Faves enlaire

La mare que et va parir
et va parir al mig del camí,
igual que a mi.

Perseguim per saber,
per seguir no cal res,
primavera d'hivern
que es guarneix.

Un glop de riu, un cant d'amor,
un candemor, un cant de cant de cant de camp.
Un salt mortal, un fan del fang
que va vivint el que ha passat.
Si el futur existeix, no l'ha viscut ningú,
no cal que corris tant.

No pateixis perquè sí,
que així es fa més fosc el camí
i no ho veus clar.
No sé què vull ser de gran,
llenço la pressa i ja vindrà.
Ei! Va que, va que tant fa.

Tot va bé, tot va va, faves enlaire.
Tot va bé, tot va va, faves.

S'escriu la vida sola, no n'hi ha prou amb paraules,
no expliquen els paisatges, ni l'amor, ni les cares.
No sap volar però vola l'aire allà al mig dels arbres,
no cal donar-li voltes, va passant.

Un glop de riu, un cant d'amor,
un candemor, un cant de cant de cant de camp.
Un salt mortal, un fan del fang
que va vivint el que ha passat.
Si el futur existeix, no l'ha viscut ningú,
no cal que corris tant.

Parla amb el karma,
faves enlaire.
La Carme parla,
faves enlaire.