Leila

No tens cap altra alternativa,
fer la guerra a qui et nega la pau.
No et calen pas les ales
per volar o recordar el teu carrer.

Que l'escola era tan lluny de casa
que no et van ensenyar ni el teu nom.
Que has après l'essencial de la vida,
clandestina, lluitant pels teus drets.

Leila, guanyarem!

No beus dels Déus que han cremat pobles,
sols et deus a l'amor als companys.
No ets esclava de cap home,
sols la màtria governa el teu cor.

Que ara ets poble i dona guerrillera,
ets la sal, ets cançó i dignitat.
I tant et fa ser eterna exiliada,
sempre hi ha terra per trepitjar

Leila, guanyarem!

Tornem a somiar

Crida, per canviar el que t'envolta
mou-te, fes millor l'endemà
canta, sols unes quantes notes
melodies que obren portes

Crida, tens un món que t'escolta
mou-te, posa't a caminar
canta, l'alegria ens fa fortes
tornem a somiar

Dies foscos com la nit, que et quedes tancat a casa
dies que el sol no vol sortir, entre boires que l'amaguen
però s'encén un raig de llum, mostra les coses més clares
de les penes i tristors fem-ne fum

I quan sortim al carrer, l'escalfor d'aquell somriure
és quan val la pena viure dies que encenen el cel
i quan sortim al carrer, amb la llum a la mirada
som la força d'una onada contra el vent

Dies que deixes passar, com l'aiguat d'una tempesta
i esperes l'endemà, tot mirant per la finestra
però sents aquella cançó, el ressò d'una protesta
aquelles notes que et fan perdre la por

Quan calla la ciutat

Tenim un món petit que no apareix als mapes
Un tren a l'infinit i un vol sense tornada
Si vols venir-hi amb mi no portis equipatge
Ja saps com és aquest camí.

Tenim un tros de cel i un dia que comença
Un petit cau secret amb les portes obertes
No tolerem la llei tal com esta establerta
I a les nostres mans no hi ha res per sempre.

I alguna nit quan calla la ciutat
sortim volant per sobre les teulades,
amb un desig agafa'm fort i no miris avall
sigues el vent,
Portem a dins encara
Els somnis d'aquells nens
Que buscaven els pirates
Pels estels.

Ningú ens ha dit que el temps no deixa cap ferida
Però pels camins tranquils hi ha poca poesia
Petit trosset de cel en aquesta terra trista
Tu ets la meva tristesa preferida.

I alguna nit quan calla la ciutat
sortim volant per sobre les teulades,
amb un desig agafa'm fort i no miris avall
sigues el vent,
Portem a dins encara
Els somnis d'aquells nens
Que buscaven els pirates
Pels estels.

És molt tard

És molt tard, massa tard per aprendre
tot és fang, tot és fang.
Sense tu tot l´amor és tan sols cendra
tot és fang, tot és fang.

Tu te'n vas cap enllà
sense dir ni un adéu
no sabrem quin camí has agafat
bé, jo et vull estimat tant
però te'n vas del meu costat
sols tu saps com t'havia desitjat.

Hi ha motius dintre teu que t'allunyen
però no els sé, però no els sé.
La llavor ha crescut com creix la vida
sols jo ho sé, sols jo ho sé.

Són mentida els records d'aquells dies
sense tu, sense tu.
Mor plorant la cançó que ens dóna vida
penso en tu, penso en tu.

Tornat de la batalla

La batalla del rei moro
dels que hi van no en tornen gaires:
no en tornen sinó els hereus,
i encara els de bones cases.
Sa mare surt al balcó
per veure el fill si arribava
—D'on veniu color trencat?
d'on veniu cara esblaimada?

Mare vinc de la mar, molt lluny d'aquí
On hi ha hagut la batalla... i la meva fi

Contra l'infidel jo vaig lluitar
En nom d'aquell qui regna per gràcia de déu

No vaig voler posar-me a la pell del meu enemic...
Al mirar-li als ulls... ell era jo

Lluny de la terra... mort i foscor al meu voltant... molt a prop
Cerco resposta... La raó que em va dur aquí... on és?
El meu últim alè fuig fora
Lluny del cos ja no sent més dolor

La batalla del rei moro
on la meva fi arribava
la por d'aquell que no té res
va clavar la seva llança

Ferit de mort estic... busco el perquè...
Ara els corbs s'emporten els que ja no hi són

La glòria no he trobat, només hi ha desolació
el sentit d'això no el puc trobar

Lluny de la terra... por i foscor al meu voltant... molt a prop
Cerco resposta... La raó que em va dur aquí... on és?
El meu últim alè fuig fora
Lluny del cos ja no sent més dolor

Lliure ja de tot dolor

Tendresa insubmisa

La teua tendresa insubmisa,
El teu cor desobedient...

Ens imagine esguellant la geografia
creuant països, mirades i destins,
fent de la vida la millor filosofia
juntant les mans, creuant els dits.

Com el fort vent que ens ha guiat
per les dreceres de l’oblit,
esborrem allò que ens han contat,
inventem noves formes de delit

Estime la teua tendresa insubmisa
Estime el teu cor desobedient
Estime el teu cos que crida vida
Estime tot allò que ens diem

La tardor dels nostres dies
El relleu dels teus pits
la llum de les nostres vides
la profunditat del teu melic

Als ulls, una espurna de guerra;
al puny, un grapat d’arena,
perquè junts som,
junts som la sal de la terra

Estime la teua tendresa insubmisa
Estime el teu cor desobedient
Estime el teu cos que crida vida
Estime tot allò que ens diem

La rebel·lia d'un cor sublim
Bombeja amb força
Tendresa Insubmisa

Cercant en el camí
de la infinita tendresa
el teu cor desobedient

El foc de la revolta,
esta nit desprèn
tendresa insubmisa

Vivint amb tot el risc
guardant tota esperança,
Amb la flama encesa d'una tendresa
que mai descansa, i jo...

Estime la teua tendresa insubmisa
Estime el teu cor desobedient
Estime el teu cos que crida vida
Estime tot allò que ens diem

Al final

Últimament ses coses tornen estranyes
T'és per demés, ho fas a contracor

Te duran cap a un altre lloc
Te duran cap a noves muntanyes
Te diran que no tenguis por
Te diran que ets jove encara

Maldement passi gent al final ets tu

Últimament se remouen ses entranyes
Un pic més, allibera sa por

Maldament passi gent al final ets tu

Te diran que passis es dol
Te diran que trobis es nord
Te diran que pareixes ton pare

Te faran sentir de nou
Te diran que siguis fort
Te faran poder estar tot sol
Te diran que vals més que això
Te faràn creure en sa sort
T'entrabancaràs més però
A tots mos passen putades

Finalment, maldament passi gent indiferent
Ets conscient definitivament que al final ets tu

Cap quadrat

Mai reconeixeràs en vida
Tancat amb pany i forrellat
Tu mai estàs equivocat

Ei doctor no baixa del burro
No siguis tan dur de mollera
Mira que n’ets  de cap quadrat

A-a-a-a quan argumentes
A-a-a-a fas mal de cap
A-a-a-a cabut de mena
A-a-a-a recalcitrant
Ca-ap-qua-drat

Eeeeiiii… del morro fort eh?
Pitjor que picar ferro fred
Mira que n’ets de cap quadrat

A-a-a-a quan argumentes
A-a-a-a fas mal de cap
A-a-a-a cabut de mena
A-a-a-a recalcitrant
Ca-ap-qua-drat
(com una banya de marrà)
(llarga vida al cap quadrat)

Tanca la boca si us plau
Només sento bla bla bla bla
Mira que pots ser cap quadrat

S'atura el temps

Set mil milions d'habitants esclaus d'un fons monetari,
sang en les seues mans, i la terra que gira al contrari,
s'atura el temps i en estos moments, jo seré el vostre adversari,
és de batalla este vers i en este univers no seré el vostre sicari.
El Mite de la Caverna, base d'aquesta política,
ple d'assassins dins de l'Àgora, volen callar a la crítica,
esta és la cova dels lladres, i aficionats a l'èpica,
ells cremaran tots els arbres, per construir Terra Mítica.
Segles de liberalisme i de colonialisme
soterren als pobles en calç,
són diners tacats de sang,
la sobirania s’ofega en el fang.
Un nou tractat comercial
que amplie l’imperi i no hi haurà demà!
Hi haurà, hi haurà un últim crit en la tomba que diu,
vull que nasques per a viure,
sense amagar-te entre escuts,
vull que cresques per a riure,
vull que només sigues tu.
Vull que nasques, vull que nasques,
vull que nasques per a viure!

Jo renegue d'esta Europa,
alce la copa, brinde pel noi que provoca.
Este és el Joc de l'Oca, jo, torne a tirar perquè em toca.
Sense amagar-me entre escuts, ningú m'atura, tu eres la meua armadura,
vaig nàixer com home lliure, no em llevaran el teu somriure.
Mentre la Troika ens ofega, el cor batega,
t'inclines i agafes la pedra,
s'obri la veda, en busca i captura,
tu no interesses a la moneda,
la policia carrega, pedrega, i el poble unit a la contra,
el ciutadà que s'enfronta,
la llibertat amb nosaltres fins a la tomba.
Vull que nasques per a viure,
sense amagar-te entre escuts,
vull que cresques per a riure.

Controla emocions i el preu del petroli
qui escriu el passat i amaga el present,
qui fa que la crisi semble un accident
fa malabars amb el nostre aliment.
Guerres mundials, Cuba i Vietnam,
no hi ha frontera, no hi haurà demà.
Hi haurà, hi haurà un últim crit en la tomba que diu,
vull que nasques per a viure,
sense amagar-te entre escuts,
vull que cresques per a riure,
vull que només sigues tu.
Vull que nasques, vull que nasques,
vull que nasques per a viure!

La ciutat dels àngels

Ciutat, on ets? El llibre encès és buit de paraules, les que han dit els àngels
han fugit dolçament, han descrit el món, però això ja estava fet des de tots els angles
ciutat, què més no entens? Què més dónes a tots els que mai tenen res més que creure en els àngels?
És que no ho veus? No, no, no ho sents? La promesa es llença amb força als quatre vents a la ciutat dels aires

i del desig, què se n’ha fet? Passa de llarg? Fum que puja enlaire
surt el sol cada matí

volant a l'infinit, que cada ànima aterri sola pel propi avís a la ciutat dels somnis
de somniar, somniar, cal abatre murs ben alts per tal de fer la ciutat dels somnis

del desig, què se n’ha fet? Passa de llarg? Fum que puja enlaire
surt el sol cada matí

les voreres s’omplen de fulles seques a la tardor
fent remolins on s’alcen, on cauen, on es tornen a alçar i tornen a caure barrejant-se les unes amb les altres, aplegant-se a racons on corre menys l’aire

El silenci dels peixets

Tots juguem a cara o creu,
uns al negre, altres al roig,
uns amb sucre, altres amb mel.
Escollim o no escollim,
tu si vols, els altres no.
Jo el vi bo i tu el sarment.

Avui menjo, demà no,
uns al cinc, els daus al set,
hi ha qui guanya, hi ha qui no.
Uns empenyen cap allà,
altres seuen sense temps,
els cretins riuen al sol.

Uns per aire, altres per mar,
uns descalços per la neu.
Uns, canons, els altres, mans,
uns al vent, "sant Cristo gros".
Jo, cabells volant al vent,
escollim o no escollim?

Uns, botzines i motors;
el piu-piu dels pardalets.
Uns, megàfons i garrots;
el silenci dels peixets.
Com seria si et digués:
-vols o no venir amb mi?

Sempre em mostren el camí,
ara recte, ara amunt,
ara tomba cap aquí,
ara gira cap allà.
Escollim o no escollim:
el meu peu o bé el meu pas?

Hi ha qui ens ensenya les dents,
hi ha qui ens treu el gran llengot,
hi ha els que ens diuen ara, aquí,
i també els que ens diuen mai.
És millor fugir corrents
per no retornar mai més?

Tots juguem, pedra o paper,
tots diem avui fa sol,
tots diem demà plourà,
escollim o no escollim?
El meu clam t'arribarà
tant per aire, terra i mar.

Uns, botzines i motors;
el piu-piu dels pardalets.
Uns, megàfons i garrots;
el silenci dels peixets.
Com seria si et digués:
-vols o no venir amb mi?

El carrer nou

Dins la casa era fosc, però volíem ser-hi tots
Tantes runes i racons, allò ens feia molta por
Tota aquella curiositat, ens feia fer tants disbarats
No erem més que adolescents quan res importava gens

Quan anàvem contra tot, el que ens havien dit
I voler saltar les normes i el que era prohibit
Invocàvem esperits, amb ouijes especials
Erem els més atrevits i res ens feia aturar

Quan plovien llamps i trons i corríem tots de cop
Enfilàvem el carrer nou amb les bicis i les pors
Agafàvem velocitat, res ens feia aturar
Espantàvem a la nit, pedalàvem entre crits

Anàvem a l'habitació, on ens trobàvem tots
I les llums de tants colors, que ens van treure la son
I ballàvem a les fosques, les millors cançons
Ens trobàvem aquells tímids trossos de primers petons

I aquelles nits plenes de màgia
que no sabíem acabar del tot
la casa on tots ens refugiàvem
l'habitació del carrer nou.

Daixa'm estimar-te

Moure's pel saló amb
Aquestes dues sabates
Folrades de pell de cocodril
Moure's amb nostàlgia
Amb certa elegància
Recitant amb la mort als talons però encara viu
Bombo i clap i unes quantes rimes
Les penes ofegades, compto alegries
En un got de vidre a tot o res
Oblidant assumptes pendents
Ara que el dubte ja no ensenya les dents
Disposat a dar-te un viatge, urgent

Amb el cor recent trencat,
Ella em deia busca't un ofici
S'han de fer vuit hores per un sou normal
Repartint les culpes set dies la setmana
Generes dubtes, de poeta no es treballa
Érem un veler trencat a la llengua del mar
Així que atac de cor i vi, i tu aquí,
Testimoni causal de la meva soledat
Voldràs sortir a fer la mar solitària i salvatge?
Nena, vull dar-te un bon viatge
Ficar-li foc a l'habitació i al passatge
Right Now,

Deixa'm estimar-te
Donam tot l'amor que has guardat per mi
Anem a fer un
viatge
Però no em deixis sol aquesta nit

Siguem un hit, un cop, sense despit
Cos, ànima i cervell a l’altura d’un “et vull” ben dit
Dansem aquest tango inexorablement
Que la culpa vola alt i l'ambient està calent
Com el cul d'un repartidor de correu urgent
Noia posa fi a tant sofriment
Diguem mentides, no em parlis de veritat, no
Abraça'm fort i pren aquest meu cor prestat, sí
I gira'l i dona-li electricitat
Sense contractes, ni culpes,
Que entre les teves cames hi he arribat
A dures penes però sense dubtes, així que

Deixa'm estimar-te
Donam tot l'amor que has guardat per mi
Anem a fer un viatge
Però no em deixis sol aquesta nit

Només puc dar-te la meitat de mi
Però és la meitat sencera
Que el temps i tants assumptes pendents
Cremen en aquestes mans de pega
Un clau i la pena quedarà al fons del vas
Ara que la nostàlgia
Em treu al ball demà al matí ja no em veuràs
Ei t'ho estic suplicant

Deixa'm estimar-te
Donam tot l'amor que has guardat per mi
Anem a fer un viatge
Però no em deixis sol aquesta nit

Ànima morta

N'eren dos enamorats
que estaven fora de sí:
l'un va haver d'anar a la guerra,
l'altre va haver de morir.

Quan ne torna de la guerra
troba l'amor enterrada;
ja n'agafa la guitarra
i a la sepultura anava.

Quan n'és a la sepultura
ja se'n posava a tocar;
quan n'és a la sepultura
ja se'n posava a cantar.

Desperta't, ànima morta,
desperta-te'n de ton son,
que si tu no te'n despertes
te'n faré despertar jo.

Per l'amor que me'n portaves
no me'n vinguis a buscar,
que si tu ara em veiessis,
de por et faria marxar.

Tu, de por, no me'n faries,
ni jo te'n faria a tu,
perquè tot seguit vindria
a la sepultura amb tu.

A la pedra de la tomba
tres ratlles hi vaig escriure:
"Jo en sóc morta per l'amor,
sense l'amor no es pot viure."

La memòria dels peixos

Et miro la mirada i et sé perdut.
Sense rumb i a la deriva,
sempre aferrat amb un somriure
al timó de la vida.

Hissa amunt la vela, capità!
Queda encara un llarg viatge
que ens durà aigües enllà,
ultrant els propòsits de l'oratge...

Que ens empeny, tenaç i valent,
lluny del món habitat per la gent.
Que ens empeny, tenaç i valent,
allà on la mar dorm abraçada del cel.
Que ens empeny, tenaç i valent,
lluny del món habitat per la gent.
Que ens empeny, tenaç i valent,
allà on la mar dorm abraçada del cel.

Company d’onades blaves,
no pateixis, som aquí.
I el record del teu mestratge
ens marcarà el camí...

Esca l'ham i llença'l, mariner,
amb tota la teva força;
queda molt peix juganer
que també ha perdut la memòria.

Continuarem a contravent
remant cap al món habitat per la gent.
Continuarem a contravent
amb el teu lema gravat a la ment.
Continuarem a contravent
remant cap al món habitat per la gent.
Continuarem a contravent
amb el teu lema gravat a la ment.
Continuarem!

Ara volo alt

La mare mai va dir que no pogués
Salta tan enlaire fins on arribés
Que les ales són dins meu
I em va comentar que l'instant més per més d'instint de
Despertar, d'arrancar el vol, de començar i de fugir sol
Caminava de puntetes a la vora del carrer per ser prudent
Saludava les senyores perquè em féssin
Un petó buscant la protecció de la gent
I ara volo alt
Per burlar totes les trampes
I ara volo alt
Per no caure en la soca dels arbres
I ara volo alt
I ara volo alt
Sóc jo, qui saluda des del cel
Sempre al costat de les estrelles, sempre al costat dels estels
Sóc jo, qui saluda des del cel
Que a mi no em calen les sabates, fa temps que he perdut l'arrel
La mare mai va dir que no saltés, de dalt de les estrelles
Fent'ho per ell, Es diu que el sostre no existeix
I segueix apelant allò des de l'univers
Creu en l'essència de la lluna de València
Devota i creient no viurem caient
La mare no te por, la mare no hi veu perill
En dir-li adéu al seu fill
I ara volo alt
Per burlar totes les trampes
I ara volo alt
Per no caure en la soca dels arbres
I ara volo alt
I ara volo alt
Sóc jo, qui saluda des del cel
Sempre al costat de les estrelles, sempre al costat dels estels
Sóc jo, qui saluda des del cel
Que a mi no em calen les sabates, fa temps que he perdut l'arrel
I ara volo alt, i ara volo alt, i ara volo alt
I ara volo alt, i ara volo alt, i ara volo alt
I ara volo alt, i ara volo alt, i ara volo alt
I ara volo alt, i ara volo alt, i ara volo alt
Sóc jo, qui saluda des del cel
Sempre al costat de les estrelles, sempre al costat dels estels
Sóc jo, qui saluda des del cel
Que a mi no em calen les sabates, fa temps que he perdut l'arrel
Sóc jo

Les noies d'Olot

Les noies d'Olot
en són boniquetes
el galant les veu,
les galants ninetes.
Lai trumlararà...
les galants ninetes.

Jo hi pogués dormir
una nit amb elles,
una nit o dues
o mitja dotzena.
Lai trumlararà...
o mitja dotzena.

Les noies d'Olot en són matineres,
se'n van a la font, tot descordadetes.
Lai trumlararà, tot descordadetes.
I ensenyant els pits, blanques mamelletes,
un jove les veu, les galants ninetes.
Lai trumlararà, les galants ninetes.

Si pogués dormir una nit amb elles!
una nit o dos o mitja dotzena
o si pogués ser, la dotzena entera.
Lai trumlararà, la dotzena entera.

Diumenge vinent farem la concerta,
anirem a ballar a la ribereta.
Tot ballant, ballant, l'amor aturmenta.
Lai trumlararà, l'amor aturmenta.

Les noies d'Olot en són matineres,
se'n van a la font, tot descordadetes
i ensenyant els pits, blanques mamelletes.
Lai trumlararà, blanques mamelletes.

I ensenyant els pits, blanques mamelletes,
un jove les veu, les galants ninetes,
si pogués dormir una nit amb elles.
Lai trumlararà, una nit amb elles.

Somriu

La vida és un calvari si la vols així
Hi ha sempre mil raons pa enviar-la a parir
Que si'l curro, la casa, lo jefe que no calla
la multa d'alcoholèmia o'l preu de la cassalla

Que si'n vols fer una matança, n'hi ha ha tants a decapitar
Pa cridar Maria Antonieta i no parar fins a demà

jo't proposo un antídot
molt més pràctic que l'amor
Vull dir que no costa un duro
I n'hi ha prou amb un sol cor

I si'l portes a la cara
Tot lo dia dibuixat
La misèria fuig de casa
I'l malrollo s'ha acabat

Somriu
La vida torna fàcil si de cop somrius
Se'n van cinc calories cada cop que rius
Lo prisma de la vida té tantes versions
io porto l'alegria als pantalons

Sóc addicte a l'endorfina
Me va'l rollo natural
En un glop de dopamina
M'abandonen tots los mals

Que la vida són dos dies
I un ia me'l passo dormint
pa que'l dia que me queda
L'haigue de passar patint

Que'l secret està molt clar
És un joc de nens
Amor, tranquil·litat i bons condiments

Qu'és sabut que pa minjar-se
les misèries d'un mal pas
Domés cal contraure'ls músculs
que te piquen baix del nas

Somriu
La vida torna fàcil si de cop somrius
Se'n van cinc calories cada cop que rius
Lo prisma de la vida té tantes versions
io porto l'alegria als pantalons

Un estrany poder

De cop et desperta una noia fent anar un extintor.
Tens la boca ben plena de sorra.
Se t'accelera fort el cor. Sents una veu:
“Ajudeu-me, que hi ha algú que es mou!”.
Dos t'aixequen. Et treuen a fora.
L'edifici diu que prou.
Una tempesta de pols es cruspeix els carrers.
Vas veient que s'acosta de pressa...
Saps que no hi ha res a fer.
Des d'una botiga, un home diu:
“Ràpid, aquí!”. Ets a dins, veus els arbres torçant-se.
I de cop es fa de nit.

Qui ens ha donat l'estrany poder de creure sempre en la sortida?
Per què en el moment més fosc de tots hi ha tanta vida?

Quan la negror s'evapora, respires confós.
La ciutat, de moment, la intueixes.
Als teus ulls hi ha tanta por...
Runes i ferros i vidres i crits de socors.
Tot ho filtra la tèrbola boira. Sents que algú crida el teu nom.

Qui ens ha donat l'estrany poder de creure sempre en la sortida?
Per què en el moment més fosc de tots hi ha tanta vida?

Desfés-te de festa

Ara que et miro recordo fa poc jo era com tu
Inquiet, impacient sempre amb ganes de festa i el cap a Katmandú
Recordo que mai escoltava el consells que em deien què havia de fer
Què saben ells, si ara ja són vells, no entenen res de res

Per això no et vindré amb històries que mai escoltaràs
Només un consell que s'enganxi i que sempre cantaràs

Desfés-te de festa amb algú que valgui la pena
Que t'ensenyi el valor de ballar sota la lluna plena
Que quan hi hagi de ser, no et giri l'esquena
I et doni calor les nits de verbena

Ara que et miro recordo fa poc també era com tu
Estava cansada de tanta xerrada parlant-me de futur
Volia viatjar, deixar d'estudiar, donar tres mil voltes al món
Sortir cada nit on no estigui prohibit gaudir cada segon

Per això no et vindré amb històries que mai escoltaràs
Només un consell que s'enganxi i que sempre cantaràs

Desfés-te de festa amb algú que valgui la pena
Que t'ensenyi el valor de ballar sota la lluna plena
Que quan hi hagi de ser, no et giri l 'esquena
I et doni calor les nits de verbena

Si un dia perds el nord
Recorda els compassos d'aquesta cançó
I crida: Hey! Ho!
No miris enrere
Aprèn a seguir el teu instint i que marxi la por

Desfés-te de festa amb algú que valgui la pena
Que t'ensenyi el valor de ballar sota la lluna plena
Que quan hi hagi de ser, no et giri l 'esquena
I que et doni calor les nits de verbena...

DQLPEC

Diuen que la partida està clara.

Julieta

Julieta
cent planetes juguen als teus dits
dreceres
que omplen els carrers d'estrelles
esferes
s'alineen com qui balla un vers
damunt d'un niu de vespre
Amb un glop de mel
desperta'm
Julieta
expliquem-nos la pluja als peus del llit
dibuixa'm rius que vessen
segueix-me
corrent junts farem que el vent més fred
eixugui aquest setembre
Mil llums al cel
en la nit més neta
Si algun dia et perd la pressa
diga'm on vols anar a volar
jo estaré caçant tempestes
Ja no em calen més banderes per a ser valent
tant sols el teu temps
Julieta
deixa'm perdre el nord aquesta nit
que el trobarem on sempre
al compàs del teu pit
respirant-nos els dits
fugint per cada escletxa
Com un foc encès
en la nit més freda
Si algun dia et perd la pressa
diga'm on vols anar a volar
jo estaré caçant tempestes
Ja no em calen més banderes per a ser valent
tant sols el teu temps
Negaré tot allò que jo era
un verí amb regust a seda
una nit, un destí, una tragèdia
un final que ho serà per sempre
Si algun dia et perd la pressa
diga'm on vols anar a volar
jo estaré caçant tempestes
Ja no em calen més banderes per a ser valent
tant sols el teu temps

Equilibri

Podria viure sense haver-te conegut.
Veuria el sol sortir, però des d'un altre punt.
Respirar fons quan veig el mar,
sense tanta complicitat.
L'hivern segur que se'm faria molt més llarg.

Podria escriure sense tenir clar el compàs,
moltes paraules sense tant significat.
Mirar el paisatge des de lluny,
caminar sense tanta llum,
però el dia a dia tindria un gust molt més amarg.

Ets el pas ferm quan estic a la deriva,
un far encès quan no ho veig clar.
M'aportes calma i energia,
ets l'invencible melodia,
som dues ànimes en equilibri constant.

Hem viscut dies carregats d'intensitat,
salvat obstacles totalment inesperats.
I quan t'agafo de la mà
et porto i em deixo portar,
i ens abracem. No tenim por estant de costat.

Podria viure sense haver-te conegut.
Ja veus totes les coses que m'hauria perdut.
La teva màgia és tan gran
i t'has tornat tan important,
t'estimo tant! T'ho escric aquí i és tot per a tu.

Ets el pas ferm quan estic a la deriva,
un far encès quan no ho veig clar.
M'aportes calma i energia,
ets l'invencible melodia,
som dues ànimes en equilibri constant.

Si ens unim

Quan ells facin desfaré el meu nus de la gola
Quan ells riguin, ploraré
Quan ells morin naixeré en un món més suau
Quan ells parlin, cridaré

Quan ells lluitin deixaré les armes a l'armari
Quan ells busquin, trobaré
Quan estimin odiaré allò que estimen
Quan ells tornin, marxaré

Quan ells caiguin pujaré amb força, empenta i ànsia
Quan caminin, pararé
Quan ells mirin tancaré els meus ulls
Quan ells creïn, trencaré

Algun dia serem nostres?
La cadena es pot trencar!
Podrem caminar descalços
sense mirar a on trepitjar?

Si ens unim serem el foc que cremi el seu desig d'abús
Si ens unim serem el vent que arrasi el seu tron de poder
Si ens unim serem la pluja que inundi els seus palaus
Si ens unim serem la terra, el vent, el foc i l'aigua

Més que mai

Col·legis ocupats per evitar la clausura
la censura fa dies que sura
i s'augura mesura repressora
però ningú tremola, i la llibertat aflora
nit sense dormir i primer d'octubre
cinc del matí, encara nit, milers de persones
urnes, paperetes sobres,
avança el matí amb il·lusió, comença la votació

I en un moment primeres càrregues,
sant julià de ramis, l'eixample
violència gratuïta, quan no tenen més sortida
resposta pacífica i la por no paralitza

cor ple de ràbia, nus a l'estómac
primera llàgrima als rostres, però els nostres no s'estoven.
«que vinguin -diu una senyora-,
«que m'hauran d'arrossegar, els hauria de fer vergonya»

i la barbàrie avança, tot ho destrueix
però ningú descansa, la jornada segueix
queda energia i esperança, som la punta de llança
I, tanmateix, la remor i persisteix
un malson que pensàvem superat
tornen bales de goma pels carrers de la ciutat
un cop de porra no s'oblida, es quedarà gravat
a la pell de nens i gent gran,

Avui més que mai resiliència
una gran mostra de coherència
Lluiteu pels drets dels pobles
Cuideu-vos i cuideu als vostres

rebentant escoles, assalt militar
Supremacia colonial, nivell desbordant
Les pantalles parlaran, ho negaran però el món ens mira
poble organitzat, fermesa i alegria

Dos-mil col·legis segueixen, això no s'atura
no hi ha fissura, cau l'últim sobre per la ranura
comença el recompte i la ruptura
d'un imperi que s'enfonsa, naixerem d'entre la runa

més de vuit-cents ferits, un balanç inèdit
i malgrat tot, dos milions de vots, donen crèdit
gent traient el millor de si
moviment popular al zenit.

I a l'altre extrem, un president dement
ho nega tot: «no ha habido referendum»
s'enfot la CNN: «la vergonya d'Europa»
la merda flota i us explota el cervell

Avui més que mai, resiliència
una gran mostra de coherència
Lluiteu pels drets dels pobles
Cuideu-vos, cuideu als vostres

Avui més que mai, resiliència
serem imprescindibles quan entenem que som prescindibles
una gran mostra de coherència
que la resposta col·lectiva és l'aposta contra el mur
Lluiteu pels drets dels pobles
lluitem i guanyem i sobretot recordem
Cuideu-vos, cuideu als vostres
Cuideu-vos, cuideu als vostres

Ens en sortirem

Ens en sortirem,
malgrat que sembli que, de fet, ningú ens entén.
Mentre quedi algú dempeus que hi confiï cegament,
m'has de creure si et dic que ens en sortirem.

Saps prou bé que aquella nit vam ser els amos del carrer.
Saps prou bé que el que vam viure mai ningú ho podrà desfer.

Quan el sol va despuntar
ja érem més d'un centenar
amb les cares plenes d'un somriure clar.
Vam escriure un nou destí,
els que vam ser-hi vam ser herois,
vam ser heroïnes, vam ser història sense fi.

Saps prou bé que aquella lluita va deixar un regust amarg,
i saps prou bé que la victòria és per qui agafa el rumb més llarg.

L'esperança dins dels ulls
per saltar tots els esculls,
quan la causa és noble cal salvar l'orgull.
I per fi ens vam alçar,
els que hi vam ser hi tornaríem
mil vegades per tornar-los a guanyar.

Ens en sortirem,
malgrat que sembli que, de fet, ningú ens entén.
Mentre quedi algú dempeus que hi confiï cegament,
m'has de creure si et dic que ens en sortirem.

Saps prou bé que un segador, si no és al sac, no diu mai blat.
Saps prou bé que no serà un camí planer però l'hem somiat.
Junts vam ser milions de crits,
dels porucs i els atrevits,
ressonant fins a tocar-ho amb els dits.
Va ser un dia pel record,
per tots aquells que el temps va vèncer
i no ho van veure però que hi van deixar el seu cor.

Ens en sortirem,
malgrat que sembli que, de fet, ningú ens entén.
Mentre quedi algú dempeus que hi confiï cegament,
m'has de creure si et dic que ens en sortirem.

M’has de creure si et dic que ens en sortirem.

No volem més cops

Ofegaràs milers de crits,
buidaràs els carrers.
Brutes de sang, les teves mans
tacaran el teu nom.
Qui sembra misèria recull la ràbia,
ràbia del qui despert
la indiferència i la calma mata
i defensa el seu dret a ser.

I amb total impunitat
tanqueu ulls que ja mai més podran mirar
aquest món que està malalt,
que agonitza d'egoïsme i de maldat.
I amb total impunitat
colpegeu les nostres mans que estan amunt
demanant que us atureu
i així pugui ressonar la nostra veu.

No volem més cops

T'amagaràs darrere l'escut,
no sabrem mai qui ets.
Els teus sentits refusaran els nostres clams.
Qui sembra la por recull el dolor,
dolor dels qui ara dempeus
criden amb força la seva història
i recuperen el seu poder.

I amb total impunitat
tanqueu ulls que ja mai més podran mirar
aquest món que està malalt,
que agonitza d'egoïsme i de maldat.
I amb total impunitat
colpegeu les nostres mans que estan al cel
demanant que us atureu
i així pugui ressonar la nostra veu.

No volem més cops

Cant de lluita

Som en acte de protesta.
Som mans fredes vora el foc.
Som la veu de la revolta,
netes de la por i el dol.

Disfressades d'utopia
emprendrem lluny del dolor
la recerca de la vida
a cavall de la raó.

Som en acte de protesta.
Som mans fredes vora el foc.
Som la veu de la revolta,
netes de la por i el dol.

Coincideixen les mirades,
fixades en l'horitzó.
Potser avui farem victòria,
potser enterrarem el plor.

Som en acte de protesta.
Som mans fredes vora el foc.
Som la veu de la revolta,
netes de la por i el dol.

Doncs ens mantindrem alçades,
ja no ens veuran de genolls.
El Sol mantindrà la flama,
la Lluna encendrà passió.

Som en acte de protesta.
Som mans fredes vora el foc.
Som la veu de la revolta,
netes de la por i el dol.

Volem pa amb oli

Volem pa amb oli, pa amb oli volem.
Volem pa amb oli, pa amb oli volem.
Volem pa amb oli, pa amb oli volem.
Si no ens el donen, si no ens el donen
no callarem!

Volem pa amb oli, pa amb oli volem.
Volem pa amb oli, pa amb oli volem.
Volem pa amb oli, pa amb oli volem.
Si no ens el donen, si no ens el donen
no callarem!

Octubre

Tornarem a aixecar-nos, els somnis són immortals,
tornarem a mirar-nos, amb un somriure a les mans
tornarem a agafar-nos, cridarem llibertat,
tornarem als carrers, plens de gent, plens de cants
I quan arribi el primer dia de pau, vindré a trobar-te
amb una rosa collida del camp, i el puny en l'aire
ens direm amb llàgrimes als ulls.
Hem matat al drac, hem matat al drac, hem matat al drac... t'estimo.
Tornarem a la terra tot allò que ens va donar,
tornarem a les àvies, tot allò que ens van ensenyar,
tornaré a la mare, el petó que em va fer en marxar,
tornaré amb vosaltres, a lluitar amb clavells, i clams,
I quan arribi el primer dia de pau, vindré a trobar-te,
amb una rosa collida del camp, i el puny en l'aire,
ens direm amb llàgrimes als ulls,
hem matat al drac, hem matat al drac, hem matat al drac.

No pots tancar-nos a tots

Pots bordar quan és fosc,
pots tapar amb mentides l'honor,
pots comprar anells i petons.
Però no pots tancar-nos a tots.

Pots cremar si vols tot el bosc,
pots esborrar dibuixos al port,
pots buscar raons com un gos.
Però no pots tancar-nos a tots.

I quan demà se't mengi la por,
gira el cap i fregant l'horitzó,
ens veuràs pensant el món,
i tot és verd i tot és blau i tot és nou.

Pots jurar que no hi haurà vots,
pots negar el pes dels records,
pots buidar el pou fins al fons.
Però no pots tancar-nos a tots.

I quan demà se't mengi la por,
gira el cap fregant l'horitzó,
ens veuràs pensant el món,
i tot és verd i tot és blau i tot és nou.

I quan demà se't mengi la por,
gira el cap fregant l'horitzó,
ens veuràs pensant el món,
i tot és verd i tot és blau i tot és nou.

Pots bordar quan és fosc,
pots esborrar dibuixos al port,
pots comprar anells i petons.
Però no pots, ni podràs, tancar-nos a tots.