Ulleres de lluna

Benvinguts, guapos i guapes!
Això no és un bordell de mala mort.
No és club, no és un bar ni és un meublé.
Això és la nit!

Són les dotze de la nit, l'hora perfecta per llevar-se fent un crit.
La foscor em fa companyia, em fa d'amant i em fa de guia com ningú.
Saps que és així, nena!

Soc una bèstia nocturna!
—Només sap viure de nit.
Jo soc el foc i l'espurna!
—T'encén el cos amb delit.

Tot allò que t'han prohibit està permès aquesta nit.
Si te les poses, ja quedes beneït!
Abandona't al plaer i gaudiràs fins a quedar-te sense alè.
No hi ha marxa enrere i no hi ha fre.

Benvinguts al paradís. Sí!
Aquí regna Dionís:
sexe, Mozart i rock-and-roll,
i també alguna copeta d’alcohol!

Ulleres de lluna,'
per veure-ho tot millor.
Sí! Ulleres de lluna,
desperten la passió!
Ulleres de lluna,
per viure en la foscor.
Sí! Ulleres de lluna,
per gent com tu i com jo!

No pateixis tant pel fred, vaig més calent i més encès que un llarg coet.
No t'ho pots ni imaginar!
Soc la festa, soc la rauxa, soc el rei de la disbauxa,
una bauxa enmig de Xauxa!

Soc una bèstia nocturna!…

Tot allò que tant somies no només són fantasies,
ho pots viure cada nit!
Fer l'amor a tort i a dret amb el que es mou i el que està quiet:
orgasmes a domicili a partir de mitjanit!

Benvinguts al paradís. Sí!…

Ulleres de lluna,
per veure-ho tot millor.
Sí! Ulleres de lluna,
desperten la passió!
Ulleres de lluna,
per viure en la foscor.
Sí! Ulleres de lluna,
per gent com tu i com jo!

Comença la funció, sí!, la funció!
Per gent com tu i com jo!

Oh! Soc el gran masturbador!
I no! No m'ho han ensenyat, és vocació!
Un talent innat i un atribut desorbitat,
presumeixo amb prou raó:
soc l'inventor del bell pecat!
Tinc més vides que el meu gat, sí!,
i és impossible mantenir-me controlat!

Ulleres de lluna,
per veure-ho tot millor.
Sí! Ulleres de lluna,
desperten la passió!
Ulleres de lluna,
per viure en la foscor.
Sí! Ulleres de lluna,
per gent com tu i com jo!
Surt i gaudeix de la nit! Sí!

Res de nos

Ferma dins un somni
Creu en tu em vaig dir
No diguis mai jo mai,
Creu, ho puc aconseguir,
Ho puc aconseguir.

Somniant entre mil somnis,
Lluitant de cap a peus.
El camí no és gens fácil,
Però no em rendiré,
No.. No! No em rendiré!

Pel que més vols
Pel que més vols

Res de nos, res de pors, confia en mi
res de nos, sense plors, pel que més vols

La vida és massa curta,
Per perdre tant el temps.
No em diguis que això et costa
No marxis amb el vent, talent,
no marxis amb el vent.

El somni pot ser fita,
això ho tinc molt clar
tant sols haig de viure
No perdre'm cap instant, no,
perdre cap instant.

Res de nos, res de pors, confia en mi
res de nos, sense plors, pel que més vols.

Res de nos, res de pors, confia en mi
res de nos, sense plors, pel que més vols.

Res de nos, res de pors, confia en mi.

Va ser un error

Va ser un error
no dir-nos prou
pensar que el temps
ens curaria les ferides

Rebobinar
buscar en el fons
dues persones
que feia temps que no existien.

Em malgastat tants cors
per un oasis traïdor
i em dol.

Sense desig,
no hi ha camí
per un amor
que sobreviu entre les ruïnes

I es queda aquí
sagnant les nits
que caducats
assassinàvem amb mentires.

Ja no hi ha temps pels cors
que ho sabien entendre tot
i em dol.

Eufòria

Som l'instant
D'eufòria en el cant,
Aquell sentiment
Vibrant.

Som molt més que allò que no heu après,
Som el que us ha deixat inquiets.
Som talent que surt en certs moments,
Que surt només quan som valents.

Instants que ens donen vida,
Inspira i crida fort...

Som l'ofec que neix al vostre pit
Quan sentiu el que hem de dir
El batec que creix ràpidament
Per fer front a aquest moment.

Instants que ens donen vida,
Crida a ple pulmó...

Ara i aquí

Obro les mans
i deixo que la vida em porti el que em
té preparat, i no puc controlar res.

Però m'és igual,
m'adono que el que ha de ser serà,
i només vull gaudir de l'existència.

Et miro i veig
algú que busca la seva veritat.
Cal ser valent per afrontar allò que sents.

Tots ens perdem
però perdre's forma part de caminar.
Tan sols podem obrir-nos per aprendre.

I ser pacients,
saber esperar el que vindrà.
Viure el present i aprofitar la gent.
I ser pacients,
saber esperar el que vindrà.
Viure el present i aprofitar la gent que tens al davant.

Perquè ara i aquí és l'únic que tenim.

Adéu, reina meva

Adéu reina meva, amb la mà et dic adéu.
El temps de patir per fi ja s'ha acabat.
El plor ja és eixut, puc veure la realitat,
aquí ja no hi pinto pas res.

Quan marxi de tu, això serà tan sols record,
ara tinc el control.

Si tu obres els ulls, veuràs que ja he marxat.
Viatjo cercant el meu jo vertader.
La por i el dolor han marxat del meu costat,
també els dic adéu amb la mà.

Reina silenciosa, he entès que això no avança
i jo el que vull és volar.

Tant, tant t'he estimat,
que fins i tot l'amor propi he esgotat.
No n'he sabut però ara sé que vull ser feliç
i no és amb tu, reina, no és amb tu.

Adéu reina meva, amb la mà et dic adéu.
La vida em somriu i ho vull aprofitar.
Sentir el cos vibrar i cridar ben fort al vent
més forta i viva que mai.

He marxat de tu, això serà tan sols record,
ara tinc el control.
He marxat de tu,
això serà tan sols un bonic record.

Es compten les pigues

Comença el nou curs amb classe d'història,
enmig del neguit i una bona cridòria.
Tots els pupitres es van ocupant
i ella, que és la més tímida, es queda al davant.

Està molt nerviosa i per no semblar boja
s'asseu al costat de la noia pèl-roja.
S'ha descuidat el bolígraf blau cel,
però la noia en té dos i amb això es trenca el gel.

Passen els mesos i ajunten les taules,
es diuen els mòbils, s'envien paraules.
I cada nit quan s'estiren al llit
neixen mil papallones a dins del seu pit.

Es donen les mans i es compten les pigues:
són dues amants i no dues amigues.
Se les emporta la tendra passió
fins que a l'hora del pati es fan un petó.

I és que l'amor, l'amor mai s'atura.
I és que l'amor, l'amor mai no dorm.
I en un dia inesperat
o en la nit més imprevista
en algun racó de món et somriurà.

Juguen i diuen que són com Julietes
quan surten de casa, a la nit, de puntetes.
Però s'ha acabat el fugir d'amagat
perquè arriba el final d'aquest curs ensucrat.

Comença l'estiu, les inunda el somriure,
les nits sense fi i les ganes de viure.
Juntes recorden el seu primer cop:
a la ràdio sonava aquell tema pop.

I és que l'amor, l'amor mai s'atura.
I és que l'amor, l'amor mai no dorm.
I en un dia inesperat
o en la nit més imprevista
en algun racó de món et somriurà.

Però com el vent de tardor
que fa caure fulles roges,
la bonica cabellera lentament va anar minvant.
Talment com una fulla que retorna al sòl del bosc
tan fràgil, però tan tendra, agafant l'últim sospir.

Comença un nou curs amb classe d'història,
s'asseu al darrere amb la seva cabòria.
Però lluny d'enfonsar-se, escriu un anhel
a la nova llibreta amb el boli blau cel.

I és que l'amor, l'amor mai s'atura.
I és que l'amor, l'amor mai no dorm.
I en un dia inesperat
o en la nit més imprevista
en algun racó de món et somriurà.

Tres acords per la balada d'en Joan Matraca

T'he pintat mil cops amb pintures barates,
Per tu omplia les tardes de xocolata,
i la meva estabilitat camina de la mà
de tres pedres que porto dins la butxaca...

Potser he perdut les dents
però no el somriure,
i a la Rambla els nens em criden
on collons vas amb aquestes pintes?

i jo els dic:

Que sóc el boig que balla cara al nord,
que es perdia en els teus cabells de foc,
que esperava amb impaciència,
sempre, l'hora del tallat,

i sóc...

el boig que balla cara el nord
de barba densa i aires de pintor
que dubta que trobessis
el que buscaves amb la mort.

Oh... La terra plora...
oh... també ho fa el cel...
oh... el temps passa lent...
oh... però sóc més a prop teu...

Des dels boscos on el vent, tímid, xiulava el teu nom,
a la solitud del far on comença el mar.
En la por, en la foscor i fredor d'un mur de pedra,
on les meves esperances tu, vas afusellant.
Les gotes d'aigua fresca que lliscaven pel teu coll,
a dalt de la lluna, on esmorzàvem tot dos sols.
En el cant d'una sirena que s'endu una princesa
i ara els àngels, ara els àngels,
que no aixequen cap...

I augmenta,
i augmenta la ràbia al cridar...

Que sóc el boig que balla cara al nord,
que es perdia en els teus cabells de foc,
que esperava amb impaciència,
sempre, l'hora del tallat...

I sóc...

El boig que balla cara el nord
de barba densa i aires de pintor
que dubta que trobessis,
el que buscaves amb la mort.

I sóc...

Qui t'ha pintat mil cops amb pintures barates...

Vine amb mi

No pots oblidar quan ens trobàvem
al segon tamboret del nostre bar.
Tu amb aquell somriure a la cara,
els ulls tancats plens de felicitat.

Dos quintos, Manel, hem de brindar.
Ja el torno a tenir al meu costat,
col·loquis sempre d'herbolari
que no està del tot legalitzat.

'Nem a buscar aire a la plaça
sota la pluja d'un cel ensopit
avui no és dia de liar-la
paper mullat, tornem al bar.

Dos quintos més, hem de brindar.
El destí ens marca el caminar.
Aquí dins la festa no s'acaba,
'nem a ballar per buscar un nou demà.

Celebrarem aquesta nit
com si fos l'últim dia
d'aquest món.

Celebrarem que ets aquí,
crida ben fort
i vine amb mi.

Sempre planejant grans escapades,
tu saps molt bé, que no ho farem.
Sempre navegant amb grans viatges,
el primer tren se'ns va escapar.

Dos quintos més, hem de brindar.
Hem decidit lluitar per un demà.
Vinga, som-hi doncs, anem a passos:
el primer és la felicitat.

Celebrarem aquesta nit
com si fos l'últim dia
d'aquest món.

Celebrarem que ets aquí,
crida ben fort
i vine amb mi.

Celebrarem que ets aquí,
crida ben fort
i vine amb mi.

Celebrarem que ets aquí,
crida ben fort
i vine amb mi.

Un, dos, tres

Ens hem perdut,
No sabem tornar enrere
I començar.
No hi ha ningú
En aquest immens planeta,
He de marxar.

1,2,3 s'acaba la partida.
1,2,3 me'n vaig.

Hem aguantat com soldats a la batalla,
Com herois a qui sempre es recordarà.
Hem caminat poc a poc i sense pressa,
Però de sobte ens hem trobat que ja hem fet tard.

1,2,3 s'acaba la partida.
1,2,3 me'n vaig.

Avançant, hem sigut les hores,
Els dos junts hem navegat per mil deserts.
Enlairant les veles en tempesta,
Lluitant contra aquest gran oceà.

Desitjant a cada gest
Que em miressis,
No em deixessis escapar.
Procurant a cada instant
Eclipsar tot el que abans havíem passat.

1,2,3 ja no em queden vides...
1,2,3 me'n vaig.

Avançant, hem sigut les hores,
Els dos junts hem navegat per mil deserts.
Enlairant les veles en tempesta,
Lluitant contra aquest gran oceà.

Avançant...
Els dos junts...

El rodamón

ç

Si passen per els barris baixos
Veus un dropo molt penjat
Ben segur que deu ser ell
Si du camisa amb un forat.

No provoca mai xivarris
Si t'enfades no et fa cas
Sempre ha dut una guitarra
I un barret esmicolat.

Fa poemes i cançons moltes cançons
Que mai ningú no escoltarà
Sempre canta la mateixa, es una historia
Que ningú no l'entendrà.

Canta una historia molt trista, tothom diu que està sonat
És algú que un dia va perdre que estimava com l'esclat
I al final mai no l'acaba i es despista,
Tot just comença a plorar.

Si passen per els barris baixos
Veus un home molt cansat
Ben segur que deu ser ell
Si veus un rostre dur i callat

Fa molt temps era un bon músic
Però la sort no el va agafar
Se'n va anar amb una tonada
Una cançó que el fa plorar.

Lliure

Cantem per no plorar, que ja farts d'aguantar
i escoltar mil histories molt tristes, la tele, revistes, polítics de "chiste",el futbol i els seus bíceps,
el "curro" i altre "finde".
I ara demane auxili per poder-me alliberar.

Cantem per no plorar.
No ens permet ni ens deixa caminar.
Vull cantar, vull contar una historia
sense glòria, d'eixes per recordar.

Hem fet del vostre crit d'Auxili el nostre cant
transformant penes i problemes en algo insignificant.
Hui hem decidit viure la vida millor que mai.
I refugiat en la cançó pense en lluita, revolució,
control, repressió, mitjans de manipulació,
viure a la mentida i la por a "babiló".

Hem cantat per sentir-nos lliures,
per dibuixar junts altre somriure.
Hem parlat de llibertat entre barrots.

Tan fart d'esta vida que m'intimida.
Si no entre al joc de seguida em cremen al foc.
On vaig pobre de mi entre tanta mentida?

Dóna'm, dóna'm la mà.
Transformarem la nostra lluita, sonarà l'alarma d'aquesta vida artificial.
No vull plorar ,vull continuar.
Bufarà fort l'esperança per poder-se alliberar.

Hem cantat per sentir-nos lliures,
per dibuixar junts altre somriure.
Hem parlat de llibertat entre barrots.
Lliure sóc!

Camí

Baixant d'una vall, a ritme constant, per arribar abans,
veient com l'horitzó s'allunya quan m'apropo jo.
És desesperant.

Buscar el camí, trobar neguit,
veure-ho aquí, escapar-se entre els dits.
Seguir insistint, en fer camí, fins a la fi.

Fins a trobar-se.
És l'objectiu.

Camines sol i falta poc per arribar a port.
Cal insistir a fer camí fins a la fi

Fins a trobar-se.
És l'objectiu.

Filles d'aquella gent

Som les filles d'aquella gent que,
van mantenir la lluita.
A ells remunta el moviment.
Som les netes d'aquelles que des de la sombra
d'un règim cruel valentes van seguir combatent.

Som les filles d'aquella gent que,
van mantenir la lluita.
A ells remunta el moviment.
Som les netes d'aquelles que des de la sombra
d'un règim cruel valentes van seguir combatent.

Quan penso en els més grans
em pesa la responsabilitat.
Han sofert però han anat avançant
pel camí de pedres que porta a la llibertat.

Tantes penes i esforços, tants anys.
Generacions de guerrers incansables.
Puc sentir les arrels i el llegat:
som deixebles de bruixes i diables.

Som les filles d'aquella gent que,
van mantenir la lluita.
A ells remunta el moviment.
Som les netes d'aquelles que des de la sombra
d'un règim cruel valentes van seguir combatent.

Som les filles d'aquella gent que,
van mantenir la lluita.
A ells remunta el moviment.
Som les netes d'aquelles que des de la sombra
d'un règim cruel valentes van seguir combatent.

Nets de l'obrer que va a la fàbrica,
i li diu als seus companys, que vagin a la mani i que
els parla del capital amb elevada retòrica,
organitza un sindicat i tots es van empoderant.

Nets de vagues generals i barricades,
nets de casals i terres col·lectivitzades.
Dels que aprenien a llegir que ja eren pares
i muntaven biblioteques autogestionades.

Som nets dels somnis que el franquisme va esborrar,
de camins a Perpinyà, de fam i de tortures.
Ens criaren amb històries de tragèdies i de sang
els qui suaren el pa i no van veure ni engrunes.

Les nostres avies tenen l'esquena trencada
de treballar a casa i aguantar sense dir fava.
Movent el món soles quan anaven més mal dades,
valdades però aguantant: Rebels tres vegades.

Som les filles d'aquella gent que,
van mantenir la lluita.
A ells remunta el moviment.
Som les netes d'aquelles que des de la sombra
d'un règim cruel valentes van seguir combatent.

Som les filles d'aquella gent que,
van mantenir la lluita.
A ells remunta el moviment.
Som les netes d'aquelles que des de la sombra
d'un règim cruel valentes van seguir combatent.

A contravent

...penses i creus que has anat per bon camí,
però has tingut sort per arribar a descobrir
que els teus somnis no sempre es fan realitat.

Però jo te deman que tan sols
una vegada més em diguis què vols
digue'm de veres que esperes tu de mi.

Perquè els teus somnis són els meus
de mica en mica mourem els peus
perquè els teus dies siguin meus
a contravent jo aniré fent
a contra mala gent jo aniré ferm
a l'encontre del temps
perquè els teus dies siguin meus
de mica en mica jo aniré fent...

I perquè darrera d'una il·lusió
s'hi ha d'amagar un desig, una frustració
una mentida un odi, un rancor...

però jo te deman ...

Montserrat

Porta'm a un lloc assolellat
Il·lumina'm, oh Montserrat!
En els teus ulls es dibuixava un mar
Un mar salvatge amb onades gegants
Cada estiu jo et comprava un gelat
Tu som reies i se't desfeia a les mans
Massa aviat te'n vares anar
I cada dia jo et trobo a faltar

Oh, Montserrat!
Oh, sóc amb tu!

Ets somiada blanca, espurna de cristall preciós
Que el vent s'ha endut i ara tu, tu viatges sense cos
Quantes vegades trista, perduda caminant de nit
Jo era a prop i la mort t'ha fet omnipresent
Reina salada, lila, la flor que va sortir de tu
Estàvem junts en aquell castell de perdedors
Et canto, amiga Montse, tempesta de passió i dolor
I ens vam cremar en el foc del nostre paradís.

Infants adults

Entendre la mort té data de caducitat
i ara als macarrons els falta el teu punt de sal.

On ets quan no et veig?
Aquella nit temíem el futur.
On ets quan no et veig?
Amb tu vaig aprendre que la vida segueix.

Als vidres entelats he redescobert el teu nom.
El vam escriure aquella nit que va nevar.

On ets quan no et veig?
Aquella nit temíem el futur.
On ets quan no et veig?
Amb tu vaig aprendre que la vida segueix.

Si tornéssim a sentir la teva escalfor...
Els records d'uns infants adults em donen força.
Avui revius el meu futur.
Jugant amb Lego vam estructurar el meu caos.
Em perseguies fins que amb la llum vas desaparèixer.
On ets quan no et veig?
Aquella nit temíem el futur.
On ets quan no et veig?
Amb tu vaig aprendre...
On ets?

Inevitable

Dins els teus ulls hi ha una veritat,
diuen que hi som a temps,
que mai és tard.
Com podria no agradar-me?
Si vist així és infinit el mar.

S'estén en aquest viure intens
un univers en un badall.
Jo vivint dins el miracle,
vaig saber que eres estiu a dins l'hivern
i crec que el secret és que no hi ha secret,
que surten fruits si bufes un desig honest.

Com podria no agradar-me?

El que ens surt del cor és de veritat,
no ens ho treiem del cap.

Va enfilant una escala al mur
i ha acabat sent papallona,
fent l'amor als quatre vents.
I què hi pot fer si s'enamora de l'altura
i no es para a pensar en la caiguda?
Veu bellesa a tot arreu i així es salva,
i així es cura.

Portes la vida als ulls…

El que ens surt del cor és de veritat,
no ens ho treiem del cap.

Com podria no agradar-me?

Cantarem la vida / Si em mort

Cantarem la vida,
cantarem la nostra vida
de poble que no vol morir.

Lluitarem amb forca,
lluitarem amb tota la força
per l'única possible,
perseguida, vida nostra.

I guanyarem l'esperança,
sí, pujarem al camp de l'esperança,
temps i temps negada,
arrancada i trencada.

Sí, guanyarem l'esperança,
l'esperança de viure
lliures i en pau.

Cantarem la vida,
cantarem la nostra vida
de poble que no vol morir.
Cantarem.

*******************

Si em mor,
que el cant siga ja realitat,
Si em mor,
que les esperances siguen fets
i que d'altres continuen
el que nosaltres continuem.

Si em mor
-quin absurd descans-,
ja per sempre
lluny de tot el que més estime,
lluny de tot el que més vull.

Si em mor,
que el cant siga ja realitat.
Si em mor,
que el nostre treball
haja guanyat.

Si em mor.
Si em mor.

El nostre temps

A la vida hi arribem de manera inesperada,
un bon dia despertem sense mapes ni timó.
És un cop de sort o és la sort d'un cop?
Un enigma estrany sense solució.

I perduts en un desert, caminem buscant petjades,
tot cercant un rumb incert que ens apropi a l'horitzó.
Cada pas que fem ha de ser un pas ferm,
que el rellotge empeny sense compassió.

El temps s'esmuny com l'aigua dins del puny
i el veus marxar com si no hi hagués demà.
Com si tot el que hem viscut,
com si tot el que hem sentit,
no fos més que un bell miratge,
una il·lusió d'aquell passat
que ens aferra a aquest present
i ens diu que fer-se gran
és comprendre que, al final,
amb tristesa però amb encant,
només som un instant.

Entre encerts i molts errors descobrim això de viure,
resguardant-nos de les pors que portem a cada mà.
Cada instant viscut forja el nostre escut
i no es pot dubtar quan sents la vida que se'n va!

El temps s'esmuny com l'aigua dins del puny…

Un instant per viure-ho tot, afanya't.
Un instant per viure-ho tot.

Un instant per viure un instant.

El temps s'esmuny com l'aigua dins del puny…
Finalment tanquem els ulls i s'acaba el nostre temps.

Que corri la cervesa

Amb aquesta calda no es pot estar al sofà,
la nevera és buida, així que foto el camp,
agafo la ranxera les Ray-ban i el tabac
i me'n vaig a la taverna que queda aquí al costat.

Que corri la cervesa, que aquesta nit no acabi mai,
alcem totes les gerres, posem-nos a brindar.
Brindem pel que ens espera, pel que pugui venir demà,
les nits a la taverna, no volem que morin mai.

No sé pas d'on vinc, no sé pas on vaig.
Porto deu cerveses i un bon pedal,
si no fos per aquella noia que no para de ballar...
Em quedaria amb la cervesa, però ara ja no sé on mirar.

Que corri la cervesa, que aquesta nit no acabi mai,
alcem totes les gerres, posem-nos a brindar.
Brindem pel que ens espera, pel que pugui venir demà,
les nits a la taverna, no volem que morin mai.

Si un dia la Maria va conèixer el Joan,
va ser per una Estrella no pas pels seus encants.
La noia anava tova perquè havia mamat tant
i tota la faldilla s'anava arremangant.

Que corri la cervesa, que aquesta nit no acabi mai,
alcem totes les gerres, posem-nos a brindar.
Brindem pel que ens espera, pel que pugui venir demà,
les nits a la taverna, no volem que morin mai.

Avui és un gran dia, me n'he anat a sopar
a casa d'uns col·legues: barbacoa i a brindar.
Hem pillat uns quants quintos i no hem pogut parar,
per nosaltres l'aigua serveix per regar.

Que corri la cervesa, que aquesta nit no acabi mai,
alcem totes les gerres, posem-nos a brindar.
Brindem pel que ens espera, pel que pugui venir demà,
les nits a la taverna, no volem que morin mai.

Que corri la cervesa, que aquesta nit no acabi mai,
alcem totes les gerres, posem-nos a brindar.
Brindem pel que ens espera, pel que pugui venir demà,
les nits a la taverna, no volem que morin mai.

La foguera vora el pou

Transforma
l'aqüífer contaminat
enterra el forat, insisteix,
Perfora la terra
amb les teves mans, filtracions
a la roca hipnòtica
també l'esprit de vi
ofega el deliri
Crema trastos, busca l'aigua
amb el pèndol
magnètic. Barrinant l'escorça
Trencant la profunditat
Esgrafiant un arbre
amb ferro rovellat, m'he tallat.
I sagno,
lixiviant passions
xafarderia amniònica
retalls mesquins de veïns
volen les cendres lleugeres
Fulmina l'abans
Un negatiu emmascarat
són records velats
i oportunitats
de canviar-ho tot
Crema
trastos, busca l'aigua
si no plou, fes un pou
més enllà del què no és nou
Seguir la fumera amb vol d'ocell
La flama encesa
Calius al clatell.
El fum
la llum descomposta.
La foguera vora el pou
incendi/intencionat sota control
Crema trastos, busca l'aigua
Crema trastos, busca l'aigua
Crema trastos, busca l'aigua
si no plou, fes un pou
Crema trastos, busca l'aigua
Crema trastos, busca l'aigua
Crema trastos, busca l'aigua
si no plou, fes-ho tot nou

Com animals

Començant, l'excusa és un joc de taula
Que ens ajuda a fer acceptable el combinat.
Mica en mica, els crits van ocupant la sala
I de cop, tots creiem tenir l'Advanced.

I he estudiat l'estratègia per fardar
I trobar aquella que avui serà
Al meu llit sense calces ni vestit;
Hauré d'aguantar.

Sortim de casa, anem directes a la festa,
pel camí tots muntem un bon sidral.
Encara que l'objectiu és un altre
Fem creure que hem vingut aquí a ballar.

I un cop dins m'he posat a observar
Com de trist és l'acte de l'ésser humà
Que perdem tota credibilitat
Quan anem calents...
Com animals, animals, però és igual.

Diga'm que vius en un pis d'estudiants
Oh.. Ens direm que som especials
Oh.. Però recordarem la meitat.
Oh.. I els companys ahir a la nit feien
Zumbala, zumbala eh, Zumbala, zumbala oh...

Diga'm que vius en un pis d'estudiants
Oh.. Ens direm que som especials
Oh.. Però recordarem la meitat.
Oh.. I els companys ahir a la nit feien
Zumbala, zumbala eh...

La constància del dolor

Potser penses massa i sols t'importes tu
allò que no t'agrada no ho facis a ningú.
És com tu volies? o vas improvisant, segons com va?
prou de "tonteries" i de justificants.

I ara que vols? s'han gastat les piles,
ara que demanes? vols paraules més amables? vols un sol?
de que tens por? solta aquells impulsos, que creus que et fan lliure.
Són temps per sobreviure o per començar de nou.

Prou de mitges tintes, això no porta enlloc
prou de nits benignes,on coi és la passió?
No més frases fetes, ni falses il·lusions, ni llamps, ni trons.
No més cançons tristes, ni vides a remolc.

I ara que vols? saps que un no canvia
com a molt s'adapta, i s'amaga però és delata poc a poc.
I ara que et mou? si al fons va ser mentida tot el que somiaves.
No forades,no contagies, no em fas por.

I és per tots els blaus que tinc al cor
que tanco aquesta porta.
I és per la constància del dolor que dic prou.

Rumb al Carib

D'aquest ritme en diem Rumba.
Fa uns quants anys van inventar,
escoltant sons del Carib,
- escoltant sons del Carib! -
els gitanos catalans.

Ells feien amb la guitarra
harmonia i percussió.
Un gat ho va batejar,
- un gat ho va batejar! -
a nom de ventilador.

Ballarem, ballarem, ballarem cantant:
la Rumba Catalana és per petits i grans!

És l'instrument més important
i no el venen a botiga.
El fas servir cada dia,
- el fas servir cada dia! -
el tens a les teves mans.

No és una guitarra grossa,
tot i que ho pot semblar.
Ell fa sempre notes grosses,
- ell fa sempre notes grosses! -
ja veuràs com sona el baix!

Viure d'imaginar

El cor batega lentament
no crec pas que aquest sigui el ritme de la vida
Una "huida" de cos i de ment
fatigades i mancades d'il·lusió (bis)

I alço les mans al cel, l'herba mulla els meus peus, la brisa em recorre el cos
Els ulls deixen de plorar, ja tot sembla que funcionarà
Però no, però no, però no...

Cansada, de caminar sense anar enlloc
Cansada, se suportar els mals del món
Cansada, de carregar el pes de lloses que altres trenquen

I miro, al meu voltant felicitat
Admiro la normalitat que avui no tinc
I jo, ja en tinc prou vull volar, em tiro daltabaix

I alço les al cel, l'herba mulla els meus peus, la brisa em recorre el cos
Els ulls deixen de plorar i els llavis per fi dibuixen un somriure

Sóc al món dels meus somnis
Hi són tots els que estimo ho he estimat
Aquí res no em fa mal
La gent pensa en notes i es parla cantant

Res no cal falsejar, puc viure d'imaginar
O no, o no

Per viure

Quan creus que no hi ha res a fer,
quan sembla que tot ha acabat,
quan no queden forces i les esperances han marxat,
quan caus i no et pots aixecar...

Busques respostes, un crit al vent,
somnis que no es compliran.
Dies que passen, passos en fals,
un tren que no s'atura.

Un altre cop, anant a contracorrent.

Mai no és massa tard...
Per viure, per creure
en tot el que hem après;
per tornar a començar
quan tot hagi acabat.

Vam fer promeses sota els estels,
ens vam sentir invencibles i un de sol.
Va ser fàcil fins que va deixar de ser-ho,
vam ser forts fins al final.

Vaig perdre el nord al sud dels teus braços
i no hi vull tornar.
Mitges mentides, no hi ha veritats,
un tren que passa de llarg.

Un altre cop, aniré a contracorrent.

Mai no és massa tard...
Per viure, per creure
en tot el que hem après;
per tornar a començar
quan tot hagi acabat.

Mai no és massa tard, viure per creure.
Mai no és massa tard, viu.

Mai no és massa tard...
Per viure, per creure
en tot el que hem après;
per tornar a començar
quan tot hagi acabat.

La lluna no he agafat

Em vaig fent gran
I començo a entendre la vida
Els camins, els amics tot canvia
Hi ha coses que no puc fer-me enrere

És difícil ser un mateix
Ja que tot canvia
La raó em diu el bé i el mal
Que és el que em fa tirar endavant

Ara però ara que escric això
Penso en tot el que m'ha passat
La lluna no he agafat
Però no perdo l'ambició

Pas a pas, que no m'aturi la marea
Vull caminar mar endins, oh
vull seguir oh més enllà
ales forjades tinc, oh vull volar

Torno a agafar el camí
Tinc ganes de bona sort
Torno a voler dir
Mai em voldré rendir

Ara però ara que escric això
Penso en tot el que m'ha passat
La lluna no he agafat
Però no perdo l'ambició