Menteix la primavera

Ni els teus ulls són tan clars ni la teva pell tan fina
ni tens les cames tan llargues ni el cos de ballarina
No ets gaire divertida, ni modesta ni sincera
Fent tard ets la primera tan a casa com a l'oficina
El per què ja no m'interessa ni si encara et fa ai el cor
la primavera

Se que tampoc et faig el pes amb aquesta veu desagradable
Dius que he envellit molt i estic obès, que tinc l'humor inestable
que la meva única higiene és per netejar-te la cartera
que m'ho prenc tot a la lleugera menys el tabac i la tele per cable
Però jo ja t'ho vaig dir, jo no et vaig mentir, va ser
la primavera

Aquella nit d'abril compartint paraigua sota el xàfec
la vam canviar per mil avorrides tardes l'un amb l'altre
Vam passejar els nostres reflexos pels carrers molls de Barcelona
Ara ens acompanyen com fantasmes que no obliden ni perdonen

Amb aquestes pells d'ortiga i aquests nassos de patata
cintura avall tot ens fa figa i tenim la sang d'orxata
Ens fa falta silicona pel davant i pel darrera
Ja no tenim trempera ni per cordar-nos les sabates
Però ja torna a ser aquí, ens vol a tu i a mi,
la primavera

Aquella nit d'abril compartint paraigua sota el xàfec
la vam canviar per mil avorrides tardes l'un amb l'altre
Vam passejar els nostres reflexos pels carrers molls de Barcelona
Ara ens acompanyen com fantasmes que no obliden
ni perdonen
Sé que no us descobreixo res, però és així com ens menteix
la primavera.