Demà crec que vindràs

Avui ha estat
un dia d'aquells tan foscos que
que m'han matat
i no puc oblidar.

La ciutat
és un cúmul de merda i jo aquí estirat
en un prat
sols espero impacient que arribi
Demà, demà demà
demà crec que vindràs.
Demà crec que vindràs i no
no crec que em demanis perdó
Ahir vas espatllar-ho tot
vas espatllar-ho tot.
Però sota la catifa
sortirà un califa
cantant una cançó d'amor.

Demà, demà demà
demà crec que vindràs.
i serà
com tornar-te a estimar.

Avui ha estat
un dia d'aquells tan foscos que
que m'han matat
i no puc oblidar que va que va que va
que va
La ciutat t'ofega i què pensar
si l'únic que
l'esperança és l'únic que ens resta

Demà, (un nou dia serà) demà (un nou dia serà) demà
demà crec que vindràs.

Demà crec que vindràs i no
no crec que em demanis perdó
Ahir vas espatllar-ho tot
vas espatllar-ho tot de debò de debò
de debò.
I no podré oblidar que les teves mirades i els teus petons (vés per on)
vés per on van enamorar-me.

Demà, (un nou dia serà) demà (un nou dia serà) demà
demà crec que vindràs
i serà
com tornar-te a estimar.