Ara que tot va bé

Sota la conversa d'alguns viatgers
seuen les cadires a fora del cafè.
Un gos que s'ajup i rasca amb desgana un pensament.

I perdem la tarda, jo i aquest ressol
de parets pintades d'un blanc qualsevol.
Hi ha algun lloc on vaig, on la vida passa a poc a poc.
Ja veus,
que no hi ha cap pressa, som eterns
i anem a càmera lenta pels carrers distrets.
Ara que no hi ha res de nou,
ara que tot va bé.

Porto la mirada de l'observador,
amb la calma encesa des d'algun botó.
Compartim el temps
mentre fem de vells desconeguts.

Mai no duc sabates,
vaig vendre els mitjons.
Visc en una plaça, decorant cançons,
a un poblet de mar, on la lluna surt a poc a poc.
Ja veus,
que no hi ha cap pressa, som eterns
i anem a càmera lenta pels carrers secrets.
Ara que no hi ha res de nou,
ara que tot va bé.

I juguem a caçar-nos els llavis,
i la llum que té gust de Polaroid,
i de lluny ens somriuen dos avis,
i la tarda passa a poc a poc.