30 de gener 2019
Hivern de marbre
Va explicar-me en Pere que vora els set turons
n'hi vivia un poeta entès i de renom.
Segons les forneres va agafar un sarró
Farcit d'intenses penes, buit d'inspiració.
Monotonia, cada dia la mateixa
i en la distància el seu amor.
Psicofonies a ràdios hongareses
I en la distància el seu amor.
Ja en puja a la barqueta tronadeta del seu tiet
i se n'hi en va rema que rema cap a mar obert.
Allà on trenquen les vides, on xoquen els sentiments.
Oh! Diga'm on mor la desídia que no ens deixa ser!
Monotonia, cada dia la mateixa
i en la distància el seu amor.
Psicofonies a ràdios hongareses
I en la distància el seu amor.
Calla, calla coi! Què són aquests tractes?
Tu a mi no m'espantes amb les teves pors.
Duc en el cor un hivern de marbre
i a la guitarra una cançó.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada