El camerino de la Scala de Milà

Encara recordo
L'olor de cafè
I aquell cigarret apagat
Cinc minuts abans de sortir a cantar
I la mare esbroncant-te

Sempre anaves disfressat d'algú
Però jo sempre et veia igual
Ets superheroi, ets pare i cantant
Fràgil i ple de màgia

I quan respiraves davant tota aquella gent
La mare m'agafava de la mà
No em calien àries, maquillatge ni cap duet
Per veure que tu a casa eres igual

I, és clar
S'ha acabat
Però per mi tu sempre seràs especial
I ja està

I quan saludaves davant tota aquella gent
La mare m'agafava de la mà
No em calien àries, maquillatge ni cap duet
Per veure que tu a casa eres igual

I, és clar
S'ha acabat
Però la gent t'admira i el teló ja ha baixat