08 d’abril 2019

Jana



Després d'anys de remuntar,
crec que he arribat a dalt...
Els dies colpegen al passar,
l'abisme espera sota els peus.

Perquè creix un buit dins meu?
Em costa d'entendre i més d'explicar,
i ho vull superar, però em falta l'aire per pensar.
Oprès pel temps que ja no és meu.

Quan em despertes al matí
no puc deixar-te de mirar.
Sembla que tot prengui un sentit,
no recordo qui era abans.

Però com et puc estimar tant,
si fa tant poc que has arribat,
Ho tens tot per endavant,
una llum immensa al teu voltant;
Instants en que el temps és teu.

Pas a pas, cop rere cop,
sang de la meva sang devora-ho tot.
No perdis el temps…s'esvaeix ràpidament;
Instants en que el temps és teu.

Els segons corren diferent,
segons quin sigui el teu moment.
Estic provant de dormir poc
però passo estones com si no hi fos.

Perquè creix un buit dins meu?
Em costa d'entendre i més d'explicar,
i ho vull superar, però em falta l'aire per ser clar;
Oprès pel temps que ja no és meu.

Però com et puc estimar tant.
Ho tens tot per endavant

Instants en que el temps és teu.