La vida bonica

Per fi, ha arribat el gran moment d'olorar la teua pell
i sentir-te a prop com jo volia.
L'alegria d'escoltar el teu batec
em porta la serenitat i té la força de la vida.

En realitat, has de saber que hi ha llops ganuts,
que mai tenen prou, es volen menjar a tot el ramat,
cabretes asustades demanant pietat.
Bruixes corruixes, homes del sac, butonis amb sotana que van predicant,
prínceps, princeses que et xuplen la sang, però tu has de ser valent...

Perquè anirem a estovar-se en el “manpeixet”,
pel terme hi passejarem, veurem la cara oculta de la lluna,
escalarem el cim més alt tocant el sol per a dir-te a cada pas:

Que la vida et vaja bonica!

No faces cas de l'home del sac.
Afronta als butonis i als llops famolencs.
Creu-me, tu vals més que totes les seues mentides.

I aprèn a volar cada dia més alt
sense oblidar els que t'han d'estimar.
La vida quan passa ja no ha de tornar, no dubtes en disfrutar.

Perquè anirem a estovar-se en el “manpeixet”,
pel terme hi passejarem, veurem la cara oculta de la lluna,
escalarem el cim més alt tocant el sol per a dir-te a cada pas:

Que la vida et vaja bonica!

I escoltar la teua veu cada matí,
i descobrir nous llocs jugant pel camí.
Aprendre amb tu en tot moment, riure amb tu intensament.
Ensenyar-te a nadar a contracorrent.
I escoltar la teua veu cada matí,
i descobrir nous llocs jugant pel camí.

Que la vida et vaja bonica
i que sàpigues veure les coses bones
que davant ella ens fica.
Que camines ben recte, la vida es un repte.
Quan caus tu t'alces i mires món amb un gran somriure.

Que la vida et vaja bonica!