Aquesta nit

Dóna'm aquesta nit,
per pujar a les estrelles amb tu.
Necessito que em miris als ulls
Perquè entenguis que sento per tu.

Benvinguda al meu racó dels sentiments
Que només t'ensenyaré per uns moments
I si tu t'hi vols quedar per sempre més
Necessito els teus petons....
Aquesta nit!

Tant de bo aquesta nit,
Decideixis quedar-te al meu cor.
Aquesta màgia que hi ha entre tu i jo,
És la filosofia de l'amor.

Benvinguda al meu racó dels sentiments
Que només t'ensenyaré per uns moments
I si tu t'hi vols quedar per sempre més
Necessito els teus petons...
Aquesta nit!

Aquesta nit!

Tanca els ulls per un moment i agafa'm fort la mà
Vull que em sentis ben a prop i no em deixis marxar.

Benvinguda al meu racó dels sentiments
Que només t'ensenyaré per uns moments
I si tu t'hi vols quedar per sempre més
Necessito els teus petons...

Benvinguda al meu racó dels sentiments
Que només t'ensenyaré per uns moments
I si tu t'hi vols quedar per sempre més
Necessito els teus petons...

Aquesta nit!

Respira

He tornat a vagar desficiós
pels carrers del meu poble
paisatge de grues i pols
em van ofegant les hores
La vida passa com una processó
amb regust d'immobiliària,
cacics i llepons
recepta mil·lenària.

El que el poble vota va a missa,
columna de ciris obedient i submisa.
Seguint a la santa patronal
camina segura la gent normal.
I senyors amb maletins que compren terres
i venen solucions de futur per quatre perres,
d'ajuntaments obedients i cambrers somrients
i un grapat de policies armats fins a les dents.

Respira.
Saps com s'accelera el cor
Refarem l'alternativa
Respira.
I encendrem cada racó

He tornat a vagar orgullós
pels carrers del meu poble,
resposta i color, ja van despertant les hores.
Que la sang correga encesa pel teu cos
I la paraula no ens queda buida
esta nit de foc
en bacanal col·lectiva.

El que el poble vota va a missa,
columna de ciris obedient i submisa.
Seguint a la santa patronal
camina segura la gent normal.
Immigrants que sobreviuen com poden
i grans emprenedors que quan poden els roben,
i besen l'estampeta mentre es peguen colps al pit.
Pagant tres euros l'hora que fàcil fer-se ric.

Respira
Saps com s'accelera el cor
Refarem l'alternativa
I encendrem cada racó.

Parle i opine no ho puc evitar,
tota la ràbia que puc aportar
vull mantindre
la consciència intacta
ben agarrat,ben agarrat,
jo tinc el mànec
molt ben agarrat,
agafe paraules,
dispare conceptes
que tu no pots imaginar!

I si la roda roda
i tu formes part de la cosa
pot canviar d'un gir el tema
i aprendràs a tragar terra
I si la roda roda
i tu formes part de la cosa
pot canviar d'un gir el tema
i aprendràs a llepar sorra
matemàtica,
curiosa existència,
vivim com podem
somiant amb la lluna
matemàtica
curiosa existència
esclaus d'un nou temps
pistoles de fusta
matemàtica
curiosa existència,
vivim com podem
sense full de ruta

El nom del porc

Avui reivindico amb força
un mamífer molt nostrat,
del que sempre se'n fa mofa
que sempre ha estat criticat.

Però la gent molts cops s'oblida
de la seva gran bondat,
quan el poble passa gana,
cap al forn va degollat!

Se celebra una gran festa
Tothom hi està convidat!
Fins i tot la tia Pepa
que hi té un tros d'assegurat!

I és que un bon porc ibèric
és una celebritat.
Deliciós des de les potes
fins als seus llards confitats.

Que ja n'hi ha prou d'aquest color
Ningú ens dóna la raó
Ja n'hi ha prou d'aquesta olor

Un porc sempre crea enveges,
li surten competidors.
Aquests no valen la pena,
són uns mals imitadors.

Són uns porcs de bona vida,
un grup ja massa nombrós.
Tenen les butxaques plenes
i es vesteixen de senyors.

Cal tornar als nostres orígens,
ser fidels a les tradicions,
fer botifarres en família
i que el forner ens faci els llardons.

Que si un pernil ibèric,
que si llonganissa de Vic...
Una amanida catalana
ha de portar bon embotit!

Per art de màgia

No és tan fàcil
deixar-se emportar pel vent quan
bufa fort com sentiments
que han canviat per art de màgia
que han canviat per art de màgia

No és tan fàcil
deixar-se emportar pel vent quan
bufa fort com sentiments
que han canviat per art de màgia
que han canviat per art de màgia

Tot és diferent i ara el sol surt a ponent
que han canviat per art de màgia les mentides són veritat
quan les porta el vent i si ara el sol es pon al mar
buscaré cants de sirenes temptaré a la gravetat

Vola molt amunt se m'emporta un sentiment
que ha canviat per art de màgia les mentides són veritat
quan les porta el vent i si ara el sol es pon al mar
buscaré cants de sirenes fins que el sol torni a escalfar

No és tan fàcil
deixar-se emportar pel vent quan
bufa fort com sentiments
que han canviat per art de màgia
que han canviat per art de màgia

La mestra

Dos per dos són quatre. Quatre i dos són sis.

Escola reglada i frustrada.
No parles ni jugues si no tens permís.
La creu, la sotana i la vara.
Conjuguem presents imperfectes.
Li restem la X al futur.
Castrem a les feres als centres.
Força de treball del segle XXI.
Hem planificat les conductes,
no deixem ja marge per la creació.
Dibuixem futurs plens de dubtes,
ni somnis, ni jocs, ni improvisació
Infàncies al contenidor,
10 hores al dia, un temps que era or.
Esclaus  d'un estat opressor….
Perdona a tu pueblo señor!!!

Mare mare, que jo no vull tornar
A resar i a callar quan ells manen.
Pare pare, jo volia somiar
i volar, i allà ens tallen les ales.

Contrabandista de verbs clandestins
escampant el verí,
per pobles vius i senders infinits
Quin gust sentir-la parlar,
si del carrer i el corral és l'ama.
I ara hi ha un poble que brama
en un idioma proscrit.

En eixe context, arriba una mestra,
rebel, decidida, valenta.
La infància en disputa  es conquesta,
el dictador mor… es comenta.
Tenebres s'emporte el difunt
canviem els costums mort a l'obediència.
Trenquem el rosari, cremem els apunts,
davant el futur la innocència.
Arriba l'expedient disciplinari,
volem que memoritzen l'oració i l'abecedari.
Horaris estrictes,  i un pati ben delimitat.
Centre penitenciari de cristians.
Vinguen l'alcalde, la guàrdia, inspectors
a defende l'absurd, a donar-li lliçons.
No van poder, mai no podrán.
D'aquella mestra hui som alumnat aventatjat.

Mare mare, que jo no vull tornar
a resar i a callar quan ells manen.
Pare pare, jo volia somiar
I volar, i allà ens tallen les ales.

Contrabandista del verbs clandestins
escampant el verí,
pobles vius, i senders infinits
Quin gust sentir-la parlar.
Si del carrer i el corral és l'ama.
I ara hi ha un poble que brama
en un idioma proscrit.

Una història d'amor

Quantes nits de lluites i esperances
van estimar els carrers del teu únic estel
quants vaixells de promeses robades
van naufragar a les ribes del temps

Quants instants d'il·lusions clandestines
van bategar als poemes escrits en cançons
Quants canons contra paraules vives
van fer callar una història d'amor

Una història d'amor

Quants matins de tristeses vençudes
van despertar els secrets que viatgen al cor
Quants amors i companys d'aventures
van afusellar als amples horitzons

Quants combats perduts en la memòria
van enfrontar els somriures de fam i dolor
Quants traïdors dels ventres de la història
van fer callar una història d'amor

Una història d'amor

Però ara les nits han deixat de ser tristes
i els teus estels naixen de la foscor
l'hivern ha tornat a les nostres finestres
i amb els punys tancats hem tornat a cantar...

Una història d'amor

El seu gran hit

Ways in the gavel
When I see da wanna see
When I see da wanna
Ways in the gavel

La lletra no l'entenc,
però ella es transforma gaudint, ballant, rient.
Tothom al meu voltant sap la tornada,
jo fred miro el cantant i li dic: "t'he calat ja fa estona".

Heu vingut a robar-nos les dones.
Heu vingut a robar-nos les dones.
No sou més que una banda de pseudopoetes,
feu quatre acords i us penseu qui sap què.

Heu vingut a robar-nos les dones.
Heu vingut a robar-nos les dones.
Però si feu el de sempre, canteu com hienes,
és l'hora ja d'entregar els instruments.

S'acaba el seu gran hit,
ella m'abraça, seiem, fluixet, li dic:
"jo de cançons així en una tarda
te'n puc fer vint-i-cinc".

Hi ha un subtext que mai no evoluciona
les cançons diuen tota l'estona:

Hem vingut a robar-vos les dones.
Hem vingut a robar-vos les dones.
Crispetaires del pop, lletres repetitives,
fem quatre acords i ens en sobren i tot.

Hem vingut a robar-vos les dones.
Hem vingut a robar-vos les dones.
Sempre fem el mateix,
però vestit de manera que sembli
que anem millorant amb el temps.

Ways in the gavel
When I see da wanna see
When I see da wanna
Ways in the gavel

Som el canvi

I quan la por canvia de banda,
les promeses ja no valen res, ets pres de la teva paraula.
Paper mullat a sobre la taula,
s'acosta l'hivern, tremola el poder.

Diguin el que diguin, seguim a l'alça.
Lluitant per un raig de llum, que decanti la balança.
Contra la por i l'amenaça,
mobilització, desmuntem aquesta farsa.

La nostra arma és la raó,
qui sembra l'odi recull la ràbia.
Jo no vull ni perdó ni penitència,
el quid de la qüestió, policia és violència.

I vull, vull que em parlis del que podem fer,
dels nostres dies cantant matinades,
sense res més, cremant diners
i reneix com una au de les cendres.

Junts, vivint la vida perquè sí.
Fem de l'amor una trinxera
tu davant, jo darrera.

No ens deixem manipular,
no volem ser titelles, peons del sistema.
Prou de ser esclaus i creure'ns lliures,
trenquem les cadenes, no hi ha tercera via.

Diguin el que diguin, nosaltres som el canvi.
Estigues atent, ha arribat el moment!
Ha arribat el moment.
És la nostra veu la que compta.

Junts, vivint la vida perquè sí.
Fem de l'amor una trinxera
tu davant, jo darrera.

Juntos, viviendo la vida porque sí.
Besar tus labios del color carmesí,
hacer del amor nuestra trinchera.
Que si hay vida es porque muerte nos espera.

Renacer de nuestras cenizas
sustituyendo nuestros miedos por sonrisas.
Siempre de frente, sin pausa, sin prisas,
sustituyendo malas caras por caricias.

¿Quieres venir? Nosotros te invitamos
a un viaje hacia un lugar lejano.
Ven y deja tus problemas ya de lado,
seremos eternos si somos recordados.

Quizás no es el camino más sencillo
pero de todos es el único digno.
Si quieres ser amo de tu propio destino
deja de lado el jodido conformismo.

Cuando veamos el miedo cambiar de bando
será señal de que estamos ganando.
Que los derechos se consiguen luchando,
traficando con amor de contrabando.

Y cuando alcancemos la cima, la gloria,
cuando por fin seamos libres de la escoria
que nos ha esclavizado des de que tengo memoria,
tendremos para siempre una merecida victoria.

Junts, vivint la vida perquè sí.
Fem de l'amor una trinxera
tu davant, jo darrera.

Ara!

Com una cançó que sona a la plaça,
o un moment perdut intentant trobar-te,
com aquest balcó amb l'esperança estesa,
o la llum del sol, eh!

Com la teva sort, la que mai espera,
o les nits d'agost a la carretera,
un estiu enmig de ciutats glaçades
com aquest moment.

I ara tot està per fer,
que no son temps de mirar enrere,
tornarem a sortir al carrer
amb la nostra gent.

Que sonin des del cim més alt,
belles cançons que abans cantàvem,
que ens vegin des de l'horitzó, mirant al cel.

Com el teu secret escrit a la sorra,
o quan passa el temps i no te n'adones,
Com aquest concert desgastant sabates
com la llum del sol.

Com el vent del nord amb gust d'aigua salada,
o sentir el teu cos respirar com l'aire
com l'arbre més fort amb arrels llunyanes
com aquest moment.

I ara tot està per fer,
que no son temps de mirar enrere,
tornarem a sortir al carrer
amb la nostra gent.

Que sonin des del cim més alt,
belles cançons que abans cantàvem,
que ens vegin des de l'horitzó, mirant al cel

I després d'això,
quan perdem el fil
ho trobarem tot
buscant un motiu.

Que després d'això
quedi una cançó
que ens faci sentir
que tremola el món.

Em deixaré bigoti

Un bigoti de pam,
un bigoti molt gran,
tot el món vol conèixer l'home
del bigoti gegant!

Van dir que no podia ser,
que físicament era impossible,
que segons la llei de la gravitació universal
allò havia de caure com quan maten un pardal.

Però amics meus, jo ho vaig veure clar,
era tan autèntic que vaig flipar:
era vertader i original —quin cas!—;
sota el nas.

Un bigoti de pam...

Fins i tot van dir que estava boig
i que estava ben tocat de l'ala,
però jo sé que tots els que vam contemplar com li brillava el pèl,
des d'aleshores, tots estem ben plens de zel.

Però amics meus, jo ho vaig veure clar,
era tan autèntic que vaig flipar:
era vertader i original —quin cas!—;
sota del seu nas!

Uh, jo em deixaré bigoti;
seré tot un senyor i a cada racó
cridaran d'emoció
pel meu mostatxo.

Uh, sóc tan estrafolari;
quan parlin de mi
no sabran què dir
i acabaran cantant:
dubudubidubam!

Uh, jo em deixaré bigoti...

Un bigoti de pam,
un bigoti molt gran,
tot el món vol conèixer l'home
del bigoti més llarg, gras, dens, sant:
del bigoti gegant!

Va passar a Collsacabra

Tot baixant de Collsacabra
hi ha una petita taverna
on hi ha quatre excursionistes
a la llum d'una llanterna.

De consells de bona mare
porten plena la motxilla
han sortit de matinada
i les cames els fan figa.

Mestressa, jo vull ratafia
i una droga-cola per mi
porteu-me una aspirina
demà hem de fer camí.

D'aquests quatre excursionistes
un n'hi ha que no carbura
vol sortir de matinada
és tossut com una mula.

La conversa que mantenen
ens la priva la censura
cadascú que s'ho imagini
contemplant-se la natura.

Mestressa, jo vull ratafia
i una droga-cola per mi
porteu-me una aspirina
demà hem de fer camí.

Si baixeu per Collsacabra
i trobeu una taverna
no deixeu de fer la tassa
a la llum d'una llanterna.

El pas del temps

Hi ha fets que no canvien mai
un d'aquests es el pas del temps
una cosa que no pots alterar
ni endarrere ni endavant

El que no vas poder fer ahir
ja són fets que no es repetiren
i no serà igual que demà
es un dia que no tornarà
aquells estudis que vares deixar
aquella noia que mai vas convidar
i aquests nens que s'escapen de les mans
perquè ja són grans

Mai mai mai les hores no paren mai
mai mai

Els companys que deixes pel camí
i els de nous que aniràs trobant
aquelles coses que et feien gaudir
però ara et fan patir
no hi ha dia que sigui igual
tant si es bo com si es dolent
i tots el somnis que vares tenir
són historia o be realitat

Mai mai mai els dies no tornen mai
mai mai

Mai mai mai les hores no paren mai
mai mai

La serotonina

Em va pujar la febre l'altre dia
i van trucar a uns doctors especialitzats
en extreure la pedra de la bogeria,
en fer brollar la font de la felicitat.
I va venir un malson mentre m'adormien,
va dir «sóc teu, tu ets meu, no t'escaparàs».
Vaig dir «molt bé, malson, però els malsons
què somien?».
No puc dir que es quedés gaire impressionat...

Després recordo, en despertar-me,
la llum incandescent d'un flaix
i, prenent nota del gran miracle,
científics ianquis i cubans.

I em puja la serotonina,
em puja la serotonina
(em puja la serotonina)
com la marea quan arriba
(als peus cansats de tot el dia),
com una nena que s'enfila
(a un arbre ple de mandarines),
em puja la serotonina
(ai, em puja la serotonina).

Se'm va apropar un amor, un que jo tenia,
va preguntar «xicot, què et va passar?».
Vaig dir «no t'ho creuràs, una tonteria,
tenia una pedra dins del cap».
Se'm va apropar un futur que construíem,
vaig dir «cabró, que bé que ens ho hauríem passat».
Va contestar «gent millor que tu em volia»,
no puc negar que el futur digués la veritat...

La bona nova ja s'escampava
més enllà dels regnes cristians,
ja s'estripaven llibres d'Història
que havien quedat desfasats.

I em puja la serotonina,
em puja la serotonina
(em puja la serotonina)
com la marea quan arriba
(als peus cansats de tot el dia),
com una nena que s'enfila
(a un arbre ple de mandarines),
em puja la serotonina
(ai, em puja la serotonina).
Com el preu de la gasolina
(em puja la serotonina),
com les balenes quan respiren
(em puja la serotonina),
és una fràgil trapezista
(em puja la serotonina),
és una intrèpida alpinista
(em puja la serotonina).
Mami, mira amunt, mami mira amunt,
(que hi ha un satèl·lit que ens espia),
és King Kong a l'Empire State
(és un còndor que segresta un nen),
les velles es xapen de riure
(i enganxa més que l'heroïna),
em puja la serotonina
(ai, em puja la serotonina).

Foc

si veus fum doncs hi ha foc, vigila ets massa a prop
si ja sents la escalfor això va de debò
fum, brasa, cendra, encenc el teu foc
crema tots els malsons
el teu foc interior dona vida al teu cos
el compàs del teu pols va a ritme de dancehall
sents com al sang omple el teu cor
sincronitzant el rellotge interior
jo crido foc foc dispara
xiulen les bales, sona l'alarma, la gent s'atabala
la industria de les armes s'omple la butxaca
foc foc dispara

foc als carrers, temps de revolució
la massa agitada crema contenidors
foc manifest acció reacció
escolta que diuen els vells carrerons
l'espurna del poble llueix el color
roig de revolta, roig de passió
foc com transport de l'odi al repressor
temps de revolució...

si veus fum doncs hi ha foc!

foc foc i flames
la nit i la màgia
el ball del diable
del boc i la cabra
creiem en els nans, en bruixes i fades
foc foc i flames
foc foc i flames

nit de sant Joan, nit de foc
focs d´artifici, festa major
nit de petards, nit de cremor
nit on les bruixes cremen l´inquisidor
nit on el poble crema al governador
nit on es cremem totes les presons
roig el color de matis vermellòs

si veus fum doncs hi ha foc!

foc als carrers
foc al teu cor
foc al sistema que escanya el teu joc
foc que il·lumina tota la foscor
foc cada cop a cada cop d'un porc

Contra el fusell, un somriure

Contra la rutina, la poesia
Contra el realisme, la utopia

Contra el fanatisme, la ironia
Contra el fusell, un somriure

Contra el racisme, fraternitat
Contra la fam, solidaritat

Contra l´imperialista, l´humanista
Contra la Contra, el sandinista

Contra la intolerància, estima com vulguis
Contra la tortura, els Drets Humans

Contra la guerra, insubmissió
Contra el fusell, un somriure

Welcome to Barcelona

Desperta la llum a la ciutat
El dia comença
Una dutxa I un cafè.
Obro la finestra i respiro un cop més
el matí als teus carrers.

Welcome to Barcelona
Mira que ets bonica
I què guapa que et poses
Welcome to Barcelona,
I al matí els teus carrers
desperten secrets, Barcelona

Quan la tarda arribi passejant
La teva ombra serà una escultura
I et confondràs amb tota la bellesa d'aquesta ciutat
Bressol de mil viatges que hi han arribat

I quan te'n vagis
Maleta, colors, records i cançons
Enyoraràs els meus racons
Que un dia van ser dels dos
Pell de primavera
Foguera de sant Joan que espera
Torna, senzillament,
Perquè no et calgui mirar enrere

En un racó del món

Ben pensat, millor no contar els dies
sentiments, que marquen una vida
amagat en un racó del món

M'he adonat, que no tot és possible
passa el temps, i em torno més sensible
amagat en un racó del món

Hem viscut tantes aventures
dels moments més amargs a les millors dulçures.
Deixa'm cantar-te una cançó ara que surt el sol.

Tot el que havia somiat ara ho tinc al meu costat
una història que comença i mai s'acabarà
vull que fem junts aquest viatge que ens permeti escapar
intenta recordar, sempre em trobaràs en un racó del món.

He intentat, ser més fort cada dia
bells moments, que marquen una vida
amagat en un racó del món

He canviat, dolors per alegries
són detalls, els més imprescindibles
amagat en un racó del món

Hem viscut tantes aventures
dels moments més amargs a les millors dulçures.
Deixa'm cantar-te una cançó ara que surt el sol.

Tot el que havia somiat ara ho tinc al meu costat
una història que comença i mai s'acabarà
vull que fem junts aquest viatge que ens permeti escapar
intenta recordar, sempre em trobaràs en un racó del món.

Les avingudes

Tens mans de poeta i maneres de lladre
Un cor de pel·lícula made in Hollywood
S’han esborrat ja els rails de les vies del tren
Per un pas valent, per dolor en moviment
Mirar-te és pura violència ara que vinc
D’un cor prestat a mitges
D’una llum que no alimenta
De masses solitaris dies

Aquestes dues sabates i l’atac de cor torna galopant
Les teves avingudes, com en un film, la sort canvi
En directe una caiguda lliure, però duc el meu millor posat
Un bitllet de tren a només una hora i quart

De veure’t
Torno per les teves avingudes
Amb un bon sentiment, allò que em dons em cura

En aquesta ciutat al turista
Se li escanya el gelat igual que a mi,
Se’m escanyen els versos quan vull dir-te
Que tant de bo pogués quedar-me aquí
Tu i jo som com la natura, connectada,
Sempre en moviment
Una melodia infinita
Una rosa que punxa, al piano la tensió d’un mordent

Et parlaré d’amor perquè ningú com jo te’n parlarà
Deixaré el soroll, perquè d’ell res de bo en puc aprendre ja
Travessaré el desert per arribar al teu cor, ja renovat
Un bitllet de tren a només una hora i quart
De veure’t

No hi ha res dolent
En tot el que hem deixat enrere
Les coses no són com en un film
Però la vida a voltes dóna un gir que ningú s’espera
Diguem si mai em crides,
Si mai transito de teu carrer
I pico a la porta
Voldràs quedar-te amb mi per sempre?

Noia, torno per les teves avingudes
Amb un bon sentiment, allò que tens em cura
Esperant un gir que ningú espera
Torno per les teves avingudes
Amb aquest sentiment, l’amor que em dons em cura
Mans de poeta
Maneres de lladre
I se’m escanya la lletra al dir-te
Adonate’n, que estic aquí per tu
Que em sento estúpid
Com en un film fent el paper de solitari perdut

Ara torno
Si aquest cop duc un bon sentiment,
Tornar-te a veure em cura simplement

Cant contra l'oblit

Records arrenglerats que et portin
la memoria d'un temps perdut.
Palaures vestides d'emocio
y enhalanades amb un veu de tendreça,
y se'n va l'esclat del dia
y tu seras en el mateix del pero distant.

Queda molt per avançar
el meu cancer a un tret contra l'oblit,
queda molt per avançar
no s'acaba aqui el viatge,
no s'acaba aqui el viatge.

Tantes cosas que explicar,
tant de temps per recordar.
Tantes batalles per guanyar,
tanta esperança al teu costat
un passat que no caldra esborrar...

Aquesta nit las fet de silenci
la lluna esbrina la meva solitud.
mentre busco l'encert d'un poema
que m'atanci mes a tu.

Queda molt per avançar
el meu cancer a un tret contra l'oblit,
queda molt per avançar
no s'acaba aqui el viatge,
no s'acaba aqui el viatge.

Tantes cosas que explicar,
tant de temps per recordar.
Tantes batalles per guanyar,
tanta esperança al teu costat
un passat que no caldra esborrar...

Geranis

Escolta la veu, escolta la veu
al balcó de la veïna hi falta un gerani teu
Escolta la veu, escolta la veu
seguirem posant floretes a aquest cel, que bé

Com un arbre sense fulles, veig la vida passar
la comparsa dels que guanyen ja fa estona que ha passat
I al carrer de les paraules fa una mica que han callat
i la veu que m'escoltava fa una estona que ha marxat

I a l'excursió de la vida jo vaig deixar-me el sac
sort en tinc de la cantimplora que d’esperança m'ha emborratxat
Per això ja només ploro de felicitat
i a les penes que vinguin soletes jo els hi faré un bon comiat

I jo canto, per fer tremolar les flors
del balcó de la veïna i atrapar el destí que queda un tros
I jo canto, per tots els qui vinguin amb mi
per fer junts aquest viatge i fer marxar la boira que tapa el camí

Escolta la veu, escolta la veu
al balcó de la veïna hi falta un gerani teu
Escolta la veu, escolta la veu
seguirem posant floretes a aquest cel, que bé

Escolta la veu
Escolta la veu

I jo canto, per fer tremolar les flors
del balcó de la veïna i atrapar el destí que queda un tros
I jo canto, per tots els qui vinguin amb mi
per fer junts aquest viatge i fer marxar la boira que tapa el camí

Què cony!

Sa vida és com
una muntanya russa.
Uns dies te sents trist
i amb sa moral avall,
en canvi d'altres dies
te sents es puta gall,
te sents més fort
que un motor de mil cavalls.

Jo pens que tots tenim
es nostro puesto en aquet món
i si quan vas a dormir
has fet riure a algú ja és molt.
I pens així perquè si no
seria una porqueria tot lo que
fa sa gent d'avui en dia.

Què cony, fuma't un porro,
pilla un bon mac, fot un bon polvo,
i escolta pèl de gall.

Hi ha estones que te pots
sentir tot sol i apartat,
però si mires as teu voltant
veuràs que hi ha algú
que camina en es teu costat.

I que t'aguanta sempre
quan vas ben torrat, o ben girat
i que t'aixeca quan en terra
estàs tirat.

Està ple de raons
per anar amb es cap ben alt,
encara que primer
les hagis de trobar.
S'és acabat es formalismes
i sa compostura, desfasa't,
deixa't anar, amolla sa locura.

Si tens un nus a sa panxa,
fot un bon crit,
escolta indewein, que enganxa,
i tot estarà aclarit.

Seguim en peu

La primera línia de defensa, comença,
quan baixem dels arbres per seguir la latència,
és la victòria de la supervivència, perquè en aquesta jungla no
existeix la clemència.
Així és la història que han escrit els perdedors
és el relat dels caçats pels caçadors, de la vida i la mort,
dels vençuts pels vencedors,
dels que seguim en peu i resistim en el seu nom.

L'Apartheid no va poder amb nosaltres,
ni l'esclavitud, la cobdícia, ni les armes,
som la sang que rega este atles.

Seguim en peu som els fills dels esclaus que,
des de l’Antiga Roma han perdut per defecte, directe,
rumb a aquesta Europa que deteste,
la que ens condemna al soterrani per contracte.
Som els indígenes, les classes populars,
la Columna Durruti, Che Guevara i Rosa Parks,
des de baix, el poble de Rusia contra els Zars,
la Setmana Tràgica i els postulats de Marx.

L'Apartheid no va poder amb nosaltres,
ni l'esclavitud, la cobdícia, ni les armes,
som la sang que rega este atles.

Seguim en peu des de la nit dels temps,
suportant tempestes, ciclons i torrents.
Seguim en peu des de la nit dels temps,
bombes atòmiques i refugiats en campaments.
Seguim en peu des de la nit dels temps,
dictadors, corruptes, ministres i presidents.

Venim de lluny sempre hem sigut incombustibles,
ens vam deixar la pell per combatre el feixisme
i no perdem el ritme, perquè ens empeny la memòria
regada d’internacionalisme.
Som les 13 Roses, som els Màrtirs de Xicago,
la Revolta dels Clavells cantada a ritme de Fado,
som els Partissanos,
som Miguel Hernández i les cartes des del front enviades pel meu iaio.

L'Apartheid no va poder amb nosaltres,
ni l'esclavitud, la cobdícia, ni les armes,
som la sang que rega este atles

Seguim en peu des de la nit dels temps,
suportant tempestes, ciclons i torrents.
Seguim en peu des de la nit dels temps,
bombes atòmiques i refugiats en campaments.
Seguim en peu des de la nit dels temps,
dictadors, corruptes, ministres i presidents.

Sent un clamor per les valls i comarques,
poble sobirà, la fi dels monarques,
i per la nit amb les torxes enceses seguint el camí que tu marques.
Sent un clamor per les valls i comarques,
és la llibertat que vol abraçar-te,
i cridarem direcció a les “estreles”
que no tornarem a oblidar-te.

Seguim en peu, resistim, no oblidem,
a Carlo Giuliani, José Couso, ni a Guillem,
i tenim la certesa que algun dia guanyarem,
per les bruixes cremades de les brases tornarem.

I mentre cauen les bombes seguim en peu,
som gladiadors en aquest coliseu,
hem suportat huracans i tempestes,
i seguirem, seguirem en peu.
I mentre cremen les nostres vivendes,
som els pilars en aquest ateneu,
no esborraran les nostres empremtes.

Seguim en peu des de la nit dels temps,
suportant tempestes, ciclons i torrents.
Seguim en peu des de la nit dels temps,
bombes atòmiques i refugiats en campaments.
Seguim en peu des de la nit dels temps,
dictadors, corruptes, ministres i presidents.

Cansats de tant de Gengis Kan,
polítics genocides i guerres del Vietnam, tenim un pla,
canviar les coses a base de somriures, que d'entendre la vida, som un cinquè dan.
No és un conte de Peter Pan,
parle de respecte per la gent,
per la terra i pels animals.
Parle en passat per a que mai oblides,
que el futur és nostre i que està en les nostres mans.

Una sola manera

No hi ha una sola manera
de saber que plou
No hi ha una sola manera
d'estar sol
No sé com et vaig perdre
ni per què de sobte
en vas tenir prou
No hi ha una sola manera
de demanar perdó
No hi ha una sola manera
d'oblidar
Recordo els teus ulls
com brillaven
quan vas veure en els meus
la mateixa passió
No hi ha una sola manera
d'estar amb tu
No hi ha una sola manera
de ser feliç
No és exactament
com ens pensàvem
Però és increïble
que estiguem junts
No hi ha una sola manera
de dir adéu
No hi ha una sola manera
d'estimar
De vegades penso
que és un drama
i de vegades
que tampoc és tan greu

Papallones

Cau la nit de sobte
i no vol tornar a casa mai més,
ja sap el que li espera
i ella no té la culpa de res.

Els seus ulls semblen trets
d'altra època perduda en el temps,
ella és la xiqueta de la mirada trista,
sabràs qui et dic.

No suporta la nostàlgia de futur.

T'he vist marxar,
i sé que no penses tornar,
emporta't aquesta cançó
i quan cregues que ja no pots més,
no mires enrere.

On són les papallones
de les que tothom parla, on són?
Ella preferiria
que el seu únic problema fos l'amor.

No suporta la nostàlgia de futur.

T'he vist marxar,
i sé que no penses tornar,
emporta't aquesta cançó
i quan cregues que ja no pots més,
no mires enrere, no.

No estic trist, només vull pensar
que la distància no és més que un mirall.
No estic trist, només vull esborrar
aquell instant en què em soltares la mà.

T'he vist marxar,
I sé que no penses tornar,
emporta't aquesta cançó
i quan cregues que ja no pots més,
no oblides la teua cançó.

Hui la pluja caurà
com llàgrimes en els teus ulls,
i quan cregues que ja no pots més,
no mires enrere, no.

Tots els ianquis que vull

Ja estan ací,
venen a engronsar-me per la nit.
M'allunyen la por
quan toquen i canten de tot cor.
Són tan alts i tan menuts,
són tan grans i tan vençuts,
tots els ianquis que vull.
Passa la nit
i desterren el desfici fora de mi.
I entre els llençols
eixuguen les baralles i l'alcohol.
Són tan alts i tan menuts,
són tan grans i tan vençuts,
tots els ianquis que vull.
Tots els ianquis,
tots els ianquis,
tots els ianquis que vull.

Vint-i-un botons

Soc el fill d'un home senzill que dormia coloms amb la mà,
titular d'un càrrec de pes a casa de gent benestant,
capità del silenci quan toca, la mesura perfecta i la puntualitat,
escrivà de paraules senzilles als mots encreuats.
Quarts de sis,
ja som a la platja i sembla que tot preparat.
Els senyors, el vestit vermell i els núvols que venen de franc.
Un pintor de silenci tranquil parla del bell somriure que avui té la llum
i la Cèlia que espera pacient com ho fa de costum.

Vint-i-un botons cordats
un dimarts de primavera,
a la riba d'ultramar
on no paren les sirenes.
Benvinguts al cel més alt que han vist mai les nostres celles.
Canto peces d'un joglar, que aquí on em veieu,
jo soc el senyor que aguanta el paraigua mentre balleu.

Vaig pensant
les coses que penso quan no tinc res més per pensar.
Ella riu, i ell fa aquell posat de “tio” seriós i elegant.
Gira el vent, el terra se'ns mou, i la Cèlia que es prem el barret contra el cap,
com qui atura una idea que avui li ha donat per volar.
Vint-i-un botons cordats

un dimarts de primavera,
a la riba d'ultramar
on no paren les sirenes.

Benvinguts al cel més alt que han vist mai les nostres celles.
Canto peces d'un joglar, que aquí on em veieu,
jo soc el senyor que aguanta el paraigua mentre balleu.

Vint-i-un botons cordats

un dimarts de primavera,

a la riba d'ultramar
on no paren les sirenes.

Benvinguts al cel més alt que han vist mai les nostres celles.
Canto peces d'un joglar, que aquí on em veieu,
jo soc el senyor que aguanta el paraigua mentre balleu.

Perfecte

Si penso en tu, sé que no ho faràs en mi
El cel és gris i tu tot ho veus de colors
No sé qui sóc

La gravetat m’enfonsa no em puc aixecar
I et dóna a tu les ales per poder volar
No sé qui sóc

Només em deixes
les restes de petits instants que no tornaran
i seguir abraçat al record desdibuixat
que era perfecte fet per tu
i ara sento que em devia equivocar

Tot el que em queda són moments que s’esvaeixen
Ja no tinc on anar, ja no tinc on anar
Tot queda enrere, les carícies, el que em deies
Ja no tinc on anar, ja no tinc on anar

Però he de seguir, em queda molt camí per fer
Tot i saber que tu no m’acompanyaràs
No sé on sóc

Ningú com tu, capaç de tornar a omplir el meu cor
Vulguis o no, sempre hi tindràs el teu racó
No sé on sóc

L’impossible no existeix, lluitaré fins al final
Mai és tard per ser conscient
que tots podem cometre errors

Que era perfecte fet per tu
Que era perfecte fet per tu
Ja no tinc on anar

Quan abril era abril

Pluja, pluja, quan plourà?
Quan tornaré a vore els carrers mullats?
Aigua fina, pluja d'or
Quan tornaràs al camp els seus colors?

Ja fa temps que els núvols
Han cobert el meu cel
Però l'aigua no arriba
No plou mai al meu desert

Tinc tanta nostàlgia
Quan recorde aquell temps
En què els rius duien aigua
generosa i transparent

Pluja, pluja...Pluja, pluja, quan plourà?
Quan tornaré a vore els carrers mullats?
Aigua fina, pluja d'or
Quan tornaràs al camp els seus colors?

Tu i jo caminàvem
I botàvem els tolls
Ara la terra és seca
I només alcem la pols

Tu i jo ens estimàvem
I rodàvem pel fang
I ens rentava la pluja
Que ens venia a despertar

Pluja, pluja, quan plourà?
Quan tornaré a vore els carrers mullats?
Aigua fina, pluja d'or
Quan tornaràs al camp els seus colors?

De pecats i penes
En teníem a doll
P'rò arribava la pluja
I ho arrossegava tot

Aigua regalada
Quan abril era abril
Ara em bec la rosada
En les curtes nits d'estiu

Pluja, pluja, quan plourà?
Quan tornaré a vore els carrers mullats?
Aigua fina, pluja d'or
Quan tornaràs al camp els seus colors?

Voldria dir-te

Voldria dir-te que tu ets part de tot el que jo faig
Que hi ha una llei que ens uneix per molt que ens vulguin separats
Que viure ha de ser més simple però ens ho anem tot complicant
La solitud ens aïlla i ens anem desconnectant

Ara és el temps
De recollir
Allò que has anat sembrant
Al llarg del camí
Ara és el moment
Moment d’agrair
Fes-ho per tu
Fes-ho per mi

Quan veus sortir el sol
Quan veus fer-se nit
Pensa en el planeta blau
Que ens ha acollit
Obre bé els ulls
Desperta els teus sentits
Això és part de tu
Això és part de mi

Voldria dir-te que tu ets part de tot el que jo faig
Que hi ha una llei que ens uneix per molt que ens vulguin separats
Que viure ha de ser més simple però ens ho anem tot complicant
Hi ha molta gent que segueix el corrent
Hi ha molta gent que no és indiferent

Muntanyes de sal
I rius de dolçor
La terra ens abraça fort
I ens ho dóna tot
No podem dubtar
Ens cal el valor
Ara et toca a tu
Ara em toca a mi

Guerreres del món
I fills de la llum
És hora d’anar tots junts
I no defallir
No cal marxar lluny
Tot ho tens aquí
Comença per tu
Començo per mi

Voldria dir-te que tu ets part de tot el que jo faig
Que hi ha una llei que ens uneix per molt que ens vulguin separats
Que viure ha de ser més simple però ens ho anem tot complicant
La solitud ens aïlla i ens anem desconnectant

Voldria dir-te que tu ets part de tot el que jo faig
Que hi ha una llei que ens uneix per molt que ens vulguin separats
Que viure ha de ser més simple però ens ho anem tot complicant
Hi ha molta gent que segueix el corrent
Hi ha molta gent que no és indiferent

Tanca els ulls, és un moment
Vull que escoltis de veritat
Totes les veus que sents a dintre
Totes les que et van parlant

És una trampa de la ment
Que en manté ben despistat
Perquè no puguis mai entendre
Qui ets tu de veritat

Més lluny de les estrelles

Som tan lluny de les estrelles
Me fan sentir tan menut
Però si et tinc aquí a la vora
No hi ha nano més forçut

Perquè sóc un somiatruites
Los meus somnis són gegants
Domés tu me'ls poses a tocar de mans

Si hi ets tu
Deixo de ser un poruc
La vida em parla sense embuts

Sóc un dimoni sense foc si no hi ets tu
Tu ets la calor que dóna vida a este iglú

Les misèries de la vida
Les ha de passar un mateix
Cal llepar-se la ferida
Per aprendre a fer-se vell

Però si et tinc aquí a la vora
lo meu món torna més clar
No hi ha trava que m'ature al teu costat

Domés tu
M'omplis lo cor de llum
De les tristors ne farem oh bum

Sóc un dimoni sense foc si no hi ets tu
Tu ets la calor que dóna vida a este iglú

No tinc millor aliat
Saps traure el millor de mi
Si et tinc al meu costat
La vida és un esclat

Sóc un dimoni sense foc si no hi ets tu
Tu ets la calor que dóna vida a este iglú

Fa tres anys

Avui per fi ha eixit el sol
i m'enrecorde de vosaltres
el temps d'ací és fred i fosc.
Exiliat,
sense paraules.

Fa tres anys me'n vaig anar
del forat de la nostra terra.
Fugint a bacs de l'ansietat
que et persegueix quan no tens feina.

Va com va, millor que abans,
ara que he aprés a parlar l'idioma.
Netege bancs, escure plats
i em queda lliure alguna estona.

I encara sent dolor en la distància
quan veig partir els trens de l'estació.
I saps que si he marxat
és per què em fan marxar.
I encara que no ho diga
mataria per tornar.

El dia que pugeu no vos oblideu la cassalla
que l'enyore com a l'Albufera,
com les nits d'estiu a la plaça.
Porteu-me també burret
i oli d'oliva en marraixa,
que les coses fan gust a res,
quan les taste tan lluny de casa.

Fa tres anys me'n vaig anar
del desfici i del caciquisme.
De la vergonya de jornals
que acceptava per sobreviure.

Va com va, no em puc queixar
ara que visc a prop del centre.
M'he fet al lloc i tinc treball,
i he fet amics d'aquells de veres.

I encara sent dolor en la distància
quan veig partir els trens de l'estació.
I saps que si he marxat
és per què em fan marxar.
I encara que no ho diga
mataria per tornar.

El dia que pugeu no vos oblideu la cassalla
que l'enyore com a l'Albufera,
com les nits d'estiu a la plaça.
Porteu-me també burret
i oli d'oliva en marraixa,
que les coses fan gust a res,
quan les taste tan lluny de casa.