Martí

Mai sabrem el teu nom.
No et veurem mai els ulls.
Qui ens omplirà l'endemà tot el lloc
que has cavat a cada un dins el cor?
Mai sabràs de l'amor,
de Sidarta o Banjul,
ni cridarem quan arribis al món.
Ni quan el Barça marqui cap gol.
Una flor no fa estiu.
però sí que fa mal,
oblidar-te sense cap record.
Serà recollir tot el que hem imaginat
I empassar-nos-ho amb pa coll avall.

Se'ns endú la tristesa,
la fe, les manietes de sempre,
les cares tan llargues,
les ganes de veure't,
mitjons que fa temps
que han perdut la parella.
Les forces per riure,
tan cares de veure.
Potser serem presos
d'antigues paraules.
Promeses tan fermes declinen,
cop a cop, pas a pas, aixecar-se i cridar.
La calor del teu cos
ha filtrat el cafè
d'un matí estrany que s'esmuny silenciós
cruel, implacable i trampós.
Haurem d'escurar
Els angles més morts
del talent que ens ha dut fins on som.
Un atles de llums que ens situï de nou
al costat de muntanya o de mar.

Se'ns endú la tristesa,
la fe, les manietes de sempre,
les cares tan llargues,
les ganes de veure't,
mitjons que fa temps
Que han perdut la parella.
Les forces per riure,
tan cares de veure.
Potser serem presos
d'antigues paraules.
Promeses tan fermes declinen,
cop a cop, pas a pas, aixecar-se i cantar.