent ignorant s'ho pren a conya. Però a l'atur i amb dos xiquets, a veure qui s'apanya.
Pose la cara al vent i em donen bofetades. Em cague en els teus camps de golf, en Marina d'Or i els camps de pàdel. Les gents ho saben, de moda està fer pintades blaves. A les façanes punyalades a arrels valencianes.
Mare mare, així està el carrer. Els menjaren el cap creant-los por cap als demés. Pare, pare. No ha valgut res. Se n'ha oblidat la gent del sentiment sota els seus peus.
I ara cantem fort, no és sort: estar ací, el nostre destí. Tenim el dret i deure de sonar per fer sentir. Hi ha un camí de pedres que s'hem proposat seguir i anem a patir, però sabem dur el dolor.
I és el moment, d'oblidar el passat i mirar el present. El futur ja arribarà, què li passa a la gent? el món superficial, guiat sempre per modes i el que necessitem és gent combatint per idees noves.
València no va bé, ja tots ho sabem: cultures que a la fi del temps poc a poc es van perdent. La corrupció segueix anant en línia ascendent mentre que els ciutadans seguim apretant-se les dents.
Un poble unit, per a esta gran revelació. Un poble en moviment per a portar sensació i dis-me: tu què faràs, cap a on aniràs, per quin camí voldràs anar, quin és el lloc en el qual combatràs!
Jo estime la música per damunt de tot. Pujant escalons per aconseguir la nostra missió. No poden innovar, tots sonen igual i la novetat la portem nosaltres sempre amb decisió.
I ara cantem fort, no és sort: estar ací, el nostre destí. Tenim el dret i deure de sonar per fer sentir. Hi ha un camí de pedres que s'hem proposat seguir i anem a patir, però sabem dur el dolor.
Si caminem junts no sentirem el dolor. Si caminem amb determinació no sentirem el dolor. Cantem junts! Cantem fort.
Cantem fort, és el nostre destí. Cantem fort, no volem desistir. Cantem fort, és el nostre destí. Cantem fort, hem triat resistir. Hem triat resistir!
La rumba de Carnaval la balla la mossa amb el xaval. La rumba de carnestoltes disfressa el món de poca-soltes.
Canvia de color, com com, com les papallones que abans vestien de fil i ara vesteixen corones.
La nena fa berrequeries ella diu que no es disfressa amb una bossa d'escombraries i la nena diu que ella no somriu fins que el rei vingui a la plaça i en converteixi carabassa
La rumba de Carnaval la balla la mossa amb el xaval. La rumba de carnestoltes disfressa el món de poca-soltes.
Canvia de color, com com, però no com l'últim papa que segueix ballant claqué i encara amb la mateixa capa.
La rumba del Carnaval la balla la mossa amb el xaval. La rumba de carnestoltes disfressa el món de poca-soltes.
Mira que mira els vailets van donant voltes (la rumba de Carnaval) Deixa q les nenes totes soles corrin soltes (la rumba de carnestoltes) Il·lumina els carrers sense llum artificial (la rumba de carnaval) Un misto si atansa, hom si atansa com cal (la rumba de carnestoltes)
La rumba del Carnaval la balla la mossa amb el xaval. La rumba de Carnestoltes disfressa el món de poca-soltes.
Encara tens tot el que trobava aquella nit perdut en el teu llit i encara tremole. Encara tens els ulls de fera, eres la València que mossega. Encara tremole Encara tremole
Tremole amb l’escalforeta de sentir-te a prop i forta com el primer cop. Tremole Com quan ballàvem la dansa, abraçàvem el canvi a la plaça. Tremole amb l’oloreta del cafè, dels teus ulls, llavis de mel, Com gota de gel que regalima al ventre i es va desfent.
Encara tens tot el que trobava aquella nit perdut en el teu llit i encara tremole. Encara tens els ulls de fera, eres la València que mossega. Encara tremole Encara tremole.
Quan et veig prendre el carrer dels Amants omplint-nos de goig de Quart a Serrans. Tremole quant et recorde a aquell banc bevent descosits, descamisats. Tremole rodolant pels teus cabells, bucles negres, bruna pell; deixar-nos fer i perdre el seny i tremolem.
Encara tens tot el que trobava aquella nit perdut en el teu llit i encara tremole. Encara tens els ulls de fera, eres la València que mossega. Encara tremole Encara tremole
Encara vivim sense pensar Encara pensem que ens eixirà Encara eixim lluny per descobrir-nos Encara eres vent que em fa navegar Encara naveguem per aquell ball Encara ballem quan em fas volar Encara volem per un dia de març Encara no he deixat de tremolar...
Encara tens tot el que trobava aquella nit perdut en el teu llit i encara tremole. Encara tens els ulls de fera, eres la València que mossega. Encara tremole Encara tremole
Dimonis que pengen del cel, envoltats de núvols vermells, collars plens de joies robades, imatges de sants que han estat esborrades.
Fogueres que mai no s'apaguen de nit, cendres plenes d'enganys i neguit, cases buides, carrers, sotanes demanant clemència entremig dels brasers.
Com et canvia la vida en un quart de segon, heu passat de ser els amos a caminar de genolls ai , com et canvia la por, ara que ja no sou els més forts i han trobat dins la vostra barraca el mapa del tresor.
Les claus d'aquell vell paradís que han tingut al poble submís torna a estar mossegada la poma de l'arbre amb la saba assecada.
Fogueres que mai no s'apaguen de nit, cendres plenes d'enganys i neguit, cases buides, carrers, sotanes demanant clemència entremig dels brasers.
Com et canvia la vida en un quart de segon, heu passat de ser els amos a caminar de genolls ai , com et canvia la por, ara que ja no sou els més forts i han trobat dins la vostra barraca el mapa del tresor.
Flocs en el teu vestit
el plec en part t'ofèn
plet a deshores, fòbia
entre un ninot i un pres
poc et put el peu per poc que et put agafa el record
poc et put el peu de reu et put, et put el fet.
Niuets de rata claus
camins de fems brodats
somni d'Heràclit qui s'ha cruspit l'ahir
cossos decrèpits, flors,
un fanalet despert
enrere... mides rei
embadalit cosint pell d'or
un il·lús entre fils,
mal al pit no es queixa
xai, xirubé,
embadalits en veure'ns
xai, reietó,
embadalits en veure'ns
xai, xirubé...
xai, reietó,
l'speed no s'adorm
ballarem "aldeut" a deshora surt el sol.
Els Camps Elisis semblen de cotó,
un walkie-talkie xerricant
tancaran brides amb pany i clau dos cops
i em moro aquí mateix
vaig dir
em moriré amb la falç ben tendra
xai, xirubé
aixalaiarem la cara
xai, xirubé
aixalaiarem la cara
xai, xirubé,
tots axalaiarem la cara
xai, reietó
assumirem el repte
axalaiarem la cara
aixalaiarem la cara
axi, xirubé...
xai mira-ho bé, assumirem el repte.
Ella va coenta però no importa, perquè ella és l’ama de la pista igual, balla S.A i balla Bad Gyal, li agrada Kortatu i perrear.
Li agrada Maniàtica, li agrada Bad Bunny, estudia Biologia, va curta de money, no paga tramvia camí a Burjassot, va amb un col·lega camello i bruixot. Li agraden les xicones, no soporta els tipos, que se li apeguen en la disco o el garito. "Se il·lumina xupito a xupito. La provocadora de cortocircuitos." Es posa la falda de montó del mercat, que es va pillar al Cabanyal el dijous passat, es pinta els llavis color platejat, i la ralla de l’ull se la fa mig mal. Una samarreta de Metallica, unes ulleres de ciclista estàtica. la seua bandera és l’antiestètica, qualsevol merda li queda fantàstica.
Ella va coenta però no importa, perquè ella és l’ama de la pista igual, balla S.A i balla Bad Gyal, li agrada Kortatu i perrear.
No entén de combinacions, ratlles i quadres la seua devoció, blau marí i negre per a eixir a passejar, el seu estil és únic no hi ha altra igual. Es fa fotos mig nueta a Instagram, li la sua que li diguen que s’està sexualitzant, està per damunt de totes les opinions, eixa merda li provoca còlic de ronyons. Reggaetonera i Rockanrola. Con tres gatos no se siente sola. No vol casar-se, no vol críos. No deixa que la calle cap tio. "Se acicala para estar por casa, pero sale a tirar la basura en pijama". La gent la critica però ella no escolta, per molt que li diguen poca-solta.
Ella va coenta però no importa, perquè ella és l’ama de la pista igual, balla S.A i balla Bad Gyal, li agrada Kortatu i perrear.
Ella va contenta i tomba la porta, perquè ella és l’ama de València igual, balla La Gossa i balla Dancehall, li agrada Kortatu i perrear.
Ja no sé ni com ja no sé ni com Puc sortir del fons del pou
Ja no tinc res clar ja no tinc res clar Evadir-me és millor
Ja no sé ni com ja no sé ni com Connectar a l’antiga font
Si no sé qui sóc si no sé qui sóc Sentiré el meu cos de nou
Tinc la meva vida dins de la closca d’un ou Puc escollir cada pas i deixant el pes mort I dessagnant-me escalant per trobar el meu lloc Tancant els ulls i tenint escalfor
Ho he patit massa ara ho faré per mi Mirar endavant i tornar a existir, ara ho faré per mi
I’m Gonna Falling falling falling falling Es materialitza el dol sense raó
No tinc nothink Com més destruït sento menys la presó
No vinc, no tinc, no venc verí, no Les meves venes tenen sang d’escurçó
Falling falling Enterrar-me i renéixer si plou
Plou i plou i plou S’inunda en la cova un tresor
Plou i plou i plou Dins ella es queda tot l’or
Ja ho he patit massa ara ho faré per mi Mirar endavant i tornar a existir, ara ho faré per mi