La vida moderna dels déus

Ben mirat, jo només soc una meitat,
com el passatger de la porta del costat.

Vinc de lluny, i tinc bitllet per perdre el nord
i dins l'entrepà, una carta de record.

Fins que ens faltin les forces,
fins que el temps no sigui temps,
seurem dalt l'onada per veure-hi més bé.

Ben mirat, encara soc l'altra meitat
i no hi ha passatger a la porta del costat.

Vinc de lluny i tinc un nus al passaport,
i aquest fred tan blau ha gelat la nostra sort.

Fins que ens faltin les forces,
fins que el temps no sigui temps,
seurem dalt l'onada per veure-hi més bé.

Fins que caigui la poma
dels pecats de cels tan breus,
la vida moderna dels déus.

No hi ha subtítols a la platja del tresor,
el consolat de Disneylàndia tanca a l'agost
i el mar abraça espelmes.
Els soldadets somien terra transversal
a la columna d'un diari internacional
que escriu que no hi ha pressa,
que al cim hi ha roba estesa.

Ben mirat, jo només sóc una meitat,
com el passatger de la porta del costat.

Fins que ens faltin les forces,
fins que el temps no sigui temps,
seurem dalt l'onada per veure-hi més bé.

Fins que caigui la poma
dels pecats de cels tan breus,
la vida moderna dels déus.