Ens hem de veure més

Llum tènue al bar, una cervesa freda.
Freda, freda
quasi igual que la nostra conversa.
Freda i tensa.

Com et va tot, feia temps que no et veia.
Feia temps, que no ens veiem.
Segueixes tocant a la banda de sempre?
Indie rock, guitarres setenteres?

I els altres què fan?
Hem de muntar un sopar.

Al cap d'uns anys
de tant en tant veig
fotos que tens penjades.

Va com va,
l'amistat va
per etapes.

T'acomiades
amb abraçades,
tot s'acaba.

Però vindran
nous projectes,
noves cares.

Després de 2 copes torna la confiança.
Ja fa uns mesos que no estic amb la Carla.

Hem de sortir més junts, hem de cantar cançons.
Aquell medley que bé ens quedava.
Encara coincidim en el que ens agrada,
però estem tan lluny a la vegada.

Jo agafo el tren,
aviat ens veiem.

Al cap d'uns anys
de tant en tant veig
fotos que tens penjades.

Va com va,
l'amistat va
per etapes.

T'acomiades
amb abraçades,
tot s'acaba.

Però vindran
nous projectes,
noves cares.

Noves cares.
noves idees.
Noves cares.
Noves maneres.

No n'hi ha prou

Quan jo n'era un marrec,
somiava viure les bogeries
que encara no he fet,
i ara ens queden per fer.

No sé ben bé perquè,
m'encanta que vinguis a despertar-me
i se'm posi malament,
el teu cafè amb llet.

Demà em despertaré,
muntaré una festa a casa teva
i no em convidaré,
però vindré igualment.

Seré més fort que tu,
quan em calguin forces per aguantar-me
i riuré mirant al cel,
cridant des de lluny.

No n'hi ha prou, que la música no pari mai!

I me'n sé avenir,
com el temps m'atrapa no hi ha manera
i tot segueix igual
però tan diferent.

Vindré sense pensar,
el dia que pensis que em necessites
i et trobaré a faltar,
quan et falti somiar.

Només vull cantar que estic encantat d'estar al teu costat...

No n'hi ha prou, que la música no pari mai!

Indomables

Ja vénen amb creus, són
al terra la veu, com
s'han copat amb la glòria jugant
amb la història i la ment de la gent.

Creu, el missatge que et ven.
Seu, quan t'obligue el seu prec.
Per sort m'ensenyaren de ben xicotet
a cagar-me en els seus putos déus.

El sexe d'un bisbe és a un clot,
les monges amb dits és reapropien el cos.
Que rebente tot,
que tot el poder que acumulen uns tres s'agafés i els tornara al seu lloc.

No, no volem sants ni papes.
Buah, guarda't els teus miracles.
Que els dogmes de fe són grillons
que trenquem amb el seny tard o d’hora les masses.

No ens privarem mai de cap goig.
No tindrem pudor. No ens gestionareu les passions.
No ens fustigarem mentre us feu d’or.
No renunciem a res, no,
si ho podem tindre tot.

Pel cel, quin és el preu?
Per què sols tu tens clau?
Et sents i ni tu et creus.
El perdó no és pas teu.

No em sap greu.
No crec en la creu.
No em penja a esta cap clau.
No sóc el seu esclau.

En nom d’un déu
veniu pregonant la vostra moral.
Ens lleveu llibertats i ens doneu el pecat.
Sols mentiu per un sou.

Mentiu per poder. Prou.
Mentiu constantment. Prou.
“Mentir fa malbé”. Prou.
“Anireu a l'infern!” Sabeu què volem?

Desamortitzar-vos, que ho perdeu tot,
fotre-vos fora de l'educació.
Desamortitzar-vos, que ho perdeu tot,
desamortitzar-vos, que ho perdeu tot.

Fer vostra doctrina un malson del passat,
que el cos i el plaer mai més siguen domats.
Fer de cada església un espai okupat,
una biblio, un Can Vies, un ateneu popular.

No ens privarem mai de cap goig.
No tindrem pudor. No ens gestionareu les passions.
No ens fustigarem mentre us feu d’or.
No renunciem a res, no,
si ho podem tindre tot.

Si tinguera un déu seria Michael,
si creguera en algú seria en mi.
Crec en la igualtat entre l'home i la dona,
perdona ''sodoma i gomorra'' el meu crit.

Ni heteros ni homos som,
som persones abans que tot,
i follem quan volem, no quan ens ho diuen,
pederastes que abusen menors.

Les hòsties vénen i van.
Està clar que no tots són iguals, sí,
però si idolatre algun ésser
serà el pare i la mare que em va parir.

‘’Achís’’. Jesús! Gràcies!
Fins la polla de tantes fal·làcies,
no em mengeu més el cap, aneu a fer la mà
i per fi podré cridar: amén!

No ens privarem mai de cap goig.
No tindrem pudor. No ens gestionareu les passions.
No ens fustigarem mentre us feu d'or.
No renunciem a res, no,
si ho podem tindre tot.

Fràgils

Retrobar-nos després d'aquest llarg temps,
sense saber si és cert que comencem de nou.
Regalar-nos unes copes de vi, descriure el que sentim,
sense oblidar qui som.

Tan fàcil, com ahir.
Tan fàcil, si ets amb mi...

Explicar-nos els llocs on hem estat,
els cops que t'he pensat, sentint la teva olor.
I mirar-nos com si no hagués passat,
tornar-nos a trobar, sabent que és l'últim cop.

Tan fràgils, com ahir.
Tan fràgil, si ets amb mi...

I sabent que avui no hi ha res a prometre,
ens hem deixat endur per allò que no té nom.
Caminant enrere sense tocar a terra,
conquerint trossets d'aquesta habitació.

I fer l'amor a cada racó, cremant les pors.
Imaginant que per un segon, aquest no és l'últim cop.

I sabent que avui no hi ha res a prometre,
ens hem deixat endur per allò que no té nom.
Caminant enrere sense tocar a terra,
conquerint trossets d'aquesta habitació.

Retrobar-nos després d'aquest llarg temps,
sense saber si és cert que comencem de nou...

Júlia

No té desig de ser una més,
ella vol proclamar el seu somni.
No claudicar davant la gent,
"a viva veu" és la seva fletxa.

Pares que vigilen i controlen les sortides,
mares que es projecten i anul·len a les filles,
profe engominat mirant per sota la faldilla,
el rapat de l'insti és un declarat masclista.
Noies desfilant amb modelets de "para pija",
nois amb clenxa al cap i amb cara de seminarista,
mestre amb pinta progre però amb mètodes feixistes,
la teacher d'anglès es tova i plora cada dia.

Ju-Ju-Ju-Julia, my everything.
Ju-Ju-Ju-Julia, you're my holy youth.
Júlia I love you, Júlia I need you, my lovely way.
Júlia I love you, Júlia I need you, my real destiny.

A mitjans d'abril en una festa es deslliga,
beu cubates amb uns petes i el cap li gira,
troba un noi curiós que agafa gel de la nevera,
ell la mira fix i ella fa un gran somriure.

Quarts de dugues, primavera, que la sang altera,
tots dos junts en un portal entrecreuant les llengües,
l'endemà quan vegi el noi esclatarà de joia,
sentirà el desig de ser una noia estimada.

Ju-Ju-Ju-Julia, my everything.
Ju-Ju-Ju-Julia, you're my holy youth.
Júlia I love you, Júlia I need you, my lovely way.
Júlia I love you, Júlia I need you, my real destiny.

Casablanca

Guardo una foto de tots dos
a l'estació de Casablanca

units per aquell cop de sort
dels passatgers a la deriva

i van venir les nits en blanc
fum de maria i te de menta

quan despertava la ciutat
el sol portava el teu comiat

Potser en un altre lloc, potser en una altra vida
invocaré el teu nom, invocaré aquells dies

però avui un altre cos ocuparà el teu lloc
i buscaré en l'amor la nostra sincronia

Dos mil quilòmetres al sud
tu i jo en un cotxe dels vuitanta

la mitja lluna al damunt
i el vell desert que ens abraçava

Feies ballar la teva veu
entre els acords d'una guitarra

I vam voler guardar el moment
per si demà ja érem uns altres

Ets l'horitzó, un fil d'argent on neix el cel,
i em fas sentir l'espectador del lloc més bell
Un tremolor, que va creixent sota la pell
quan cau la nit i es fa més fort i més cruel

Potser en un altre lloc, potser en una altra vida
invocaré el teu nom, invocaré aquells dies

però avui un altre cos ocuparà el teu lloc
i buscaré en l'amor la nostra sincronia

La festa

Ja comença a clarejar
i la festa va ser gran
"tot déu" anava col·locat
i tot just ha començat.
La nevera en un racó
i en el centre rock and roll
els col·legues molt passats
no paraven de "liar".

Passa'm la botella
fuma més de pressa.

Ja comença el festival
i els llums s'han apagat
el "Jack Daniel's" s'ha acabat
aixecava la moral.

Ara entren en acció
las guitarres i els timbals
una fresa celestial
s'apodera del local.

Passa'm la botella
fuma més de pressa.

Ses cares

Ses cares són muntanyes
de difícil accés.
Vas dir-m'ho una vegada,
record es meu ascens.

Però ets aquí, vibrant,
a l'abast des desig.
Com un tocat de branques,
que em diuen que ets aquí.

Ets a prop, entre mans,
però mai no et tendré.
Segur que res de tu
no abandona es paper.

Ets sovint un ocell
que es llapis ha engabiat
entre aquestes quatre línies
de grafit enrabiat.

Però ets aquí, vibrant,
a l'abast des desig.
Com un tocat de branques,
que em diuen que ets aquí.

Ets a prop, entre mans,
però mai no et tendré.
Segur que res de tu
no abandona es paper.

La teva veu

Mai t'has preguntat
com és la teva teva veu quan no parles?
Mai t'has preguntat
com és la teva veu quan llegeixes, de nit?

Mai t'has preguntat
com és la teva teva veu quan escoltes?
I mai t'has preguntat com és la teva veu,
quan per dins, crides feliç?

Mai t'has preguntat
com és la teva teva veu quan respires?
Mai t'has preguntat
com és la teva veu quan et diu que ho tornis a
intentar?

Com és la teva veu
a una buida sala despera
quan pel carrer repassa una lletra
quan recordes estius d'anys enrere
quan amb tu, puja un cim
quan et mires els fills
quan escrius un poema en aquella llibreta,
i mai t'has preguntat com és la teva veu,
quan per dins, crides feliç?

Escales fins al cel

He perdut tantes tornades
que ara ja no sé on són,
cavalcant sobre una estrofa,
junts arribarem al pont,
no hi ha cap cançó,
que soni millor,
a cap racó del món.

La partitura,
de la teva cintura,
vull seguir llegint,
encendré la flama
sobre el pentagrama,
en què embogim.

Poc a poc el foc,
ens fa ballar per l'infern,
i somiem que això nostre és etern,
poc a poc pugem,
escales fins al cel,
i a la nit li surten ales i volem
i volem.
I a la nit li surten ales i volem.

Anem buscant les notes,
ara fluix ara més fort.
Al ritme que ens marca,
el batec del teu cor.

I els silencis són
sols per respirar i
tornar a començar.

No hi ha cap orquestra,
ni cap nit de festa,
que pugui igualar,
no hi ha melodia,
amb més harmonia,
que la que fem sonar.

Poc a poc el foc,
ens fa ballar per l'infern,
i somiem que això nostre és etern,
poc a poc pugem,
escales fins al cel,
i a la nit li surten ales i volem
i volem.
I a la nit li surten ales i volem.

Nosaltres

Plou
a les nostres finestres
les cançons s'acaben
amb versos callats
A fora
la tempesta es tanca
i els llamps il·luminen
els cossos cansats
Plou
i ens quedem a les fosques
al sofà de casa
com ratlles en la mar
I ens enfonsem
carregant als muscles
les guerres ocultes
que no mostrem mai

Plou
i ens colpegen onades
profundes i braves
que ens van ofegant
M'espante
i m'aferre als teus braços
tenaços i audaços
per no naufragar
Plou
cridem en la nit negra
que passe el que passe
seguirem lluitant
I que només
si ens cuidem
unes i altres
serem el nosaltres
que mai venceran
Plou
a les nostres finestres
i el fred cala els ossos
dels somnis trencats
A fora
com sempre ens rescaten
pugen i ens abracen
amb besos mullats
Plou
i sopem amb espelmes
brindant per la vida
que hem desafiat
i salpem
cap a noves guerres
que no em fa por perdre
si és al vostre costat

Plou
i ens colpegen onades
profundes i braves
que ens van ofegant
M'espante
i m'aferre als teus braços
tenaços i audaços
per no naufragar
Plou
cridem en la nit negra
que passe el que passe
seguirem lluitant
I que només
si ens cuidem
unes i altres
serem el nosaltres
que mai vencerán

Sota els estels
les nostres vides suren
fràgils però segures
del rumb que hem triat
Com un exèrcit
humil però irreductible
salvem el desànim
que ens va colpejant
i tenim por
però l'aprenem a vèncer
seguim el el cor
el nostre únic far
i tenim por
però ho tenim tot per guanyar
i assaltarem la lluna
amb les nostres pròpies mans

Tornar a començar

Dóna'm la mà
És hora de tornar a caminar
Viuré per tu

Deixa marxar
Les paraules que et van fer mal
Viuré per tu

Podem fer-ho realitat
Tu i jo
Tenim l'oportunitat

Et demano perdó tornem a lluitar
Tornem a ser aquells que vam somiar
Abracem-nos ben fort per no caure més
Amb la il·lusió de
Tornar a començar

Potser hem de tornar
A aprendre a respectar-nos i estimar
Ho faré per tu

I cal endreçar
Els somnis i promeses del calaix
Ho faré per tu

Podem fer-ho realitat
Tu i jo
Tenim l'oportunitat

Et demano perdó tornem a lluitar
Tornem a ser aquells que vam somiar
Abracem-nos ben fort per no caure més
Amb la il·lusió de
Tornar a començar

Et demano perdó tornem a lluitar
Tornem a ser aquells que vam somiar
Abracem-nos ben fort per no caure més
Amb la il·lusió de
Tornar a començar

Com anar al cel i tornar

Nina de molsa i glaç que ara em dorms al costat
et llevaràs un dia amb un cert regust estrany.

Et faràs l'esmorzar, iogurt amb cereals,
i quan batis la porta notaràs que tot és fals,
sense fixar-te que ensopegues amb el gat
ni amb aquell nom que vas guixar amb les teves claus,
mig esborrat com les paraules que ja no em parles...

Nina de sucre i fang que ara jeus al sofà
t'aixecaràs un vespre pressentint aquest final
I mentre fas el sopar llesques de pa torrat,
l'estómac encongit t'avisarà que s'ha acabat,

sense mirar la foto de les nostres mans
que ens vam fer un dia dins el llit en fer-se tard,
no fa pas tant, quan em parlaves sense paraules.

D'un amor llarg com anar al cel i tornar,
d'un amor boig com pluja seca,
d'un amor dolç com panellets de pinyons
d'un amor feréstec com les pel·lícules d'en Truffaut.

Nina de marbre i sal que un dia em deixaràs
tots els prestatges buits de roba teva per planxar.

Remenant els records mentre em faig el dinar,
sopa de maravilla i un bistec amb poca sal

Sense parar de dir-te coses amb el cap
com quan dormies i jo estava desvetllat,
tot enyorant quan em parlaves sense paraules.

D'un amor llarg com anar al cel i tornar;
d'un amor boig com pluja seca;
d'un amor dolç com panellets de pinyons;
d'un amor feréstec com els que surten a les cançons.

Prou

Prou, ja en tinc prou de fictícies mentides.
Prou, que jo sé que em vull creure la vida.
Deixa'm fer salts que me'n vaig i cec mira
com m'allunyo d'un aparador gris.

I veig el reflex del blau del mar,
el vermell d'una sang latent,
veig el groc d'un sol naixent.
De l'escalfor en fa vida.

Deixa'm volar. Noves ales de volar més alt.
Vull retornar a sentir dins la meva pròpia pell.
Treu de dins teu qui dicta tots els pensaments.
Sento el batec com redobla al centre del meu pit.

I veig el reflex del blau del mar,
el vermell d'una sang latent,
veig el groc d'un sol naixent.
De l'escalfor en fa vida.

Presoners

No veiem més que figures borroses
i fang,
siluetes d'herois que es desfan,
llums es reflecten a un mur que era blanc i
ara es negre.
Soles ens queden angoixa i asfalt,
portem endins un esclau i un guardià,
tots presoners d'un fracàs col·lectiu fa uns quants segles….
Brinda i la reina es creu la més digna, també li guaita la dama maligna.
Firme!! El guàrdia es sent home insigne, lleons caçats, caiguda lliure i van…
en una comitiva derrotats i condemnats,
titelles del sistema, amos del ninot trencat,
botxins de voluntat, carn de presidi,
tot el meu regne per sentir-me mes real.

Què fràgil és l'esperança del pobre
què fàcil és per a alguns levitar
no veiem més que siluetes i ombres
el cap i el cor sempre en obres
d'aquella pols estos fangs.

No escoltem més que promeses, castells de gegants
a catedrals obsoletes.
Santificant el consum
amb fidels comulgant
arreplegant les molletes.
Amors prohibits, penitències ,
pecats i profans.
Les esperances desfetes.
Ningú pot moure's,
el cap i el cor sempre en obres,
guardant als morts en cunetes.
Brinda i la reina es creu la més digna, també li guaita la dama maligna
Firme!! I el guàrdia es sent home insigne, lleons caçats, caiguda lliure i van…
en una comitiva derrotats i condemnats,
titelles del sistema, amos del ninot trencat,
botxins de voluntats, carn de presidi,
tot el meu regne per sentir-me mes real

què fràgil és l'esperança del pobre
què fàcil és per a alguns levitar
no veiem més que siluetes i ombres
el cap i el cor sempre en obres
d'aquella pols estos fangs.

El carceller és un presoners més,
té les pupil·les blanques i negres les dents.
T'envie una senyal del meu paisatge intern,
54_46 el meu número de pres.
Pitis i llibres, plaers possibles,
a la penitenciaria els pecats no s'expien.
Llepe els barrots pensant que són de caramel,
tot el meu regne per un trosset de cel.

què fràgil és l'esperança del pobre
què fàcil és per a alguns levitar
no veiem més que siluetes i ombres
el cap i el cor sempre en obres
d'aquella pols estos fangs.

Tanca els ulls

Tanca els ulls
Tanca els ulls
Tanca els ulls abans que s'apagui la llum
Que el teu últim alè no es quedi perdut en la memòria
que no s'apagui mal la flama que ha quedat entre els brasers
Que el teu últim alè no es perdi entre el silenci de la història
Les teves últimes paraules ressonin en l'univers

Tanca els ulls
Tanca els ulls
Tanca els ulls abans que s'apagui la llum

Que el teu últim alè m'empenyi a lluitar per la victòria
que no s'apagui mai l'espurna que va néixer en el carrer
Que el teu últim alè m'ensenyi a fugir d'aquesta escòria
Que el teu record es torni cendra derrotarem el poder

Respira fort i pensa en el que has pogut viure
Mentre temptaves la sort i enganyaves el temps
Temps que ara s'esgota i la gent crida: Esteu matant a un innocent
Se que ara és tard per dir-te que la por m'ofega
Que vull tornar-te els somriures que t'he anat prenent
qui són per posar preu a la vida
De tots els que pensen diferent

Tanca els ulls
Tanca els ulls
Tanca els ulls abans que s'apagui la llum

Tanca els ulls
Tanca els ulls
Tanca els ulls abans que s'apagui la llum

Enmig de la nit

El blau cel de ta casa es torna gris en un cop.
Corre el pànic per tot el cos, se t'apodera el temor.
L'últim vaixell sense guia espera al teu port.
Per sobreviure altre dia a la sort
ja només queda aprendre a fugir de la mort.
Et quedes perdut en un món sense son,
seràs refugiat sense refugi.
Són anys de ser ombra,
són anys sense color.

Qui m'obliga despertar-me?
Lladres de destins,
enmig de la nit,
en un temps sense memòria,
forçat a fugir
i creixeré amb els plors.

Les lletres no fan les paraules

Tot aquest temps que esperava
les lletres no fan les paraules
i ara que dius que m'estimes
veig com m'aixequen les ales

crec que el remei de les coses
paraules no feu les poesies
veure que es mouen les peces
sabent que no tenen presses

ara que em dius que m'escoltes
i tots el moments que em parlaves
hores que no tenen pressa
passades no feu les muntanyes

ara que dius que m'estimes
tot el que vull són paraules
quan miro el cel i m'abraces
sento que em fonc amb els altres

ara que ho dius i que hi penso
mai se m'oblida una cara
tot aquest temps que esperava
hores que no tenen pressa.

El joc dels disbarats

I sóc feliç sense l'encís,
lliure de viure amb cap desig,
i miro al cel i ja és tot meu.
Ha arribat l'hora de l'adéu.

Ocres grisos, canals salats,
nens bessons i enamorats;
pelicans de fusta blancs
de porcellana, prims i agosarats.

Oblida'm! Però recorda'm amb amor...
Deslligada deso els plats
al joc dels disbarats.

I sóc feliç sense l'encís,
lliure de viure amb cap desig,
i miro al cel i ja és tot meu.
Ha arribat l'hora de l'adéu.

Oblida'm! Però recorda'm amb amor...

Deslligada deso els plats,
al joc dels disbarats.

Vermell

Digues-me tu i digues-me si veus
el vermell que li llueix
a les galtes.
Digues-me tu si li atorgues com jo
el perdó que no mereix
per les faltes que comet.

I el vermell de les roses que
compraves, colló,
a mitjan febrer,
i aquest vermell destenyiré.

Amb la salina de les llàgrimes
que cada dia em fa plorar!,
amb la suor que regalima del meu front
i és que tu no la veus...

A tu te va quedar clar
que havies acabat amb aquesta víctima
i ara te toca a tu, i te plany
company, vermella és la sang
i ella la té blava,
glaçada, semblava
que era una fada
i ha estat la meva creu!

Mira tu que la pots mirar
i confessa'm si encara no ets un desgraciat,
i si no ho ets ja ho seràs...

Contempla-la tu que la pots contemplar,
la seva nuesa per sempre t'embruixarà,
és una deessa de l'avolesa
i ver... i vermell com el vi que ens va embriagar
els ideals, encara érem dos xavals,
dos animals...

No m'amagaré i sabré què fer
si un dia me torna a cercar,
i si t'arriba l'hora
fes-te enfora,
encara et pots salvar...

Morir d'amor

Tinc divuit anys, som donzelleta
i m'enraonava amb un xicot;
tinc de morir sens despedir-me'n,
sent ell la causa de l'amor.
Tinc de morir sens despedir-me'n,
sent ell la causa de l'amor.

Un favor vos demano mare,
si me'l volguessiu fer, si us plau:
d'anar-me'n a buscar en Pepito,
que li vull dir-li adéu-siau.
D'anar-me'n a buscar en Pepito,
que li vull dir-li adéu-siau.

A la tauleta del meu quarto
una carteta hi trobareu:
una carteta ben escrita
i a n'en Pepito li dareu.
Una carteta ben escrita
i a n'en Pepito li dareu.

Ara en toquen dos quarts de dotze,
mitja hora en queda per parlar.
Aconsoleu-se, mare meva,
deixeu-se estar de tant plorar.
Aconsoleu-se, mare meva,
deixeu-se estar de tant plorar.

Junts

Hem ballat sota els arbres,
hem rigut en la foscor,
hem somiat fins a les tantes,
despertant-nos vora el foc.

Hem parlat dient tonades,
hem cantat pels descosits,
hem sigut herois de guerra
batallant contra el desig.

I quan calgui aquesta nit
i recordi el que em vas dir,
serem barques navegant,
preses d'un mateix destí.

Hem cregut que encara crèiem
ideals d'un món millor,
un apunt, una tragèdia,
amagar-nos de la por.

Només vull que m'endevinis,
despertar els teus instints,
descobrir-te mica en mica,
fer que perdis el sentit.

I quan calgui aquesta nit
i recordi el que em vas dir,
serem barques navegant,
preses d'un mateix destí.

Si el món no ens espera
que sigui per sempre,
que ens tornin la màgia,
condemnada a vagar
entre estrelles i planetes de cartró.

Que vingui de fora
un imperi galàctic
i et trobin per sempre,
que lluitin per conquerir
el nostre món.

I quan calgui aquesta nit
i recordi el que em vas dir,
serem barques navegant,
preses d'un mateix destí.

Eix de rotació

Creuant el cel
Junts l'univers
Buscant la clau

Deformo el temps
L'amor no sent
La gravetat

Anem construïm records
Amb pensaments
Pintant els anys

Hem dibuixat aquells ocells
Que escaparan
D'un altre hivern volant

I quan m'aturo a veure com se'n van
Comença el meu viatge per la immensitat
Em trenco en mil bocins que es van fent grans
Perduts en un viatge interestel·lar

No hi ha consens
Només present
Només combats

He anat fins als límits del temps
Buscant remeis
Al teu costat

I quan m'aturo a veure com te'n vas
Comença el meu viatge per la immensitat
Em trenco en mil bocins que es van fent grans
Perduts en un viatge interestel·lar

No ho sents?
Estic aquí esperant
Perdut en un viatge interestel·lar

No ho sents, caient?
Em tens al teu costat
Perdut en un viatge en aquesta immensitat

No em sents?
Perduts en un viatge en aquesta immensitat

No em sents, caient?
Et tinc al meu costat
Perduda en un viatge etern

L'última cançó

Sóc l'última cançó,
que portarà avui el teu nom.
Sóc la nostra melodia,
i un part del nostre món.
Sóc el mal que t'he fet,
i la meva gelosia.
Sóc el joc del retret,
tot allò que no volíem.

Sóc la pluja i el vent,
l'oblit i el present,
la por i la mentida.
Sóc l'olor als teus cabells,
el record d'un moment,
que mai somiaríem.

Sóc l'última cançó,
que parlarà del que ara som.
Sóc la nostra melodia,
i un part del nostre món.

Sóc un crit al desert,
la màgia del temps,
les ganes de riure.
Sóc imatges al vent,
tossut, impacient,
el que fuig per viure.

Per poder decidir,
quin serà el meu camí.
Si no vens amb mi,
seré lluny d'aquí.

Seré lluny d'aquí,
seré lluny d'aquí.
Sóc l'última cançó,
que portarà avui el teu nom.
Sóc la nostra melodia,
i un part del nostre món.

Sóc l’última cançó...

Som transparents

per un moment
som transparents
sota els teus peus
veig tot el món
tot aquest lloc
és teu i és meu
tot el que fem
és un secret
oh tot el que em fas sentir
ho guardaré amb mi
no cal que em diguis res
oh tot el que em fa patir
desapareix aquí
amb tot el que em fas sentir
sols un instant
i som al cel
sota els teus ulls
el sol es pon
un fil de llum
un final fosc
un fil de son
oh tot el que em fas sentir
ho guardaré amb mi
no cal que em diguis res
oh tot el que em fa patir
desapareix aquí
amb tot el que em fas sentir

L'art de viure

Lluny del cel ens hem trobat
entre els petits pecats
miracles de l'atzar

Som color d'aigua del mar
llavor que creix tenaç
ocell volant ben alt

Sense dubtes, l'amor ens fa més lliures
Sense filtres, més reals

L'art de viure prop de tu
és com tornar a l'origen
amb l'esperit més pur

L'art de viure prop de tu
és creure en l'impossible
que et brilla dins els ulls

Llums i focs artificials
esclaten al voltant
del meu cor desbocat

Com si no hi hagués demà
les normes han canviat
segons que semblen anys

Buscaré aquest moment
fins que ja no em quedi més temps
tota la vida

T'escriuré el primer vers
però el desenllaç serà teu
teva és la vida

L'art de viure prop de tu
és com tornar a l'origen
amb l'esperit més pur

L'art de viure prop de tu
és creure en l'impossible
que et brilla dins els ulls

Diria que eres tu

Feia dies que els amics
em volien treure de casa,
i ahir a la nit
van arrossegar-me
a un nou lloc de
pizzes artesanes.
Els ha quedat bonic,
sona música italiana,
hi ha cadires de colors
al voltant de cada taula.
Algú demana
el millor vi de la carta.
I al beure el primer glop
se'm clava,
com la punta d'una espasa,
una veu que no esperava.
Diria que eres tu,
unes taules més enrere,
sopant amb algú que no conec.
Juraria que eres tu,
parlàveu de la feina
i rèieu amb aquest
algú que no conec.
I és tant estrany,
i és tant absurd.
No goso girar el cap,
no vull que siguis tu.

I noto que els amics
allarguen la conversa,
i parlen de l'estiu,
i no sé què de formentera.
Jo només sento
una veu,
que em desespera.
Recordo que eres tu,
una foto en blanc i negre,
ballant amb bombetes al carrer.
Recordo que eres tu,
saltàvem la foguera
i el món era petit
i aquell amor immens.
I és tan estrany,
i és tan absurd.
No goso girar el cap,
no vull que siguis tu.

No saps quantes vegades
he tornat a aquella taula,
i et sento i em giro
i vinc a saludar-te.
I em presento
al noi que t'acompanya,
i et dic que et veig molt bé,
i et dic que estàs molt guapa.
I el món desapareix
amb aquella mirada.
Quedem la meva por tu i jo.
I veig creuar la vida,
i et dic amb veu trencada:
seria tan feliç
si tornem junts a casa.

Fills de la por

Avui rebente el miratge
amb colps de realitat et duc a un paratge
on la vida fa mal però és de veritat
si eradiques el contrast mai voràs les diferències.

Vull la fam i el pa
per poder valorar el privilegi
sentir el final,
per poder disfrutar del viatge.

Ens han fet tindre por a la vida,
ens han tret del nostre cos l'alegria,
hem permès per apatia calla't, camina en fila
fàcil és la travessia a “Brazil” amb la ment buida.

Reprèn el control
deixa de ser un clon que viu amb el cap cot.
Alça't o si vols
compra luxe i confort però paga'l amb por.

Ja no tenim res a perdre.
Ja no tenim por a vèncer.

Que la por no s'oblida, se supera,
que al covard se'l soterra amb sa merda.
La ignorància t'aterra, t'atura, et congela,
Passant-te la vida a l'espera.

Por assumida.
Ment combativa.
El perill porta al pànic, el pànic més riscos,
verí de la por com “Scarecrow”.

Elimina la por, així seràs lliure
i que vinga el que haja que vindre.
Que no existeix el límit, no ens ficarem barreres,
dels moments crítics són dels que hem d'aprendre.

A dia d'avui em sent immortal.
La por queda enrere així que vaig a lluitar,
Ens cobrim les esquenes mirem als ulls als problemes,
res més ens va a intimidar.

Ja no tenim res a perdre.
L'enemic el dúiem a dins.
Ja no tenim por a vèncer.

El veí de la casa té por,
por a la sogra, a la droga a no tindre millora.
El banquer del teu barri té por,
por a la penya que va a reclamar el que els toca.

La mestra del col·le té por,
por a que tants dies d'esforços no deixen llavor.
La filla d'Eusebi té por,
por a la dona que es va a clavar dins del seu cos.

Feliu el del curro té por,
por al seu cap, als companys, al piquet de demà.
Amparo a la ràdio té por,
té por a dir i a assumir el que li han fet mentir.

La penya d'Atupa té por,
Montcada té por,
l'alcalde del poble a presó.
Prepara't per vèncer la por,
I qui no té por?
Tots tenim por a la por.

Sé com

Adonar-se conta,
i no tenir límits.
Amollar s'instint no costa tant.

Alliberar de sa presó
a l'ànima captiva
és un pes gros com llençol de plom.
No sentir més por que por a sa por,
veure sa llum o que mos doni es sol.

Sé com, ara ja sé com.
Si no ens rendim
al final valdrà la pena.
Sé com, ara ja sé com.
Si feim camí
sense bola ni cadena.

Sempre ens hem preguntat
si tenim sa clau
que obri portes i tanca panys.
No cal entrar en raó,
i no sortir-hi mai,
és bo anar i venir i anar provant,
equivocar-se i anar dubtant.
També desconfiar i creure en tot.
No val...

Sé com, ara ja sé com.
Si no ens rendim
al final valdrà la pena.
Sé com, ara ja sé com.
Si feim camí
sense bola ni cadena.
Sé com, ara ja sé com.
Si no ens rendim
al final valdrà la pena.
Sé com, ara ja sé com.
Facem camí
sense bola ni cadena.

Transmets energia

Uns ulls et canvien el dia,
una mirada un somriure.
És un instant un moment,
i ja ho veus tot diferent,
i el cos se t'omple de vida.
De cop torna l'alegria,
has remuntat la partida
i allò que et va preocupar
de cop passa a segon pla
i ara desprens energia.

Quan caus al pou
vols començar de nou,
busques colors
i tot ho pintes fosc.
Quan més avall
menys força per lluitar
fins que un detall,
de cop et pot canviar.

Uns ulls et canvien el dia,
una mirada un somriure.
És un instant un moment,
i ja ho veus tot diferent,
i el cos se t'omple de vida.
De cop torna l'alegria,
has remuntat la partida
i allò que et va preocupar
de cop passa a segon pla
i ara desprens energia.

Agafa forces i crida!
Encén un foc sobre el gel,
la vida et regalarà instants al cel.

Quan vas tirant,
i tot se't fa molt gran.
I cada nit
fas mil voltes al llit.

Perdut pensant,
de cop arriba algú,
el detonant.
Per tornar a creure en tu.

Salvatges

Nosaltres
som la veu fràgil
que ens brolla del ventre
els dos pulmons aferrant-se a la vida
la incertesa que ens colpeja
i ens despulla violenta
fuetejant-nos l'esquena en carn viva
la gola oculta
de la bèstia que ens habita
nascuda d'una lluita
tan profunda com antiga
l'amor i l'odi a la corda fluixa
l'equilibri per seguir
en la foscor

Vam nàixer forts però
ells ens feren febles
derrotats a la intempèrie
d'un món que mai vam entendre
Vam ser purs i prematurs
a l'abordatge del futur
assaltant amb arcs i fletxes
la fortalesa dels murs

Condemnats a les reserves
dessagnats per les conquestes
ens vam fondre amb les tempestes
per renàixer de les cendres
I als budells d'un món en flames
ens vam empeltar dos ales
per sorprendre en la batalla
el botxí de les mil cares

Al cor profund de les tenebres
hi habita encara una esperança
cremant en la foscor
L'últim reducte de bellesa
que sobreviu a aquesta guerra
de la vida i la mort
La incandescència de la flama
escortada per les llances
i el ressò dels tambors
Amagats sota la lluna
som salvatge alegria
desafiant l'invasor
i mai no ens rendirem.

Nosaltres
som la pell aspra
cosida d'història
el cos creuat per cicatrius fondes
la impotència que ens colpeja
i ens mina la resistència
ofegats sota les seues botes
el roig del ferro
a les galtes de la derrota
consciència esclava
a la mirada tremolosa
la por nerviosa el cor calent
la guerra que lliurem
en la foscor

Vam nàixer del sol però
ens va enfosquir la por
corromputs per l'egoisme
que adora el capitalisme
Vam ser valents puny ardent
lluitant amb ungles i dents
protegint l'antic comú
el tresor de la nostra gent

Colonitzats per la cobdícia
devorats per l'avarícia
ens vam fondre amb les muntanyes
i vam renàixer amb els arbres
I al volcà d'on naix la ràbia
ens vam cosir dents esmolades
per sorprendre en la batalla
el botxí de les mil cares

Al cor profund de les tenebres
guardem una esperança
cremant en la foscor
L'últim reducte de bellesa
que sobreviu a aquesta guerra
de la vida i la mort
La incandescència de la flama
escortada per les llances
i el ressò dels tambors
Amagats sota la lluna
som salvatge alegria
desafiant l'invasor...
i mai no ens rendirem.